L’atenció als usuaris en els arxius fotogràfics


A finals del mes d’octubre del 2014 els documentalistes fotogràfics Juan Alonso i la Laia Foix, van demanar la col·laboració de diverses entitats que gestionen fons fotogràfics, entre les quals hi havia el SerFons_fotografic_1vei d’Audiovisuals i Arxiu Fotogràfic de la Diputació de Lleida, per tal de realitzar un estudi que tenia com a finalitat conèixer i avaluar amb precisió els serveis d’atenció a l’usuari existents a casa nostra, detectar i exposar tendències  i compartir l’estat de la qüestió que ajudés a suggerir reflexions per fer propostes de millora com a col·lectiu professional.

L’estudi es concretà fa uns mesos amb la redacció de l’article  Los servicios al usuario en los archivos fotográficos patrimoniales de Catalunya per a la revista Métodos de Información Vol.5, n.9  (2014) , número dedicat als arxius fotogràfics.

 

untitled

Anuncis

Què podem trobar al Servei d’Audiovisuals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs?


Parc de les Basses d’Alpicat

Dins del Llegat Porta del Servei d’Audiovisuals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs hi ha un important conjunt d’imatges de les Basses, el que als anys seixanta del segle passat es conegué com  “EL PARQUE MUNICIPAL ALCALDE FRANCISCO PONS”; en aquest mes d’agost volem fer alguns comentaris històrics sobre el principal lloc d’esbarjo infantil que teníem els lleidatans de la meva generació.Fons Porta, FP.PF.3106_02: Pons Castellà, Francisco; alcalde de Lleida fotografiat al Parc Municipal “Les Basses” , parc del mateix nom

Les anomenades “Basses Depuradores” es van construir al segle XIX amb la finalitat que l’aigua arribés a Lleida el més neta possible pel senzil procediment de deixar que la brutícia es diposités al fons per decantació, però com l’arribada a Lleida era per sèquies descobertes, tornava a embrutar-se; a la premsa de l’època es poden llegir curioses protestes per la mala qualitat de l’aigua de boca; fou als anys 1930 i 1931 quan les basses es van folrar de formigó i es féu una canonada de ferro forjat fins a la ciutat. El lloc, al marge de l’aigua, tenia uns boscos d’arbres que oferien recer contra la canícula i  molts lleidatans hi passaven els diumenges; tot i que resultava llunyà per a un desplaçament familiar, anterioment a l’existència de les piscines molts lleidatans ja hi anaven a menjar la mona per  pasqua; afegim que l’any 1949 es va inaugurar la coneguda escola-taller de jardineria, on hi haurà la primera piscina; malgrat tot als anys cinquanta del passat segle el Segre continuava essent el lloc més proper.

L’any 1957 accedeix a l’alcaldia Francisco Pons i té al davant un important repte com és el desenvolupament del “Plan de Ordenación Urbana”, base de la Lleida actual, elaborat l’any 1952 pel seu antecessor Blas Mola; s’hi preveien importants obres que durà a terme Francisco Pons, com l’eixample de la ciutat: el Passeig de Ronda, la prolongació del mur de Blondel i la nova Avinguda de Madrid, urbanització del Turó de la Seu Vella, continuació de l’enderrocament del barri del Canyeret i, a la fi, les noves piscines de les Basses, la realització de les quals no està exenta de problemes, bàsicament econòmics. L’alcalde Pons endega totes aquestes obres esmentades i posa especial èmfasi en les Basses com un repte personal. A la fi s’inauguren el 18 de juliol de 1958, encara que solament amb dues piscines; però la idea està materialitzada i a partir d’aquest moment no pararà de créixer. L’any 1959 es presenta el gran projecte de les piscines municipals i s’inaugura la tercera (la coneguda “del pont”), les obres duren dos anys i el 1961 es completa el parc amb la coneguda piscina “esportiva” i amb l’obertura del càmping. L’estiu de 1962 les Basses queden definitivament acabades amb les obres pendents de jardineria, parcs infantils i camps esportius i d’altres instal·lacions; amb poques reformes són les Basses que han arribat fins als temps actuals. Tota la dècada dels anys seixanta seran els de màxim esplendor del parc, quan els mesos d’estiu l’ocupació del càmping és total i s’arriben a donar rècords de 20.000 banyistes en un sol dia (el 25 de juliol de 1964, diada de Sant Jaume, festiu en aquells moments). Un dels fets més remarcables de l’èxit del parc, i sembla que va ser una idea personal de l’Alcalde Pons, és que sempre va haver un servei d’autobusos urbans els quals, en els dies festius, eren continus (personalment recordo llargues cues de gent amb cistelles i gran floradors a la plaça Cervantes, al davant de l’edifici de la Presó, però també tinc present que no trigàvem massa a pujar, els autobusos venien un darrera l’altre); al parc es podien llogar taules i cadires per als àpats, encendre foc a les barbacoes, havia casetes per a guardar la roba, es podia aparcar còmodament (evidentment no hi havia tants cotxes…), es podia fer esport i la mainada jugar als parcs infantils; inclusivament tots recordem la famosa piscina de les dones, un lloc que ara no seria correcte políticament però que en aquell moment va ser una imposició de Fons Porta, FP.PF.3899_01: Vistes aèries del Parque Municipal Alcalde Pons ; les Basses; amb els jardins i piscinesl’estament eclesiàstic. A partir de la dècada dels setanta el parc inicia una certa devallada ja sigui per la proliferació de cotxes que permeten largs desplaçaments al jovent, o sigui per la construcció de més piscines als pobles de les rodalies, algunes amb instal·lacions més modernes. En tot cas, l’afluència de lleidatans continua essent notable al llarg dels anys, quasi fins al seu tancament.

Tornant a l’alcalde Pons, no podem deixar de recordar que les Basses es van dir “Parque Municipal Alcalde Francisco Pons”, nom oficial que fou atorgat per l’Ajuntament presidit pel seu successor, Josep de C. Sangenís, nom que va perdurar fins la Democràcia, de forma oficial ja que entre els lleidatans sempre foren, i són, “Les Basses”

 

Josep Ignasi Rodríguez Duque
Cap del Servei d’Audiovisuals de l’IEI

L’IEI conserva mig milió d’instantànies que permeten conèixer les comarques lleidatanes


L’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) posa a disposició dels ciutadans un fons de gairebé 425.000 imatges que il·lustren la història de Lleida des de principis del segle XX

L’Arxiu fotogràfic del Servei d’Audiovisuals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) de la Diputació de Lleida disposa de gairebé 425.000 imatges que recullen els fets més destacats, els racons, paisatges i monuments més característics de les comarques lleidatanes des de principis de segle XX fins a l’actualitat.

Aquest fons inclou imatges en diferents formats, com fotografies en paper, postals, plaques de vidre, negatius,

Darrera cacera d’óssos a Les 001 i 002: Dues imatges de Solé de la darrera cacera d’óssos que es va fer a Les (Val d’Aran) l’any 1934.

diapositives i imatges digitals i es completa amb 128 pel·lícules, 130 vídeos i 440 cintes d’àudio.

L’Arxiu fotogràfic del Servei d’Audiovisuals de l’IEI s’encarrega de la custodia dels diferents fons fotogràfics de la institució fent un important treball de preservació, conservació, catalogació i divulgació del material.

A més de conèixer i protegir el patrimoni fotogràfic de les terres de Lleida, l’Arxiu Fotogràfic ofereix la possibilitat de consultar i sol·licitar una còpia de les imatges, sota demanda prèvia. L’any 2012 l’arxiu va rebre 106 sol·licituds, la qual cosa va suposar l’enviament de 2.140 imatges per correu electrònic. La mitja anual de peticions és d’un centenar i la majoria d’elles tenen una finalitat d’investigació, ja sigui per documentar treballs de curs o per il·lustrar tesis doctorals i llibres.

Bona part de les sol·licituds arriben via Internet i algunes d’elles procedeixen d’universitats dels Estats Units, d’editorials d’Alemanya i de Mèxic o de l’Enciclopèdia Catalana, que utilitza les imatges per il·lustrar algunes de les seves publicacions.

Una altra de les funcions de l’Arxiu fotogràfic és documentar gràficament les diferents activitats culturals de la institució i fer el seguiment gràfic de les obres de camp que porta a terme el Servei d’Arqueologia. L’any passat es van digitalitzar 14.240 diapositives d’aquest servei.

Un fons que creix dia a dia

El fons de l’Arxiu fotogràfic s’amplia i completa de forma permanent gràcies a les donacions que realitzen reconeguts fotògrafs lleidatans ja siguin professionals o amateurs. Dues de les donacions més recents que ha rebut l’IEI són les de Mariano López García i Josep Palou Vidal, que actualment s’estan inventariant i arxivant.

A meitats de l’any passat Palmira López Muñoz va signar la cessió a l’IEI d’un conjunt de set fotografies de la guerra civil, procedents el seu avi Mariano López García. Es tracta de set imatges de petit format i d’autor desconegut realitzades al front de guerra, possiblement per algun company de trinxera aficionat a la fotografia.

A principis d’aquest any, el fons es va completar amb el material cedit per l’estudiós de l’esport lleidatà, Josep Palou Vidal, que inclou unes 25.000 imatges sobre la història de l’hoquei patins a Lleida i d’altres disciplines esportives com tennis, bàsquet, atletisme, futbol, voleibol, natació o la del Club Esportiu Huracans.

El conjunt està format bàsicament per negatius realitzats pel mateix Palou, a més de còpies positives realitzades per als seus llibres, documentació sobre l’esport lleidatà, materials diversos i un interessant conjunt de pel·lícules de cinema amateur, també de temàtica esportiva.

Aquestes dues donacions se sumen al material que des de fa molts anys custodia l’Arxiu Fotogràfic i que inclou els fons de Claudi Gómez Grau, Combelles, Terrés, Ramon Rius, Porta, Amadeu Bordalba, Roig Nadal, Saureu, Sisó, Díez-Coronel, Drudis i Dinkhauser.

Els orígens de l’Arxiu Fotogràfic

L’Arxiu fotogràfic de l’IEI es va crear l’any 1942 amb l’objectiu inicial de recollir la màxima quantitat possible de documentació gràfica referida a la demarcació de Lleida, principalment la que estava completament dispersa a causa de la recent guerra civil, i la nova que es podia generar per l’activitat del mateix servei.

Inicialment, el fons es va formar gràcies a una adquisició que es va realitzar principalment a l’Institut Amatller de Barcelona, on es va fer una selecció de fotografies de la demarcació de Lleida amb una temàtica monumental. Després es va completar amb el material dels fotògrafs que van participar en el I Concurso-Exposición de Colecciones Fotográficas sobre la Provincia de Lérida.

Posteriorment, els fons s’han anat incorporant a l’arxiu a través de tres vies:

  • Les donacions o cessions en règim de comodat per garantir la conservació i preservació dels originals, la seva divulgació i exposició pública
  • Fotografies que procedeixen de les competències pròpies del propi servei, com la documentació gràfica de les activitats que realitza l’IEI dins i fora de la seva seu i les fotografies de seguiment de les excavacions arqueològiques que realitza el Servei d’Arqueologia de l’IEI a les comarques de Lleida
  • L’adquisició puntual de fotografies o postals a particulars

 Per més informació sobre el Servei d’Audiovisuals.