Exposició commemorativa del 25è aniversari dels Jocs Olímpics a la Seu d’Urgell


Del 27 de juliol al 10 de setembre una exposició ubicada a la sala Sant Domènec rememora la fita olímpica de la ciutat de la Seu d’Urgell com a subseu Olímpica dels Jocs de Barcelona de 1992 que van tenir lloc a la nostra ciutat de l’1 al el 6 d’agost d’aquell any. La mostra, organitzada per l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell conjuntament amb l’ajuntament de la Seu d’Urgell recupera del passat, que forma part del present a través d’una vívida memòria col·lectiva, una mostra integrada per més de 300 elements on destaca, especialment, una nodrida presència de cartells oficials dels Jocs, a més de diverses fotografies i material audiovisual, documents i objectes procedents de diferents particulars, entre ells, la Fundació Barcelona Olímpica.

L’exposició, que es desplega de forma temàtica a través de les capelles laterals i l’absis de l’antiga església de Sant Domènec, recorre els principals esdeveniments vinculats amb els Jocs Olímpics celebrats a la Seu d’Urgell: els antecedents esportius que culminaren amb la incorporació, per primer cop a la història, del eslàlom dins del programa olímpic; la configuració de la subseu olímpica; la canalització del Segre i la construcció del Parc així com espais destinats a informació estadística sobre participants, resultats i presentació de dades rellevants imprescindibles per a la contextualització de l’esdeveniment olímpic a la nostra ciutat. Un espai destacat es dedica al Parc del Segre com a gran testimoni i llegat dels Jocs Olímpics que esdevé, des de la seva creació, un referent nacional i internacional de les principals competicions de piragüisme.

En concret, l’itinerari recorre la història olímpica de la Seu d’Urgell partint dels antecedents per acabar en el llegat encara vigent i es desplega en els següent àmbits:

1.- La incorporació de l’eslàlom en el programa Olímpic

2.- La Seu d’Urgell: subseu olímpica

3.- La canalització i la construcció del Parc

4.- Olimpíades 1992: Equips organitzatius, atletes, voluntaris, resultats i medaller

5.- El llegat olímpic: El Parc Olímpic del Segre

6.- Les competicions internacionals

7.- Visió general: Dades generals, cronologia i competicions

L’exposició s’ha produït a partir dels fons, d’entitats i institucions esportives, ingressats a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell com són el fons del Club Cadí Canoë-Kayak, equip olímpic, el fons del Parc del Segre, instal·lació olímpica i el fons de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell en tot el relacionat amb la gestió de l’esdeveniment olímpic de Barcelona ’92 (fons fotogràfic, projectes d’obres, pressupost, actes del Ple, etc.). També incorpora diferents documents de fons i col·leccions privades.

Consulta el díptic de l’exposició

Us animem a compartir aquesta exposició a través del hashtag #FemEsportArxiu

L’esport i els arxius a Catalunya

A Catalunya hi ha uns 2.000 clubs esportius de més de 40 anys i aproximadament uns 100 clubs de més de 100 anys, així com 69 federacions esportives i més de 600.000 llicències esportives. Els fons documentals d’aquestes entitats esportives són un veritable tresor del patrimoni documental català. En aquest sentit, els arxius catalans són una garantia per a la recuperació, conservació, tractament i difusió dels fons dels clubs i federacions esportives. Aquesta implicació dels arxius permet preservar la seva memòria esportiva i projectar la seva identitat.

Per tal d’impulsar una acció conjunta dels arxius catalans i les entitats i federacions esportives el Departament de Cultura i la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, les diputacions provincials i el Consell Internacional d’Arxius, promouen el projecte “Fem esport, fem arxiu”. Aquest projecte es crea amb la voluntat de recuperar i conservar tota la memòria de les associacions i entitats esportives catalanes que al llarg de la història. El projecte té la missió de posar en valor el patrimoni documental dipositat en els arxius catalans, els fons d’entitats i clubs esportius, federacions, però també de forma complementària vol donar suport a una correcta gestió documental d’aquestes entitats.

La inauguració va ser presidida per l’alcalde Albert Batalla custodi actual del llegat olímpic, l’exalcalde Joan Ganyet, impulsor i artífex dels Jocs; Enric Cobo, cap del Servei de Coordinació General d’Arxius del Departament de Cultura en representació de l’Arxiu Comarcal; Ramon Ganyet, director de la subseu olímpica el 1992 i autor del llibre vinculat a l’exposició Els Jocs Olímpics i el Parc del Segre; Jean Michel Prono, president del Comitè d’Eslàlom de la Federació Internacional de Canoa; Pere Miró, Director General Adjunt del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona’92 i, tancant l’acte, Gerard Figueras, Secretari General de l’Esport.

A l’acte van assistir unes 300 persones entre esportistes, representants dels clubs i federacions, voluntaris olímpics i ciutadans en general.

Aquesta informació està extreta del web de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell

Anuncis

Presentació del llibre ‘Castells de la vall de la Vansa i Tuixent’


Avui dimarts 20 de març a les 19.30 h es presentarà a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell (c/ Sant Ermengol, 71, la Seu d’Urgell), el llibre Els castells de la vall de la Vansa i Tuixent d’Enric Bech, publicat per Edicions Salòria. L’estudi també serà presentat el pròxim dissabte 31 de març a les 18 h a Sorribes.

La presentació a l’Arxiu comptarà amb la participació de Jesús Fierro, president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, d’Enric Bech, autor de l’estudi, i d’Oliver Vergés, d’Edicions Salòria.

Els castells de la vall de la Vansa i Tuixent és un estudi sobre les fortificacions d’aquesta vall centrat en tres grans eixos: la construcció de les primeres fortificacions, el paper que van desenvolupar en els conflictes feudals de l’edat mitjana i la importància del procés de feudalització en la gènesi d’aquestes construccions. Per què hi havia tants castells, en època medieval, a la vall de la Vansa i Tuixent? Quin paper van jugar aquestes fortificacions en les lluites entre la noblesa feudal i el bisbat d’Urgell? Quina relació hi ha entre el feudalisme i la construcció de castells? A través d’una anàlisi acurada de la història de la vall de la Vansa i Tuixent, l’Enric Bech explica l’evolució de les fortificacions d’aquest territori de l’antic comtat d’Urgell i les transformacions socials que en van permetre la seva construcció.

L’Enric Bech (Barcelona, 1948), és llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona. La història sempre ha estat una de les seves passions i, des de la seva jubilació, s’ha dedicat a investigar per escriure aquest llibre. També és soci de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell.

Els actes són gratuïts i oberts a tothom.

Crida de comunicacions per a la IV Jornada d’estudis de l’Alt Urgell


Seguint amb els seus objectius de promoure el coneixement centrat en la comarca de l’Alt Urgell, l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell organitza el dissabte 11 de novembre la IV Jornada d’Estudis de l’Alt Urgell, que se celebrarà a Alinyà en col·laboració amb la Fundació Catalunya La Pedrera (que gestiona l’Espai Natura Muntanya d’Alinyà), l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell.

Les propostes de comunicació, sempre que facin referència a qualsevol àmbit del coneixement relacionat amb l’Alt Urgell, es poden presentar fins al DILLUNS 25 DE SETEMBRE, amb un resum de fins a 1.000 caràcters incloent espais i cinc paraules clau, que cal enviar a l’adreça de correu electrònic iecalturgell@gmail.com. Els textos de les ponències que reuneixin els requisits necessaris seran publicats al cinquè número de la revista “Interpontes: Estudis de l’Alt Urgell”, que té prevista la seva aparició l’any 2018.

La Jornada d’Estudis de l’Alt Urgell, que ha esdevingut un aparador de les últimes novetats en recerca local i comarcal, arriba a la seva quarta edició després d’haver passat per la Seu d’Urgell, Castellbò i Oliana, en la voluntat de l’Institut d’Estudis d’arribar arreu del territori comarcal.

Vall d’Alinyà des del castell. Fotografia de Lluís Obiols Perearnau

Exposició commemorativa del 25è aniversari dels Jocs Olímpics a la Seu d’Urgel


Del 27 de juliol al 10 de setembre una exposició ubicada a la sala Sant Domènec rememora la fita olímpica de la ciutat de la Seu d’Urgell com a subseu Olímpica dels Jocs de Barcelona de 1992 que van tenir lloc a la nostra ciutat de l’1 al el 6 d’agost d’aquell any. La mostra, organitzada per l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell conjuntament amb l’ajuntament de la Seu d’Urgell recupera del passat, que forma part del present a través d’una vívida memòria col·lectiva, una mostra integrada per més de 300 elements on destaca, especialment, una nodrida presència de cartells oficials dels Jocs, a més de diverses fotografies i material audiovisual, documents i objectes procedents de diferents particulars, entre ells, la Fundació Barcelona Olímpica.

L’exposició, que es desplega de forma temàtica a través de les capelles laterals i l’absis de l’antiga església de Sant Domènec, recorre els principals esdeveniments vinculats amb els Jocs Olímpics celebrats a la Seu d’Urgell: els antecedents esportius que culminaren amb la incorporació, per primer cop a la història, del eslàlom dins del programa olímpic; la configuració de la subseu olímpica; la canalització del Segre i la construcció del Parc així com espais destinats a informació estadística sobre participants, resultats i presentació de dades rellevants imprescindibles per a la contextualització de l’esdeveniment olímpic a la nostra ciutat. Un espai destacat es dedica al Parc del Segre com a gran testimoni i llegat dels Jocs Olímpics que esdevé, des de la seva creació, un referent nacional i internacional de les principals competicions de piragüisme.

En concret, l’itinerari recorre la història olímpica de la Seu d’Urgell partint dels antecedents per acabar en el llegat encara vigent i es desplega en els següent àmbits:

1.- La incorporació de l’eslàlom en el programa Olímpic

2.- La Seu d’Urgell: subseu olímpica

3.- La canalització i la construcció del Parc

4.- Olimpíades 1992: Equips organitzatius, atletes, voluntaris, resultats i medaller

5.- El llegat olímpic: El Parc Olímpic del Segre

6.- Les competicions internacionals

7.- Visió general: Dades generals, cronologia i competicions

L’exposició s’ha produït a partir dels fons, d’entitats i institucions esportives, ingressats a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell com són el fons del Club Cadí Canoë-Kayak, equip olímpic, el fons del Parc del Segre, instal·lació olímpica i el fons de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell en tot el relacionat amb la gestió de l’esdeveniment olímpic de Barcelona ’92 (fons fotogràfic, projectes d’obres, pressupost, actes del Ple, etc.). També incorpora diferents documents de fons i col·leccions privades.

Consulta el díptic de l’exposició

Us animem a compartir aquesta exposició a través del hashtag #FemEsportArxiu

L’esport i els arxius a Catalunya

A Catalunya hi ha uns 2.000 clubs esportius de més de 40 anys i aproximadament uns 100 clubs de més de 100 anys, així com 69 federacions esportives i més de 600.000 llicències esportives. Els fons documentals d’aquestes entitats esportives són un veritable tresor del patrimoni documental català. En aquest sentit, els arxius catalans són una garantia per a la recuperació, conservació, tractament i difusió dels fons dels clubs i federacions esportives. Aquesta implicació dels arxius permet preservar la seva memòria esportiva i projectar la seva identitat.

Per tal d’impulsar una acció conjunta dels arxius catalans i les entitats i federacions esportives el Departament de Cultura i la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, les diputacions provincials i el Consell Internacional d’Arxius, promouen el projecte “Fem esport, fem arxiu”. Aquest projecte es crea amb la voluntat de recuperar i conservar tota la memòria de les associacions i entitats esportives catalanes que al llarg de la història. El projecte té la missió de posar en valor el patrimoni documental dipositat en els arxius catalans, els fons d’entitats i clubs esportius, federacions, però també de forma complementària vol donar suport a una correcta gestió documental d’aquestes entitats.

La inauguració va ser presidida per l’alcalde Albert Batalla custodi actual del llegat olímpic, l’exalcalde Joan Ganyet, impulsor i artífex dels Jocs; Enric Cobo, cap del Servei de Coordinació General d’Arxius del Departament de Cultura en representació de l’Arxiu Comarcal; Ramon Ganyet, director de la subseu olímpica el 1992 i autor del llibre vinculat a l’exposició Els Jocs Olímpics i el Parc del Segre; Jean Michel Prono, president del Comitè d’Eslàlom de la Federació Internacional de Canoa; Pere Miró, Director General Adjunt del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona’92 i, tancant l’acte, Gerard Figueras, Secretari General de l’Esport.

A l’acte van assistir unes 300 persones entre esportistes, representants dels clubs i federacions, voluntaris olímpics i ciutadans en general.

Notícia extreta de la web de la XAC 

Desenterrant el passat a l’Alt Urgell


desenterrant-el-passat-2016-1

El passat dia 30 de setembre va començar el cicle divulgatiu “Desenterrant el passat”, que com cada any ens presenta una sèrie de propostes vinculades al coneixement de la història, l’arqueologia i el paisatge, que organitza conjuntament l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, l‘Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell i la Biblioteca de Sant Agustí de la Seu d’Urgell, amb la col·laboració d’altres entitats. S’estendrà durant tot el mes d’octubre per diferents espais de la Comarca de l’Alt Urgell.

Tabac, exiliats i gent armada. El pas clandestí de la frontera d’Andorra durant la primera meitat del segle XX Ponent: Carles Gascón Chopo, historiador Divendres, 30 de setembre de 2016, a les 20.00 h – Lloc: Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell

Exposició: Cavalls i poder en el món ibèric (cedida pel Museu d’Arqueologia de Catalunya) Lloc: Biblioteca Sant Agustí de la Seu d’Urgell De l’1 al 30 d’octubre de 2016, en horari de biblioteca

Camins i ponts, sants i diables. Història del pas del congost de Tresponts Ponent: Lluís Obiols Perearnau, historiador Dissabte, 8 d’octubre de 2016, a les 19.00 h – Lloc: Sala de les Homilies d’Organyà, a Organyà

Pobles que van ser. Recerca sobre els despoblats a l’Alt Urgell Ponents: estudiants d’Història i Arqueologia de la UAB Divendres, 14 d’octubre de 2016, a les 20.00 h – Lloc: Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell

Monestirs i transhumància (segles IX-XI). Descobrint el Somontà del comtat d’Urgell Ponent: Climent Miró i Tuset, historiador Dissabte, 22 d’octubre de 2016, a les 18.00 h – Lloc: Sala d’actes de l’Ajuntament d’Oliana

“L’origen, formació i desenvolupament del poble ilerget” La ponència inclourà una visita guiada a l’exposició “Cavalls i poder en el món ibèric” Ponents: Jordi Martínez, arqueòleg, i Emili Junyent, catedràtic de Prehistòria de la UdL Divendres, 28 d’octubre de 2016, a les 19.30 h – Lloc: Biblioteca Sant Agustí de la Seu d’Urgell

 

III Jornada d’estudis de l’alt Urgell


IECAU color RGB (350 dpi opac)Oliana acollirà la III Jornada d’Estudis de l’Alt Urgell. El proper 14 de novembre.

Un total de 19 ponències ompliran de contingut la nova edició de la Jornada

D’acord amb els seus objectius de promoure i difondre la recerca a la comarca, l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell organitza el proper dissabte 14 de novembre la III Jornada d’Estudis de l’Alt Urgell, en col·laboració amb l’Ajuntament d’Oliana, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell.

Aquesta nova edició de la Jornada tindrà lloc a Oliana, després d’haver-se celebrat la primera a la Seu d’Urgell l’any 2011 i la segona a Castellbò el 2013. L’esdeveniment comptarà amb 19 ponències de diferents disciplines, entre les que destaquen la història, l’arqueologia, la geografia, la filologia i fins i tot la informàtica. Tot i que la temàtica de les ponències gira de forma genèrica al voltant de la comarca de l’Alt Urgell, la major part de les intervencions pronunciades a la tarda estaran relacionades directament amb Oliana i el seu entorn immediat.

Les activitats se celebraran durant tot el dia a la sala d’actes de l’Ajuntament d’Oliana, i l’assistència és lliure i gratuïta. En cas que els assistents vulguin assistir al dinar que se celebrarà, a càrrec de cadascú, hi ha temps fins al dimecres 11 de novembre per a formalitzar la inscripció al correu electrònic iecalturgell@gmail.com.

Les ponències presentades a la Jornada es podran publicar al proper número de la revista Interpontes, editada per l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell i per Edicions Salòria. Precisament, tancant els actes de la Jornada d’Oliana, es preveu la presentació del III volum d’aquesta publicació, que recull les ponències de la II Jornada d’Estudis de l’Alt Urgell, celebrada a Castellbò l’any 2013.

Tríptic Jornada 3_Tríptic Jornada 2.qxd

Tríptic Jornada 3_Tríptic Jornada 2.qxd

Les lletres del Beatus de la Seu d’Urgell protagonitzen una mostra de disseny gràfic


78764_beatus__1437672345_31747El claustre de la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell acull, des de dissabte 25 de juliol, l’exposició Les Lletres d’Ahir i d’Avui, una singular mostra sobre el patrimoni de la grafia de les lletres que es conserven en documents medievals i peces d’art històriques i de gran valor com el famós Beatus de la Seu, el Missal de Galceran de Vilanova i el Llibre de les Usances, Privilegis i Immunitats de la Ciutat d’Urgell.

L’exposició impulsada des del Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya, pretén que el visitant pugui efectuar un breu recorregut per aquells elements d’àmbit local que projectin el valor i la riquesa de les lletres d’ahir i d’avui. La mostra inclou una sèrie d’imatges i continguts gràfics que reforcen i contextualitzen el valor del patrimoni associat a la lletra, la qual cosa permet el redescobriment d’aquest patrimoni artístic medieval, així com també de peces molt més actuals però també significatives de la comarca de l’Alt Urgell.

Les lletres històriques procedeixen de volums que es conserven al Museu Diocesà de l’Urgell, l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, la catedral de Santa Maria, l’església de Sant Miquel i l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell. Altres lletres i grafies més actuals estan presents en racons ben coneguts de la Seu d’Urgell i la resta del territori.

L’exposició té per objectiu  despertar l’ interès pel tresor lletrístic que ens envolta i ofereix un breu recorregut per aquells suports d’àmbit local que projecten el valor i la riquesa de les lletres d’ahir i d’avui. La mostra inclou una sèrie d’imatges i continguts gràfics que reforcen i contextualitzen el valor de patrimoni associat a la lletra i que ens per­met la redescoberta del passat, així com peces molt més actuals però també significatives. Atresorades unes i quotidianes les altres, totes són de la comarca de l’Alt Urgell. Unes estan custodiades a diferents seus, concretament al Museu Diocesà, a l’Arxiu Capitular, a la Catedral de Santa Maria, Plafó_Beatusa l’Església de Sant Miquel i a l’Arxiu Comarcal; i altres estan presents en racons ben coneguts de la Seu d’Urgell i de la resta del territori. Totes són, des de la seva humilitat, testimonis del passat i del present i companyes del nostre entorn. Aquesta exposició manté una línia de continuïtat amb l’exposició de “Les Lletres d’Ahir i d’Avui” de la Catedral de Girona en els mesos entre juliol i novembre de 2014. Aquest any 2015, se suma un nou territori, el de l’Alt Urgell, i s’exposarà en el Claustre de la Catedral de la Seu d’Urgell. Seguidament iniciarà un periple -com a exposició itinerant- per diferents llocs emblemàtics de Catalunya de la xarxa Catalonia Sacra.

La direcció del projecte i disseny ha anat a càrrec de Jesús Del Hoyo, Cristina Flórez i Cristina Simon, del Col.legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya, amb la coordinació a l’Alt Urgell, de Clara Arbués, Delegada de Patrimoni del Bisbat d’Urgell i de Julio Quílez, Director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.

Com a complement de l’exposició, s’ha editat un catàleg que, a més d’una extensa compilació de material gràfic, recull textos de Montserrat Pagès i Jordi Pasques.