Llibres de Crims del Tribunal de Coltellades busquen mecenes per ser restaurats


La sèrie documental que conformen els 80 Llibres de Crims que es conserven en l’Arxiu Municipal de Lleida, reuneix els documents generats per l’actuació del Tribunal de Coltellades en un ampli període de la història de Lleida, que abasta des de l’any 1308 fins al 1701.

Aquestes últimes setmanes l’Arxiu Municipal de Lleida ha estat protagonista dels mitjans de comunicació perquè “cerca mecenes per restaurar la meitat dels vuitanta Llibres de crims” i és que questa sèrie no és gens habitual en els arxius catalans. En canvi, és freqüent la sèrie de llibres de la Cort del Veguer en arxius com Manresa, Terrassa, Puigcerdà, Cervera, Vilafranca del Penedès… però no tenen les mateixes característiques dels Llibres de Crims de l’Arxiu Municipal de Lleida, ni tampoc amb un abast cronològic tan ampli.

Aquí ens fem resó d’aquesta crida a participar en el finançament de la necessària restauració d’aquests llibres. És una iniciativa que ja han pres altres arxius de diferents àmbits i que considerem una bona solució per poder atendre a la necessària conservació d’aquests documents i així assegurar el seu accés a tothom, perquè cal recordar que per una bona digitalització és necessari que els suports estiguin en les millors condicions possibles, per tant el pas de restauració s’esdevé obligatori per assegurar el dret d’accés.

Els mitjans locals s’han fet resó, alguns exemples dels diaris principals:

https://www.lamanyana.cat/llibres-de-crims-recopilacio-de-400-anys-de-sang-i-fetge-a-lleida/

https://www.segre.com/es/noticias/cultura/2021/08/19/buscan_mecenas_para_restaurar_volumenes_del_llibre_crims_144014_1112.html

A nivell de Catalunya també ha tingut difusió:

https://www.ccma.cat/audio/embed/1108500/

El 2013, en aquest bloc, ens fèiem resó de la restauració d’uns dels llibres, ho podeu recuperar el nostre article “Els llibres de crims de l’Arxiu Municipal de Lleida”

i el reportatge que el 2018 va emetre TV3

https://www.ccma.cat/video/embed/5770882/

Si voleu saber més sobre el fons podeu anar directament a l’Arxiu Municipal de Lleida i cercar la molta bibliografia que hi ha relacionada amb aquest fons

Restauració del Llibre del Consell General de 1340-1341


La sèrie documental dels llibres d’actes és la sèrie més llarga en el temps que es conserva a l’Arxiu Municipal de Lleida. És segurament la sèrie documental que més bé pot explicar els canvis ocorreguts a Lleida des de 1340, any en què data el primer llibre que conservem, tot i que sabem que devien existir llibres anteriors ja que el govern de la ciutat comença a funcionar molt abans.

La documentació de l’arxiu ha passat moltes vicissituds; canvis de seu, alteracions polítiques,  guerres, etc., és per això que no conservem documentació com els acords presos durant la guerra de successió, els de la guerra del francès i tampoc existeixen les actes de 1937, just en el moment més complicat de la Guerra Civil espanyola a Lleida. Tot i això més de set segles d’història els podem resseguir gràcies a les actes que conservem i que ens permeten explicar la major part de la història de la nostra ciutat. En total, existeixen 270 llibres que daten de 1340 a 2020.

Al llarg del temps la sèrie documental ha canviat el seu nom, també la documentació que es recollia i fins i tot l’idioma amb el que es van escriure. En el seu inici foren anomenats “Llibres del Consell General”, aquest nom perdurà fins al decret de nova planta on el renombraren a causa del canvi de política i la centralització del govern. És a  partir de 1719 que foren coneguts com a llibres de “Proposiciones y acuerdos del muy ilustrisimo Ayuntamiento de la ciudad de Lérida”. Ja al segle XIX passaren a anomenar-se “Llibres d’actes del Ple”, que és el nom que encara perdura avui en dia.

Ara iniciem un projecte de restauració d’aquesta sèrie i ho fem restaurant el primer llibre de Consell General, que recull les actes de l’any 1340 i 1341. Dit llibre sembla ser que ja fou restaurat al voltant de 1975, tot i que la seva restauració fou tant precària que encara propicià mes la seva degradació. Les tasques de la restauració han anat a càrrec de la restauradora Núria Vila del taller Grafia: conservació-restauració de Lleida. S’ha aplicat una neteja mecànica en sec del paper i una neteja per capil·laritat per extreure tota la brutícia possible i la desacidificació amb hidròxid càlcic. Després s’ha realitzat la reintegració de pèrdues de suport, amb polpa de paper de fibres artesanals tenyida amb tints de pH neutre sobre taula de succió, i també amb paper japonès de diferent gramatge i adhesiu de cola de midó. I finalment l’aplanat i el cosit amb reforços interns de pergamí, entre altres.

Informació extreta de la pàgina web de l’AMLL

Donació del ninotaire Ermengol a l’Arxiu Municipal de Lleida


Armengol Tolsà (Canals, Argentina, 1958), conegut artísticament com Ermengol, ha formalitzat la donació de la seva obra a l’Ajuntament de Lleida. La donació inclou 20.211 dibuixos, gairebé la totalitat de la seva producció com a humorista gràfic, així com els exemplars dels seus llibres publicats. Artista multidisciplinari, ha desenvolupat el seu treball en diferents camps artístics com l’humor gràfic, la caricatura, la il·lustració́, el dibuix, l’escultura i la poesia visual.

Ermengol és conegut especialment per la seva llarga carrera de més de 35 anys en la premsa lleidatana. Els seus inicis van ser al diari Segre (1985-2010), publicació on va treballar més de 25 anys. També va col·laborar en el Diari d’Andorra (1995-2010) i des del 2013 publica al diari La Mañana. Ermengol també ha col·laborat en una gran quantitat de publicacions periòdiques d’àmbit local, nacional i internacional. Entre elles destaquem les revistes de l’Aplec, La Quera, el Butlletí de la Paeria, Cavall Fort, Playboy, Sport, El Periódico de Catalunya, El Jueves o la revista argentina Orsai.

Entre les seves publicacions destaquem Ermengolarium o RIP, aquesta última en col·laboració amb el poeta Xavier Macià. Ermengol també ha protagonitzat nombroses exposicions individuals al nostre país, a Europa i a l’Amèrica Llatina. També destaquem els projectes que ha impulsat, com Humoràlia, entitat que ha organitzat biennals internacionals d’humor gràfic, o l’Escola Ermengol, un centre dedicat a l’ensenyament i aprenentatge de l’art i el dibuix a tot tipus de públics. El reconeixement al seu talent com a humorista gràfic va ser reconegut l’any 1993, amb l’atorgament del prestigiós Premi Mingote, guardó atorgat pel diari ABC.

El llegat Ermengol ens permetrà explicar la història més contemporània de la nostra ciutat en clau d’humor, però també de moments destacats de Catalunya i de l’Estat Espanyol.

L’Arxiu Municipal de Lleida va engegar fa uns mesos la campanya “Fem Arxiu, fem Ciutat”, en què preocupats pel futur dels fons particulars dels lleidatans donem la oportunitat a aquests a fer donació a l’Arxiu de la Ciutat dels seus llegats documentals. De fet, qualsevol persona, entitat o empresa que posseeixi legalment un document, fons o col·lecció, independentment del seu suport, i que sigui d’interès com a patrimoni documental de la ciutat de Lleida pot posar-se en contacte amb l’Arxiu per a fer-ne donació.

La donació de fons documentals garanteix la seva correcta conservació, si s’escau s’hi aplicaran processos de restauració i se’n farà el tractament arxivístic corresponent que permetrà la seva difusió i posar-lo a l’abast de ciutadans i investigadors.

L’Arxiu de la Ciutat vetlla per la preservació, conservació i difusió del patrimoni documental local entès des d’un punt de vista global, amb l’objectiu final d’esdevenir un centre de recuperació i difusió de la memòria del municipi. L’assoliment d’aquesta fita, al llarg dels anys, ha menat a què l’Arxiu Municipal s’hagi enriquit amb l’ingrés de diversos fons documentals de diferents provinences i múltiples característiques. Hem de tenir presents que aquests fons contenen documents amb un tipus d’informació que sovint no és present en els fons de l’Administració. Per la seva naturalesa arriben més enllà de les estructures del poder i mostren aspectes de la vida quotidiana que no sempre són prou reflectits en la documentació generada per les institucions; perquè els documents d’arxiu dels fons privats es creen a conseqüència del funcionament de les activitats col·lectives d’empreses, associacions, fundacions i famílies, i de la vida diària dels ciutadans.

El gruix de l’obra del ninotaire Ermengol passarà a formar part del fons particulars que custodia l’Arxiu de la Ciutat, mentre que una selecció representativa de les seus millors treballs entrarà a formar part de la col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera.

Per tal que la ciutadania pugui conèixer aquesta donació, el Museu d’Art Jaume Morera, presenta una mostra de petit format, que es podrà visitar fins al proper 10 de gener de 2021 i que recull una breu mostra representativa del contingut de l’obra cedida. Es tracta d’una exposició que aplega una quarantena d’originals així com una desena de publicacions de l’autor que esdevenen un petit repàs de la seva trajectòria.

Arxiu Municipal de Lleida

Dia del Patrimoni Audiovisual


Avui és el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, així va ser constituït a la Conferencia General de la UNESCO, en la seva reunió 33ª, de 3 a 21 d’octubre del 2005, per la Resolución 33 C/53 per commemorar l’aprovació de la Recomanació sobre la Salvaguarda i la Conservació de les Imatges en Moviment.

Per celebrar-ho, l’Arxiu Municipal de Lleida ha realitzat un recull dels seus fons fílmics provinents del Fons Municipal, del Fons Castelló Rovira i del Fons Bernat Films i, dels anys 1934 a 1947.

D’altra banda recordar-vos que l’IEI té un Servei d’Audiovisuals i arxiu fotogràfic que s’encarrega de la custòdia del patrimoni fotogràfic i audiovisual de dita entitat. Les seves funcions són les de preservar, conservar, catalogar i divulgar els fons. Us convidem a que doneu un cop d’ull a la seva pàgina web.

Informació facilitada per l’AML i extreta de la pàgina web de l’IEI

Els fons de la serradora Joan Riudor ingressa a l’Arxiu de la Ciutat


El dijous 30 de gener de 2020 va tenir lloc a l’Arxiu Municipal l’acte de donació del fons documental de la Serradora Joan Riudor Grífols, per part dels seus familiars. Aquest conté la documentació produïda per la serradora en l’exercici de la seva activitat, des del moment de la seva fundació el 1933 fins al seu tancament l’any 1967.

Aquest fons pren especial rellevància perquè és un dels pocs testimonis de fons empresarials de les terres de Ponent que han estat dipositats en arxius per al seu estudi i conservació. Recordem que tradicionalment el territori lleidatà ha fonamentat la seva economia en l’agricultura i el comerç, on al llarg dels segles la indústria ha tingut una escassa presència. I, per això, pren rellevància l’ingrés de documentació d’aquestes característiques a l’Arxiu de la Ciutat.

Els fons privats són una via molt directa per donar a conèixer en primera persona la vida i les activitats dels ciutadans. Els documents creats en un context quotidià prenen una gran significació perquè permeten entendre, valorar i contextualitzar el perquè de les accions humanes.

Fruit d’un acte de generositat dels ciutadans aquestes donacions possibiliten ampliar el concepte d’Arxiu Municipal a Arxiu de la Ciutat.

Si conserveu documentació i la voleu posar a l’abast de la ciutadania us podeu posar en contacte amb l’Arxiu Municipal a través del correu arxiu@paeria.cat, indicant les seves característiques i les vostres dades de contacte.

Descobreix el Fons de la Serradora Joan Riudor Grífols.