Què són? les visites pastorals


La documentació emanada d’una visita pastoral ens ofereix una visió calidoscòpica per a l’estudi de la institució en diversos àmbits (jurídic, econòmic, artístic, sociabilitat, mentalitats…). L’objectiu de les visites pastorals, al cap i a la fi, és doble: per una banda és una visió real, en tant en quant es revisa el conjunt de béns i la seva administració; i per altra banda és personal donat que el bisbe és pastor de persones, tant eclesiàstiques com laiques, i intenta identificar qualsevol comportament que sigui irregular, per a cercar la seva correcció.

Sobretot trobem visites pastorals en períodes en què hi ha consciència i/o necessitat de reforma, una d’aquestes èpoques fou el segle XV durant els concilis de Constança i Basilea. Ens tornem a trobar amb aquesta necessitat a mitjans del segle XVI i, a partir del Concili de Trento (1545- 1563), les visites pastorals passen a ser el testimoni evident de l’autoritat del bisbe en la seva diòcesi. A la vegada, les visites pastorals serviran per a conèixer millor l’estat material i espiritual dels bisbats en sí mateixos.

La seva estructura quedà definida al concili tridentí en el Decret Sobre la Reforma[1], (11 de novembre de 1563). A això hi hem de sumar que cada diòcesi haurà de donar forma a la manera de realitzar les visites pastorals d’acord a les seves peculiaritats. A partir d’aquí es suposa que el bisbe visita les parròquies de la seva diòcesi, o bé ell personalment o encomanant la tasca a un visitador, amb un pla de treball concret que quedarà reflexat en el llibre del visitador i en el llibre de manaments de visita que s’ha de custodiar a l’arxiu parroquial; en alguns casos les visites són anotades en els llibres de defuncions de la parròquia.[2]
Per la possibilitat que tenim de treballar amb les visites pastorals n’extraiem que aquestes serveixen per a comunicar, corregir l’ortodòxia, aplaudir els bons costums, promoure la pietat i l’organització, així com revisar la documentació parroquial.

Convocatòria

Convocatòria

La visita proposada pel Concili de Trento (principalment la Sessió XXIV, Sobre la reforma, Cap. III, Com han de fer els bisbes la visita;  SECT: 323-327), ressegueix en bona mesura les visites medievals en la forma i el contingut. Els bisbes i visitadors intentaran seguir-la i aplicar-la, amb un seguit d’impediments. Assistim, doncs, a un doble fenòmen: primer, el de la revaloració d’una pràctica que estava descuidada, i segon i simultàniament, la promoció i l’impuls de la figura del bisbe, que esdevé l’autèntic protagonista del govern de la diòcesi, en el qual recau el difícil pes de l’acció pastoral tridentina.

Les visites pastorals no es podien improvisar, era necessari un pla amb un itinerari programat i dividir el trajecte mitjançant els diversos arxiprestat o altres divisions internes diocesanes. En el cas de Lleida trobem les veredes que eren el document mitjançant el qual s’anunciava la visita pastoral i, a la vegada, també era una manera efectiva de transmetre informació a tot el bisbat ja que, les veredes les havia de signar el rector d’una població i passar-la al següent poble (hi ha una llista on estan anotades les poblacions per la qual han de passar les veredes). En el mateix anunci de visita pastoral i si era necessari, es passava un qüestionari amb diverses preguntes per a que el rector ja tingués preparat. [3]

vereda

Exemple de vereda

enquesta_previa

Enquesta

Resumint les Visites Pastorals són una rica font d’informació durant l’edat moderna, ens aporten un punt de vista del període i què passa en aquella unitat poblacional (recordem a que a les poblacions grans hi ha més d’una parròquia).

En aquells anys l’església s’havia convertit en un lloc de trobada, de sociabilitat, de reunió, de representació; un amagatall i magatzem, un espai polifuncional: s’hi trobava la universitat i l’obreria periòdicament, s’hi recollien i guardaven els cereals, s’hi refugiaven els fidels en els conflictes bèl·lics, s’hi jugava i feien tractes comercials i festeigs. Força d’aquests aspectes són tolerats per les autoritats eclesiàstiques, i d’altres són durament reprimits amb manaments adreçats a restituir la situació de sacralitat.

resposta_enquesta

Exemple d’enquesta prèvia resposta

 
 
Anna Esteve Florensa
Arxiu Diocesà de Lleida

————————

[1]  Sessió XXIV,Sobre la reforma, Cap. III, Com han de fer els bisbes la visita; SECT: 323-327
[2] García Hourcade, JJ; Irigoyen López, A: las visitas pastorales, una fuente fundamental para la historia de Iglesia en la Edad Moderna. Anuario de Historia de la Iglesia, 15. (2006). Universidad de Navarra (pp. 293- 301)
Solà Colomer, X: Les visites pastorals a Catalunya durant l’època moderna: mètodes de control sobre la parròquia, el clergat i la població. Manuscrits, 25, 2007 (pp. 187- 209)
[3] Vereda: Ordre, avís, que es despatxa per fer saber una cosa a un nombre determinat de llocs propers, especialment de l’autoritat eclesiàstica d’una rectoria a l’altra en un arxiprestat. DIEC

Els Arxius del Bisbat de Lleida: les persones, la documentació


Mossèn Jacint Cotonat va ser entrevistat fa uns dies com a director i responsable dels dos arxius que pertanyen al Bisbat de Lleida (l’Arxiu Capitular i l’Arxiu Diocesà). DSCF2636

En aquesta entrevista se li preguntà des de la missió dels arxius, la documentació que custodien, la gent qui hi treballa… fins a com es pot accedir. El Mossèn amb facilitat explica, entre d’altres, coses la finalitat i la importància dels arxius en la nostra societat.

Esperem que us agradi:

Programa de Bat a bat: entrevista a Mossén Jacint Cotonat, arxiver

A quin bisbat pertany el poble on vaig néixer?


Imagen 1

La nostra divisió territorial administrativa actual es basa en les províncies, en les comarques i els municipis principalment. Els dos últims concilis van apostar de forma ferma per adaptar les seves divisions administratives a les dels estats en els que es troba l’Església en cada cas, però aquesta adaptació encara no s’ha produït.

La divisió eclesiàstica té el seu origen en les províncies de l’antiga Roma. Dins d’aquestes províncies hi trobem les diòcesis o bisbats i els arquebisbats, divisions anteriors a les feudals que van marcar l’estructura territorial fins al segle XIX. Però no tots els bisbats tenen un orígen tardoromà, alguns es van fundar en època de la lluita amb els àrabs que ocupaven la Península, amb l’objectiu de cristianitzar, de compensar l’aportació de diners o exercits, o simplement per agrair el recolzament a un pretenent a la corona en front d’un altre. Durant el segle XVI, en temps del  regnat de Felip II es fundaren diferents bisbats per exemple el de Solsona o el de Barbastre com a resposta a un conflicte polític i de mentalitats entre dos regnes, França i Espanya, però també per minvar el poder de bisbats que les seva extensió territorial els feien massa poderosos, com el de Lleida, la Seu d’Urgell i Vic, ja que va ser amb part de les seves parròquies que es van bastir els nous bisbats.

Les diòcesis s’agrupen, segons del CODI DE DRET CANÒNIC CC 431-446), en províncies eclesiàstiques delimitades territorialment, amb la finalitat de promoure una acció pastoral comuna amb diverses diòcesis veïnes i fomentar, de manera més adequada, les recíproques relacions entre els bisbes diocesans. Per a això, conforme a l’esperit del decret conciliar CHRISTUS DOMINUS (39-40), ajuden les característiques sociològiques, històriques i geogràfiques. A l’autoritat suprema correspon constituir, suprimir o canviar les províncies eclesiàstiques. És preceptiva la seva creació.

Pel que fa a Catalunya, en l’actualitat, hi ha dues províncies eclesiàstiques: Barcelona i Tarragona on pertanyen les esglésies lleidatanes. Les comarques de Lleida actualment es reparteixen entre tres bisbats diferents dins de la província eclesiàstica tarraconense i, fins i tot, hi ha algunes poblacions que formen part de l’Arquebisbat de Tarragona.

La província eclesiàstica, té personalitat jurídica reconeguda, està presidida pel metropolità, qui és, al seu torn, Arquebisbe. L’ofici d’Arquebisbe Metropolità va annex a la seu episcopal, de la qual rep el nom la província eclesiàstica.

Per conèixer les poblacions que conformen cada bisbat, us posem un llistat on ho podreu trobar fàcilment:

Índex dels Bisbats

Lleida

Solsona

Urgell

Tarragona

Continue reading →

Quan la satisfacció dels usuaris és la recompensa de l’arxiver


Un dels objectius dels arxius és l’atenció als usuaris i el correcte assessorament per tal de resoldre les seues consultes. Probablement una de les màximes a la que mai no hauríem de renunciar com a arxivers és què cap usuari marxi sense una resposta satisfactòria a la seua consulta.

Fa aproximadament un any vam rebre a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes un correu electrònic provinent del sud de França. L’usuari en qüestió ens explicava que els seus orígens familiars eren a Catalunya, i ho feia amb tot un conjunt d’informació gens menyspreable a l’hora d’ajudar a l’arxiver a resoldre les seves necessitats d’informació. Després de tot, la consulta era prou específica, cercava informació sobre un parent seu mort durant la guerra civil.

Per context vam anar a cercar la informació primer en la sèrie de documents referents a l’Hospital Militar de les Avellanes (1938-1939) i en les llistes d’enterraments al cementiri del monestir durant aquest període. No hi va haver resultats. El següent pas va ser consultar els fons de la Vicepostuladora Marista, allí en els expedients ens va aparèixer en una llista el nom del sacerdot, i amb això vam descobrir que pertanyia al Bisbat de Lleida. Com que el fons de la vicepostuladora disposa d’una biblioteca auxiliar amb nombrosos martirologis, vam consultar-ne el referent al Bisbat de Lleida.

En la resposta a la consulta li vam aportar totes les dades possibles vinculades a la informació que cercava, i a més li vam proporcionar les dades de contacte de l’Arxiu Diocesà de Lleida, ja que molt probablement allí podia ampliar i completar la seua cerca.

El curiós del cas és que un any després, l’usuari en qüestió va venir a passar uns dies a l’Hostatgeria del Monestir de les Avellanes amb l’objectiu de visitar Blancafort, el poble d’on eren originaris els seus familiars, i a la vegada per visitar l’Arxiu Diocesà de Lleida per completar al seua consulta. Finalment, a través de l’Arxiu Gavín, també va poder obtenir més informació sobre Blancafort.

La satisfacció de l’usuari era tan gran que abans de marxar ens deixà una carta escrita que finalitza així “Així és la vida, quan li fem confiança sol donar-nos més del que esperàvem. És la gran lliçó del meu viatge a Blancafort“.

Probablement aquest sigui un cas poc habitual, però la lliçó que n’hem d’extreure els arxivers és que, una de les nostres funcions és facilitar l’accés a la informació i assessorar als usuaris sobre com i on poden trobar allò que busquen. Informar, formar i orientar és igual a satisfacció.

Ens visiten: alumnes Universitaris


A finals del curs passat els arxius Diocesà de Lleida i Comarcal de l’Alt Urgell van rebre una visita força especial: un grup d’alumnes del Màster d’Estudis Històrics en l’especialitat d’Història Moderna, de la facultat d’Història de la Universitat de Barcelona.

En el món dels nostres Arxius no és gaire habitual que ens visitin universitaris, i encara menys alumnes de secundària o primària, quan és en aquests llocs on podem cercar, trobar, conéixer i difondre una part de la història del nostre país. I evidentment, és un àmbit que cal que coneguin de primera mà els estudiants especialitzats en la recerca històrica, ja que és el que els fornirà de materials per a la investigació.

L’experiència va ser positiva per què és una manera de difondre la nostra feina com a arxivers dins del nostre propi ambient: l’arxiu, i de donar a conéixer les nostres instal·lacions, la gran varietat de fons documentals que custodiem als nostres centres, així com les seves característiques i les problemàtiques i possibilitats de recerca que ofereixen.

Alhora, veure de primera mà el funcionament d’un arxiu i el tractament arxivístic de la documentació permet entendre els criteris i principis que utilitzem els arxivers (principis de procedència, de respecte a l’ordre original…), l’organització de la documentació, i les eines que creem per a la seva recuperació

És un plaer haver rebut aquest grup d’estudiants per l’atenció prestada, les preguntes realitzades i l’ambient i bona companyia que es van crear durant les visites.