Donació del Fons Ramon Torralba Sans a l’Arxiu Municipal de Lleida


El divendres 22 de setembre al Centre Cívic de Balàfia va tenir lloc l’acte de donació del Fons Ramon Torralba Sans a l’Arxiu Municipal de Lleida, amb l’assistència de la tinent d’alcalde Jordina Freixenet, el donant Ramon Torralba, la cap de l’Arxiu Municipal Iolanda Enjuanes, i Antoni Baró, president de l’Associació de Veïns de Balàfia.

Ramon Torralba Sans feu donació a l’Arxiu de 17 rotlles de pel·lícula en format Súper-8 i 1039 negatius, de diversos reportatges fotogràfics amb imatges del barri de Balàfia de les dècades de 1970 i 1980, i també programes i cartells d’activitats culturals que s’hi van celebrar. Aquest fons pren especial importància perquè és el primer fons particular que ingressa a l’Arxiu Municipal dedicat específicament a un barri de la ciutat, i ens permetrà descobrir la història de la ciutat des de la perspectiva veïnal. Destacar també, que entre la documentació entregada hi consta un cartell de la Festa Major de Lleida de 1980, del qual l’Arxiu no comptava amb cap exemplar i que passarà a formar part de la col·lecció de cartells municipals.

Actualment, l’Arxiu està inventariant i catalogant tota la documentació aportada per poder-ne fer difusió pròximament.

En Ramon Torralba és un lleidatà que ha viscut gran part de la seva vida al barri de Balàfia. Es podria definir com una persona amb inquietuds i fotògraf de professió, que al llarg de la seva vida ha estat estretament vinculat amb les entitats del barri, la parròquia, el grup de joves, i l’Associació de Veïns des de la seva creació. Destacar també el seu activisme a principis dels anys vuitanta, amb el moviment veïnal que realitzà diverses accions demanant el soterrament de les vies del tren que provocaven constants accidents i aïllaven Balàfia de la resta de la ciutat.

Fou en aquella època en què es forma com a fotògraf a l’Escola de Belles Arts de Lleida, on descobreix la seva vocació, i es graduà en la primera promoció de Fotografia i Imatge de l’Escola. A poc a poc, s’introduí en aquest món creatiu realitzant petites col·laboracions i un dels seus primers enregistraments fou un reportatge sobre la riuada del riu Segre de novembre de 1982. A finals dels anys vuitanta es professionalitza, i el 1990 crea la productora de vídeo i televisió Videograma que està activa fins a 2015.

L’Arxiu de la Ciutat vetlla per la preservació, conservació i difusió del patrimoni documental local entès des d’un punt de vista global, amb l’objectiu final d’esdevenir un centre de recuperació i difusió de la memòria del municipi. L’assoliment d’aquesta fita, al llarg dels anys, ha menat a què l’Arxiu Municipal s’hagi enriquit amb l’ingrés de diversos fons documentals de diferents provinences i múltiples característiques.

Notícia extreta del web de l’Arxiu Municipal de Lleida.

Acte de lliurament de 7 rotlles de pel·lícula enregistrats per Agustí Mestre Barri entre l’any 1972 i 1973, de mà de la família Mestre


El passat dissabte 14 de maig de 2020, a les 11 hores, va tenir lloc a la Sala Alfred Perenya de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament, l’acte de donació a l’Arxiu Municipal de Lleida, de set rotlles de pel·lícula  enregistrats per Agustí Mestre Barri entre els anys 1972 i 1973. L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde de Lleida Miquel Pueyo París, la Cap de l’Arxiu Municipal, Iolanda Enjuanes i de Jordi Mestre com a representant de la família.

Foto: Mario Gascón

L’empresari Agustí Mestre Barri, fou un cineasta amateur que es dedicà a filmar les tradicions més populars de la ciutat de Lleida, com ara la Festa Major, la Setmana Santa, el Corpus, etc. Alhora, que enregistrà també el procés de construcció del centre comercial Agustí Mestre SA a la partida Copa d’Or que de retruc copsà l’evolució urbanística d’aquesta zona de la ciutat, inclosa la inauguració del Pont Nou, l’any 1973.

Els 7 rotlles de pel·lícula en format super 8, que ingressen a l’Arxiu el dia 14 de maig de 2022, passaran a formar part del conjunt de fons particulars de l’Arxiu Municipal i ens permetran conèixer de primera mà com es va viure la Festa Major de Lleida de l’any 1972 i de l’any 1973, així com els processos de canvis urbanístics viscuts per la ciutat a principis de la dècada dels anys setanta del segle XX, engrandint així el patrimoni documental de l’Ajuntament de Lleida.

La Paeria compta amb una considerable col·lecció de fons fílmics, fruit sobretot la de campanya de recuperació de patrimoni cinematogràfic iniciada l’any 1996, amb motiu del centenari del cinema, la qual incidí en la importància i la urgència de la conservació i restauració de les imatges en aquest suport, en mans privades.

Acte de donació del Fons Nasarre a l’Arxiu Municipal de Lleida


El dimarts 8 de març se signà a l’Arxiu Municipal de Lleida, la donació del Fons Nasarre. La Sra. Juana Sanz Cabañes donà més de 5000 fotografies realitzades pel seu marit Marciano Nasarre Pena, aquestes ens narren el canvi urbanístic viscut a la ciutat de Lleida entre els anys 2002 i 2007. 

Marciano Nasarre Pena va néixer a Lleida l’any 1934. Professionalment, es dedicà al món de les grues per a la construcció i treballà temporades a París i a Madrid.  Quan es jubilà va decidir retornar a la seva ciutat natal. Fou aleshores quan va poder dedicar el seu temps a la unió de les seves dues passions la fotografia i les obres en construcció. Morí a Lleida l’estiu de 2018.

Les imatges del fons Nasarre mostren, en petits reportatges, el procés que suposava l’enrunament i reconstrucció d’un nou edifici. Inicialment, extreia fotografies de l’edifici dempeus, després deixava testimoni de com les grues el tiraven a terra. Si era el cas, deixava constància de les restes arqueològiques que s’hi poguessin trobar i, posteriorment, retratava com aixecaven un edifici de nova planta. De manera que, amb els seus reportatges plasmava el procés de la transformació d’un determinat solar o zona de la ciutat. 

Aquestes característiques li atorguen valor suficient per a ser dipositat i conservat a l’Arxiu Municipal, passant a formar part del patrimoni documental de la ciutat i sent testimoni gràfic per a generacions posteriors de l’evolució urbana.  

A partir del moment de l’ingrés, l’Arxiu organitzarà el fons: el classificarà, ordenarà, descriurà, digitalitzarà i en farà difusió per donar-lo a conèixer a la ciutadania. 

Per últim, agrair el gest de l’Ernest Céspedes Torregrosa per posar-nos en contacte amb la família Nasarre-Sanz i proposar l’Arxiu Municipal de Lleida com a destí de les fotografies per a la seva conservació definitiva. 

No els hi podem posar cara, però si noms…


Article publicat amb motiu de la festivitat del 8 de març, Dia de la Dona, i que recull exemples extrets dels Llibres de Crims que ens mostren les circumstàncies en què vivien moltes dones entre el segle XIV i el segle XVIII.

Si alguna cosa ens permeten els arxius és conèixer el nostre passat a través dels documents originals, partir de la constatació dels fets mitjançant la font primària. L’Arxiu Municipal de Lleida conserva la memòria històrica de la nostra ciutat. Els documents que hi guardem són el testimoni d’un temps passat és cert, però també d’un temps real.

…ere una gran mala dona…” (AML Fons Municipal, Llibre de Crims 1482-1483, reg. 823_01)

A l’Arxiu conservem una sèrie de llibres coneguts com els Llibres de Crims que compta amb 80 volums escrits entre 1308 i 1701, que recullen un gran nombre de processos judicials ocorreguts a la ciutat de Lleida i als pobles de la contribució, fruit de la competència criminal que gaudia la ciutat de Lleida i que podia jutjar els delictes ocorreguts dins la seva jurisdicció i ho feia a través del Tribunal de Coltellades que era l’encarregat de jutjar-los.

Però aquesta documentació va més enllà del que serien les mateixes deliberacions del dit tribunal, són el reflex de la societat del moment, copsen la vida quotidiana de la Lleida medieval i moderna traslladant-nos amb les seves descripcions a una ciutat molt llunyana en el temps però alhora tan a prop amb el seu relat. Ens acosten als seus costums, a una manera de viure i entendre la família, el treball, les relacions socials, etc. Aquesta sèrie documental, patrimoni de la ciutat, allunyada en moltes ocasions, de les formalitats dels documents més normatius dins l’administració, ens donen l’oportunitat de conèixer esdeveniments i actuacions que altres documents no ens permetrien. Ens acosten a les persones i sobretot donen visibilitat a col·lectius que altres tipus de documents no ens mostrarien.

Els estudis que s’han realitzat sobre dones a partir dels Llibres de Crims reflecteixen les atrocitats viscudes per aquelles dones del passat, no sols la violència exercida vers elles sinó el menyspreu, la ignorància i la barbàrie que moltes solament per la condició de vídua, soltera, jueva, fembra pública, etc. va haver de viure. És cert que ens separen set-cents anys, però els delictes no han canviat gens i la violència exercida a aquelles tampoc. Tot i que ja no es pot fer justícia per elles sí que podem explicar el que van viure i com ho van viure, i com moltes d’elles van ser jutjades injustament pel mateix tribunal i altres ni tan sols van poder ser emparades per aquella justícia tan desigual en condicions.

No hi ha millor homenatge que parlar d’elles. No els hi podem posar cara a aquelles dones, però si noms i d’aquesta manera fer-les present; moltes patiren les conseqüències d’una violència exercida per homes en un món d’homes. En aquell moment algunes de les víctimes ho van poder relatar; com Ermensen que va rebre un seguit de punyalades l’octubre de 1330 del seu propi marit o Esclarmonda agredida pel seu gendre aquell mateix any o Gueraldona ferida al cap, pit i espatlla pel seu agressor perquè no consentí tenir relacions amb aquest el 1382 o Maria que rebé un cop de puny al nas per part d’un hostaler per no vendre-li sal i que no anà més enllà gràcies a l’ajuda d’alguns veïns que la van socorre o Francesca violada pel seu padrastre o Dolceta maltractada, vexada i abusada sexualment pel seu home el febrer de 1383 que l’acusava de què el fill comú no era seu per no ser pel-roig com ell o Violant ferida pel seu home amb un punyal el juliol de 1383 el qual no van jutjar perquè se li va curar la ferida abans de condemnar-lo o Guillamona que hagué d’aguantar com el seu home li pegava per no donar-li descendència el gener de 1393 o Joana cosida a ganivetades pel seu amant després que ella no volgués continuar la relació o Gençor que l’agost de 1398 va rebre una pallissa del seu home per gelosia o Leonor maltractada pel seu home i obligada a prostituir-se. I tantes d’altres que no pogueren contar el que els hi succeí per què directament foren mortes a mans del seu espòs; com Francesca de Fillac, morta per asfíxia el juliol de 1368 pel seu home, un reputat notari de la ciutat de Lleida, o Saureta morta d’un tall al coll a mans del seu espòs perquè aquest digué que ella li fou infidel, la mateixa sort que va córrer Andreua també morta pel seu marit per considerar que era adultera amb altres homes o Nadala ferida mortalment al cap amb una arma blanca a mans també del seu home per no donar-li els diners que li demanava després d’haver-ho perdut tot en el joc o Pascuala enverinada pel seu home per un atac de gelosia a finals del segle XIV i tantes altres que també els hi podríem posar nom i que malauradament la història les ha silenciat.

Les dones han estat molt poc visibles al llarg de la història. És cert que s’han fet estudis, però en fan falta molt més. Els Llibres de Crims han donat i continuaran donant l’oportunitat de realitzar-ne molts més. Uns llibres que comprenen quatre-cents anys d’història de Lleida no poden ser subestimats tot i que malauradament alguns es troben en un estat deplorable per les vicissituds viscudes al llarg dels segles.

Valdria la pena sensibilitzar a institucions i empreses de la nostra ciutat per poder reparar aquest greuge i contribuir en la restauració d’aquests llibres, molts dels quals els hi cal una actuació urgent per salvar-los del que suposaria una pèrdua irreparable. Com arxivers/eres tenim l’obligació de salvaguardar-los en les millors condicions possibles i si aquests han subsistit fins al nostre temps hem d’assegurar que perdurin per a generacions futures. Una restauració total dels Llibres de Crims suposaria que molts dels dits llibres esdevindria la primera vegada que es podrien obrir i llegir i que ben segur permetrien descobrir detalls desconeguts de la història de la nostra ciutat. Fer-ho possible és qüestió de voluntat, d’aquesta manera estaríem donant la possibilitat de saber més d’aquelles dones desconegudes, aquelles que ara mateix ni tan sols els hi podem posar nom.

Iolanda Enjuanes Alzuria
Cap de l’Arxiu Municipal de Lleida

Article publicat al diari La Mañana, de 8 de març de 2022

Comerços centenaris: Agustí Mestre 1921 – 2021


En els últims anys tant a la ciutat de Lleida com a les poblacions de les comarques de Ponent han anat tancant comerços i negocis que havien existit durant algunes generacions, amb les evolucions i adaptacions a l’entorn econòmic i social en cada moment, ho fan per falta de continuïtat generacional. Molts d’ells liquiden el gènere, buiden el local -o no- i tanquen la porta. Normalment, la documentació que s’ha generat i rebut, els documents gràfics -fotos, pel·lícules, cartells i plànols- queden arraconats en algun racó fins que es decideix que allò no serveix per a res i va la brossa, juntament amb un part important de la memòria de la comunitat.

Segurament cal una feina proactiva per part dels arxius corresponents i/o entitats culturals per conscienciar als propietaris d’aquests comerços, i negocis en general, per que assumeixin la seva aportació a la història quotidiana de la població on han desenvolupat la seva generació durant molts i molts anys.

Tanmateix, avui ens toca parlar d’un comerç lleidatà que celebra el seu centenari i ho fa amb un present molt actiu i un futur prometedor: Agustí Mestre, Km 11, LL-11, 25001 Lleida, que ha celebrat el seu centenari amb una recopilació de documentació i objectes per explicar la història del negoci i de la família.

La família Mestre aquest maig passat va formalitzar la donació de tres filmacions de la Festa Major de 1972 i 1973 a l‘Arxiu Municipal.

Així és va recollir la notícia a la web de la paeria.cat :

c. Javi Martín

Lliurament a l’Arxiu Municipal de Lleida de tres rotlles de pel·lícula de la Festa Major dels anys 1972 i 1973 de la família Mestre

Data de publicació: 7/5/2021

La donació engrandeix el patrimoni documental de l’Ajuntament de Lleida, que compta amb un important fons fílmic

L’Arxiu Municipal de Lleida ha rebut la donació de tres filmacions de la Festa Major de 1972 i 1973 per part de la família Mestre.

Els 3 rotlles de pel·lícula de 8 mm, obra d’Agustí Mestre Barri, passaran a formar part del conjunt de fons particulars de l’Arxiu Municipal i permetran conèixer de primera mà com es va viure la Festa Major de Lleida dels anys 1972 i 1973.

Agustí Mestre Barri neix a Lleida, el 14 de maig de 1922 i mor el 17 de gener de 2017. Comerciant i segona generació de l’empresa Agustí Mestre, va ser també un cineasta amateur. En complir cinquanta anys, va dedicar-se a enregistrar les tradicions més populars de la ciutat de Lleida, com ara la Festa Major, la Setmana Santa, el Corpus, etc. També va enregistrar el procés de construcció del centre comercial de l’empresa familiar, situat a la partida Copa d’Or i, de retruc, copsà l’evolució urbanística de la zona, inclosa la inauguració del Pont Nou, l’any 1973.

El seu pare, Agustí Mestre Launes, el 1921, fundava l’empresa obrint una petita botiga a la rambla Ferran dedicada a la venda d’articles, gairebé tots relacionats amb l’entorn del cuir i de la pell. La seva empenta comercial va encoratjar el seu fill, el qual donà al negoci un fort creixement envers l’especialització del sector del subministrament agrícola i industrial. Als anys setanta adquirí uns terrenys amb l’objectiu de construir un gran centre comercial. Durant els primers anys del segle XXI, els germans Agustí i Jordi Mestre Gorné, la tercera generació, han mantingut una clara vocació continuadora del negoci familiar.

Agustí Mestre Barri va dedicar la seva llarga vida a la família i a l’empresa i a l’estima vers la seva ciutat natal. Fruit d’això és la important col·lecció que conserva la família, on es pot trobar un destacable fons bibliogràfic sobre Lleida, una col·lecció de programes de les Festes Majors de la ciutat, un destacable recull d’antigues targetes postals de la ciutat, pel·lícules en format 8 mm., de temàtica familiar, urbanística i de cultura popular, etc.

c. Javi Martín

Fons fílmic de la Paeria

La Paeria compta amb una considerable col·lecció de fons fílmics fruit, sobretot, de la campanya de recuperació de patrimoni fílmic iniciada l’any 1996, amb motiu del centenari del cinema, la qual incidí en la importància i la urgència de la conservació i restauració de les imatges en suport cinematogràfic, en mans privades.

Aquest va ser l’inici d’una constant recuperació de documents fílmics originals, en forma d’un degoteig de donacions a l’Arxiu de part de famílies lleidatanes. L’acte de generositat que suposen aquestes donacions permeten posar aquesta documentació a l’abast de la ciutadania, reforçant la idea que caracteritza l’Arxiu Municipal com arxiu de la ciutat.