Miniaturitza’t a l’Arxiu Capitular de Lleida


Després de la bona acollida de l’exposició Pergamineja’t que es celebrà el juny passat a l’Arxiu Capitular de Lleida, ara us presentem Miniaturitza’t, una mostra on podreu delectar-vos amb algunes de les més belles il·luminacions que es poden trobar en els nostres llibres manuscrits, i amb l’artesania dels primers llibres impresos. Us esperem del 17 al 21 de novembre en el horari habitual de 9 a 13 h.

copilación libros

Si voleu concertar visites per a grups truqueu-nos al 973275177.

INVITACIO

Anuncis

Els Arxius del Bisbat de Lleida: les persones, la documentació


Mossèn Jacint Cotonat va ser entrevistat fa uns dies com a director i responsable dels dos arxius que pertanyen al Bisbat de Lleida (l’Arxiu Capitular i l’Arxiu Diocesà). DSCF2636

En aquesta entrevista se li preguntà des de la missió dels arxius, la documentació que custodien, la gent qui hi treballa… fins a com es pot accedir. El Mossèn amb facilitat explica, entre d’altres, coses la finalitat i la importància dels arxius en la nostra societat.

Esperem que us agradi:

Programa de Bat a bat: entrevista a Mossén Jacint Cotonat, arxiver

Documents religiosos i els fons que els acullen


Tots sabem a què ens referim quan parlem de fonts religioses, estiguin dipositades o no en un arxiu d’una institució religiosa. Però no són aquestes fonts les que volem que siguin el centre de la present reflexió, la qual pretén analitzar aquells documents arxivístics o bibliogràfics que tenen un caràcter religiós absolut o només referencial i que trobem en col·leccions i fons patrimonials o, fins i tot d’institucions civils, polítiques o militars.

Aquests documents són testimoni de fins a quin punt les diferents religions que han estat majoritàries en la Península han impregnat en cada moment la vida quotidiana de les persones. No ens referim tant sols al fet d’acceptar les creences i participar dels ritus d’àmbit privat o dels socialitzadors, sinó als documents que han generat el rebuig o, fins i tot, l’oposició militant de l’anticlericalisme o la defensa del positivisme enfrontat a les posicions de defensa de les diferents esglésies.

Tora en l’Arxiu Comarcal de la Noguera

Les tipologies van des dels documents dels fons personals, partides de bateig, de matrimoni, certificats de butlles, de peregrinacions… junt amb tots els elements més o menys ornamentals en diferents formats i suports que també arriben amb fons i col·leccions personals. Litografies de sants o escenes sagrades, fotografies publicitàries de bisbes, pontífexs, o diferents persones candidates a diferents graus de santificació. També els recordatoris de diferents actes religiosos, però sobre tot els de Primera Comunió o d’enterrament farceixen col·leccions importants. Tots ells ens parlen de l’evolució en la forma de publicitar i rebre els diferents fets religiosos i tenen tant a veure amb la vida quotidiana i la Història de les idees com els programes de festes majors o de programacions de teatres, cinemes i sales de festes. És cert que gairebé mai no conformen un gran volum i en molts casos presenten vuits cronològics, que no permeten un estudi en el temps d’aquestes manifestacions si no es combinen els de diferents arxius o fons, però malgrat aquesta circumstància no els hi poden restar la seva justa importància.

Aquesta reflexió la fem a partir de la recuperació o donació de documents singulars. En el cas de terres de Lleida la recuperació de diferents llibres sagrats d’uns anys ençà, en concret una Torà, un recull de sures de l’Alcorà i una Bíblia, els dos primers trobats amagats entre les parets d’antigues cases fet que ja ens fa reconèixer una forma concreta de viure i amagar les creences personals i familiars.

El primer exemple la Torà dipositada en l’Arxiu Comarcal de la Noguera. Llibre sagrat que ja varem presentar en un post anterior, però recordem, que es presentà com el document més rar conservat en aquell Arxiu, la seva datació aproximada és del segle XVI i es trobà a les golfes d’una casa del carrer Barri Nou que formava part de l’antic barri jueu de Balaguer. Com a peculiaritat diferenciadora d’aquesta peça respecte a les altres localitzades en una àrea més o menys pròxima és, que en aquesr cas es caracteritza pel seu suport en pell de gasela que ens fa pensar en un origen forani.

El segon exemple el trobem al Segrià, en concret els llibres que es van trobar a les golfes d’una casa de Seròs. Diferents Alcorans i altres llibres religiosos s’han anat localitzant a l’enderrocar antigues cases dels pobles d’Aitona i Seròs on es recollien la major part dels sarraïns conversos de la Baronia d’Aitona. Troballes com aquestes són testimonis de les pràctiques encobertes i privades del fet religiós, en front d’una pràctica pública de la religió dominant, la Cristiana.

© Museu de Lleida Diocesà i Comarcal

Els llibres religiosos als que ens referim, en el seu dia també van ser objecte de donació, en aquest cas, al Servei d’Arqueologia  de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i actualment es troba a l’exposició permanent del Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal . Junt amb altres objectes de caire religiós es van entregar dos llibres, el primer és un recull de sures de l’Alcorà, escrits en àrab pur i l’altre correspon a una recopilació de les tradicions religioses de l’Aljama d’Aitona. Tot el conjunt va merèixer participar en la mostra “Joies Escrites” que els va donar a conèixer junt amb altres documents similars.

Bíblia de Roda en l’Arxiu Capitular de Lleida

El tercer exemple és la Bíblia de Lleida, també coneguda com la Bíblia de Roda. Desconeixem on va ser escrita, però sabem del cert que arribà a l’Arxiu Capitular gràcies a la donació de l’ardiaca Don Vicente Higueras, de la diòcesi de Lleida, perquè així consta en les Actes Capitulars de Lleida. És un Còdex bíblic hispà amb el text de l’Antic i Nou Testament, amb els pròlegs de Sant Jeroni i tres texts apòcrifs: el Oratorio Salomonis, el Salm 151 i el Llibre de la Sibil·la.

Datada aproximadament entre 1155 i 1175. Té 613 folis en pergamí, està enquadernat amb tapes de fusta folrades amb pell clavetejada i sembla que fou restaurada en el segle XVIII. Dues característiques el fan únic: les seves dimensions i la seva riquesa artística (es reconeixen tres mestres miniaturistes). Una altra peculiaritat és el fet que el llibre de l’Apocalipsi està situat abans de les epístoles de Sant Pau; fet que tant sols es repeteix en altres còdex bíblics procedents d’Urgell i d’Àvila.

Al llarg del temps tots tres exemples han patit mutilacions i deteriorament, un per la manipulació i altres pel secret en el que s’havia de mantenir la seva possessió. Tots tres exemples tenen unes peculiaritats que els fan casi únics de entre els seus iguals i tots tres enriqueixen el nostre patrimoni documental i cultural. Recordant-nos que la nostra terra és una terra d’acollida on han conviscut i conviuen diferents formes de pensar, creure , veure i viure el món.

Maria Jesús Llavero Porcel.  Llicenciada en Geografia i Història, i en Documentació. Master en Arxivística. És responsable de l’Arxiu Central de l’Audiència provincial i Jutjats de Lleida, i atén la coordinació dels arxius judicials de la província. És membre fundador del Grup d’Arxivers de Lleida i del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià.
 
Anna Esteve Florensa. Llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona, en l’especialitat d’Història moderna i contemporània, i llicenciada en Documentació per la Universitat Oberta de Catalunya. Des de fa uns anys treballa a l’Arxiu Diocesà de Lleida i a la Biblioteca del Seminari Diocesà.
 

Fitxa de l’Arxiu Capitular de Lleida


Aquest mes us presentem la fitxa de l’Arxiu Capitular de Lleida :

Nom de l’Arxiu: Arxiu Capitular de Lleida
Institució: Capítol, Catedral de Lleida
Adreça: c/ Almodí Vell s/n 25007, Lleida 
Telèfon: 973- 275 177
Correu electrònic: arcalleida@gmail.com
Web: www.acl.cat
 
Horari: De dilluns a divendres: 9.00h a 13.00h
 
Serveis: Sala de consulta
  • Reprografia
  • Biblioteca auxiliar i hemeroteca
  • Accés a la documentació digitalitzada
  • Accés a les bases de dades documentals
  • Inventaris i catàlegs
  • Accés a internet
Nom del responsable: Canonge Arxiver Mossèn Jacint Cotonat i Cerqueda
 
Consulta la fitxa de l’Arxiu Capitular de Lleida

Per Nadal, cada dia un cantoral


Aquest mes amb motiu de les festes nadalenques el document del mes està dedicat a un dels cantorals conservats a l’arxiu Capitular de Lleida, rellevant per les seves imatges il·luminades.

A l’Arxiu Capitular de Lleida es conserven 42 cantorals que abasten del segle XVI al segle XVIII, tenen un pes mig de 40 quilos, i unes mesures que oscil·len entre 750 i 850 mm d’alçada i 550 i 650 mm d’amplada. Les enquadernacions, de la majoria, estant reforçades amb elements metàl·lics, i alguns exemplars conserven les rodes a la part inferior i així com el tirador de pell per facilitar el seu transport. Les dimensions d’aquests còdexs resten justificades per la participació dels diferents cantors en la litúrgia cantada, i la necessitat de poder veure amb claredat la partitura i la lletra a certa distància.

 El cantoral CA_0024 que us presentem avui, amb 795 mm d’alçada, 560 mm d’amplada i 75 mm. de gruix, està enquadernat amb tapes de fusta folrades amb pell, amb reforços metàl·lics horitzontals i verticals, tirador de pell i tancaments metàl·lics. Constituït per 99 folis en pergamí cal·ligrafiats en gòtica formada i notació musical quadrada sobre pentagrama.  El foli 1 ens dona informació sobre l’any en que fou reformat, tot i essent el manuscrit de finals del segle XV, el sacerdot francès Josep Dargein deixa constància en aquest foli de la data en que va efectuar les modificacions, any 1793.

L’antífona és un tipus de cant litúrgic que consisteix generalment en una melodia relativament breu, de tonalitat sil·làbica senzilla que serveix de tornada en cantar els versos d’un salm o càntic.

En el foli XLII vers podem llegir “In die natalis Domini. Officium” és a dir que comença l’ofici del dia de Nadal, amb l’introit: “Puer natus” que fa la doble funció d’acompanyar l’entrada dels celebrants, mentre es dirigeixen a l’altar, i d’ubicar als fidels des del començament en l’esdeveniment que es celebra. El text emprat és llatí, la llengua oficial de l’Església Catòlica.

Destaca la “P” majúscula bellament il·lustrada amb l’escena de la Naixença i l’Adoració al Fill de Déu. Aquesta iconografia està basada en les revelacions de Santa Brígida de Suècia o Santa Brígida de Vadstena, de qui els seus pares van redactar una biografia per promoure el procés de canonització després de la seva mort, que es produí a l’any 1373. El 1391 el Papa Bonifaci IX la va canonitzar amb solemnitat. En una part d’aquestes revelacions Santa Brígida descriu que junt a la Mare de Déu havia “un recatadíssim ancià” Josep “i els dos tenien un bou i un ase, els que després d’entrar en la cova, els va lligar al pessebre, aquell ancià, i va portar a la Verge una candela encesa, que va fixar en la paret i es va sortir fora per no estar present al part”. Després del part, la Mare de Déu amb “els cabells estesos per l’esquena, bells com l’or” adorava al seu Fill “del qual sortia tan inefable llum i tanta esplendor, que no podia acomparar-se amb el sol”.

També destaca la iconografia que envolta la imatge, des dels cérvols a la part inferior, com l’ós i el lleó enfrontats a la part superior, motius comuns en l’heràldica, així com la riquesa dels motius vegetals que orlen tot el foli. Dins la P majúscula i sota l’Infant Jesús, el cor d’àngels canta la bona nova, mentre l’escena es presidida per la mirada de Déu, en la part central superior de l’arc de la “P”.

El Nadal hauria de recuperar el veritable sentit de la celebració i anar més enllà del sentit material que avui dia ens envaeix per arreu, hauria de ser profundament espiritual, profundament humà, i assolir el seu caire diví amb la manifestació més sincera de l’amor. La Naixença sempre ha estat i és motiu de joia i alegria, i l’amor implícit, en aquest inici vital, ens pot dur més enllà que qualsevol dels camins que puguem triar en aquesta vida.

Des de l’Arxiu Capitular us volem trametre els millors desitjos per aquests dies que s’aproximen i ho fem amb aquesta felicitació de Nadal:

Jornada de portes obertes a l’Arxiu Capitular de Lleida


El passat dia 2 de febrer la Catedral i l’Arxiu Capitular de Lleida, varen celebrar conjuntament la jornada de portes obertes. Una oportunitat que l’Arxiu va aprofitar per mostrar als lleidatans, tant la rehabilitació del seu espai, com les seves noves instal•lacions adequades a les necessitats dels usuaris.

Per descomptat que bona era l’ocasió per donar a conèixer els fons que aquí es custodien, amb un petit tast d’alguns documents i d’algunes peces emblemàtiques dels còdexs i els incunables. I per completar la visita es van mostrar algunes dependències, com ara el dipòsit, la biblioteca, la sala de reprografia, etc.

El despatx del canonge arxiver fou adondicionat per poder oferir una projecció audiovisual, amb una introducció històrica breu, i una explicació del contingut del nostre fons i dels serveis que podem oferir.

Les persones que van voler conèixer l’arxiu mostraren molt d’interés, però principalment sorpresa ja que aquest arxiu no és gaire conegut pels lleidatans, essent com n’és de cabdal per a reconstruir la història ilergeta.
L’èxit de l’exposició ens va convèncer, no solament  perquè s’havia de mantenir uns dies més, sinó també a plantejar-nos que cal celebrar més jornades d’aquesta mena, i així poder mostrar obertament el nostre patrimoni històric, i en particular aquella documentació que el capítol ha preservat al llarg dels segles.
Per la nostra part i com a treballadores de l’arxiu, volem agraïr a totes aquelles persones que han col•laborat amb nosaltres per fer possible aquesta exposició, així com a tots aquells visitants lleidatans o no, que s’han apropat a l’Arxiu Capitular.