Exposició: Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Catalunya, segles XVI-XVIII


L’exposició Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Catalunya, segles XVI-XVIII, que es podrà visitar al Museu de Lleida entre el 22 de gener i el 29 d’abril de 2019, és una producció del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) i el Museu de Lleida, i compta amb la col·laboració de la Col·lecció Gelonch Viladegut. S’exposen un total de 140 gravats, 8 facsímils, 22 obres dels fons del Museu de Lleida (que inclouen escultura, pintura, orfebreria, arts decoratives, tèxtil i llibres) i 6 objectes més cedits per la Biblioteca del Seminari, l’Arxiu Capitular de Lleida i l’Arxiu Diocesà de Lleida.

En una Europa sacsejada per les guerres de religió i les rivalitats d’índole confessional, catòlics i protestants van esdevenir dos cultures religioses que semblaven pràcticament irreconciliables, i la irrupció de la impremta va facilitar la ràpida propagació tant de les tesis protestants com de les de la reacció catòlica. La imatge, i especialment el gravat, esdevingué una formidable eina propagandística gràcies a la multiplicitat que aportava la seva reproducció mecànica.

El gruix de l’exposició el constitueix el conjunt de gravats de la Col·lecció Gelonch Viladegut, entre els quals hi ha obres d’artistes tan reconeguts com Rembrandt, Dürer, Ribera o Goya i dels quals destaca, a més, el cicle dedicat a la Bíblia gravada. El Museu de Lleida hi aporta elements de contrast, que mostren el que no aconsegueix mostrar el gravat. Amb la irrupció de la impremta, els gravats van esdevenir la manera econòmica de transmetre els conceptes dels canvis del moment, utilitzats tant per protestants com per catòlics. Els vint-i-dos objectes dels fons del museu que s’hi exposen palesen que aquesta transmissió d’idees i missatges no només es fa a través del gravat. Famílies benestants, la monarquia i l’Església utilitzaven altres formats artístics: tapissos, imatgeria i retaules, orfebreria, a més de llibres. De les obres del Museu de Lleida cal destacar dos tapissos pertanyents a la col·lecció provinent de la Seu Vella; tres reliquiaris; dos planxes acolorides i dos obres que habitualment es mostren a les sales d’exposició permanent, un relleu de Sant Anastasi i la Mare de Déu nena.

L’exposició aborda un tema que el Museu de Lleida no ha tractat mai, com és el del context històric, cultural i social de l’època barroca. Una part important de la col·lecció del museu és d’aquest període i amb aquesta mostra l’emmarquem en un context nacional i internacional.

 

Informació extreta de la pàgina web del Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal

Anuncis

Els arxius del Bisbat de Lleida participen en el Dia Internacional dels Arxius


Els arxius del Bisbat de Lleida, l’Arxiu Capitular i l’Arxiu Diocesà, han participat en el Dia Internacional dels Arxius amb una jornada de portes obertes. L’Arxiu del Bisbat de Lleida ha mostrat la butlla del nomenament del bisbe Joan Villar i Sanz (1943) i la del bisbe emèrit Joan Piris (2008). També ha ensenyat als visitants documents notarials del segle XV i un llibre de registres parroquials de la parròquia de Sant Joan.

capitular

Entre altres documents històrics els visitants han pogut veure un inventari elaborat pel bisbe Macías al segle XVIII i un resum fotogràfic d’una de les visites ‘ad limina’ del Bisbe Ramon Malla al Sant Pare Joan Pau II. L’Arxiu Diocesà del Bisbat de Lleida custodia documents parroquials, que tenen més de cent anys, d’un centenar de parròquies de la diòcesi. En el seu conjunt l’Arxiu està format per aproximadament 800 metres lineals de documents des del segle XV fins a l’actualitat.

Per la seva part, l’Arxiu Capitular ha mostrat als visitants un recull de documents datats, precisament, el 9 de juny. Entre ells destaquen actes capitulars de 1439, un registre de batejos de 1446 al 1469 i un llibre que registra una visita pastoral al poble de la Pertussa (Ribagorça aragonesa) el 1668.

L’Arxiu Capitular de Lleida, situat a la catedral Nova de Lleida, acull uns 500 metres lineals de documents, entre els quals es troben 15.000 pergamins, un centenar de còdex, a més del fons fotogràfic, musical i cartogràfic. El document més antic és un pergamí de Roda d’Isàvena de l’any 957. I entre els documents més importants s’hi troben el Llibre Verd, que data del 1148 que recull la documentació relativa a l’organització eclesial després de la reconquesta. Els visitants també han vist el Pontifical de Roda, la Bíblia de Lleida, el Llibre dels Usatges i Constitucions o un espectacular Cantoral, per les seves dimensions.

diocesaEl Dia Internacional dels Arxius se celebra arreu del món el 9 de juny, coincidint amb la data de creació del Consell Internacional d’Arxius (ICA/CIA) el 1948 sota els auspicis de la UNESCO. L’objectiu d’aquest dia internacional és conscienciar que els arxius són els garants de la conservació i preservació dels documents, tant en el concepte clàssic de conservació del patrimoni documental que neix fa milers anys com en l’actualitat, en diferent suport i en un món digital on el paper deixa pas inexorablement a l’entorn digital.

Informació extreta de la web del Bisbat de Lleida

A mossèn Francisco Martí Solsona


Fa pocs dies mossèn Francesc Martí ens ha deixat. No era un mossèn qualsevol sinó que ens ha deixat un llegat històric, cultural i humà molt important per Lleida i, el seu poble, Almenar.

mN mARTÍ sOLSONAPersonalment el vaig conèixer cap a l’any 2010 quan va començar a venir diàriament a l’Arxiu Diocesà de Lleida preguntant si podia consultar la documentació. La resposta de mossèn Jacint va ser: i tant que sí! I per on voleu començar?

Gràcies al seu treball constant ens va ajudar a conèixer molta documentació que no teníem constància. El seu treball minuciós és el millor llegat que ens pot quedar.

Però no sols ens deixa aquesta labor sinó que ens deixa diversos llibres sobre Almenar i la seva història (el darrer en procés de publicació), la història del Col·legi Episcopal de Lleida (en fou director espiritual des de l’any 1966 fins al 2010), així com unes 973 peces arqueològiques, la major part d’època ibèrica, romana i de l’edat del bronze, que havia anat recollint dels jaciments d’Almenar i zones properes. Aquestes peces es van donar al  mossen_martiMuseu de Lleida l’any 2012.

Sols en puc dir bones paraules de mossèn Martí a nivell d’investigador: la seva tasca i dedicació va ser fins quasi al final de la seva vida. Sinó que com a persona sols puc dir que ha estat un gran home. Gràcies per ser com era!

 

Els seus companys de l’Arxiu Diocesà de Lleida

 

 

Activitats dels arxius del GALL amb motiu de la Diada Internacional dels Arxius 2015


Grup d’Arxivers de Lleida – GALL  – Ciutat de Lleida – 12-06-2015 – Públic en general

ARXIUS I CIUTAT. Patrimoni documental: preservar x @ccedir

Lleida acull el XV Congrés d’Arxivística de Catalunya els dies 28, 29, 30 de maig. Amb motiu d’aquest esdeveniment i la celebració de la Setmana Internacional dels Arxius, els arxivers-gestors de documents de les terres de Lleida posem a l’abast de la ciutadania un itinerari expositiu d’alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat, on a través de la fotografia es pot apreciar la seva transformació arquitectònica.

L’objectiu d’aquesta ruta és la creació d’espais de divulgació cultural que fomentin la preservació i l’accés del nostre patrimoni documental.

Relació de punts de l’itinerari:

Palau de Congressos – La Llotja
Estació Renfe
Diputació de Lleida
Palau de la Paeria
Catedral Nova
Universitat de Lleida

Arxiu Diocesà de Lleida – Segrià – 09-06-2015 – Públic en general

Portes Obertes: Dia Internacional dels Arxius

Diocesà

Amb motiu de la Diada Internacional dels Arxius, l’Arxiu Diocesà de Lleida (ADLL) realitzarà una jornada de Portes Obertes el 9 de juny de 2015.

L’horari de la jornada és de 10 a 13h

Arxiu Diocesà de Lleida
Palau del Bisbe
c/ del Bisbe 1
973 268 628
Lleida

 

Arxiu Capitular de Lleida – Segrià – 09-06-2015 – Públic en generalCapitular

Jornada de portes obertes

Aproximació al fons documental de l’Arxiu Capitular de Lleida, a partir d una petita mostra de Còdexs, pergamins i documents manuscrits

L’horari de la jornada és de 9 a 13h
Arxiu Capitular de Lleida
Plaça Almudí Vell, s/n
973 275 177
Lleida

SegarraArxiu Comarcal de la Segarra – Cervera – 09-06-2015 – Públic en General

Jornada de Portes Obertes

Jornada de Portes Obertes, de 8 a 15 h., amb visita comentada.

 

Arxiu Comarcal de la Segarra
Passeig Jaume Balmes, s/n (edifici de la Universitat)
25200 Cervera (Segarra)
973 53 17 18
 

Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell – Seu d’Urgell- 09-06-2015 – Formació especialitzada

Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà – Sort- 11-06-2015 – Formació especialitzada

Jornada de formació sobre la gestió d’expedients

Els Arxius Comarcals de l’Alt Urgell, de Cerdanya, del Pallars Jussà, del Pallars Sobirà, del Ripollès i Archiu Generau d’Aran, juntament amb l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, organitzen una Jornada de formació especialitzada sobre la gestió d’expedients dins l’organització i processos administratius.

Aquesta activitat està adreçat a tot el personal al servei de les administracions locals de l’Aran i les comarques de l’Alt Pirineu.

Els professors seran Carme Maria Marugan i Vallvé, directora de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà, i Julio Quílez i Mata, director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell i creador de l’aplicació GOAL.

seuurgell

 

 

Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell
Carrer de Sant Ermengol, 71
25700 La Seu d’Urgell
973 35 01 31

 

acps.jpg_1596672084

 

 
 
 Arxiu Comarcal del Pallar Sobirà
Carrer de Joaquim Sostres s/n
25560 Sort
973 62 14 09
 

 

Arxiu Comarcal de la Noguera – Balaguer – 09/06/2015 a 14/06/2015 – Públic en general

facana_acn_web.jpg_1768446990Exposició “Fotografia en relleu. La fotografia estereoscòpica a les comarques de Lleida 1895- 1960”

Mostra de fotografies estereoscòpiques de diferents autors de les comarques de Lleida, entre els quals destaca el fotògraf balaguerí Daniel Torruella

Museu de la Noguera
Plaça Comtes d’Urgell
Balaguer
973445194
 

Arxiu Comarcal del Pallars Jussà – Tremp – 10/06/2015 – 12 h –

arxiu_comarcal_pallars_jussa_21-04-08_005.jpg_1324153516Presentació als mitjans de comunicació de les bases de la 5ª beca de recerca Mn. Jesús Castells i Serra 2015

Presentació als mitjans de comunicació de la 5ª beca de recerca del Pallars Jussà. Mn. Jesús Castells i Serra 2015. Dotada amb 3,000€ + publicació. Organitza: Ajuntament de Tremp, Consell Comarcal del Pallars Jussà i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

 
Arxiu Comarcal del Pallars Jussà
Carrer Mercadal, 19 (casa Sullà)
25620 Tremp
 

Arxiu Històric de Lleida – 09/06/2015 – 12.30 h – Públic en general

Arxiu Historic LleidaMostra de documentació del fons La Mañana ingressat a l’Arxiu

Inauguració de la mostra amb la participació del Director dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida i membres de la Direcció de La Mañana . La mostra es podrà veure des del dia 9 de juny fins el 17 de juliol.

Arxiu Històric de Lleida
Carrer Governador Montcada, s/n
25002 Lleida
Tel.973288250
 
 
 
 
 

Arxiu Comarcal del Solsonès – Solsona – 09/06/2015

Visita guiada a l’Arxiu Comarcal del Solsonès imatge_edifici_01.jpg_969601325

Visita i mostra d’alguns documents singulars

Arxiu Comarcal del Solsonès
Carrer Dominics, 14, 2ona.
Solsona

Què són? les visites pastorals


La documentació emanada d’una visita pastoral ens ofereix una visió calidoscòpica per a l’estudi de la institució en diversos àmbits (jurídic, econòmic, artístic, sociabilitat, mentalitats…). L’objectiu de les visites pastorals, al cap i a la fi, és doble: per una banda és una visió real, en tant en quant es revisa el conjunt de béns i la seva administració; i per altra banda és personal donat que el bisbe és pastor de persones, tant eclesiàstiques com laiques, i intenta identificar qualsevol comportament que sigui irregular, per a cercar la seva correcció.

Sobretot trobem visites pastorals en períodes en què hi ha consciència i/o necessitat de reforma, una d’aquestes èpoques fou el segle XV durant els concilis de Constança i Basilea. Ens tornem a trobar amb aquesta necessitat a mitjans del segle XVI i, a partir del Concili de Trento (1545- 1563), les visites pastorals passen a ser el testimoni evident de l’autoritat del bisbe en la seva diòcesi. A la vegada, les visites pastorals serviran per a conèixer millor l’estat material i espiritual dels bisbats en sí mateixos.

La seva estructura quedà definida al concili tridentí en el Decret Sobre la Reforma[1], (11 de novembre de 1563). A això hi hem de sumar que cada diòcesi haurà de donar forma a la manera de realitzar les visites pastorals d’acord a les seves peculiaritats. A partir d’aquí es suposa que el bisbe visita les parròquies de la seva diòcesi, o bé ell personalment o encomanant la tasca a un visitador, amb un pla de treball concret que quedarà reflexat en el llibre del visitador i en el llibre de manaments de visita que s’ha de custodiar a l’arxiu parroquial; en alguns casos les visites són anotades en els llibres de defuncions de la parròquia.[2]
Per la possibilitat que tenim de treballar amb les visites pastorals n’extraiem que aquestes serveixen per a comunicar, corregir l’ortodòxia, aplaudir els bons costums, promoure la pietat i l’organització, així com revisar la documentació parroquial.

Convocatòria

Convocatòria

La visita proposada pel Concili de Trento (principalment la Sessió XXIV, Sobre la reforma, Cap. III, Com han de fer els bisbes la visita;  SECT: 323-327), ressegueix en bona mesura les visites medievals en la forma i el contingut. Els bisbes i visitadors intentaran seguir-la i aplicar-la, amb un seguit d’impediments. Assistim, doncs, a un doble fenòmen: primer, el de la revaloració d’una pràctica que estava descuidada, i segon i simultàniament, la promoció i l’impuls de la figura del bisbe, que esdevé l’autèntic protagonista del govern de la diòcesi, en el qual recau el difícil pes de l’acció pastoral tridentina.

Les visites pastorals no es podien improvisar, era necessari un pla amb un itinerari programat i dividir el trajecte mitjançant els diversos arxiprestat o altres divisions internes diocesanes. En el cas de Lleida trobem les veredes que eren el document mitjançant el qual s’anunciava la visita pastoral i, a la vegada, també era una manera efectiva de transmetre informació a tot el bisbat ja que, les veredes les havia de signar el rector d’una població i passar-la al següent poble (hi ha una llista on estan anotades les poblacions per la qual han de passar les veredes). En el mateix anunci de visita pastoral i si era necessari, es passava un qüestionari amb diverses preguntes per a que el rector ja tingués preparat. [3]

vereda

Exemple de vereda

enquesta_previa

Enquesta

Resumint les Visites Pastorals són una rica font d’informació durant l’edat moderna, ens aporten un punt de vista del període i què passa en aquella unitat poblacional (recordem a que a les poblacions grans hi ha més d’una parròquia).

En aquells anys l’església s’havia convertit en un lloc de trobada, de sociabilitat, de reunió, de representació; un amagatall i magatzem, un espai polifuncional: s’hi trobava la universitat i l’obreria periòdicament, s’hi recollien i guardaven els cereals, s’hi refugiaven els fidels en els conflictes bèl·lics, s’hi jugava i feien tractes comercials i festeigs. Força d’aquests aspectes són tolerats per les autoritats eclesiàstiques, i d’altres són durament reprimits amb manaments adreçats a restituir la situació de sacralitat.

resposta_enquesta

Exemple d’enquesta prèvia resposta

 
 
Anna Esteve Florensa
Arxiu Diocesà de Lleida

————————

[1]  Sessió XXIV,Sobre la reforma, Cap. III, Com han de fer els bisbes la visita; SECT: 323-327
[2] García Hourcade, JJ; Irigoyen López, A: las visitas pastorales, una fuente fundamental para la historia de Iglesia en la Edad Moderna. Anuario de Historia de la Iglesia, 15. (2006). Universidad de Navarra (pp. 293- 301)
Solà Colomer, X: Les visites pastorals a Catalunya durant l’època moderna: mètodes de control sobre la parròquia, el clergat i la població. Manuscrits, 25, 2007 (pp. 187- 209)
[3] Vereda: Ordre, avís, que es despatxa per fer saber una cosa a un nombre determinat de llocs propers, especialment de l’autoritat eclesiàstica d’una rectoria a l’altra en un arxiprestat. DIEC

Els Arxius del Bisbat de Lleida: les persones, la documentació


Mossèn Jacint Cotonat va ser entrevistat fa uns dies com a director i responsable dels dos arxius que pertanyen al Bisbat de Lleida (l’Arxiu Capitular i l’Arxiu Diocesà). DSCF2636

En aquesta entrevista se li preguntà des de la missió dels arxius, la documentació que custodien, la gent qui hi treballa… fins a com es pot accedir. El Mossèn amb facilitat explica, entre d’altres, coses la finalitat i la importància dels arxius en la nostra societat.

Esperem que us agradi:

Programa de Bat a bat: entrevista a Mossén Jacint Cotonat, arxiver

A quin bisbat pertany el poble on vaig néixer?


Imagen 1

La nostra divisió territorial administrativa actual es basa en les províncies, en les comarques i els municipis principalment. Els dos últims concilis van apostar de forma ferma per adaptar les seves divisions administratives a les dels estats en els que es troba l’Església en cada cas, però aquesta adaptació encara no s’ha produït.

La divisió eclesiàstica té el seu origen en les províncies de l’antiga Roma. Dins d’aquestes províncies hi trobem les diòcesis o bisbats i els arquebisbats, divisions anteriors a les feudals que van marcar l’estructura territorial fins al segle XIX. Però no tots els bisbats tenen un orígen tardoromà, alguns es van fundar en època de la lluita amb els àrabs que ocupaven la Península, amb l’objectiu de cristianitzar, de compensar l’aportació de diners o exercits, o simplement per agrair el recolzament a un pretenent a la corona en front d’un altre. Durant el segle XVI, en temps del  regnat de Felip II es fundaren diferents bisbats per exemple el de Solsona o el de Barbastre com a resposta a un conflicte polític i de mentalitats entre dos regnes, França i Espanya, però també per minvar el poder de bisbats que les seva extensió territorial els feien massa poderosos, com el de Lleida, la Seu d’Urgell i Vic, ja que va ser amb part de les seves parròquies que es van bastir els nous bisbats.

Les diòcesis s’agrupen, segons del CODI DE DRET CANÒNIC CC 431-446), en províncies eclesiàstiques delimitades territorialment, amb la finalitat de promoure una acció pastoral comuna amb diverses diòcesis veïnes i fomentar, de manera més adequada, les recíproques relacions entre els bisbes diocesans. Per a això, conforme a l’esperit del decret conciliar CHRISTUS DOMINUS (39-40), ajuden les característiques sociològiques, històriques i geogràfiques. A l’autoritat suprema correspon constituir, suprimir o canviar les províncies eclesiàstiques. És preceptiva la seva creació.

Pel que fa a Catalunya, en l’actualitat, hi ha dues províncies eclesiàstiques: Barcelona i Tarragona on pertanyen les esglésies lleidatanes. Les comarques de Lleida actualment es reparteixen entre tres bisbats diferents dins de la província eclesiàstica tarraconense i, fins i tot, hi ha algunes poblacions que formen part de l’Arquebisbat de Tarragona.

La província eclesiàstica, té personalitat jurídica reconeguda, està presidida pel metropolità, qui és, al seu torn, Arquebisbe. L’ofici d’Arquebisbe Metropolità va annex a la seu episcopal, de la qual rep el nom la província eclesiàstica.

Per conèixer les poblacions que conformen cada bisbat, us posem un llistat on ho podreu trobar fàcilment:

Índex dels Bisbats

Lleida

Solsona

Urgell

Tarragona

Continue reading →