Exposició: La indústria a la Terreta


La Terreta és una comarca natural que s’estén a banda i banda del riu Noguera Ribagorçana entre el pantà d’Escales i el congost de Mont-rebei, repartida entre la Comarca del Pallars Jussà i la de la Baixa Ribagorça (comarca aragonesa de parla catalana). També forma part de l’Espai d’interès natural de Vall Alta de Serradell – Terreta – Serra de Sant Gervàs. Aquesta comarca la integraven, entre d’altres, els pobles d’Aulàs, Castellet, Esplugafreda, Espluga de Serra, els Masos de Tamúrcia, Sapeira, Torogó i la Torre de Tamúrcia.

És una terra pobra  pel conreu i la pastura, però que guarda molts tresors naturals i una llarga història de convivència i adaptació al medi i aquesta exposició és una mostra d’aquesta adaptació i capacitat de trobar recursos allà on altres no en trobarien res . L’exposició és el resultat i una mostra del treball de recerca que s’ha fet en aquest territori amb la voluntat de recuperar la memòria d’un territori que corre el perill de desdibuixar-se entre les divisions administratives i la despoblació dels seus nuclis.

triptic

triptic

Anuncis

Presentació del llibre ‘Els camins històrics del Pallars Jussà’


A l’Epicentre de Tremp, el proper 18 de desembre, a les 19 hores

Més de 5000 quilòmetres corresponents a prop de 900 camins georeferenciats dins el marc territorial del Pallars Jussà és el balanç d’un any de recerca que, hores d’ara, només es pot considerar com a introductòria. I és que l’anàlisi documental, cartogràfic i fotogràfic, unit al treball de camp, ha portat els investigadors de la III beca Mn Jesús Castells a reconstruir l’entramat viari històric de la nostra comarca i a localitzar al voltant d’un miler de camins rals, cabaneres i senders que podrien arribar als 7000 km de recorregut. Uns camins que a principis del segle XXI s’han perdut per l’abandó causat per la modernitat, per la mecanització i la Quadra Margarit Tremp-Talarnmotorització de l’agricultura i per les polítiques de repoblació forestal de la segona meitat del segle XX; i és que com deia l’il·lustre poeta, “caminante no hay camino, se hace camino al andar“.

Aquest treball guanyador de la 3ª beca de recerca del Pallars Jussà, Mossèn Jesús Castells 2013, ara veu la seva publicació en forma de llibre.

L’estudi que es presenta ha begut de nombroses fonts documentals, si bé la principal procedeix de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà. La seva anàlisi ha permès conèixer la jerarquització de la xarxa viària que els autors anomenen “tradicional” tot referint-se als camins d’origen medieval -amb bases, però, anteriors- que van estar en ple ús fins la culminació del procés de construcció de carreteres i camins veïnals aptes per a la circulació rodada a mitjans del segle XX. Així distingeixen perfectament els camins generals, és a dir, els grans eixos viaris que travessaven la comarca, entre els quals destaquen el camí Reial del Pallars, el General d’Urgell, el de la Ribera, el d'”anar a Aragó”, el dels Seminaristes o el de la Muntanya Xica, per citar-ne alguns. I també els camins comarcals, els que servien per unir pobles i els camins d’àmbit estrictament local que i que il·lustren com s’estructuraven econòmicament els termes de les àrees prepirinenca i pirinenca.

L’estudi mostra que si bé el traçat d’aquests camins es va conservar al llarg de segles, la seva funció no sempre va ser la mateixa. Les cícliques avingudes dels rius -especialment a partir del segle XVII-, els canvis en els pols d’atracció econòmica o la incidència de les epidèmies que van fer desaparèixer diferents poblacions, van incidir directament en la jerarquització de camins i en l’ús de diferents àrees del territori.

Càrregues impositives a la circulació de mercaderies i persones com els pontatges, la lleuda, els peatges o el “ral del batlle” també van influir en la decisió de traginers, venedors ambulants i pastors transhumants per utilitzar un camí o un altre, cosa que han fet, al llarg dels segles, que variés la ruta dels principals camins. A tall d’exemple, el “camí ral” per anar a Barcelona passava per totes les poblacions de la Conca Dellà quan, en realitat, eren diferents camins que convergien al Pas Nou o a Comiols evitant travessar una o altra població de la Conca. Si els impostos influïen en l’elecció del camí, a la inversa, els camins també van influir sobre els pobles, especialment quan el comerç es dinamitzava, com s’esdevingué al segle XVIII: quan l’increment dels intercanvis afavorí l’esclat d’hostals comunals que van sorgir en el recorregut de les principals vies.

L’estudi també centra la seva atenció en el procés de modernització, és a dir, en com es va construir la xarxa de carreteres a la comarca, des dels camins artillers de principis del segle XVIII i l’aprovació de la primera carretera el 1783 fins tot el seguit de plans de carreteres estatals i de camins veïnals projectats a partir de 1848 i que, en el darrer quart del segle XX va connectar els pobles de la comarca a la xarxa principal de carreteres.

Per més informació contacteu amb l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.

 

Exposició de fotografies: Tremp un gran terme


L’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà acull una exposició de fotografies que el señor Jordi Mir i Parache va realitzar a l’any 1972 amb motiu de la incorporació de diferents nuclis de població al municipi de Tremp. Imatges en la seva majoria úniques, que fa que 40 anys desprès d’estar fetes, facin reflexionar a la comunitat els canvis que hi ha hagut a nivell de despoblament a la comarca del Pallars Jussà.

L’acte d’inauguració va tenir lloc el dia 13 de maig i va contar amb la presència del senyor Joan Ubahc, president del Consell Comarcal del Pallars Jussà; de la senyora Silvia Romero, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Tremp, del senyor Fernando Lázaro, director de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà i del Jordi Mir, autor de les fotografies que formen part de l’exposició. Inauguració exposició 13-5-2013

En el triptic de l’exposició, el senyor Mir i Parache ens explica el següent:

Al inici de la segona meitat del segle XX, el món rural català va entrar en una inflexió de decadència, demogràficament parlant, que va reduir la presència humana a límits preocupants en algunes zones. A Tremp, que havia anat suportant dignament la població reduïda, però sòlida, que li assegurava la seva capitalitat de comarca, al moment culminant d’aquest fenomen de despoblament, es va produir un fet que havia de capgirar aquesta inèrcia i plantejar nous horitzons. La procedència eclesiàstica del nucli inicial havia mantingut històricament el terme municipal de Tremp com un dels més reduïts de Catalunya i, tot i que al començament del segle XIX s’hi va annexionar l’antic terme de Claret, no es va alterar essencialment el seu estatus com a municipalitat.

Havia de ser en entrar als anys setanta que una circumstància, en principi imprevisible, canviés del tot aquesta característica. A l’annexió dels municipis conquesos de Fígols i Gurp i els ribagorçans contigus de Sapeira i Espluga de Serra el 1970, s’hi van afegir els més pròxims de Vilamitjana i Palau de Noguera el 1972 i el de Suterranya el 1973. El nombre de nuclis de població va passar, així i de sobte, de dos −Tremp i Claret− a trenta, encara que a l’entorn de la meitat vorejaven el despoblament o l’abandó total.

Puigcercós VellAquest fet va representar un capgirament total en l’equilibri del municipi i, sobretot, en l’aspecte demogràfic. Si per una banda, aquestes annexions −coincidint pràcticament amb la segregació de la Cava i Jesús i Maria de Tortosa− feien que es convertís en el municipi més extens de Catalunya i únic que actualment supera els 300 km², per una altra el nombre limitadíssim d’habitants que hi aportaven amb relació a l’extensió afegida, el convertien en un dels municipis catalans amb menys població per km² i, allò que és pitjor, amb àrees pràcticament deshabitades. Si a això hi afegim les consegüents i lògiques deficiències en les vies de comunicació, es comprèn que la problemàtica que plantejava aquell nou ens municipal era complexa.

Va ser en aquell moment que podia ser oportú de mirar de copsar d’una manera gràfica tot aquell territori que en molts casos i per estricte allunyament geogràfic, podia ser força desconegut per a la població trempolina. Una recollida d’imatges que arribés una mica a tots els racons, podia ajudar a acostar-se tant al paisatge com als nuclis, els castells, les ermites i altres monuments singulars que clapejaven aquell ampli espai que s’emparava sota la tutela de Tremp. Això va permetre fer una exposició amb 173 fotografies i diversos gràfics on es resumia tot el que abastava el nou municipi trempolí, conjunt que va ser presentat el mes de maig de l’any 1972 i que ara ha estat acollit magnànimament per l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.

Tornar a observar aquelles imatges al cap de més de quaranta anys pot ser un bon punt de referència per constatar l’evolució i el resultat d’aquell canvi transcendent. Si ho comparem amb la realitat actual potser haurem de plànyer la deterioració, i fins i tot la desaparició, d’algunes referències que hauria estat bo de conservar, però també comprovarem amb complaença com han evolucionat en positiu aspectes com la vitalitat de la ciutat de Tremp, la recuperació de moltes cases i, per tant, la presència d’alguns pobles que feien preveure una degradació progressiva i ara mostren signes reconfortants de vida i, com a conseqüència lògica de tot això, una millora ostensible de moltes vies de comunicació, encara que quedi pendent la que comuniqui, d’una manera franca i sense haver de sortir del terme, amb la zona més septentrional i allunyada de la Terreta.

Dates: 13 de maig a 12 de juliol de 2013
Horari: Dilluns a divendres de 9 a 15 h.
Lloc: Vestíbul de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.
Carrer del Mercadal, s/n
25620 Tremp.

Telèfon: 973-651337

Fax: 973-654929

Fernando Lázaro Ochoa
Director Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

Taller ‘Fotos en conserva. Mitjans casolans per guardar les teves imatges’


Taller Fotos en conserva a l'ACPJ, a Tremp

Els 25 participants del taller “Fotos en conserva”

Els dies 5 i 6 de juny, amb motiu de la celebració de la Setmana Internacional dels Arxius, l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà ha portat a terme un Taller  amb l’objectiu d’oferir unes primeres pautes per a la identificació i la conservació de documents fotogràfics que es guarden en arxius familiars.

També s’ha promogut la implicació dels participants en la conservació de les seves fotografies, tot aprenent nocions bàsiques d’alguns dels procediments fotogràfics més comuns, així com d’alguns formats i càmeres més comuns.

Fotos en conserva ACPJ 2013

Fotos en conserva ACPJ 2013

El grup Fotoconnexió format per Núria F. Rius, Susanna Muriel, Pep Parer i Christina Guldaguer, han anat per primer cop al Pallars Jussà per compartir els seus coneixements en matèria fotogràfica.

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, mitjançant l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, ha tingut èxit en la participació en aquest taller, amb 25 assistents.

Fernando Lázaro Ochoa

Director Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

Carrer del Mercadal, s/n

25620 Tremp

Telèfon: 973-651337

Fax: 973-654929

acpallarsjussa.cultura@gencat.cat