Què ens està passant?


L’arxiu de la Diputació de Lleida té uns orígens tan llunyans com àmplia és la història de la institució. De fet el seus inicis els podríem trobar just en el moment en el que se signà el primer paper, aviat farà dos cents anys, d’aquesta organització i que alguna persona va decidir custodiar-lo. L’arxiu de la Diputació de Lleida, amb més o menys documentació, recull les petjades de la història, de la seva història, i preserva la memòria del present per a les generacions futures.

Derechos de los ciudadanos

Dit això cal detallar que en aquest servei de la Diputació i des de l’any 1988, d’una manera ordenada, s’ha donat servei a historiadors que investigaven la nostra història; a funcionaris i treballadors d’aquella institució que han necessitat expedients arxivats per tal de tramitar temes nous o reobrir-ne d’altres. S’ha donat atenció als ciutadans que en l’ús dels seus drets, han anat a sol·licitar que se’ls facilitin les dades que allí es custodia. En el transcurs d’aquests vint-i-quatre anys s’ha donat atenció no solament a totes aquestes tipologies distintes de consultes, si no que també s’ha orientat estudiants, s’ha aconsellat mètodes de recerca a joves i no tan joves que han necessitat consultar la documentació per fer algun treball. S’ha atès universitaris que, en moltes ocasions, acompanyats pels seus professors, han anat a fer indagacions de què guarda l’arxiu per tal de projectar futurs treballs d’investigació. S’ha escoltat i ajudat a persones que buscaven informacions dels seus orígens biològics, de familiars desapareguts amb motiu de la Guerra Civil de 1936-1939. S’ha fet un servei de consulta integral donant als usuaris ja no tan sols la documentació que necessitaven, si no també la possibilitat de consultar una biblioteca complementària àmplia i diversa. Altrament s’ha digitalitzat una gran quantitat de documents, se’ls ha fet accessibles a través d’Internet, s’ha modernitzat l’espai i les prestacions que en ell s’oferien i tot, absolutament tot, per servir ja no solament a la pròpia institució si no també a la ciutadania.

Ara, lamentablement i esperem que de manera temporal i producte d’una decisió no tècnica si no política, molts d’aquests serveis ja no es podran oferir amb la qualitat que fins ara es feia. Per una decisió de la Presidència de la institució, s’ha tancat la sala de biblioteca i de consulta i s’ha decidit que aquest espai es dedicarà a oficines que res tenen a veure amb l’arxiu ni amb l’atenció dels seus usuaris. Ara lamentablement, quan les persones van a fer investigació o consultes personals, siguin de la naturalesa que siguin, han de seure en una petita taula en mig de l’oficina on treballen les persones del servei, en la que no hi cap més de quatre documents mal contats. Si aquest despropòsit no fos suficient, aquesta persona no podrà consultar cap llibre de la seva biblioteca perquè hom va decidir que no feien falta donant ordres d’encapsar-los i portar-los ves a saber on.

crisi-economica

On anirem a parar?. Quina és la sensibilitat dels nostres dirigents?, Veient aquest cas i el desinterès que ocasiona el tema dels arxius en altres institucions, el grup d’arxivers de Lleida es pregunta: Com podem defensar els drets dels ciutadans si es relega a l’ostracisme els serveis que en preserven part dels seus drets, els arxius?. Com podem fomentar la cultura i la transparència posant traves com la que ara denunciem?.

Fins aquí les reflexions que la nostra companya Teresa Ibars feia arrel del tancament de la sala de consulta de l’Arxiu de la Diputació.

És cert, ho sabem, estem immersos en una crisi de la que, com els càstigs divins dels temps antics, tots ens sentim una mica responsables, perquè ens han dit que és per culpa dels nostres excessos i qui no s’ha excedit en algun moment?. Tots acotem el cap tot pensant que si ens han reduït (varies vegades) el sou i l’horari en el cas de no ser titulars; si s’han suprimit o reduït els convenis sobre personal amb els consells comarcals i els ajuntaments que existien i, fins i tot, ens cal anar justificant fins a la última capsa o altre material necessari per treballar, com ens ha d’estranyar que tanquin una sala de consulta?

Tanmateix com diu, Teresa, com es preservaran els drets dels ciutadans si els arxius redueixen horaris, personal i recursos que garanteixen l’accés del ciutadà a la documentació i a la informació que en ella està fixada? Al final la nostra feina com arxivers té un objectiu final, que la documentació que identifiquem, descrivim, valorem i preservem, pugui estar a disposició dels ciutadans en els terminis fixats per la Llei, no quan la crisi ens ho permeti. Si aquest objectiu no es pot aconseguir (és igual la raó i qui sigui el qui pren les decisions) és la nostra feina, la nostra professió la que surt afectada. Potser que comencem a prendre consciència que no podem continuar callant.

mafaldaderechoshumanos

Teresa Ibars Chimeno, Servei d’Arxius, Estudis i Informació de la Diputació de Lleida

Maria Jesús Llavero, Arxiu Central de l’Audiència provincial i jutjats de Lleida

Anuncis

La Diputació de Lleida i el foment de la milícia


Després que les Diputacions fracassessin en el seu intent d’arrelament com a òrgan institucional acabat el Trienni Liberal, la de Lleida –concretament al 30 de maig de 1836- començava a funcionar novament amb la clara intenció de fomentar la instrucció pública, establir contribucions justes, obrir canals i camins i millorar l’equipament de la Milícia Nacional.

Precisament aquest darrer objectiu prendria el màxim protagonisme degut a que just en aquell moment a la província de Lleida es donava un dur enfrontament amb els carlistes. Reial Decret de 26 d’agost de 1836 i Ordre de 13 d’octubre de 1836 de la "Junta de Armamento y Defensa" de mobilització de la Milícia Nacional de la Província de Lleida.Per aquest motiu la Diputació, per mitjà de les Juntes d’Armament i Defensa, es va convertir en una institució que liderava la guerra de liberals contra carlins. En gran mesura la Diputació de Lleida va realitzar les escomeses de la Junta d’Armament i Defensa pel que fa a la recerca de recursos i al control polític i foment de les milícies. Tot i això, els ajuntaments també es veieren en la necessitat de proveir recursos per a la guerra, sobretot en aquells moments en els que la duresa de la guerra assolava la demarcació de Lleida.

En els presents documents, l’un de l’agost i l’altre del desembre de 1836, es donen directrius tant pel que fa a les funcions concretes de les Diputacions per al reclutament i l’assoliment de recursos pel seu manteniment de la Milícia Nacional i a la Junta d’Armament y defensa per a la mobilització dels homes que l’havien de composar.

Aquesta documentació forma part del fons de les Guerres Carlines de la Diputació que va des dels anys 1832 fins el 1877 i pot ser consultada directament en línia en el web de l’arxiu de la Diputació de Lleida.