Mostra de literatura de Canya i Cordill del Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs


Trovos amorosos de un amante enamorado. Lérida : Imp. y Libreria de F. Armenteros y Segura, [1874 o post.].

Des del proppassat dia de Sant Jordi, es pot visitar el Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs una petita mostra de la interessant col·lecció de literatura de canya i cordill.
D’aquesta manera, un petit conjunt de cobles, romanços i sàtires romanen disposats en els quatre mòduls expositius del renovat espai de l’hemeroteca. La producció d’aquest gènere de literatura popular que sorgeix amb el naixement de la impremta, ha estat molt abundant. De fet, la ciutat de Lleida destacà junt amb Barcelona, València o Palma, com a ciutat impressora de literatura de canya i cordill. L’arc cronològic de la col·lecció de l’Institut d’Estudis Ilerdencs abasta de finals del XVIII a inicis del XX, essent els plecs impresos a mitjans del XIX els més nombrosos.
En l’exposició hi ha seleccionats romanços de contingut divers: alguns són relats amorosos, altres parlen de calamitats o catàstrofes on s’expliquen crims i malifetes de lladres i bandolers. Sovint escrits en to de sàtira i humor també hi ha lloc per la narració de fets històrics i per la difusió de costums.
Tot i que només s’inclou una petita mostra d’aquest fons tan especial, el Servei ja té planificada la digitalització de tota aquesta rica col·lecció de literatura de canya i cordill i la seva futura implementació en el repositori d’objectes digitals per difondre-la i fer-la més accessible a la consulta i promoure’n la recerca.

Coses de Lleyda : los anterros Lleyda : Imprempta de Lluis Abadal, 1899 (detall)

Anuncis

L’atenció als usuaris en els arxius fotogràfics


A finals del mes d’octubre del 2014 els documentalistes fotogràfics Juan Alonso i la Laia Foix, van demanar la col·laboració de diverses entitats que gestionen fons fotogràfics, entre les quals hi havia el SerFons_fotografic_1vei d’Audiovisuals i Arxiu Fotogràfic de la Diputació de Lleida, per tal de realitzar un estudi que tenia com a finalitat conèixer i avaluar amb precisió els serveis d’atenció a l’usuari existents a casa nostra, detectar i exposar tendències  i compartir l’estat de la qüestió que ajudés a suggerir reflexions per fer propostes de millora com a col·lectiu professional.

L’estudi es concretà fa uns mesos amb la redacció de l’article  Los servicios al usuario en los archivos fotográficos patrimoniales de Catalunya per a la revista Métodos de Información Vol.5, n.9  (2014) , número dedicat als arxius fotogràfics.

 

untitled

Shikar, la revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià


C - Shikar mostraFa uns dies ens fèiem ressò de la celebració de les Segones Jornades d’Estudis del Segrià, que organitzaven el Centre d’Estudis Comarcals del Segrià, i ja aleshores fèiem l’avançament de que la revista que recollia els treballs de les Primeres Jornades estava apunt de presentar-se en societat. Bé, doncs, ja ha arribat el moment: demà dimecres 10 de desembre a les 19:30h en la Sala Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, fa la seva aparició la revista Shikar. Així s’amplia l’univers de publicacions dels centres d’estudis, molt importants per a resseguir les investigacions que ens ajuden a conèixer aquells temes que ens són més propers, per poder entendre les línies globals de les investigacions.

presentacio_revista_targeto

Shikar, és una novetat al Segrià perquè és la primera publicació d’aquesta mena que té aquest caràcter comarcal i a més té voluntat de periodicitat. També el seu format se’ns presenta nou i dinàmic, lluny de les publicacions clàssiques d’aquesta mena, això és gràcies a Binocular Studio, els mateixos professionals que s’han ocupat de la imatge del Centre d’Estudis  i de la nostra. El resultat el tindrem a les mans demà, ara podem fer un tast de l’índex i jutgeu vosaltres la varietat i la qualitat dels estudis presentats.

C - Shikar-3

El Tribunal de Contrafaccions (1702-1713)


393px-TribunalContrafaccionsEl Tribunal de Contrafaccions va ser una institució singular en l’Europa del seu temps. Va ser la culminació de la cultura pactista de Catalunya que fornia l’estructura política i jurídica. Fins ara, és pensava que només havia existit sobre el paper ja que l’inici del seu funcionament es produeix a l’inici de la guerra de Successió i finalitza amb el Decret de Nova Planta que l’anul·laria junt amb la resta de les estructures del principat.

Una de les seves singularitats va ser la seva composició que era mixta i paritària, entre la monarquia i la comunitat política dels catalans, de base estamental però força representativa. Ara sabem que el Tribunal va funcionar des de 1702 fins casi 1713, garantint el respecte a les constitucions aprovades en les Corts durant segles i a la resta de dret de Catalunya.

El Dr. Josep Capdeferro i Pla, professor de la Universitat Pompeu Fabra i especialista en història del dret i la Sra. Eva Serra i Puig, professora retirada i autora d’algunes obres de gran rellevància sobre la Catalunya moderna, van tenir la “sort de trobar” una documentació inèdita amb la que ha estat possible reconstruir l’activitat i els casos d’aquest òrgan jurisdiccional.

El Departament de Justícia, conjuntament amb el Parlament de Catalunya han publicat el seu estudi amb el títol de La Defensa de les Constitucions de Catalunya. El Tribunal de contrafaccions (1702-1714) en una edició que sense renunciar al caràcter científic té un to més divulgatiu, però els autors ens han assegurat que en breu es publicarà una edició amb la reproducció dels documents que li donarà un toc més científic a l’obra.

El llibre que avui ja tenim a les mans té una primera part que ens situa en la Catalunya de començaments del segle XVIII i ens descriu el tribunal dins d’aquest context; la segona part explica alguns dels dels 19 casos que va resoldre i dels 18 quasicasos que va tramitar el Tribunal, però que no van arribar a resoldre i els acompanya d’unes il·lustracions de Lluís Bosch i Martí. El llibre que es presentà el dia 18 de novembre a l’Institut d’Estudis Ilerdencs a Lleida és la versió divulgativa de dos volums científics.

dsc_0003_3

Els autors de les tres obres són, com ja hem dit, el Dr. Josep Capdeferro i Pla, professor de la Universitat Pompeu Fabra i especialista en història del dret i la Sra. Eva Serra i Puig, professora retirada i autora d’algunes obres de gran rellevància sobre la Catalunya moderna.

Aquest treball és  important ja que aporta a la historiografia un coneixement sobre una institució que es creia que no havia funcionat mai i això ha estat possible a partir d’una troballa d’una peça documental que va portar a altra i finalment a recollir i estudiar tot un seguit de documents que pertany al fons del Tribunal i que van ser molts destruïts i escampats amb la voluntat de fer desaparèixer la memòria del que havia estat. Aquesta troballa ens permet analitzar de nous documents i revisar sèries a la llum d’aquesta aportació científica, amb la qual cosa es contribuiria a completar el fons del Tribunal de Contrafaccions.

470x296_Contrafaccions

Una altra cosa que aporta aquest treball és un toc d’atenció a la gestió dels arxius i fomenta la idea expressada en Girona de que els arxius “són coves plenes de tresors”. Nosaltres sabem que no és ben bé així que en la major part dels casos quan es donen les “troballes” no són troballes arxivísiticament parlant ja que solen estar recollides en els inventaris, sinó que ho són per als investigadors perquè es tracten de sèries fons o documents que no han estat analitzats des de la perspectiva de la crítica històrica, per dificultat de la lletra, la llengua o per desconeixement de la institució o persona que la va generar.

Dic que és un toc d’atenció perquè potser a més de tenir identificats els fons, les sèries, els documents, els suports i les tècniques de conservació, hauríem de començar a pensar en elaborar eines d’explotació de la documentació i, sobretot, de la informació que aporta el seu contingut, per separat o relacionant-los, dins d’un centre d’informació o atenent als fons de diferents centres. Ja tenim exemples de guies temàtiques que s’han elaborat amb aquest criteri, però no han estat la mostra d’una tendència sinó la el testimoni de la conjunció d’unes voluntats. Potser ha arribat el moment de trobar la manera no només que es converteixi en tendència, sinó que sigui una pràctica generalitzada, cal trobar el marc tecnològic adequat. Hi ha un informàtic en la sala?

Maria Jesús Llavero

Arxiu Central de l’Audiència provincial i jutjats de Lleida

Fitxa del llibre:

La defensa de les Constitucions de Catalunya. El Tribunal de Contrafaccions (1702-1713). Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia, octubre de 2014

ISBN 978-84-393-9203-3
Versió en EPUB [4,4 MB]
ISBN 978-84-393-9206-4

Dia de Lleida al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona


El dia 29 d’abril se celebra el dia de Lleida a Barcelona al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona.

El Centre Comarcal Lleidatà és una entitat recreativa fundada a Barcelona el 1927 i formada per persones amb arrels lleidatanes que viuen a Barcelona. Amb 83 anys d’història, des dels seus inicis porta a terme importants iniciatives culturals, cíviques i socials. El Centre, a més d’exercir una gran in fluència cultural, va fer una defensa aferrissada de la catalanitat de les Terres de Lleida davant els intents de determinades autoritats franquistes de separar la província de Lleida de la resta de Catalunya.

També ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi l’any 1993 i amb la Medalla d’or del Mèrit Cultural de l‘Ajuntament de Barcelona, l’any 2002.
La seva situació ja històrica i privilegiada, just davant de la plaça Universitat al cor de l’Eixample cantonada amb Gran Via Corts Catalanes i Ronda Universitat, fa que sigui un centre reconegut pels barcelonins i un enclavament privilegiat per la nova seu de “Lleida a Barcelona”.

Per commemorar aquest dia s’han organitzat diverses activitats:

  • Taller de tast de fruita: DISFRUITA-LA
  • Degustació de fruita i embotits de Lleida i de formatges dels Pirineus
  • Concert EnVers: Com la Veu de l’Aigua
  • Taller de coca de recapte, degustació i maridatge amb vins DO Costers del Segre
  • Projecció de la sèrie “Les Veus del Pamano”
  • Recital (IN)HARMÒNICS. Set poetes actuals
  • Exposició: Lleida, aquella ciutat

Lleida, aquella ciutat. Fotografies de Josep Porta Mesalles

Josep Porta Ballespí va donar el seu arxiu fotogràfic, juntament amb el del seu pare Josep Porta Mesalles, a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, l’any 1995. El 1998 la Institució obrí l’Espai Porta, on s’ha mantingut l’estudi fotogràfic com es va muntar des del 1946, i rebent nombroses visites al llarg dels anys.
L’any 2008 es va celebrar el centenari del naixement de Josep Porta

Mesalles amb una sèrie de mostres fotogràfiques que reflectien la visió que tenia de determinades festivitats lleidatanes; com a resum d’aquestes exposicions, el Servei d’Audiovisuals de l’IEI ofereix una selecció d’imatges, situades cronològicament entre 1930 i 1950, que són un reflex de la vida quotidiana a Lleida a través de l’òptica del que fou degà dels fotoperiodistes lleidatans.

Aquesta mostra es podrà veure al Centre Comarcal lleidatà de Barcelona fins al proper diumenge 30 de maig, i estarà oberta de 10 a 14 i de 16 a 20 h.

Ronda Universitat, n.1-1r; Gran Via de les Corts Catalanes, n. 592, 1r
Barcelona