Desenterrant el passat a l’Alt Urgell


desenterrant-el-passat-2016-1

El passat dia 30 de setembre va començar el cicle divulgatiu “Desenterrant el passat”, que com cada any ens presenta una sèrie de propostes vinculades al coneixement de la història, l’arqueologia i el paisatge, que organitza conjuntament l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, l‘Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell i la Biblioteca de Sant Agustí de la Seu d’Urgell, amb la col·laboració d’altres entitats. S’estendrà durant tot el mes d’octubre per diferents espais de la Comarca de l’Alt Urgell.

Tabac, exiliats i gent armada. El pas clandestí de la frontera d’Andorra durant la primera meitat del segle XX Ponent: Carles Gascón Chopo, historiador Divendres, 30 de setembre de 2016, a les 20.00 h – Lloc: Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell

Exposició: Cavalls i poder en el món ibèric (cedida pel Museu d’Arqueologia de Catalunya) Lloc: Biblioteca Sant Agustí de la Seu d’Urgell De l’1 al 30 d’octubre de 2016, en horari de biblioteca

Camins i ponts, sants i diables. Història del pas del congost de Tresponts Ponent: Lluís Obiols Perearnau, historiador Dissabte, 8 d’octubre de 2016, a les 19.00 h – Lloc: Sala de les Homilies d’Organyà, a Organyà

Pobles que van ser. Recerca sobre els despoblats a l’Alt Urgell Ponents: estudiants d’Història i Arqueologia de la UAB Divendres, 14 d’octubre de 2016, a les 20.00 h – Lloc: Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell

Monestirs i transhumància (segles IX-XI). Descobrint el Somontà del comtat d’Urgell Ponent: Climent Miró i Tuset, historiador Dissabte, 22 d’octubre de 2016, a les 18.00 h – Lloc: Sala d’actes de l’Ajuntament d’Oliana

“L’origen, formació i desenvolupament del poble ilerget” La ponència inclourà una visita guiada a l’exposició “Cavalls i poder en el món ibèric” Ponents: Jordi Martínez, arqueòleg, i Emili Junyent, catedràtic de Prehistòria de la UdL Divendres, 28 d’octubre de 2016, a les 19.30 h – Lloc: Biblioteca Sant Agustí de la Seu d’Urgell

 

Les Joies a la Prehistòria


9a-setmana-de-la-prehistoriaL’arxiu Històric de Lleida acull un cicle de conferències en motiu de la 9a setmana de la Prehistòria que se celebrarà fins al divendres 28 de novembre.

Un any més, el Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida, amb la col·laboració del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i el Museu de Lleida, organitzen la setmana de la Prehistòria. Enguany la novena edició amb la temàtica: Les joies a la Prehistòria.

Al llarg d’aquesta es presentarà un panorama del conjunt d’aquesta problemàtica des del paleolític fins a l’època ibèrica a partir de la informació que proporciona l’abundant registre provinent del món funerari, d’alguns llocs amagats i de troballes en hàbitat. Completarà el programa un taller d’elaboració d’ornaments sobre matèries orgàniques i minerals, fonamentat en la recerca duta a terme a Catalunya des de l’arqueologia experimental.

Les sessions es desenvoluparan cada dia en l’Arxiu Històric a les 19:30, de dilluns a dijous, i el divendres la sessió pràctica es durà a terme al Museu de Lleida a les 18:30h.

10363510_585586794908451_3620454613080661072_n10476113_585586864908444_2720550789151014162_n

L’Arxiu Gavín troba les restes d’una església romànica entre trinxeres de la Guerra Civil al Pallars Jussà


Absis de la capella netejat-Foto Josep Sansalvador-Arxiu GavínL’Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes troba les restes d’una església romànica al terme municipal de Gavet de la Conca (Pallars Jussà). Les restes de l’església estan situades a Sant Salvador de Toló i concretament a la Serra de la Campaneta.

La troballa fou descoberta per Josep Pla i Josep Sansalvador mentre fotografiaven les trinxeres de la Guerra civil que hi ha en aquella zona, durant les tasques  de recerca del patrimoni religiós i civil que es duu a terme des de l’Arxiu Gavín. Després d’uns mesos d’investigacions no s’ha trobat cap font d’informació que doni testimoni anterior de l’existència d’aquesta església.

Les característiques que fan pensar que es tracta de les restes d’una ermita o petita capella romànica són el seu absis semicircular orientat a l’est, les restes d’una pedra amb inscripcions, i el fet que es conservi la planta de la capella ben delimitada.

Les restes de l’església però han estat modificades en part, arran de la construcció d’una trinxera durant la Guerra civil espanyola 1936-1939. Concretament el 1938 la Serra de la Campaneta fou una de les posicions d’atac més avançades de l’exèrcit franquista al front de Catalunya. Per això en la part superior de la serra s’hi troba un conjunt de trinxeres i búnquers.

Paret sud modificada per la trinxera de la guerra civilL’església, de nom i advocació desconegudes, probablement seria una ermita, situada en un lloc enlairat i mirador del territori que l’envolta. És possible que s’hi construís de forma estratègica a l’estar a prop de les ruïnes del castell i capella de Sant Vicenç de Toló.

Les fotografies de l’església s’incorporaran a l’inventari d’esglésies de Catalunya que realitza, preserva i és accessible per a consultes a l’Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes.

Per altra banda des de l’Arxiu Gavín ara es confia en que és cataloguin les restes, es protegeixin i es facin els possibles per recuperar la memòria d’aquest patrimoni històric.