Arquitectura de la Catedral de Lleida


El dissabte dia 15 de desembre l’Arxiu Capitular de Lleida oferirà a totes aquelles persones que vulguin apropar-se a les seves instal·lacions, una exposició sobre l’Arquitectura de la Catedral de Lleida.

 tarjetoacl

En aquesta mostra s’hi podran veure plànols, dibuixos i documents manuscrits originals del fons de l’Arxiu Capitular. L’exposició vol donar a conèixer part de les fonts documentals de la història arquitectònica de la Catedral Nova. Una història que s’explica a grans trets des del seu origen fins als nostres dies: començant per la recerca d’un solar per a la seva ubicació passant per les restauracions puntuals a les més oportunes per a adequar el temple a les exigències modernes.

La Catedral Nova de Lleida es concep arrel d’un fet històric dramàtic, com és la usurpació de l’antic temple de la Seu Vella, en el segle XVIII per les tropes de Felip V. Una catedral que viu sota l’ombra de l’esplendor d’un temple romànic i gòtic. Però també, una catedral que no deixa indiferent pel seu estil tardo barroc, per la seva història i per la seva significació dintre de l’eix urbanístic de la ciutat de Lleida. La seva arquitectura pot despertar més o menys admiració, però mereix ser coneguda més de prop.

El dia 15 es dóna un primer pas, des de l’Arxiu Capitular, per donar a conèixer aquesta arquitectura catedralícia. El mateix dia s’oferirà una visita guiada a les 12:00 h. i a les 13:00 h. amb l’arquitecte Joan Agelet i Gomà que parlarà de les darreres intervencions arquitectòniques en la Catedral. Intervencions cabdals, tant per la seva restauració i conservació, com per l’adequació del temple a les necessitats modernes, com ara la supressió de les barreres arquitectòniques.

 L’Exposició també es podrà visitar del 17 al 21 de desembre de 9.00 a 13.00h.

 Per a més informació:

Arxiu Capitular de Lleida
C/ Almodí Vell, s/n   Lleida
www.acl.cat
973.275177

Per Nadal, cada dia un cantoral


Aquest mes amb motiu de les festes nadalenques el document del mes està dedicat a un dels cantorals conservats a l’arxiu Capitular de Lleida, rellevant per les seves imatges il·luminades.

A l’Arxiu Capitular de Lleida es conserven 42 cantorals que abasten del segle XVI al segle XVIII, tenen un pes mig de 40 quilos, i unes mesures que oscil·len entre 750 i 850 mm d’alçada i 550 i 650 mm d’amplada. Les enquadernacions, de la majoria, estant reforçades amb elements metàl·lics, i alguns exemplars conserven les rodes a la part inferior i així com el tirador de pell per facilitar el seu transport. Les dimensions d’aquests còdexs resten justificades per la participació dels diferents cantors en la litúrgia cantada, i la necessitat de poder veure amb claredat la partitura i la lletra a certa distància.

 El cantoral CA_0024 que us presentem avui, amb 795 mm d’alçada, 560 mm d’amplada i 75 mm. de gruix, està enquadernat amb tapes de fusta folrades amb pell, amb reforços metàl·lics horitzontals i verticals, tirador de pell i tancaments metàl·lics. Constituït per 99 folis en pergamí cal·ligrafiats en gòtica formada i notació musical quadrada sobre pentagrama.  El foli 1 ens dona informació sobre l’any en que fou reformat, tot i essent el manuscrit de finals del segle XV, el sacerdot francès Josep Dargein deixa constància en aquest foli de la data en que va efectuar les modificacions, any 1793.

L’antífona és un tipus de cant litúrgic que consisteix generalment en una melodia relativament breu, de tonalitat sil·làbica senzilla que serveix de tornada en cantar els versos d’un salm o càntic.

En el foli XLII vers podem llegir “In die natalis Domini. Officium” és a dir que comença l’ofici del dia de Nadal, amb l’introit: “Puer natus” que fa la doble funció d’acompanyar l’entrada dels celebrants, mentre es dirigeixen a l’altar, i d’ubicar als fidels des del començament en l’esdeveniment que es celebra. El text emprat és llatí, la llengua oficial de l’Església Catòlica.

Destaca la “P” majúscula bellament il·lustrada amb l’escena de la Naixença i l’Adoració al Fill de Déu. Aquesta iconografia està basada en les revelacions de Santa Brígida de Suècia o Santa Brígida de Vadstena, de qui els seus pares van redactar una biografia per promoure el procés de canonització després de la seva mort, que es produí a l’any 1373. El 1391 el Papa Bonifaci IX la va canonitzar amb solemnitat. En una part d’aquestes revelacions Santa Brígida descriu que junt a la Mare de Déu havia “un recatadíssim ancià” Josep “i els dos tenien un bou i un ase, els que després d’entrar en la cova, els va lligar al pessebre, aquell ancià, i va portar a la Verge una candela encesa, que va fixar en la paret i es va sortir fora per no estar present al part”. Després del part, la Mare de Déu amb “els cabells estesos per l’esquena, bells com l’or” adorava al seu Fill “del qual sortia tan inefable llum i tanta esplendor, que no podia acomparar-se amb el sol”.

També destaca la iconografia que envolta la imatge, des dels cérvols a la part inferior, com l’ós i el lleó enfrontats a la part superior, motius comuns en l’heràldica, així com la riquesa dels motius vegetals que orlen tot el foli. Dins la P majúscula i sota l’Infant Jesús, el cor d’àngels canta la bona nova, mentre l’escena es presidida per la mirada de Déu, en la part central superior de l’arc de la “P”.

El Nadal hauria de recuperar el veritable sentit de la celebració i anar més enllà del sentit material que avui dia ens envaeix per arreu, hauria de ser profundament espiritual, profundament humà, i assolir el seu caire diví amb la manifestació més sincera de l’amor. La Naixença sempre ha estat i és motiu de joia i alegria, i l’amor implícit, en aquest inici vital, ens pot dur més enllà que qualsevol dels camins que puguem triar en aquesta vida.

Des de l’Arxiu Capitular us volem trametre els millors desitjos per aquests dies que s’aproximen i ho fem amb aquesta felicitació de Nadal:

Presentació de l’equip de l’Arxiu Capitular (ACL)


Benvolguts membres del Grup d’Arxivers de Lleida,


Aprofitem l’avinentesa per a presentar-nos oficialment i donar a conèixer la situació en la que es troba actualment l’arxiu capitular de Lleida. Com ja sabeu, la direcció d’aquest arxiu tan a nivell laïc com eclesiàstic, ha canviat força en els darrers anys, i seguirà canviant degut al règim intern propi del funcionament del Capítol de la Catedral, que nombra l’arxiver entre els canonges, normalment persones de molt avançada edat i amb d’altres ocupacions dins de la diòcesis, que ocupen durant poc temps el seu càrrec, cosa que impedeix que es familiaritzin amb la feina que s’ha de desenvolupar a l’arxiu.


Al llarg de molts anys el canonge arxiver fou Dr. Melchor Bajén, que després de la seva jubilació va ésser substituït per Ms. Josep Martí com a canonge arxiver i per Gemma Escribà com arxivera tècnica. Fa poc més d’un any, Josep Martí es jubilà i el càrrec l’ocupa actualment Ms. Josep Carmelo Moré. Després de la marxa de Gemma Escribà, la direcció tècnica ha desaparegut i les tasques d’administració i representació han recaigut sobre l’equip de treballadores que resta a l’arxiu. Per a que se’n tingui coneixement som les següents:

  • Ana Carles Sánchez que s’encarrega de l’atenció als investigadors.
  • Rosana Miró Dellatorre responsable de la biblioteca i de la gestió informàtica interna.
  • Carmen Vázquez Torres, encarregada de la descripció i catalogació del fons de pergamins.

A banda de la tasca que cadascuna tenim, ens encarreguem en conjunt de totes les feines pròpies d’arxiu, que com ja sabeu, en son moltes i molt diverses.


Des de l’estiu passat s’estan efectuant obres de reforma i ampliació, per les que s’ha suspès temporalment l’atenció als investigadors. Esperem que finalitzin aviat i, aprofitarem la inauguració per a convidar-vos a conèixer les noves instal·lacions i a nosaltres, si és que encara no ens coneixeu.


Salutacions,


Ana, Rosana i Carmen

Arxiu Capitular de Lleida