Transferència de documentació municipal


L’Arxiu Històric de Lleida ha començat l’hivern de manera diferent, com ho està sent tot aquest any. A l’Arxiu els han dut un regal, divendres vàren rebre la documentació històrica de l’Ajuntament de Torrefarrera, que s’ha dut a terme en compliment de la legislació i en el marc del conveni signat aquest mateix any. Entre la documentació més antiga un Llibre de cadastre del 1754.

Amb aquesta entrada, Torrefarrera s’uniex als municipis d’Almenar, Alguaire i Aitona, que ja han dipositat la seva documentació. Esperem que altres municipis del Segrià segueixin el seu exemple. D’aquesta forma es garanteix la conservació de la documentació municipal, es facilita la gestió documental en l’oficina municipal i l’accés en les millors condicions.

Us adjuntem dues imatges de com estava la documentació a l’Ajuntament de Torrefarrera; i com es troben actualment a l’Arxiu. Ara se n’haurà de fer el tractament documental, per posar-lo a l’abast d’investigadors i ciutadania.

Informació extreta de les xarxes socials de l’Arxiu Històric de Lleida

Les campanyes #ArxivemelMoment, #ArxivemlaCOVID


#ArxivemlaCOVID, s’inclou en les campanyes de #ArxivemelMoment que des dels arxius de Catalunya i del món, s’han llançat per a recollir la informació formal i informal, generada i fixada en tot tipus d’entorns i suports. I es fa des del convenciment de que la informació oficial –entenent-la com la que es genera des d’institucions, organismes públics, administracions i òrgans de comunicació–, no donarà la imatge total d’allò que s’està vivint a nivell de carrer, de famílies, de grups socials –sobretot els més desafavorits–.

L’objectiu principal és, doncs, completar els buits de la fotografia oficial amb els colors o les ombres de les experiències particulars, però no només per tenir una memòria completa del que està succeint, sinó per facilitar el retiment de comptes per part de les que governen, en aquest cas, la situació de la pandèmia.

Aquest tipus de campanyes impulsades a través de les xarxes socials deixen entreveure un nou canvi de paradigma: l’arxiu de la comunitat o arxiu social. Això va més enllà de mostrar el que “s’amaga” a l’arxiu –exposicions, conferències, tallers…– i d’obrir les portes de les dependències per acollir les activitats d’altres organismes i entitats socials i culturals; el camí que s’obre ara és el de fer #ArxiualCarrer o fer del carrer #arxiu, com ja s’apuntava en XVII Congrés d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya.

L’Associació d’Arxivers – Gestors de Documents de Catalunya va organitzar un Seminari sobre aquesta campanya i vam poder posar en comú experiències i neguits us deixem el vídeo

Exposició a l’Arxiu històric de Lleida: L’horitzó d’Andrés Ymbernon Vila


Andrés Ymbernon Vila, procedia d’una llarga nissaga de militars que va marcar quin havia de ser el seu destí professional. Recordem que els militars de carrera i, com en aquest cas d’Acadèmia, eren homes generalment il·lustrats, amb un nivell cultural per sobre de la mitjana i, molts, amb inquietuds culturals i artístiques. El comandant Ymbernon responia a totes aquestes característiques: dibuixava de forma excel·lent, va publicar treballs sobre la història de Lleida, era un gran lector i estava al dia dels moviments artístics i culturals que durant la primera meitat del segle XX.

Com a militar es va mantenir lleial a la República, fins que en els últims mesos el desgovern era evident, en front a l’aparent bona gestió de l’Espanya ocupada pels colpistes, això el va decidir a passar-se a les línies de l’exercit de Franco (al menys això és el que la família recorda). Malgrat aquesta adhesió d’última hora no va evitar que finalment patís les conseqüències.

La família, a través del seu net David, ha fet donació a l’Arxiu històric de Lleida del seu fons que el conformen 254 unitats documentals entre documentació oficial relacionada amb la família —certificats d’estat civil i altres de caire administratiu i acadèmic—; texts, plànols i croquis generats des de la seva vesant professional com a militar d’alta graduació i com a professor de l’Acadèmia Militar de Saragossa; còpies de gravats de la ciutat de Lleida i dibuixos a ploma originals; texts històrics i algun conte que inclouen dibuixos; fotografies personals i familiars; fitxes d’investigacions; i llibres. Un conjunt que ens parlen d’una vida compromesa amb la seva professió i la seva ciutat, la seva història i cultura.

Des del principi es va pensar en fer una exposició que mostrés alguns dels documents ingressats i l’època en la que van ser generats i concebuts. Havia de ser un gran esdeveniment, amb una inauguració diferent i un seguit d’activitats a l’entorn de la guerra civil i la postguerra a Lleida, enllaçant-les amb alguns dels documents més rellevants. L’exposició està comissariada per David Ymbernon, un artista polifacètic que tant domina les tècniques mixtes en la pintura, com construeix escenografies o utilitza la gastronomia com forma d’expressió. Tot un luxe, per a un Arxiu, que es veurà eclipsat per la pandèmia.

  • Arxiu històric de Lleida
  • Carrer governador Montcada, s/n
  • Del 13/10/2020 a 15/01/2021
  • De 9 a 17:30 h dies laborals excepte dissabtes
    • Del 15/12/2020 a 10/01/2021 horari de de 9 a 14h

Malgrat les circumstàncies la voluntat de tirar endavant l’exposició és encomiable, així que podreu gaudir d’ella amb totes les mesures de seguretat que marquen els protocols sanitaris des del 13 d’octubre fins al 15 de gener de 2021. Esperem que aquesta mostra mogui a alguns investigadors a interessar-se per la seva biografia i aviat tinguem una publicació que ens expliqui amb certesa qui era Andrés Ymbernon Vila.

Joan Sales escrivia a Marius Torres:


“M’ha agradat molt el cap de la brigada, que és el comandant Ymbernon […] digne militar professional dels de l’antic exèrcit de la monarquia. També tu et trobaries com peix a l’aigua; tota la divisió lleidataneja.” Joan Sales (Cartes a Màrius Torres, Club Editor, 1976)

Butlletí 3 de l’Arxiu Històric de Lleida


Portada Butlletí 3 de l’Arxiu Històric de Lleida

L’Arxiu Històric de Lleida ha publicat el seu butlletí núm. 3, amb una clara voluntat de continuïtat que any a any es consolida. En aquesta publicació no trobareu un recull de la tasca feta durant l’any, que ja es trobarà en la memòria quan es pugui penjar a la web, el que hi podreu llegir és tres articles curts i entenedors que fan difusió de 3 fons diferents que, o bé s’estan treballant o bé s’han acabat d’inventariar durant l’any 2019. Són, també tres exemples representatius de la tipologia de fons que es troben als arxius:

  • Un fons personal, el del Comandant Andrés Ymbernon
  • Un fons institucional, el de l’INS Marius Torres
  • Una col·lecció, la Col·lecció Musical de Maials 

Encara hi ha un altre que podria entrar en l’apartat d’experiències i que relata com es va catalogar la biblioteca auxiliar de l’Arxiu i com es va incorporar al catàleg comú de les biblioteques especialitzades de la Generalitat –BEG-.

Aquest butlletí és un complement important a la tasca en les xarxes que dur a terme durant tot l’any, la secció de repàs de les xarxes és una de les que trobem en cada número.

La contraportada torna a ser una imatge icònica que amb el temps pot esdevenir un col·leccionable

Butlletí 3

La Seu Vella, gener 1916

Homenatge a Enric Arderiu i Valls, historiador i arxiver


El 2020 es commemora el centenari de la mort d’Enric Arderiu i Valls, activista cultural, historiador, filòleg i arxiver natural de Linyola, al Pla d’Urgell. Des de la seva feina d’arxiver impulsà el catalanisme i la Renaixença a Lleida, organitzà els Jocs Florals, ocupà

la primera càtedra de Llengua Catalana de l’Escola Normal i fou un dels fundadors del Centre Excursionista de Lleida, el 1906.

Va ser un dels organitzadors i participants de La Marxa per la Llibertat, l’11 de setembre de 1900, el que li va suposar el trasllat forçós a la biblioteca de Huelva, passant després a la Biblioteca Nacional i l’Arxiu d’Hisenda a Osca. No tornà a Lleida fins el 1904-1905, on va ocupar la direcció de la Biblioteca Pública i continuà ocupant-se de l’Arxiu d’Hisenda, sense oblidar el seu activisme polític i cultural.

Aquest cicle, coordinat per la Secció de Geografia i Història de l’IEI, pretén recuperar la figura d’Enric Arderiu i apropar-la al públic lleidatà tot explorant la seva trajectòria professional i personal.

Programa del cicle de conferències