Crònica de les VII Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes “Cultura i coneixement als monestirs medievals”


Acte inaugural de les VII JornadesUn any més, i van set, s’han celebrat les Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes. Història de l’Església i la religiositat. Cal recordar que aquestes Jornades es van iniciar i van tenir continuïtat per la voluntat de la Comunitat Marista, avui propietari del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, que des del seu Arxiu Històric va buscar les complicitats necessàries amb el Grup de recerca consolidat en estudis medievals “Espai, Poder i Cultura” de la Universitat de Lleida per tirar-lo endavant,

Les primeres Jornades van tenir com excusa els 100 anys de pressa possessió del monestir abandonat de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes pels Germans Maristes i enguany, en les VII jornades, es commemora el 850 aniversari de la fundació del Monestir premonstratès que va tenir seu en aquest mateix edifici.

Visita al ClaustreAquest any el tema s’ha centrat en la Cultura i el Coneixement en l’entorn dels monestirs medievals, conceptes que avui estan d’absoluta actualitat. La cultura és un luxe gravat amb l’iva que li correspon i la deixadesa de les administracions que s’han d’ocupar més de les qüestions socials; i el coneixement és aquell bé intangible que sembla que ha de moure l’economia del futur, allò que tothom té clar que cal compartir per a que creixi, però ningú sap o vol saber com fer-ho sense afectar a l’economia del present.

En aquestes sessions hem recorregut la relació que els monestirs del Cister i la Cartoixa van tenir amb l’Estudi General i la ciutat de Lleida en un sentit més pràctic que intel·lectual, passant per la importància que arriben a tenir l’ingrés de llibres per diferents mitjans al Monestir de Guadalupe fins el punt que justifica la construcció d’un edifici amb funció de biblioteca; sense deixar Guadalupe coneixem com eren d’importants com a suport del coneixement les biblioteques especialitzades de medicina i farmàcia que justificaven la fama dels serveis hospitalaris d’aquest gran centre de pelegrinatge en la frontera amb Portugal.

ConferènciaHem conegut la voluntat del rei Pere III de preservar i unificar el relat de la història de la seva nissaga amb l’objecte d’utilitzar la Història com a eina política de propaganda i afermament de l’estirp i la Corona, per això projectà un pla en el que dos elements importants són la construcció del panteó familiar i la creació d’una biblioteca com a suport documental d’aquest monument instal·lat tot en el Monestir de Poblet. Com en altres coses el rei Pere el Cerimoniós ens sorprèn per la seva modernitat a l’hora d’utilitzar i gestionar la informació. També hem pogut aprofundir més en el coneixement de Hildegarda de Bingen i la causalitat i elements que conformen la seva extensa, variada i peculiar obra i sense deixar els personatges femenins històrics hem conegut com bona part del ric tresor de Sant Isidor de Lleó (en part desaparegut) va ser obra de les dones de les cases reials de Lleó i Castella, amb el que això suposa de recolzament a la creació artística i del coneixement. També hem pogut detenir-nos en l’obra de Sant Isidor de Sevilla La regla de los monges, 0n s’expressen consells sobre la producció de llibres, la seva classificació i organització per temes i l’aproximació que cal fer a alguns títols aconsellant la no lectura d’aquells que poden esdevenir perjudicials per l’anima.

En molts casos en aquestes sessions s’ha tocat el tema de la formació de religioses i religiosos, cóm es produïa i de la ma de qui i casi sempre ha quedat clar que no es feia de forma aïllada del món sinó en íntima relació amb ell i com en ocasions han format escola. I tot aquest recorregut per la cultura i el coneixement als monestirs medievals ho hem fet de la ma d’especialistes de prestigi: Joan Busqueta de la Universitat de Lleida; Isabel Beceiro i Therese Martin del CCHS, CSIC; Georgina Rabassó de la Universitat de Barcelona; Gerard Puig de la Universitat Rovira i Virgili; Hugo Basualdo de la Universitat Nacional de San Juan, Argentina

V Sopar MedievalFora d’aquest context medieval, però molt relacionat amb ell, l’Alberto Velasco del Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal, ha finalitzat les Jornades fent-nos memòria de la tasca ingent que Jaume Pasqual junt amb Daniel Finestres, Jaume Caresmar i Josep Martí, membres tots de l’Escola Històrica de les Avellanes (s. XVIII), van realitzar amb el buidatge d’arxius religiosos i la transcripció de la seva documentació que ens permet conèixer documents i objectes avui desapareguts i fins i tot recuperar-ne algun.

Durant aquestes sessions hem refermat que el coneixement durant l’Edat mitjana es ric i viu i que els monestirs, sigui quina sigui la seva ordre, no només van ser receptacles que van conservar el coneixement antic, sinó que van ser centres d’estudi i discussió d’allò que se’ls havia llegat i de creació, difusió i intercanvi del coneixement. D’això són testimoni els seus arxius.

Foto de famíliaAquests crònica no pot acabar sense fer esment de la part de coneixement pràctic que tenen aquestes Jornades, ja que per una banda ens permet la descoberta del territori, en aquest cas les salines i el poble de Vilanova de la Sal i la seva relació amb el Monestir de les Avellanes  amb la  guia i comentaris de Ramon Solés del CRBMC de Barcelona; per l’altra banda, el V Sopar medieval  Tradició i innovació als fogons monacals que ens ha permès, amb la direcció científica de Montserrat Coberó, un any més tastar menges que ja no es fan, amb elements o formes de cocció ja en desús, i conèixer l’origen d’altres que encara avui en dia gaudim. Acompanyats amb experiments d’Alquímia tot buscant la transmutació en or de la ma de Àngels Leiva Presas de la Universitat de Vic i amb la música del grup Quartana que va fer un repertori dels segles XIV i XV.

Maria Jesús Llavero

Anuncis

Cultura i coneixement als monestirs medievals (VII Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes)


VII Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes (Història de l’Església i la religiositat)
Cultura i coneixement als monestirs medievals
27 i 28 de juny de 2016

Cartell VII Jornades d'HistòriaEls propers 27 i 28 de juny de 2016 celebrem la setena edició de les Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes (Història de l’Església i la religiositat), un curs dins del programa de la Universitat d’Estiu de la Universitat de Lleida.

En aquesta edició el tema central és “Cultura i coneixement als monestirs medievals” Els monestirs medievals a Europa eren molt més que cases d’espiritualitat i clausura religiosa. De fet, eren llocs d’innovació, de cultura i de coneixement en molts àmbits a més a més de la religió, com ara l’art, la música, la medicina o les ciències. Els propis edificis monàstics representen importants aspectes d’innovació arquitectural, i la litúrgia i el cant desenvolupats per les comunitats religioses són importants referents de la tradició musical medieval. Als scriptoria monàstics van ser produïts, copiats i il·luminats tot tipus de textos, religiosos i profans, literaris i formals, tant en llatí com en llengües vernacles, inclosos tractats científics i filosòfics. I als jardins monàstics es cultivaven herbes i altres plantes que formaven les bases de cures mèdiques i de begudes alcohòliques desenvolupades pels membres de les comunitats religioses. A més a més, els monestirs medievals van ser els més importants centres d’educació en l’àmbit cristià, fins a l’aparició de les universitats (on monjos i mendicants també hi foren directament involucrats).

Moment de les conferènciesPrograma de conferències:

  • 8 conferències i debats

Programa les activitats de divulgació científica:

  • Visita guiada a les obres de restauració del claustre del Monestir de les Avellanes
  • Visita guiada a Vilanova de la Sal i les salines
  • V Sopar Medieval al pati de l’abat.
  • Espectacle visual “Més enllà de l’alquímia”
  • Moment del Sopar MedievalV Concert nocturn al pati de l’abat amb el grup Quartana

Inscripcions obertes!
Aprofiteu les Jornades i feu estada al Monestir de les Avellanes.
Vegeu les ofertes d’allotjament!

VINE I VIU LA HISTÒRIA!

Gavín presenta el seu arxiu, únic al món


L’Arxiu Comarcal de La Noguera va presentar el 9 de juny l’Arxiu Gavín en el marc del dia internacional dels arxius. El Fons que es conserva al Monestir de les Avellanes, és un recull d’elements fotografia i documents eclesiàstics de 130.000 fotografies d’esglésies , 90.000 clixés a banda d’estampes, postals i mapes que el converteixen en un dels arxius més importants de Catalunya, i conegut arreu d’Europa.

agGavín va començar la seva afició al col·leccionisme des de ben petit i ara, als 86 anys, deixa un llegat històric importantíssim. L’inventari d’esglésies de Catalunya és el treball del que n’està més satisfet i el que el va portar a recórrer tots els municipis de Catalunya i els seus nuclis agregats, en un projecte únic al món.

L’arxiu es va instal·lar al Monestir de les Avellanes fa 8 anys i actualment treballa en la digitalització d’aquests documents perquè puguin ser consultats des qualsevol punt del planeta.

La presentació de l’Arxiu Gavín. Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya va anar a càrrec de Maite Pedrol (Directora Arxiu Comarcal Noguera); així com en Robert Porta, director del Monestir, va parlar sobre Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes. Com també el Sr. Josep Maria Gavín, fundador de l’arxiu i en Josep Sansalvador, arxiver de dir arxiu, van explicar els orígens i la creació de l’Arxiu Gavín.

Aquí podeu veure un troç de la presentació

text extret de la web de Balaguer TV i de l’Arxiu Gavín 

Setmana Internacional dels Arxius 2016 a les Comarques de Lleida


Arxiu

Activitat

 

Arxiu Històric de Lleida
Adreça:

C/ Governador Montcada s/n
25002   Lleida   (Segrià)
Tel. 973 28 82 50
Fax. 973 28 82 52

Adreça electrònica:
ahll.cultura@gencat.cat

Exposició “Els papers del PSUC a les terres de Lleida (2016 – 1936)

Oberta del 12 de maig al 20 de juny de 2016

Horari: de 9 a 14 h

9 de juny dia de portes obertes

Horari de 9 a 14 h

Exposició "Els papers del PSUC a les terres de Lleida (2016 - 1936)"

 

Archiu Generau d’Aran

Casa deth Senhor

Carrèr Major s/n

25537 Arròs (Vielha e Mijaran)

973 642 569

acvallaran.cultura@gencat.cat

 

9 de junh DIA INTERNACIONAU DES ARCHIUS

Jornada de pòrtes dubèrtes en Archiu Generau d’Aran.

Mòstra de documents sus es 25 ans dera reisntauracio deth Conselh Generau d’Aran (1991-2016)

Visites guiades dijaus 9 de junh

Maitin tàs 12.00

Tarde tàs 18.00

Activitat gratuïta

9 de junh dia int des arxius

Arxiu Comarcal de la Segarra

Passeig Balmes, s/n

25200 Cervera (la Segarra)

Tel. 973 53 17 18

acsegarra.cultura@gencat.cat

 

 

El dia 6 de juny a les 7 de la tarda es realitzarà una xerrada a càrrec de la historiadora  M. Teresa Salat. Amb el títol “Troballes curioses a l’Arxiu” ens endinsarà als fons documentals de l’Arxiu per a descobrir documents que han despertat la curiositat d’investigadors, per la seva singularitat i rellevància per explicar diferents moments històrics.

Els dies 9 i 10 de juny, al matí, tindran lloc unes visites amb els alumnes de 4rt d’ESO de l’Institut la Segarra de Cervera. Durant les visites, els alumnes podran conèixer les funcions de l’Arxiu Comarcal, els fons que conserva i les tasques de tractament i descripció que s’hi duen a terme.setmana_internacional_arxius_2016-01

 

 

Arxiu Capitular de Lleida

c/ Almodí Vell, s/n

arcalleida@gmail.com

973 275 177

Lleida

Jornada de portes obertes el dijous 9 de juny.

Mes info

De 9 a 13h

 

 

Arxiu Diocesà de Lleida

c/ Bisbe, 1

973 268 628

arxiu@bisbatlleida.org

Jornada de portes obertes el dijous 9 de juny.

De 10 a 13h

Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà

carrer Joaquim Sostres s/n
25560   Sort   (Pallars Sobirà)
Tel. 973621409
Fax. 973 62 14 09

Adreça electrònica:
acpallarssobira.cultura@gencat.cat

 

En el marc de la Setmana Internacional d’Arxius, l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà ha preparat dues activitats adreçades a uns usuaris concrets.

El dia 6 de juny a les 16 hores tindrà lloc la Jornada L’Arxiu Comarcal: una eina per a l’Ensenyament, adreçada als mestres de les escoles i als professors dels instituts de la comarca. Es farà una visita a les instal·lacions de l’Arxiu, una explicació sobre Arxius en Línia i les seves possibilitats a l’aula i una presentació del Servei didàctic.

El dia 8 de juny a les 8 hores tindrà lloc a l’Ajuntament de Sort una Sessió sobre la gestió d’expedients adreçada al personal administratiu municipal. Es tractarà sobre la creació dels expedients, la correcta descripció, el quadre de classificació, la gestió d’expedients i les transferències a l’Arxiu Comarcal.

Arxiu comarcal de la Noguera

Pl. dels Comtes d’Urgell 6

25600   Balaguer   (Noguera)

Tel. 973443056

Fax. 973443783

Adreça electrònica:

acnoguera.cultura@gencat.cat

Arxiu Gavín. Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya

Monestir de les Avellanes

25612 Os de Balaguer (Noguera)

Tel. 973 43 80 06

a/e: arxiugavin@maristes.cat

 

 

Presentació de   l’Arxiu Gavín. Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya. 

Programa:

  • Presentació a càrrec de Maite Pedrol (Directora Arxiu Comarcal Noguera)
  • L’Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes, a càrrec de Robert Porta (Director del Monestir)
  • Els orígens i la creació de l’Arxiu Gavín, a càrrec de:
    • Sr. Josep Maria Gavín (fundador de l’arxiu)
    • Josep Sansalvador (arxiver de l’Arxiu Gavín
  • Mostra de documents de l’arxiu i de la imatge de la “Mare de Déu dels Arxius” patrona dels arxivers

L’acte finalitzarà amb un Tast de vins, amb el Vi del 850 aniversari del Monestir de les Avellanes

dijous 9 de juny a les 18:30 h

Presentació de l'Arxiu Gavín a Balaguer

 Arxiu Comarcal del Solsonès 

Adreça:
C/ Dominics, 14, 2ona
25280   Solsona   (Solsonès)
Tel. 973 48 15 54
Fax. 973 48 15 54
Adreça electrònica:
acsolsones.cultura@gencat.cat

Divendres 10 de juny

Conferència sobre la figura de Cristòfol Colom a càrrec de Francesc Albardaner

hora: 8 del vespre

Lloc: Biblioteca Carles Morató.

Arxiu Municipal de Lleida

Plaça Paeria, 1 – 25007 – Lleida

Tlf 973 700 352
Fax 973 700 665
arxiu@paeria.cat

 

Exposició: “De l’enderroc de les muralles de la ciutat de Lleida a l’obra d’en Josep Fontseré: Plànol Geomètric de Lleida 1865”. Del 8 al 16 de juny

Targeta_Fontseré_1800

 

L’Arxiu del Monestir de les Avellanes organitza un taller d’introducció a l’enquadernació antiga i medieval


Taller d’introducció a l’enquadernació antiga i medieval

Taller enquadernació antiga i medievalEs tracta d’un curs orientat a conèixer els orígens de l’enquadernació mitjançant la reproducció de dos models d’enquadernació antiga. Aquests models es realitzaran amb materials moderns que imiten els antics seguint tècniques tradicionals. Una vegada coneguda la tècnica, l’alumne pot realitzar enquadernacions creatives adaptades al seu gust i que dependran de la seva creativitat.

Descarrega’t el programa

DATA: 19 de març de 2016.

PREU I INSCRIPCIÓ:

  • 36 € (activitat + material)
  • 45 € (activitat + material + dinar)
  • Inscripcions a: avellanes@maristes.org o bé al 973 43 80 06

PROFESSOR:

Jesús Sauret i Vidal. És llicenciat en Història de l’Art (UdL), Diplomat en Conservació-Restauració en l’especialitat de Document Gràfic i Màster en Gestió del Patrimoni. Actualment exerceix com a docent i restaurador.

OBJECTIU:

Arribar a una visió completa de les diferents tècniques d’enquadernació anteriors al format còdex.

MODELS D’ENQUADERNACIÓ:

  • Enquadernació coptaEnquadernació compta s. II d.C. Es tracta de l’antecedent més clar del format còdex. Es duu a terme cosint una sèrie de quadernets entre ells i lligant-los a una tapa rígida.
  • Enquadernació mossàrab de carpeta s. XII-XV d.C. Feta amb un pergamí que envolta els papers de quadernet.

TEMPORITZACIÓ:

Matí:

  • Teoria i història de l’enquadernació: recorregut per la histò- ria del llibre des de la prehistòria fins al món clàssic mitjan- çant audiovisuals, reproduccions i maquetes.
  • Pràctica: elaboració de l’enquadernació copta tapa rígida.

Enquadernació medievalTarda:

  • Teoria i història de l’enquadernació: viatge a l’enquadernació medieval mitjançant maquetes, reproduccions i mitjans audiovisuals.
  • Pràctica: elaboració d’una enquadernació rústica de tradició mossàrab.

MATERIAL:

El material original se substituirà per DM o cartró rígid en el cas de la fusta; paper apergaminat enlloc de pergamí, i foam i tela per substituir la pell. També s’utilitzaran: paper, fil de cà- nem, agulles i tira de pell.

Els dos quaderns se’ls podrà emportar l’alumne/a.

El Monestir de les Avellanes commemora el seu 850è aniversari (1166- 2016)


Logo 850 aniversari Monestir AvellanesEl proper 20 de febrer de 2016 a les 16:30 h., tothom està convidat en l’Acte Commemoratiu del 850 aniversari del Monestir de les Avellanes. L’acte comptarà amb una conferència del Dr. Joan J. Busqueta, professor de la Universitat de Lleida, i el concert de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida. Us hi esperem!

El Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes celebra el 850è aniversari de la seva fundació. Va ser l’1 de febrer de 1166 quan un grup de monjos premonstratesos fundaren la primera comunitat del monestir, sota l’esguard dels Comtes d’Urgell. Aquell dia es posaren les bases d’una llarga història que encara perdura.

El Monestir de les Avellanes esdevingué durant l’Edat Mitjana el centre espiritual del Comtat d’Urgell, essent l’abadia premonstratesa més important de la Corona Catalanoaragonesa i una de les més importants de l’interior de Catalunya. Ja al segle XVIII el monestir visqué una etapa de renaixença amb l’anomenada Escola Històrica de les Avellanes, on diversos monjos de la seva comunitat destacaren en el marc de la il·lustració a Catalunya. Malauradament el convuls segle XIX i la desamortització de Mendizábal posaren fi a l’etapa premonstratesa, iniciant-se anys obscurs amb l’espoli dels seus béns, entre els quals els sepulcres gòtics dels comtes d’Urgell; que avui es troben al Museu The Cloisters de Nova York.

Lavellanes2’any 1910 recuperà la vida religiosa de la mà dels Germans Maristes, que l’adquiriren el per emprar-lo com a seminari. Encara avui és el centre on s’han format més germans maristes del món, i ha esdevingut la casa pairal de la congregació a Catalunya.

Amb el tancament del seminari, els Germans Maristes han volgut que avui Avellanes sigui un Monestir de portes obertes, al servei de les persones, la cultura i el territori. Un indret emblemàtic i ple d’històries, un lloc on trobar-hi el silenci, la pau, la natura, la història… un lloc per compartir amb els que ens envolten i un lloc on retrobar-te amb tu mateix.

Per tot això i el que vindrà:

Visca el Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes!

Per a celebrar aquesta data tant assenyalada, el dia 20 de febrer realitzarem una jornada commemorativa, vegeu el programa, on hi esteu tots convidats

Fullet – Programa de mà – 850 aniversari Monestir Avellanes (20 febrer 2016) (1)

Un document d’arxiu permet recuperar una obra d’art del segle XV


L'arqueta del Monestir de les Avellanes recuperadaL’Arxiu de Monestir de Bellpuig de les Avellanes preserva el llibre manuscrit “De Rebus Ecclesiae S. Mariae Bellipodiensis Avellanorum”, un projecte d’història del Monestir de les Avellanes realitzat per l’abat Jaume Caresmar (1717-1791) i que mai va poder veure publicat. No va ser fins l’any 1977 que el germà marista Eduardo Corredera s’encarregà de la traducció i transcripció del mateix.

Un dels temes que tracta aquest llibre correspon a la Santa Sandàlia de la Mare de Déu, una de les relíquies més importants del Monestir de les Avellanes, desapareguda al s. XIX. El Pare Caresmar, com la resta de membres de l’anomenada Escola Històrica de les Avellanes, eren il·lustrats obsessionats amb la recerca de la veracitat d’allò que investigaven. Probablement aquest és un dels motius pels quals les seves investigacions són tant ambicioses com precises. Potser per això ell és l’únic que no només va descriure detalladament la relíquia, sinó també l’arqueta on es guardava. En aquesta descripció inclou la reproducció calcada d’unes lletres amb caràcters gòtics que van treure la son al monjo, en no saber-ne trobar el significat. Ara, gràcies a la reproducció que Caresmar feu d’aquestes lletres el conservador del Museu de Lleida, Albert Velasco ha pogut comprovar que l’arqueta del Monestir de les Avellanes encara existia.

Arxiu del Monestir de Bellpuig de les AvellanesRecentment aquesta obra d’art ha estat adquirida per la Generalitat de Catalunya i dipositada al Museu de Lleida. En tota aquesta història podem veure com el treball d’un investigador del segle XVIII ha estat cabdal per la recerca d’un altre investigador del segle XXI. I en aquest procés l’arxiu ha estat una peça clau, ja que ha garantit la preservació del document i al mateix temps ha facilitat l’accessibilitat al document a través del servei de referència i atenció a l’usuari.