Comerços centenaris: Agustí Mestre 1921 – 2021


En els últims anys tant a la ciutat de Lleida com a les poblacions de les comarques de Ponent han anat tancant comerços i negocis que havien existit durant algunes generacions, amb les evolucions i adaptacions a l’entorn econòmic i social en cada moment, ho fan per falta de continuïtat generacional. Molts d’ells liquiden el gènere, buiden el local -o no- i tanquen la porta. Normalment, la documentació que s’ha generat i rebut, els documents gràfics -fotos, pel·lícules, cartells i plànols- queden arraconats en algun racó fins que es decideix que allò no serveix per a res i va la brossa, juntament amb un part important de la memòria de la comunitat.

Segurament cal una feina proactiva per part dels arxius corresponents i/o entitats culturals per conscienciar als propietaris d’aquests comerços, i negocis en general, per que assumeixin la seva aportació a la història quotidiana de la població on han desenvolupat la seva generació durant molts i molts anys.

Tanmateix, avui ens toca parlar d’un comerç lleidatà que celebra el seu centenari i ho fa amb un present molt actiu i un futur prometedor: Agustí Mestre, Km 11, LL-11, 25001 Lleida, que ha celebrat el seu centenari amb una recopilació de documentació i objectes per explicar la història del negoci i de la família.

La família Mestre aquest maig passat va formalitzar la donació de tres filmacions de la Festa Major de 1972 i 1973 a l‘Arxiu Municipal.

Així és va recollir la notícia a la web de la paeria.cat :

c. Javi Martín

Lliurament a l’Arxiu Municipal de Lleida de tres rotlles de pel·lícula de la Festa Major dels anys 1972 i 1973 de la família Mestre

Data de publicació: 7/5/2021

La donació engrandeix el patrimoni documental de l’Ajuntament de Lleida, que compta amb un important fons fílmic

L’Arxiu Municipal de Lleida ha rebut la donació de tres filmacions de la Festa Major de 1972 i 1973 per part de la família Mestre.

Els 3 rotlles de pel·lícula de 8 mm, obra d’Agustí Mestre Barri, passaran a formar part del conjunt de fons particulars de l’Arxiu Municipal i permetran conèixer de primera mà com es va viure la Festa Major de Lleida dels anys 1972 i 1973.

Agustí Mestre Barri neix a Lleida, el 14 de maig de 1922 i mor el 17 de gener de 2017. Comerciant i segona generació de l’empresa Agustí Mestre, va ser també un cineasta amateur. En complir cinquanta anys, va dedicar-se a enregistrar les tradicions més populars de la ciutat de Lleida, com ara la Festa Major, la Setmana Santa, el Corpus, etc. També va enregistrar el procés de construcció del centre comercial de l’empresa familiar, situat a la partida Copa d’Or i, de retruc, copsà l’evolució urbanística de la zona, inclosa la inauguració del Pont Nou, l’any 1973.

El seu pare, Agustí Mestre Launes, el 1921, fundava l’empresa obrint una petita botiga a la rambla Ferran dedicada a la venda d’articles, gairebé tots relacionats amb l’entorn del cuir i de la pell. La seva empenta comercial va encoratjar el seu fill, el qual donà al negoci un fort creixement envers l’especialització del sector del subministrament agrícola i industrial. Als anys setanta adquirí uns terrenys amb l’objectiu de construir un gran centre comercial. Durant els primers anys del segle XXI, els germans Agustí i Jordi Mestre Gorné, la tercera generació, han mantingut una clara vocació continuadora del negoci familiar.

Agustí Mestre Barri va dedicar la seva llarga vida a la família i a l’empresa i a l’estima vers la seva ciutat natal. Fruit d’això és la important col·lecció que conserva la família, on es pot trobar un destacable fons bibliogràfic sobre Lleida, una col·lecció de programes de les Festes Majors de la ciutat, un destacable recull d’antigues targetes postals de la ciutat, pel·lícules en format 8 mm., de temàtica familiar, urbanística i de cultura popular, etc.

c. Javi Martín

Fons fílmic de la Paeria

La Paeria compta amb una considerable col·lecció de fons fílmics fruit, sobretot, de la campanya de recuperació de patrimoni fílmic iniciada l’any 1996, amb motiu del centenari del cinema, la qual incidí en la importància i la urgència de la conservació i restauració de les imatges en suport cinematogràfic, en mans privades.

Aquest va ser l’inici d’una constant recuperació de documents fílmics originals, en forma d’un degoteig de donacions a l’Arxiu de part de famílies lleidatanes. L’acte de generositat que suposen aquestes donacions permeten posar aquesta documentació a l’abast de la ciutadania, reforçant la idea que caracteritza l’Arxiu Municipal com arxiu de la ciutat.

Llibres de Crims del Tribunal de Coltellades busquen mecenes per ser restaurats


La sèrie documental que conformen els 80 Llibres de Crims que es conserven en l’Arxiu Municipal de Lleida, reuneix els documents generats per l’actuació del Tribunal de Coltellades en un ampli període de la història de Lleida, que abasta des de l’any 1308 fins al 1701.

Aquestes últimes setmanes l’Arxiu Municipal de Lleida ha estat protagonista dels mitjans de comunicació perquè “cerca mecenes per restaurar la meitat dels vuitanta Llibres de crims” i és que questa sèrie no és gens habitual en els arxius catalans. En canvi, és freqüent la sèrie de llibres de la Cort del Veguer en arxius com Manresa, Terrassa, Puigcerdà, Cervera, Vilafranca del Penedès… però no tenen les mateixes característiques dels Llibres de Crims de l’Arxiu Municipal de Lleida, ni tampoc amb un abast cronològic tan ampli.

Aquí ens fem resó d’aquesta crida a participar en el finançament de la necessària restauració d’aquests llibres. És una iniciativa que ja han pres altres arxius de diferents àmbits i que considerem una bona solució per poder atendre a la necessària conservació d’aquests documents i així assegurar el seu accés a tothom, perquè cal recordar que per una bona digitalització és necessari que els suports estiguin en les millors condicions possibles, per tant el pas de restauració s’esdevé obligatori per assegurar el dret d’accés.

Els mitjans locals s’han fet resó, alguns exemples dels diaris principals:

https://www.lamanyana.cat/llibres-de-crims-recopilacio-de-400-anys-de-sang-i-fetge-a-lleida/

https://www.segre.com/es/noticias/cultura/2021/08/19/buscan_mecenas_para_restaurar_volumenes_del_llibre_crims_144014_1112.html

A nivell de Catalunya també ha tingut difusió:

https://www.ccma.cat/audio/embed/1108500/

El 2013, en aquest bloc, ens fèiem resó de la restauració d’uns dels llibres, ho podeu recuperar el nostre article “Els llibres de crims de l’Arxiu Municipal de Lleida”

i el reportatge que el 2018 va emetre TV3

https://www.ccma.cat/video/embed/5770882/

Si voleu saber més sobre el fons podeu anar directament a l’Arxiu Municipal de Lleida i cercar la molta bibliografia que hi ha relacionada amb aquest fons

Restauració del Llibre del Consell General de 1340-1341


La sèrie documental dels llibres d’actes és la sèrie més llarga en el temps que es conserva a l’Arxiu Municipal de Lleida. És segurament la sèrie documental que més bé pot explicar els canvis ocorreguts a Lleida des de 1340, any en què data el primer llibre que conservem, tot i que sabem que devien existir llibres anteriors ja que el govern de la ciutat comença a funcionar molt abans.

La documentació de l’arxiu ha passat moltes vicissituds; canvis de seu, alteracions polítiques,  guerres, etc., és per això que no conservem documentació com els acords presos durant la guerra de successió, els de la guerra del francès i tampoc existeixen les actes de 1937, just en el moment més complicat de la Guerra Civil espanyola a Lleida. Tot i això més de set segles d’història els podem resseguir gràcies a les actes que conservem i que ens permeten explicar la major part de la història de la nostra ciutat. En total, existeixen 270 llibres que daten de 1340 a 2020.

Al llarg del temps la sèrie documental ha canviat el seu nom, també la documentació que es recollia i fins i tot l’idioma amb el que es van escriure. En el seu inici foren anomenats “Llibres del Consell General”, aquest nom perdurà fins al decret de nova planta on el renombraren a causa del canvi de política i la centralització del govern. És a  partir de 1719 que foren coneguts com a llibres de “Proposiciones y acuerdos del muy ilustrisimo Ayuntamiento de la ciudad de Lérida”. Ja al segle XIX passaren a anomenar-se “Llibres d’actes del Ple”, que és el nom que encara perdura avui en dia.

Ara iniciem un projecte de restauració d’aquesta sèrie i ho fem restaurant el primer llibre de Consell General, que recull les actes de l’any 1340 i 1341. Dit llibre sembla ser que ja fou restaurat al voltant de 1975, tot i que la seva restauració fou tant precària que encara propicià mes la seva degradació. Les tasques de la restauració han anat a càrrec de la restauradora Núria Vila del taller Grafia: conservació-restauració de Lleida. S’ha aplicat una neteja mecànica en sec del paper i una neteja per capil·laritat per extreure tota la brutícia possible i la desacidificació amb hidròxid càlcic. Després s’ha realitzat la reintegració de pèrdues de suport, amb polpa de paper de fibres artesanals tenyida amb tints de pH neutre sobre taula de succió, i també amb paper japonès de diferent gramatge i adhesiu de cola de midó. I finalment l’aplanat i el cosit amb reforços interns de pergamí, entre altres.

Informació extreta de la pàgina web de l’AMLL

Donació del ninotaire Ermengol a l’Arxiu Municipal de Lleida


Armengol Tolsà (Canals, Argentina, 1958), conegut artísticament com Ermengol, ha formalitzat la donació de la seva obra a l’Ajuntament de Lleida. La donació inclou 20.211 dibuixos, gairebé la totalitat de la seva producció com a humorista gràfic, així com els exemplars dels seus llibres publicats. Artista multidisciplinari, ha desenvolupat el seu treball en diferents camps artístics com l’humor gràfic, la caricatura, la il·lustració́, el dibuix, l’escultura i la poesia visual.

Ermengol és conegut especialment per la seva llarga carrera de més de 35 anys en la premsa lleidatana. Els seus inicis van ser al diari Segre (1985-2010), publicació on va treballar més de 25 anys. També va col·laborar en el Diari d’Andorra (1995-2010) i des del 2013 publica al diari La Mañana. Ermengol també ha col·laborat en una gran quantitat de publicacions periòdiques d’àmbit local, nacional i internacional. Entre elles destaquem les revistes de l’Aplec, La Quera, el Butlletí de la Paeria, Cavall Fort, Playboy, Sport, El Periódico de Catalunya, El Jueves o la revista argentina Orsai.

Entre les seves publicacions destaquem Ermengolarium o RIP, aquesta última en col·laboració amb el poeta Xavier Macià. Ermengol també ha protagonitzat nombroses exposicions individuals al nostre país, a Europa i a l’Amèrica Llatina. També destaquem els projectes que ha impulsat, com Humoràlia, entitat que ha organitzat biennals internacionals d’humor gràfic, o l’Escola Ermengol, un centre dedicat a l’ensenyament i aprenentatge de l’art i el dibuix a tot tipus de públics. El reconeixement al seu talent com a humorista gràfic va ser reconegut l’any 1993, amb l’atorgament del prestigiós Premi Mingote, guardó atorgat pel diari ABC.

El llegat Ermengol ens permetrà explicar la història més contemporània de la nostra ciutat en clau d’humor, però també de moments destacats de Catalunya i de l’Estat Espanyol.

L’Arxiu Municipal de Lleida va engegar fa uns mesos la campanya “Fem Arxiu, fem Ciutat”, en què preocupats pel futur dels fons particulars dels lleidatans donem la oportunitat a aquests a fer donació a l’Arxiu de la Ciutat dels seus llegats documentals. De fet, qualsevol persona, entitat o empresa que posseeixi legalment un document, fons o col·lecció, independentment del seu suport, i que sigui d’interès com a patrimoni documental de la ciutat de Lleida pot posar-se en contacte amb l’Arxiu per a fer-ne donació.

La donació de fons documentals garanteix la seva correcta conservació, si s’escau s’hi aplicaran processos de restauració i se’n farà el tractament arxivístic corresponent que permetrà la seva difusió i posar-lo a l’abast de ciutadans i investigadors.

L’Arxiu de la Ciutat vetlla per la preservació, conservació i difusió del patrimoni documental local entès des d’un punt de vista global, amb l’objectiu final d’esdevenir un centre de recuperació i difusió de la memòria del municipi. L’assoliment d’aquesta fita, al llarg dels anys, ha menat a què l’Arxiu Municipal s’hagi enriquit amb l’ingrés de diversos fons documentals de diferents provinences i múltiples característiques. Hem de tenir presents que aquests fons contenen documents amb un tipus d’informació que sovint no és present en els fons de l’Administració. Per la seva naturalesa arriben més enllà de les estructures del poder i mostren aspectes de la vida quotidiana que no sempre són prou reflectits en la documentació generada per les institucions; perquè els documents d’arxiu dels fons privats es creen a conseqüència del funcionament de les activitats col·lectives d’empreses, associacions, fundacions i famílies, i de la vida diària dels ciutadans.

El gruix de l’obra del ninotaire Ermengol passarà a formar part del fons particulars que custodia l’Arxiu de la Ciutat, mentre que una selecció representativa de les seus millors treballs entrarà a formar part de la col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera.

Per tal que la ciutadania pugui conèixer aquesta donació, el Museu d’Art Jaume Morera, presenta una mostra de petit format, que es podrà visitar fins al proper 10 de gener de 2021 i que recull una breu mostra representativa del contingut de l’obra cedida. Es tracta d’una exposició que aplega una quarantena d’originals així com una desena de publicacions de l’autor que esdevenen un petit repàs de la seva trajectòria.

Arxiu Municipal de Lleida

Dia del Patrimoni Audiovisual


Avui és el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, així va ser constituït a la Conferencia General de la UNESCO, en la seva reunió 33ª, de 3 a 21 d’octubre del 2005, per la Resolución 33 C/53 per commemorar l’aprovació de la Recomanació sobre la Salvaguarda i la Conservació de les Imatges en Moviment.

Per celebrar-ho, l’Arxiu Municipal de Lleida ha realitzat un recull dels seus fons fílmics provinents del Fons Municipal, del Fons Castelló Rovira i del Fons Bernat Films i, dels anys 1934 a 1947.

D’altra banda recordar-vos que l’IEI té un Servei d’Audiovisuals i arxiu fotogràfic que s’encarrega de la custòdia del patrimoni fotogràfic i audiovisual de dita entitat. Les seves funcions són les de preservar, conservar, catalogar i divulgar els fons. Us convidem a que doneu un cop d’ull a la seva pàgina web.

Informació facilitada per l’AML i extreta de la pàgina web de l’IEI