Lectures d’estiu: Arxipèlag i Francesc Porta


L’estiu és l’estació que sembla feta per posar-se al dia de lectures, música i pel·lícules, tot i que ja sabem que després el temps lliure no és tant i la llista de pendents casi no es mou.

Tot i així per si teniu una estona i no heu fet llista, deixeu-nos que us fem algunes recomanacions que tenen com a base la recerca en arxius, la difusió d’algun fons concret o diferents aspectes que tenen a veure amb l’arxivística i els arxivers.

No podem començar aquest post sense recomanar com a lectura obligada i periòdica de la col·lecció d’articles que es publiquen al diari digital el Núvol en la seva secció Arxipèlag.

Quant a llibres en suport paper volem començar per:

Francesc Porta, el mirall de la burgesia lleidatana.Francesc Porta

Escrit per la Teresa Ibars, arxivera en l’Arxiu de la Diputació de Lleida, i Antonieta Jarne professora d’Història Contemporània en la Universitat de Lleida, ho han fet a partir de l’anàlisi de l’arxiu personal del Francesc Porta, completant-lo amb una sèrie d’entrevistes a alguns dels personatges públics que van ser claus en la vida de Francesc Porta i que donen el contrapunt a la informació atresorada de forma sistemàtica pel propi Porta durant la seva vida. Les fonts periodístiques són també importants en la investigació per poder completar la informació sobre el context social i polític tant de Lleida com de Catalunya.

És un llibre apassionant perquè ens descobreix un personatge clau per entendre una època concreta de la vida lleidatana. Membre de la petita burgesia lleidatana per part de pare i de l’alta burgesia dels negocis per part de mare, es va formar a l’estranger (Tolosa de Llenguadoc i Londres) i s’instal·là definitivament a Lleida l’any 1947 per exercir la seva professió del corredor de comerç. La ciutat, en aquell moment, profundament trencada i cruament dividida entre vencedors i vençuts, no tenia res a veure amb l’entorn catalanista i cosmopolita on havia viscut durant els anys d’infantesa i joventut. Des dels anys 50 del segle xx i per mitjà d’una publicació setmanal que dirigia (i que fou tancada per la censura), Labor, impulsà una xarxa d’intel·lectuals que treballava, fonamentalment des del catalanisme, per a crear opinió a Lleida i des de Lleida a la resta de Catalunya.

És una mostra important de la riquesa dels arxius personals i de la possibilitat que des de la vivència d’un individu s’explica el context social, polític i econòmic d’una època.

Anuncis

Una mirada al Núvol del Dia Internacional dels Arxius 2016


L’Associació d’Arxivers i Gestors Documentals de Catalunya aquest any per tal de celebrar de forma pública i notòria el Dia Internacional dels Arxius, el 9 de juny, ha fet servir el seu altaveu en la premsa digital, Núvol-Arxipèlag, per publicar un seguit d’articles que responen a diferents aspectes del món, casi diríem de l’univers, dels arxius que van des de allò més concret del què es pot trobar en un arxiu:

Festa Major a l’Arxiu

Un fons notarial del segle XIII a Arenys de Mar

Versos satírics de Joan Oliver, a l’Arxiu Històric de Sabadell

SONY DSC

SONY DSC

O bé parlen de projectes que s’estan o s’han dut a terme

Universitat, arxius i disseny gràfic

Dones als arxius: una presència invisible

O d’eines o tasques que s’elaboren o s’utilitzen en un o diferents arxius

La lletra del dimoni

La socialització dels arxius fotogràfics

El futur del passat

Necessitem diplomàtica!

Els arxius audiovisuals. Múltiples enfocaments

Treure bona nota

Alguns i algunes de les autores s’han enfonsat en la funció dels arxius

El miracle dels arxius

Els arxius són un servei per a tothom

Do. Or do not. There is no try

Els arxius com a espais de contribució a la memòria històrica

Recerca, arxius i identitat

Els arxius i la salvaguarda del patrimoni documental

Altres han deixat anar preocupacions, pors i esperances

Els homes i dones màquina

Pillats per les metadades

Sobreviure a la gestió documental

Només en dos casos (i 2 mitjos) s’han tocat temes d’aquells que passejant per Internet o fullejant una publicació a la majoria (si no fóssim arxivers i arxiveres) ens cridarien l’atenció

Disquets nuclears dels 70,

(perquè els temes de tecnologia “vintage” està de moda)

Arxius, monuments franquistes i nomenaments del ‘caudillo’ com a alcalde honorífic

(perquè la moda del franquisme no s’acaba mai)

Segurament aquí també podríem haver posat “La lletra del dimoni” per allò que té de suggerent el títol i “Dones als arxius: una presència invisible” per la temàtica que també sembla que ara és tendència.

És evident que aquesta classificació és absolutament personal, però el que pretenc és posar de manifest que ens separa d’aquesta societat a la que reclamem pertànyer i servir: parlem massa dels “nostres arxius” i de la professió i ho fem massa acadèmic sempre, però sobretot quan parlem del que hi ha als arxius i del què fem. Nosaltres des d’aquest bloc no ho hem fet molt millor i si repassem en general hi ha poques excepcions.

fruits-at-farmers-market

El cas és que la llavor de totes les històries grans i petites, de totes les memòries personals o col·lectives, de totes les imatges passades i presents, de tots els sons enregistrats estan als arxius que estan enclavats en comunitats desitjoses de saber, de tenir coneixement del què fan i del que poden fer, sí. Però també d’escoltar històries en les que es reconeguin ells i els espais que trepitgen i on viuen… Tot això està als arxius i ara tenim tot un any per “obrir les portes” i “arreglar aparadors” perquè la fruita per bona i dolça que sigui no es ven sinó es trau al carrer.

Maria Jesús Llavero

Arxipèlag, parlem d’arxius i els seus voltants


“Núvol és una capçalera digital dedicada a la cultura que aspira a omplir un buit a la catosfera.” Així comença el manifest fundacional d’aquest mitjà digital que des de l’entorn de VilaWeb fa ja algun temps que publica tot, o casi, el que té a veure amb el món de la Cultura. “Núvol aplegarà la informació en nínxols, que no seran tan temàtics com comunitaris. Allà on hi hagi una comunitat, hi pararem atenció creant una vegueria”, és a dir, una secció i des del dia 9 de juny, Dia Internacional dels Arxius, aquesta revista digital inclou una nova secció, Arxipèlag,  “Un espai, per tant, obert al diàleg amb altres comunitats professionals i amb el públic en general, com ja ho és també el nostre treball diari.”

L’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya  (@AAC_GD) a l’octubre farà 18 anys que va crear Arxiforum amb la intenció d’utilitzar Internet per a posar en contacte a professionals dels diferents arxius estesin allà on estesin i així compartir experiències i coneixements. Ara seguint aquest mateix camí adaptant-se als temps i a les possibilitats que ens ofereixen les web 2.0 i les publicacions digitals obre aquesta nova finestra en una publicació ja consolidada. En l’article fundacional ‘Neix Arxipèlag, una nova comunitat a Núvol’, Vincenç Ruiz vicepresident de l’AAC_GD, deia  “Arxipèlag, en definitiva, vol esdevenir l’observatori de la funció social d’ampli espectre que desenvolupen els arxius a Catalunya”, ni més ni menys. El cert és que semblaria presumptuós si no hi fossin aquests 18 anys previs de mantenir viu un fòrum professional i no estigués ja en marxa tota la renovació d’imatge web i política de comunicació amb els socis i la resta de professionals aprofitant totes les eines que les xarxes socials posen al seu abast.

Així Arxipèlag vol ser quelcom més que un lloc de discussió, vol ser un “canal mediàtic” que propici la creació d’un relat propi i a la vegada en íntima relació amb la societat que l’envolta de forma que sigui un instrument més per aquesta transformació que volem i ens demanen també al i des del món dels arxius desvetllant el seu potencial com a eina de participació i de coneixement, però sobre tot com a garantia de drets i deures i de memòria del què vam ser i d’allò que sempre hem volgut ser com a societat. Els arxius són el múscul de la democràcia que possibilita l’accés a la informació pública (perquè és pública) i la transparència real per aquest mateix accés a la informació. Totes i cada una de les tasques que es porten a terme dins, al voltant o en relació amb un arxiu, físic o digital, només tenen sentit si aquest és l’objectiu: preservar per posar-lo a disposició del ciutadà. És per això que creiem que transcendeix l’element de patrimoni i que els arxius són molt més que Cultura.buccaneer-archipelago-44695

Fins ara hem pogut llegir, a banda de l’esmentat article fundacional de Vicenç Ruiz, ‘La Cultura ens atura’ de Joan Soler  i ‘Memòria històrica, democràcia i arxius’ de Raül Aguilar. Desitgem que la singladura sigui tant llarga i profitosa com ha estat les altres vies obertes per transmetre un coneixement, l’arxivístic, que té la transversalitat i l’actualització continua com a eixos de la seva essència. Bona sort companys!