Ingrés de dos fons a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà


L’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà el passat mes de març ingressà un fons patrimonial, de la família Ardèvol Oró, i un empresarial, Construccions Antoni Cirera.

Així doncs, el passat 10 de març es va procedir a la signatura del conveni de cessió en comodat del fons patrimonial de la família Ardèvol Oró, de Tremp i Talarn entre els germans Lluís i Marta Ardèvol Oró i l’alcalde de Tremp, el Sr. Joan Ubach i Isanta a la seu de l’Ajuntament de Tremp.

El Sr. Ardèvol i la Sra. Oró

Cedida per l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

El fons patrimonial serà custodiat a les dependències de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà en les que s’efectuaran les tasques d’ordenació, classificació, descripció i digitalització d’aquells documents i fotografies més interessants.

El  Sr. Lluís Ardèvol Masip, va ser una personalitat pública, molt reconeguda a la comarca del Pallars Jussà. Especialment va destacar p

El  Sr. Lluís Ardèvol Masip, va ser una personalitat pública, molt reconeguda a la comarca del Pallars Jussà. Especialment va destacar per ser un dels primers enginyers espanyols treballant al capdavant de la companyia FECSA, a les ordres del Sr. Smith, Henzi, etc. Alhora que va formar part de l’ajuntament de Tremp com a regidor, i va participar en la vida associativa de Tremp com: l’Associació de pares de família, el club ciclista, el Casal Catòlic, o la Creu Roja,  especialment als anys 60 del segle passat.

El Sr. Joan Ubach, la Sra. Marta i el Sr. Lluis Ardèvol en el moment de la signatura.

Cedida per l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

La documentació dipositada, està en perfecte estat de conservació. Aproximadament és tracta d’ un metre i mig lineal de documentació, en suport paper, i d’un miler de fotografies, la majoria en blanc i negre,  amb una cronologia que va des dels anys 1920 fins al 1980. Destaquen la sèrie familiar, l’associativa, l’activitat política i especialment els projectes tècnics Fecsa- Ajuntaments.

Els fons Família Ardèvol i Oró, formarà part del quadre de fons de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, dintre dels fons patrimonials.

D’altra banda, el passat dimecres 16 de març es va procedir a la signatura del conveni de cessió en comodat mitjançant el Consell Comarcal de Pallars Jussà i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, del fons d’empresa Construccions Antoni Cirera, de Talarn a la seu de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà. L’acord el van signar el president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Constante Aranda i Antoni Cirera Mir.

Cirera i Aranda signant la cessió del fons empresarial.

Cirera i Aranda signant la cessió del fons empresarial.

La documentació dipositada correspon a l’activitat empresarial de l’empresa Construccions Antoni Cirera Mir, de Talarn. El fons consta de 33 capses d’arxiu definitiu, amb una cronologia que va des de l’any 1968 fins al 2006, en perfecte estat de conservació. Amb aquest ingrés, serà el cinquè fons empresarial dipositat l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, on s’ordenarà, classificarà, descriurà i digitalitzarà la documentació més interessant.

Concedimus et statuimus. Creació i edició d’un Llibre de Privilegis de la vila de Tremp


Conferència a càrrec dels historiadors Carme Muntaner i Alsina i Pau Castell Granados

El proper divendres 13 de novembre, a les 19 h., a la sala de conferències de l’Epicentre (Passeig del Vall, n.13 de Tremp), tindrà lloc la conferència “Concedimus et statuimus. Creació i edició d’un Llibre de Privilegis de la vila de Tremp” a càrrec dels historiadors Carme Muntaner i Alsina i Pau Castell Granados.

L’any 1385 el rei Pere el Cerimoniós concedia a la vila de Tremp la celebració de dues fires anuals de quinze dies cadascuna celebrades per Santa Caterina i Sant Vicenç, alhora que confirmava les dues que ja es celebraven per Sant Lluc i per Sant Andreu, posant-les sota protecció reial i manant als seus oficials de protegir als seus assistents i a les seves mercaderies. Aquesta concessió es recolzava en una franquícia anterior, atorgada l’any 1211 per Pere el Catòlic i ratificada pels seus successors, segons la qual s’alliberava als habitants de Tremp de l’impost de lleuda, peatge, tolta i demés tributsCartell copia reials, convertint així la població en una autèntica “vila franca”. Aquestes importants concessions formen part d’una sèrie de privilegis i franquícies atorgades a la vila de Tremp durant els segles medievals, recopiades en múltiples ocasions i conservades zelosament a l’arxiu de la vila fins a dia d’avui.

En època baixmedieval i moderna, moltes poblacions catalanes van recopilar aquelles precioses concessions en uns volums coneguts com a Llibres de Costums, Privilegis i Ordinacions, els quals constitueixen a dia d’avui una documentació imprescindible per a l’estudi del passat medieval d’aquelles localitats. L’absència d’una obra similar per a la vila de Tremp, ha empès als investigadors premiats en la present edició de la Beca Mossèn Jesús Castells a realitzar una tasca de recerca documental en diversos arxius catalans per tal de recopilar el màxim nombre de privilegis atorgats a la vila de Tremp durant els segles medievals. L’estudi del material custodiat en els fons de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, l’Arxiu Capitular d’Urgell, l’Arxiu de la Biblioteca de Catalunya o el mateix Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, ha permès localitzar una seixantena de documents datats entre 1079 i 1487, els quals contenen els privilegis, concessions i franquícies atorgades a la vila de Tremp per part dels comtes de Pallars, els bisbes d’Urgell o els monarques de la Corona d’Aragó.

La recopilació i edició crítica d’aquest material constitueix un avenç important en l’estudi del passat medieval de Tremp i els Pallars, i posa per primer cop a disposició del públic i dels investigadors un “Llibre de Privilegis (factici) de la Vila de Tremp”.

Pau Castell Granados (Tremp, 1984) és Professor Associat del Departament d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM). Especialista en Història Medieval i Moderna, les seves principals línies d’investigació inclouen l’estudi de la cacera de bruixes, la història del Pallars i l’edició paleogràfica de textos d’època medieval i moderna. Autor de nombroses publicacions en revistes nacionals i estrangeres, ha dirigit diversos projectes d’investigació i de divulgació científica vinculats a diferents aspectes de la història de Catalunya i, en especial, del Pallars.

Carme Muntaner i Alsina (Sitges, 1983) és doctora en Història per la Universitat de Barcelona, especialitat en Història Medieval. És investigadora associada de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM). Ha participat en diversos projectes de recerca vinculats a l’estudi i recuperació d’arxius i documents, especialment de l’àmbit privat català. Ha editat, en solitari o en equip, diplomataris, manuals notarials i conjunts de documents, com ara el Llibre de la Baronia d’Eramprunyà o El manual notarial de Joan Pau Ferrer i Sala, notari de Sitges (1794-1796). És directora d’ebla manuscripta.

Castell de Mur cedeix gran part del seu fons documental a l’Arxiu Comarcal


Es tracta del sisè municipi de la comarca que diposita la seva documentació a l’Arxiu

El passat divendres 30 de gener se signà el conveni de cessió en comodat del fons de la documentació municipal històrica procedent de l’Ajuntament de Castell de Mur, entre l’alcalde de Castell de Mur, Sr. Josep Castells i el president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Joan Ubach.Joan_Ubach_(President_del_Consell_Comarcal_del_Pallars_Juss)_i_Josep_Castells_(Alcalde_de_Castell_de_Mur)

L’ingrés del fons de l’Ajuntament de Castell de Mur a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà és el sisè efectuat per ajuntaments de la comarca, desprès que amb anterioritat ja ho hagin fet els consistoris de Tremp, Talarn, Llimiana, Salàs de Pallars i Senterada.

La documentació ingressada té un volum aproximat de 489 capses d’arxiu definitiu, el que aproximadament són 53 metres lineals de documentació, amb una cronologia que va des del 1817 fins al 1990. La documentació, que es troba en perfecte estat de conservació, procedeix de Guàrdia de Noguera i de Mur.

La major part és documentació que prové de l’administració municipal, on destaquen sèries d’actes municipals, correspondència, registres fiscals, pressupostos o padrons, així com expedients de judicis de pau i conciliació i expedients d’informació possessòria des de 1920 de l’administració del Jutjat de Pau.

Exposició de Miniatures de Mariano Mir Farré a l’arxiu comarcal del Pallars Jussà


L’exposició es podrà visitar del 31 d’octubre al 21 de novembre 2014 a l’arxiu comarcal del Pallars Jussà (Tremp).

Mariano Mir Farré de 89 anys d’edat i fuster de professió ha dedicat part de la seva vida a la seva gran passió: les miniatures en fusta. L’afició li venia d’antuvi però no va ser fins a la seva jubilació que s’hi dedicà a temps complet. Les miniatures de Mir són de fusta però també de metall i pedra. Reprodueixen amb gran detall tan estris del camp com arquitectura eclesiàstica. A l’exposició hi podrem veure 25 miniatures que en la seva majoria són una rèplica a escala de l’original.

Exposició Mariano Mir i Farré

 Mir va néixer el 9 d’agost de 1925 a la torre de Don Fèlix i fou batejat a Tendrui. És el gran de tres germans. Es va casar a Sant Cerni el desembre de 1957 amb Emília Alegret i va enviudar fa tres anys. Té tres filles, sis néts i una besnéta.

Va passar la seva primera infància a Tremp, fins als 5 anys, quan la seva família va marxar a Narbona (França), ja que el pare hi va anar a treballar de fuster. Van tornar a Tremp l’abril del 1936, poc abans d’esclatar la Guerra Civil. A partir dels 15 anys, va anar durant algunes temporades a aprendre l’ofici de fuster en diversos tallers de Tremp, com els de Josep Bernaduca i Pompeyo Servent, on va demostrar molt interès per aquest treball.

L’abril del 1946 va marxar a fer la “mili” a Tetuán. Quan va tornar, va treballar en diferents empreses. Una de les quals fou  l’empresa Portales, que construïa la línia ferroviària entre Cellers i la Pobla de Segur. S’ocupava de preparar les travesses de fusta i, de fet, la gran majoria de les que es van posar en aquest tram van passar per les seves mans. L’empresa pagava per obra feta “a destajo”, per la qual cosa guanyava entre 120 i 130 pessetes al dia. 

El 1952, quan tenia 27 anys, va obrir un taller propi de fuster als baixos de la casa. A partir del 1954 es va especialitzar com a boter, feina que va seguir fent fins a l’any 1990, quan es va jubilar. A la comarca es conegut com el “tonaler”, ja que feia i reparava tot tipus de barrils, bótes, portadores i altres estris de fusta relacionats amb el vi.

Arribada la jubilació, va tancar el taller, però en aquest espai va començar a fer miniatures de fusta. Aquesta afició li venia des de feia molt temps, ja que anteriorment havia fet unes maquetes de cartolina que regalava el diari Segre, i que posteriorment li van servir com a model per a les de fusta. Així, a partir dels 65 anys, va continuar amb un horari semblant al de treball, però amb un caràcter molt més lúdic i de plaer. A la tarda, al seu taller, amb habilitat, paciència i dedicació, anava bastint tota la col·lecció de miniatures que posseeix.

 Les primeres peces de fusta les va fer aprofitant el fons d’una bóta i dues portadores (recipient de fusta vertical amb anses que s’utilitzava per a la verema), que serveixen d’escenari per tota una sèrie d’estris de miniatura que representen respectivament les eines del camp, el celler i la seva fusteria. Després, a través de fotografies i visitant els llocs, va anar reproduint a escala diferents esglésies, monestirs i altres edificis, d’algun dels quals també reprodueix la part interior, com l’església parroquial de la Mare de Déu de Valldeflors de Tremp i la Seu Vella de Lleida. També ha reproduït la col·legiata i el castell de Mur i monuments situats una mica més lluny, com el monestir de Sant Cugat del Vallès, entre altres. El material que més ha utilitzat és la fusta de roure, olivera, boix i noguer. A més a més, ha fet alguna peça amb metall i pedra. I com podreu veure en l’exposició, les reproduccions no són pas aproximades, sinó que reflecteixen tots els detalls.

Fernando Lázaro

Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

Els alumnes de 4rt d’ESO de l’IES de Tremp visiten l’arxiu comarcal en busca de temes per desenvolupar els seus treballs de recerca


Un grup de 43 alumnes i 2 professores, reben informació de les característiques de la documentació que l’arxiu comarcal té dipositada , per elaborar els seus treballs de recerca.2014-04-03 Visita 4r d'ESO IES Tremp 001

Un total de 43 alumnes de 4r curs d’ESO de l’IES de Tremp, han visitat les instal·lacions de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà. Durant l’activitat, el personal de l’arxiu comarcal, ha explicat les característiques de molts documents dipositats a l’arxiu comarcal, per tal que els alumnes vagin buscant temàtiques als seus treballs de recerca. En un arxiu, és poden trobar documents de quasi be qualsevol temàtica que un pugui perguntar-se, cal però donar amb els documents concrets. Un cop escollit el tema, i facilitades les orientacions didàctiques corresponents, els alumnes han de passar per quatre fases en el desenvolupament del seu treball de recerca:

 1. Planificació de la investigació, es a dir, analitzar l’àrea d’investigació, acotar-la i distingir-hi els aspectes bàsics. Plantejar l’objectiu i esquematitzar el procés de treball.

2. Realització de la investigació. Es a dir, cercar la informació, proposar explicacions, aplicar metodologia de treball i recollir els resultats tot i contrastant la informació de què es disposava al començar la investigació, arribar a conclusions i argumentar-les.

3. Comunicació escrita. Per la redacció de l’informe escrit, el treball de recerca s’ha d’estructurar en diferents apartats:

A. Portada
B. Índex
C. Agraïments
D. Introducció
E. Material i metodologia
F. Cos
G. Resultats i discussió
H. Conclusions
I. Bibliografia
J. Annex

4. Exposició personal. En aquesta exposició, s’ha d’explicar perquè s’ha triat aquest tema, els problemes que s’ha tingut, les fonts d’informació que s’han utilitzat, com s’ha anat desenvolupant la investigació, els imprevistos que han anat sorgint i per últim, les conclusions a les quals s’han arribat.

 Bon treball de recerca!

 

Fernando Lázaro
Arxiu Comarcal del Pallars Jussà