Concedimus et statuimus. Creació i edició d’un Llibre de Privilegis de la vila de Tremp


Conferència a càrrec dels historiadors Carme Muntaner i Alsina i Pau Castell Granados

El proper divendres 13 de novembre, a les 19 h., a la sala de conferències de l’Epicentre (Passeig del Vall, n.13 de Tremp), tindrà lloc la conferència “Concedimus et statuimus. Creació i edició d’un Llibre de Privilegis de la vila de Tremp” a càrrec dels historiadors Carme Muntaner i Alsina i Pau Castell Granados.

L’any 1385 el rei Pere el Cerimoniós concedia a la vila de Tremp la celebració de dues fires anuals de quinze dies cadascuna celebrades per Santa Caterina i Sant Vicenç, alhora que confirmava les dues que ja es celebraven per Sant Lluc i per Sant Andreu, posant-les sota protecció reial i manant als seus oficials de protegir als seus assistents i a les seves mercaderies. Aquesta concessió es recolzava en una franquícia anterior, atorgada l’any 1211 per Pere el Catòlic i ratificada pels seus successors, segons la qual s’alliberava als habitants de Tremp de l’impost de lleuda, peatge, tolta i demés tributsCartell copia reials, convertint així la població en una autèntica “vila franca”. Aquestes importants concessions formen part d’una sèrie de privilegis i franquícies atorgades a la vila de Tremp durant els segles medievals, recopiades en múltiples ocasions i conservades zelosament a l’arxiu de la vila fins a dia d’avui.

En època baixmedieval i moderna, moltes poblacions catalanes van recopilar aquelles precioses concessions en uns volums coneguts com a Llibres de Costums, Privilegis i Ordinacions, els quals constitueixen a dia d’avui una documentació imprescindible per a l’estudi del passat medieval d’aquelles localitats. L’absència d’una obra similar per a la vila de Tremp, ha empès als investigadors premiats en la present edició de la Beca Mossèn Jesús Castells a realitzar una tasca de recerca documental en diversos arxius catalans per tal de recopilar el màxim nombre de privilegis atorgats a la vila de Tremp durant els segles medievals. L’estudi del material custodiat en els fons de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, l’Arxiu Capitular d’Urgell, l’Arxiu de la Biblioteca de Catalunya o el mateix Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, ha permès localitzar una seixantena de documents datats entre 1079 i 1487, els quals contenen els privilegis, concessions i franquícies atorgades a la vila de Tremp per part dels comtes de Pallars, els bisbes d’Urgell o els monarques de la Corona d’Aragó.

La recopilació i edició crítica d’aquest material constitueix un avenç important en l’estudi del passat medieval de Tremp i els Pallars, i posa per primer cop a disposició del públic i dels investigadors un “Llibre de Privilegis (factici) de la Vila de Tremp”.

Pau Castell Granados (Tremp, 1984) és Professor Associat del Departament d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM). Especialista en Història Medieval i Moderna, les seves principals línies d’investigació inclouen l’estudi de la cacera de bruixes, la història del Pallars i l’edició paleogràfica de textos d’època medieval i moderna. Autor de nombroses publicacions en revistes nacionals i estrangeres, ha dirigit diversos projectes d’investigació i de divulgació científica vinculats a diferents aspectes de la història de Catalunya i, en especial, del Pallars.

Carme Muntaner i Alsina (Sitges, 1983) és doctora en Història per la Universitat de Barcelona, especialitat en Història Medieval. És investigadora associada de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM). Ha participat en diversos projectes de recerca vinculats a l’estudi i recuperació d’arxius i documents, especialment de l’àmbit privat català. Ha editat, en solitari o en equip, diplomataris, manuals notarials i conjunts de documents, com ara el Llibre de la Baronia d’Eramprunyà o El manual notarial de Joan Pau Ferrer i Sala, notari de Sitges (1794-1796). És directora d’ebla manuscripta.

Restauració d’una butlla pontifícia de l’any 1001 procedent de l’Arxiu Capitular de l’Urgell


El document va ser redactat i signat per Silvestre II i s’adreça a l’església urgel·litana per concedir-li el privilegi d’immunitat i confirmar-li totes les seves possessions
El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) ha restaurat una butlla del papa Silvestre II, un privilegi papal escrit en llatí sobre papir que data de l’any 1001. Procedent de l’Arxiu Capitular d’Urgell, aquest document s’exhibeix al Museu Diocesà de la Seu d’Urgell i és propietat del Bisbat d’Urgell. Està redactat i signat pel pontífex, a petició del bisbe Sal·la, i s’adreça a l’església urgel·litana per concedir-li el privilegi d’immunitat i confirmar-li totes les seves possessions.
Part superior de la butlla, un cop restaurada

Part superior de la butlla, un cop restaurada

El comte d’Urgell, Ermengol I, i el bisbe Sal·la sembla que estaven units per una antiga amistat, d’ençà que havien estudiat junts a Ripoll, centre i lligam de les cultures musulmana i europea. Ambdós viatjaren a Roma per visitar el papa Silvestre II i van retornar d’aquell viatge amb l’esmentada butlla, que es va conservar al llarg dels segles a l’arxiu catedralici i ha arribat fins als nostres dies bastant malmesa.

Es considera com un dels documents fundacionals del Principat d’Andorra, a partir de la unificació de diversos comtats catalans, i també la carta de poblament d’alguns municipis catalans. Aquestes butlles són confirmacions de les propietats de la terra i esdevingueren una pràctica generalitzada, tant pels papes com pels reis, després que les terres havien quedat ja lliures de la invasió sarraïna.

Es tracta d’una de les 10 butlles papals escrites en papir existents a Catalunya, de les 25 que encara es conserven a tot el món. Quan va arribar al Centre per ser restaurada, el papir tenia un aspecte grogós i ressec, moltes fibres estaven trencades i esfilagarsades i hi havia molts forats i galeries provocats pels insectes xilòfags. A la part inferior de la butlla hi manca un tros, precisament a la zona de la signatura i la data, i tampoc es conserva el segell. La intervenció de restauració del document ha estat cofinançada pel Departament de Cultura de la Generalitat la Generalitat i el Bisbat d’Urgell.

Notícia publicada al diari Ara el 4/12/2012