L’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà acull una exposició de fotografies que el señor Jordi Mir i Parache va realitzar a l’any 1972 amb motiu de la incorporació de diferents nuclis de població al municipi de Tremp. Imatges en la seva majoria úniques, que fa que 40 anys desprès d’estar fetes, facin reflexionar a la comunitat els canvis que hi ha hagut a nivell de despoblament a la comarca del Pallars Jussà.
L’acte d’inauguració va tenir lloc el dia 13 de maig i va contar amb la presència del senyor Joan Ubahc, president del Consell Comarcal del Pallars Jussà; de la senyora Silvia Romero, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Tremp, del senyor Fernando Lázaro, director de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà i del Jordi Mir, autor de les fotografies que formen part de l’exposició. 
En el triptic de l’exposició, el senyor Mir i Parache ens explica el següent:
Al inici de la segona meitat del segle XX, el món rural català va entrar en una inflexió de decadència, demogràficament parlant, que va reduir la presència humana a límits preocupants en algunes zones. A Tremp, que havia anat suportant dignament la població reduïda, però sòlida, que li assegurava la seva capitalitat de comarca, al moment culminant d’aquest fenomen de despoblament, es va produir un fet que havia de capgirar aquesta inèrcia i plantejar nous horitzons. La procedència eclesiàstica del nucli inicial havia mantingut històricament el terme municipal de Tremp com un dels més reduïts de Catalunya i, tot i que al començament del segle XIX s’hi va annexionar l’antic terme de Claret, no es va alterar essencialment el seu estatus com a municipalitat.
Havia de ser en entrar als anys setanta que una circumstància, en principi imprevisible, canviés del tot aquesta característica. A l’annexió dels municipis conquesos de Fígols i Gurp i els ribagorçans contigus de Sapeira i Espluga de Serra el 1970, s’hi van afegir els més pròxims de Vilamitjana i Palau de Noguera el 1972 i el de Suterranya el 1973. El nombre de nuclis de població va passar, així i de sobte, de dos −Tremp i Claret− a trenta, encara que a l’entorn de la meitat vorejaven el despoblament o l’abandó total.
Aquest fet va representar un capgirament total en l’equilibri del municipi i, sobretot, en l’aspecte demogràfic. Si per una banda, aquestes annexions −coincidint pràcticament amb la segregació de la Cava i Jesús i Maria de Tortosa− feien que es convertís en el municipi més extens de Catalunya i únic que actualment supera els 300 km², per una altra el nombre limitadíssim d’habitants que hi aportaven amb relació a l’extensió afegida, el convertien en un dels municipis catalans amb menys població per km² i, allò que és pitjor, amb àrees pràcticament deshabitades. Si a això hi afegim les consegüents i lògiques deficiències en les vies de comunicació, es comprèn que la problemàtica que plantejava aquell nou ens municipal era complexa.
Va ser en aquell moment que podia ser oportú de mirar de copsar d’una manera gràfica tot aquell territori que en molts casos i per estricte allunyament geogràfic, podia ser força desconegut per a la població trempolina. Una recollida d’imatges que arribés una mica a tots els racons, podia ajudar a acostar-se tant al paisatge com als nuclis, els castells, les ermites i altres monuments singulars que clapejaven aquell ampli espai que s’emparava sota la tutela de Tremp. Això va permetre fer una exposició amb 173 fotografies i diversos gràfics on es resumia tot el que abastava el nou municipi trempolí, conjunt que va ser presentat el mes de maig de l’any 1972 i que ara ha estat acollit magnànimament per l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.
Tornar a observar aquelles imatges al cap de més de quaranta anys pot ser un bon punt de referència per constatar l’evolució i el resultat d’aquell canvi transcendent. Si ho comparem amb la realitat actual potser haurem de plànyer la deterioració, i fins i tot la desaparició, d’algunes referències que hauria estat bo de conservar, però també comprovarem amb complaença com han evolucionat en positiu aspectes com la vitalitat de la ciutat de Tremp, la recuperació de moltes cases i, per tant, la presència d’alguns pobles que feien preveure una degradació progressiva i ara mostren signes reconfortants de vida i, com a conseqüència lògica de tot això, una millora ostensible de moltes vies de comunicació, encara que quedi pendent la que comuniqui, d’una manera franca i sense haver de sortir del terme, amb la zona més septentrional i allunyada de la Terreta.
Dates: 13 de maig a 12 de juliol de 2013
Horari: Dilluns a divendres de 9 a 15 h.
Lloc: Vestíbul de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.
Carrer del Mercadal, s/n
25620 Tremp.
Telèfon: 973-651337
Fax: 973-654929
Fernando Lázaro Ochoa
Director Arxiu Comarcal del Pallars Jussà
motorització de l’agricultura i per les polítiques de repoblació forestal de la segona meitat del segle XX; i és que com deia l’il·lustre poeta, “caminante no hay camino, se hace camino al andar“.
Grup d'Arxivers de Lleida 