Digitalització del fons Miquel Martí Florensa de l’arxiu comarcal de l’Urgell


Destacada font per a la història de la ciutat de Tàrrega

La passada primavera es van digitalitzar 500 negatius sobre plaques de vidre del fons Miquel Martí i Florensa custodiats a l’arxiu comarcal de l’Urgell. Aquest pintor, decorador, fotògraf i docent va néixer a Tàrrega el 30 d’agost de 1895. L’any 1920, amb Antoni Secanell, va obrir un estudi fotogràfic. Tot i que el negoci no va ser gaire regit, van haver de tancar-lo cinc anys desprès, Martí Florensa no va abandonar mai la seva afició a la fotografia. I el seu llegat fotogràfic ha esdevingut una font destacada per conèixer una part de la història contemporània  de Tàrrega.

El Sr. Holm Hoffmann en el procés de digitalització

El Sr. Holm Hoffmann en el procés de digitalització

El projecte de la seva neteja i digitalització ha estat possible gràcies al conveni signat entre l’Ajuntament de Tàrrega i l’Associació Alba per la realització de pràctiques de diverses persones del Programa alemany Hallo a l’ACUR.

Aquestes tasques han estat realitzades gràcies a la col·laboració de la Sra. Gladis Calderon i el Sr. Holm Hoffmann, provinents del projecte Perspektive? Arbeit de l’associació alemanya Solaris Förderzentrum für Jugend und Umwelt GmbH Sachsen.

Anuncis

Torna DePaT_[03]. III jornades d’estratègies humanes d’aproximació al medi ‘De peus a terra’


DePaT_[03] vol ser un espai de reflexió sobre els canvis en les nostres estratègies culturals d’aproximació al medi al llarg de la història i les conseqüències que han comportat presentant i aportant elements que ajudin a generar coneixement, idees i pensament pretén fomentar i millorar les xarxes relacionals i socials dels nostres ciutadans/es.

Jornades De Peus a terra. Tàrrega

Jornades De Peus a terra. Tàrrega

Aquest espai de reflexió s’engloba dins el programa d’experimentació de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell ACUR-LAB i també dins el Programa Tàrrega Comunitària, impulsat des de l’Oficina d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Tàrrega, que promou el treball transversal amb l’objectiu de millorar la inclusió i la cohesió social al municipi.

Aquesta edició de DePaT_[03] compta també amb la participació de l’Associació Alba, el Centre de formació “la Solana”, l’Escola de Sobreestants i l’Ajuntament de Maldà, com a organitzadors de les activitats.

Aquesta nova edició de “De peus a terra” girarà a l’entorn de dos temes: per una banda,l’energia solar; i per l’altra, i dins l’eix de sistemes de construcció tradicionals, la construcció de fonaments, paret de tàpia i teulada de canya.

En definitiva us proposem un seguit d’activitats que ens donin eines per poder tocar de peus a terra. 

Més informació Diptic Depat2014

Primera activitat: Taller de construcció de fonaments de pedra.

Dissabte, 26 d’abril de 2014

Horari: de 10 a 14 h i de 16 a 19 h 

Ubicació: Associació Alba Onze de setembre, s/n – Tàrrega

Docent: Sadurní Colom, monitor del Centre de formació “la Solana”

L’Arxiu Comarcal de l’Urgell ingressa nova documentació de la Figuerosa


Detall del tractament de la documentació a l’ACUR

La Figuerosa és un municipi agregat a Tàrrega des de 1969. Les primeres notícies històriques es remunten a la seva conquesta per part del Comte d’Urgell Ermengol IV, el qual donà aquest lloc en alou a Arnau Traver l’any 1075.

La Junta Veïnal de la Figuerosa, mitjançant el seu representant, Xavier Mayora, ha dipositat a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell la documentació històrica provinent de l’antic ajuntament i del jutjat municipal d’aquesta població. Aquest conjunt documental, de titularitat municipal, es trobava dipositat a les golfes de l’antic ajuntament del poble de la Figuerosa.

La documentació ingressada, bàsicament de finals del segles XIX i el primer quart de segle XX, ocupa 1,8 metres lineals, entre la que forma part de l’antic ajuntament i la del jutjat municipal. Aquest nou ingrés documental ve a complementar la documentació ja ingressada  a l’Arxiu de l’antic ajuntament (1924-1977) i del jutjat de Pau (1915-1969).

L’Arxiu Comarcal de l’Urgell ja ha iniciat  els treballs de neteja i adequació de la documentació ingressada. Per posteriorment efectuar els treballs de classificació, ordenació i descripció. Amb la voluntat de poder oferir, per a la seva consulta i estudi,  aquesta nova documentació al conjunt de la societat.

Carrer Major vist des de la plaça de l’ésglésia

Estudiar el passat per prevenir el futur: Tàrrega i la reconstrucció de l’aiguat de Santa Tecla


La matinada del dia de Santa Tecla del 1874 un episodi de tempestes molt intens va causar greus inundacions i centenars de morts a Tàrrega i altres llocs propers. El balanç total va superar les cinc-centes víctimes en un episodi d’una durada molt breu.ondara

L’equip multidisciplinari format per Mariano Barriendos, Jordi Tuset Jordi Mazón, David Pino, Josep Lluís Ruiz-Bellet i Josep Carles Balasch, ha reconstruït l’aiguat de Santa Tecla de 23 de setembre de 1874 a Tàrrega des del punt de vista històric, hidrològic i meteorològic. L’estudi del l’episodi, publicat enguany a la revista Urtx. Revista d’humanitats de l’Urgell, planteja també algunes mesures preventives per si el fenomen es repetís en el futur.

L’estudi de la documentació històrica de l’ajuntament de Tàrrega conservada a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell ha permès obtenir dades fiables sobre aquesta catàstrofe que va afectar la meitat sud de Catalunya. Mariano Barriendos, professor de la Facultat Geografia i Història de la Universitat Barcelona i historiador del clima, analitza documentalment l’aiguat que la matinada del 23 de setembre va provocar a Tàrrega el desbordament del riu Ondara i greus inundacions. Conclou que l’episodi, tenint en compte els impactes estructurals i el balanç de víctimes, és, des del punt de vista estrictament historiogràfic, un dels cinc més greus que coneixem dels últims cinc-cents anys i que, potser des de mitjans del segle XIX, només sigui comparable als aiguats del Vallès del 1962.

A Tàrrega, diverses plaques recorden fins on van arribar les aigües. És una de les dades que han servit a investigadors de la Universitat de Lleida i del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya per reconstruir l’episodi des del punt de vista hidràulic.

Però també s’han trobat materials sorprenents, com el que hi ha a l’antic celler de Cal Perelló, a l’edifici on avui hi ha el Museu Comarcal de l’Urgell. Jordi Tuset, membre del Grup de Recerca en Dinàmica Fluvial del Centre Tecnològic Forestal Catalunya, afirma que com a conseqüència de l’aiguat de Santa Tecla, aquest celler va quedar totalment inundat i, després, es va tapiar. Posteriorment, al fer-hi obres es van trobar aquests fangs amb

inundacio_ondara2

evidents signes d’esquerdes de dessecació. La seva datació conclou que els fangs són producte de l’aiguat de Santa Tecla i el seu estudi ha permès calcular el percentatge de sediments que baixaven amb la riuada a partir de la comparació del volum total de sediments amb el volum total del celler.

Les mesures topogràfiques són una altra de les eines utilitzades. Tot plegat ha permès calcular que en cinc o sis hores van caure uns 150 litres per metre quadrat i que pel riu Ondara va baixar un cabal de vora 1.200 metres cúbics per segon.

Josep Carles Balasch, professor de la Universitat de Lleida i coordinador de l’estudi, afirma que donat l’escàs temps de resposta que té un succés d’aquest estil és fonamental tenir establertes certes mesures de prevenció. En aquest sentit, estudis com aquests ens donen una idea de l’àrea que quedaria afectada i també del temps de resposta, i ens permetrien preveure on caldria instal·lar sistemes d’avís eficients per minimitzar els efectes d’un fet similar en el futur.

D’aquesta manera, l’estudi del passat es converteix, una vegada més, en una eina per planificar el futur.

Per més informació podeu consultar el reportatge del programa Medi Ambient de TV3 titular “Reconstruir l’aiguat de Santa Tecla“.

TV3

Curs de cal·ligrafia a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell (ACUR)


A partir del dilluns 16 de setembre es poden realitzar les inscripcions a aquest curs pràctic de cal·ligrafia organitzat per l’Arxiu Comarcal de l’Urgell (ACUR).P1010422 petita

El curs s’iniciarà el dia 5 d’octubre i durant 6 sessions els mesos d’octubre, novembre i desembre es farà una aproximació pràctica a la cal·ligrafia catalana del segles XV i posteriors a partir dels manuscrits conservats a l’Arxiu. També es treballarà la influència de la cancelleresca italiana i varis models d’escriptura de la Corona d’Aragó i forans.

La inscripció es fa mitjançant l’abonament del preu del curs i fent arribar el resguard de l’ingrés (original o digitalització), juntament amb la butlleta d’inscripció complimentada a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell (carrer de les Sitges, 4 de Tàrrega o a l’adreça electrònica acurgell.cultura@gencat.cat )

Professorat: Keith Adams.  Professor de cal·ligrafia a Eina. Escola de Disseny i Art. Adscrita a la UAB

Inici de les inscripcions el 16 de setembre i fins el dia 27 de setembre de 2013.

fulleto curs cal·ligrafia v2

L’espectacle ‘Carvalho contra Vázquez Montalbán’ a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell


L’obra es representarà en el marc de la Fira de Teatre al carrer de Tàrrega

El propers dies 6, 7 i 8 de setembre, durant la fira de teatre al carrer de Tàrrega, es representarà l’obra ‘Carvalho contra Vázquez Montalban’ a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell.'Carvalho contra Montalbán'. Autor imatge: Antonio Poveda

De la mà de la dramaturga i directora Txell Roda, es tracta d’una adaptació del monòleg teatral  Antes de que el mileno nos separé, Carvalho contra Vázquez Montalbán, escrit pel mateix Manuel Vázquez Montalbán i publicat per l’editorial Planeta l’any 1997, dins d’una col·lecció que commemorava els 25 anys del popular personatge Pepe Carvalho.

No us perdeu aquest “monòleg instal·lació post moderna conceptual”, tal com el defineix la seva directora, que adapta l’obra original a espais no convencionals amb l’actor Joan Berlanga i la participació d’actius culturals i artístics de l’entorn local.

La representació situa als espectadors enmig de les prestatgeries de la sala de consulta de l’arxiu. Entre ells hi trobem diversos éssers que esperen en silenci. Pepe Carvalho està cuinant mentre parla  d’ell i de tot. Les seves paraules, passades pel sedàs d’aquest personatge literari, serveixen per apropar-nos al pensament de Vázquez Montalbán.

Què podem trobar? La diversitat de la documentació notarial


Com a arxivers sovint donem per suposat que l’usuari coneix els tipus de documentació que tenim en els arxius. En un post anterior varem parlar de les dispenses matrimonials, avui i després d’haver fet el curs de l’Arxiu Comarcal d’Urgell “Autenticant la Història” i dels materials que el professor, Vicenç Ruiz. Arxiver de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, ens va facilitar, us volem fer cinc cèntims d’una petita part dels tipus de documentació notarial que podem trobar.

Hem de tenir en compte el gran arrelament que ha tingut i té en el nostre país la figura del notari i la importància de la gran quantitat de documentació que ha generat i genera.

Pel que fa a la figura del notari hem de dir que aquest no ha estat mai d’ús exclusiu de les classes altes i dominants, sinó que ha restat molt vinculat a la vida quotidiana de la gent i del poble, tant dels rics com dels pobres, la seva acció ha arribat a la quasi totalitat de l’extensió geogràfica i fins al negoci jurídic més petit. Trobem molta documentació sorgida als medis rurals, fora del cercle familiar, realment ampli, tant sols el capellà de la parròquia gaudia de la mateixa autoritat moral que el notari. Així, capellà i notari, religió i llei, esdevenien els dos puntals aparellats de l’estructura familiar catalana, puntals que, cal recordar-ho, podien recaure en  una mateixa persona: el capellà que feia de notari.

Aquest seria l’origen de la transcendència de la documentació notarial, perquè reflecteix millor que cap altra la «vida», en sentit ampli, d’una comunitat. i perquè no existeix cap altra sèrie documental tan rica com la de protocols, amb un ventall de tipologia documental certament divers i significatiu, amb importants col·leccions de registres conservades des de mitjan segle XV fins als nostres dies i amb milers de volums escampats per tot arreu.

Recordem el que és l’instrument notarial: és el document redactat per una persona facultada per l’autoritat i que conté les formalitats determinades per la llei a fi que, sense cap més requisit, tingui valor de prova en un judici. Aquest valor és el que s’anomena fe pública, que és consubstancial al notariat (Ferrer 2000)

La forma documental, com a derivació de l’ordenament jurídic està sotmesa a la seva evolució històrica. Per tant el document ha sofert grans canvis , en connexió amb la renovació del pensament jurídic, de la legislació i de la jurisprudència. Així mateix, l’evolució de la societat i el desenvolupament econòmic determinaren també canvis substancials amb l’aparició de noves figures contractuals.

A grans traços podem dividir la temàtica documental dels fons notarials en 5 grans àrees:

  • Terra i propietat
  •  Artesanat i indústria
  • Comerç i marina
  • Família i societat
  • Cultura, art i religió

A part de les temàtiques podem distingir tres grans àmbits: contractes, judicis i últimes voluntats. Dins d’aquests s’emmarquen les diferents tipologies documentals:

  • Contractes:
    • Documents referents a la persona (absolució, emancipació, manumissió,nomenament, procura, …)
    • Documents sobre vincles matrimonials (capítols matrimonials, dot, esponsalici, …)
    • Documents sobre els béns (capbreu, donació, establiment, venda,…)
    • Documents sobre el crèdit (censal, comanda, debitori, violari, …)
  • Últimes voluntats: testament, inventari, llegítima…
  • Judicis: intima, protest, remissió, sentència, sentència arbitral…

Perquè  l’instrument notarial tingui validesa, sempre han de ser presents: la data (tòpica i cronològica); els testimonis i la cloenda notarial. Aquests elements es materialitzen en el marc de l’estructura formal del document:

• Protocol: invocació, notificació, intitulació, direcció

• Text: verb dispositiu, clàusules de garantia, de renúncia, de corroboració, etc.

• Escatocol: data, signatura atorgants i testimonis, cloenda notarial

Aquests, en grans traços serien algunes les tipologies documentals que podem trobar en un fons notarial.

signum

Bibliografia:

BAIGES, Ignasi J.:, “El notariat català: origen i evolució”, Actes del I Congrés del Notariat. Barcelona: Fundació Noguera, 1994, p. 131-166.

FERRER, Maria Teresa: “L’instrument notarial (segles xi-xv)”, Actes del II Congrés del Notariat. Barcelona: Fundació Noguera, 2000, p. 29-88.

PAGAROLAS, Laureà: “Els Arxius de Protocols, font per a la Història Moderna. ” Manuscrits, n 8, gener de 1990, Barcelona, UAB. p: 285- 323.

PAGAROLAS,  Laureà :“Gènesi i evolució dels registres notarials (ss. XIII-XIX)”, Actes del II Congrés d’Història del Notariat Català. Fundació Noguera, Barcelona 2000, p. 161-184.

Anna Esteve Florensa
Arxiu Diocesà de Lleida