Actes de commemoració del 750è aniversari de la concessió del Privilegi de Paeria


El passat dijous 16 d’octubre va tenir lloc, al Saló de Plens del palau de la Paeria, l’acte de commemoració del 750è aniversari de la concessió del Privilegi de Paeria, atorgat pel rei Jaume I el Conqueridor l’any 1264.

Foto Llorenç Melgosa

Foto Llorenç Melgosa

Aquest fet històric significà el punt culminant del procés de creixement i maduració institucional del municipi, iniciat amb la Carta de Poblament del 1150, un any després que la ciutat fos conquerida als sarraïns. El procés s’assentà a finals del segle XII quan el rei Pere I concedí a la ciutat el privilegi de Consolat atorgant-li la facultat de tenir cos municipal per poder ordenar, governar i defensar la població.

La relació de Jaume I amb Lleida fou sempre molt estreta, recordem que la seva coronació va tenir l’any  1214 al castell de la Suda, de la que enguany es commemora també el  800è aniversari. Els privilegis que el rei Jaume atorgà van permetre que es convertís en  una de les ciutats més importants de la Corona d’Aragó en els segles XIII i XIV, i va contribuir a la construcció del país, amb una institució municipal avançada i moderna que va establir els fonaments de la Lleida actual.

La maduresa del règim municipal arribà el 19 d’agost de 1264 quan el rei Jaume I expressà als paers Pere de Tolosa, Bernat de Sant Martí, Aparici i Bernat d’Agramunt, i als prohoms i habitants de la ciutat de Lleida, la voluntat de canviar el terme Consolat pel de Paeria.  De fet l’ús del terme paers –del llatí paciarii, homes de pau– ja és conegut abans, i fins i tot substitueix en algunes ocasions la pròpia consideració de cònsols en documents signats per Jaume I.

 

El rei ho expressava així en aquest privilegi:

Que tothom sàpiga que Nós Jaume, per la gràcia de Déu, rei d’Aragó, de Mallorca, València, comte de Barcelona i d’Urgell, i senyor de Montpeller, per Nós i els nostres successors, per la present escriptura pública, valedora perpètuament i amb tot vigor, us concedim, de ciència certa, i confirmem a vosaltres Pere Tolosa, Bernat de Sant Martí, Aparici i Bernat d’Agramunt, paers de la ciutat de Lleida, a favor vostre, dels altres prohoms i de tota la universitat de Lleida, que això estipuleu i rebeu, la Paeria de la ciutat de Lleida i els documents de Consolat, concedits pels nostres predecessors a tots vosaltres i als vostres avantpassats. Consolat que Nós volem, i així ho varem concedir als vostres antecessors i a vosaltres, que s’anomenés Paeria.

Aquesta concessió i confirmació us l’atorguem a vosaltres, als altres prohoms i a tota la universitat de Lleida, pels molts serveis que vosaltres i el conjunt de la universitat m’heu fet i feu de present. I us prometem a vosaltres i als vostres successors i a tota la universitat que així ho sol·liciteu, que atendrem i complirem de bona fe i sense engany totes i cadascuna de les coses referides.”

 

Avui, set-cents anys després la Paeria ha organitzat un seguit d’actes per donar a conèixer als ciutadans la importància d’un fet que refermà i atorgà entitat a la ciutat.

 

Programa d’actes 750 ANYS.

 

Anuncis

L’Arxiu Municipal de Lleida retorna un llibre del segle XVIII a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes


Llibre de l'Arxiu-Biblioteca del Monestir de les AvellanesEl dilluns 14 de juliol de 2014 es va signar a l’Arxiu Municipal de Lleida, l’acord de donació i retorn d’un llibre del segle XVIII a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes. L’Arxiu Municipal de Lleida ha trobat recentment entre els seus fons documentals un exemplar imprès del 1743, que formava part de la Biblioteca i Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes. El llibre “Musei Estrusci. Volumen III” duu el segell i nota de procedència de la biblioteca i arxiu d’aquest monestir. Molt probablement havia format part de la biblioteca particular del canonge Jaume Pasqual, membre de l’anomenada Escola Històrica de les Avellanes.

D’entre els diferents llibres que s’han pogut recuperar de la biblioteca del Pare Pasqual, aquest té una rellevància especial. Jaume Pasqual fou un il·lustrat del segle XVIII, que va dedicar bona part dels seus estudis a la investigació de l’art i la història clàssica. Per tant aquest llibre, molt probablement li va ser d’utilitat per les investigacions de camp que realitzava en jaciments d’època romana. De fet, al llibre ‘Jaume Pasqual, antiquari i col·leccionista a la Catalunya de la il·lustració’ s’afirma que molt probablement aquest abat del Monestir de les Avellanes fou el primer arqueòleg de Catalunya.

Llibre Biblioteca Arxiu Monestir AvellanesLa biblioteca i arxiu del Monestir de les Avellanes, fou saquejada i dispersada després de la desamortització de Mendizábal, l’any 1835, motiu pel qual molts dels seus documents i llibres han acabat en col·leccions particulars o disgregats en arxius i biblioteques diversos.

Ara, en un acte de respecte a la procedència dels documents, l’Arxiu Municipal de Lleida ha considerat retornar aquest exemplar a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes. Per la seva banda l’Arxiu del Monestir, que actualment custòdia també l’arxiu històric dels Germans Maristes, es compromet a preservar i posar a disposició dels investigadors aquest document, que s’integrarà en la documentació que preserva dels canonges regulars premonstratesos de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

L’Arxiu Municipal de Lleida elabora un llibre fotogràfic sobre Lleida amb imatges aportades per particulars


L_Abans_Lleida

Amb l’editorial Efadós farà la publicació L’Abans de Lleida en 50 fascicles, amb un miler de fotografies del 1860 al 1982 que hauran aportat els lleidatans del seu arxiu personal per il·lustrar la vida quotidiana de la ciutat

Fa unes setmanes L’Arxiu Municipal de Lleida presentà el projecte L’Abans de Lleida, un llibre de fotografies de la ciutat, i del seu terme municipal, que s’editarà en 50 fascicles col·leccionables a partir de l’hivern del 2015. La publicació, que es farà amb l’editorial Efadós, inclourà un miler d’imatges que il·lustraran les 900 pàgines del volum fotogràfic, que recollirà la transformació històrica de Lleida des de l’arribada del ferrocarril, l’any 1860, fins a la riuada de 1982.

Es tracta d’un projecte de recerca patrimonial, que a banda de disposar del material que aporti la ciutadania, estarà obert també a que aquests documents gràfics puguin incorporar-se als fons de l’arxiu, prèvia autorització dels propietaris. Amb l’objectiu de promoure la preservació del patrimoni i del fons recuperant aquest tipus de material i facilitant que la ciutadania el pugui consultar.

El professor de la UdL, Sandro Machetti, i el tècnic del Museu Morera, Oriol Bosch, aquests dos últims com a comissaris del recull fotogràfic, pretenen que amb el descobriment de noves fotografies es posi l’interès en les petites històries de la gent. Han definit el projecte com una gran obra en què els protagonistes seran els ciutadans. Per això, es fa una crida per cercar imatges de particulars i d’entitats que mostrin la vida quotidiana en qualsevol àmbit, tant l’urbanístic, l’associatiu, l’esportiu, l’agrícola, el familiar, etc. Els comissaris han calculat que necessiten recollir entre 5.000 i 6.000 fotografies, d’uns 300 fons familiars, per aconseguir fer la tria d’un miler.

Aquest serà un work in progress, un treball obert perquè la publicació dels primers fascicles no exclourà continuar rebent més imatges que progressivament s’inclouran en els següents lliuraments. La Seu d’Urgell i Lleida seran els primers volums que la col·lecció L’Abans d’Efadós dedicarà a les comarques lleidatanes.

Per a més informació.

 

L’Arxiu Municipal de Lleida digitalitza el Diario de Lérida dels anys 1976-1978


L’arxiu municipal de Lleida, amb l’objectiu de difondre i posar a l’abast de l’usuari els fons hemerogràfics que conserva, posa en linea 14.395 pàgines més, del Diario de Lérida des del mes de maig de 1976 al mes d’agost de 1978.

Capçalera del Diario de Lérida del 17 de desembre de 1976

Capçalera del Diario de Lérida del 17 de desembre de 1976

Actualment el Diario de Lérida es pot consultar on line des de l’inici de 1966, juntament amb tretze capçaleres més a través de la pàgina web de l’arxiu.

El primer número del Diario de Lérida va veure la llum l’1 d’octubre de l’any 1860, com a diari de tendència liberal en contraposició a l’Aquí Estoy de caire més republicà. Pocs mesos més tard, al febrer de 1861, deixà d’editar-se sorgint altre cop, amb la mateixa capçalera i significació vint-i-cinc anys més tard, al 1885. Després d’un període d’incertesa, a principis de l’any 1896 el Diario de Lérida definitivament es consolidà com exemple de premsa de tendència i orientació catòlica que tan sols es deixà de publicar en els parèntesis de la dictadura de Primo de Ribera, la República i durant bona part del franquisme. L’any 1990 se’n renovà la capçalera catalanitzant-se i donant pas al Diari de Lleida. Finalment, el 31 de desembre de 1992 arribà als quioscos per darrera vegada cedint els seu lloc en la premsa lleidatana al nou Nou Diari.

Bibliografia:

Publicacions periòdiques de Lleida (1854-2001). Col·lecció Guillem Botet, n. 4, Ajuntament de Lleida, Lleida, 2003

 
 
 Elena González Coso
Cap de l’Arxiu Municipal de Lleida

Donació d’un document de l’Arxiu Municipal de Lleida a l’Arxiu Comarcal de la Noguera


El passat dilluns 3 de febrer de 2014, i en la seu de l’Arxiu Municipal de Lleida, s’ha efectuat la signatura de donació a l’Arxiu Comarcal de la Noguera del document “Epítome histórica de la sagrada imagen de la Virgen del Milagro, patrona de la fidelíssima ciudad de Balaguer”datat l’any 1697.AML_ACN

Es desconeix com va arribar aquest document a l’AML ni de quina sèrie documental o col·lecció de documents formava part. En el moment de fer la revisió de l’inventari es trobava en un plec de documents “no municipals” que fins aleshores no havien estat descrits.

Es tracta d’un resum de la llegenda de la troballa de la imatge de la marededéu del Miracle. Dona notícia del nomenament com a copatrona de Balaguer el dia 6 de gener de 1697, establint el dia de Reis com a data per a la celebració de unes completes i una cantada de tres nadales, amb assistència dels paers i del Consell de la ciutat.

També fa un comentari sobre l’elaboració d’aquest escrit que, dit pel mateix autor, va ser realitzat “calamo currensi” i amb notes d’un estudiant que “no sabe escrivir el castellano”. Es tracta, doncs, d’un esborrany. L’Arxiu Municipal de Lleida considera necessari fer-ne donació a l’Arxiu Comarcal de la Noguera per la vinculació directa del seu contingut amb la ciutat de Balaguer, i per no formar part de cap sèrie o col.lecció del nostre arxiu.

La família del músic Lluís Carreras fa donació del seu llegat a l’Arxiu Municipal de Lleida


La família del músic lleidatà Lluís Carreras Esclusa ha donat a l’Arxiu Municipal de Lleida un conjunt d’una seixantena de documents que integren el seu fons de partitures, obres originals i correspondència personal.Acte donació fons Carreras2

Ha estat la filla de Lluís Carreras, Pepita Carreras Argelaga, qui ha efectuat aquesta donació a l’arxiu de la Paeria. Lluís Carreras va ser un compositor, pedagog, director i pianista que va viure entre els anys 1892 i 1960. Autor prolífic amb obres que van des dels valsos poètics fins a peces de concert, passant per sardanes, boleros i composicions escolars. El catedràtic d’educació secundària i doctor en Geografia i Història Lluís Herrera ha estat qui ha ajudat a fer possible la donació.

L’obra de Lluís Carreras se suma als fons musicals ja dipositats a l’Arxiu Municipal de Lleida, com els dels músics Ricard Viñes, Cosme Ribera, Manel Giró i Ramon Esteve.

Digitalització de les actes municipals de l’Ajuntament de Lleida – 1900-1938.


L’arxiu municipal de Lleida, amb el suport de la Secretaria General de l’Ajuntament de Lleida, posa a l’accés de tothom a través del web municipal les actes del Ple dels anys 1900-1938. Actualment estan ja disponibles a la consulta on line les actes del Ple el període comprés entre l’any 1900 i l’any 1963. Acta de l'Ajuntament de Lleida

Les actes de les sessions del Ple de la Corporació Municipal són una font excel·lent on cercar informació sobre fets significatius relacionats amb la ciutat i per entendre de manera com la població, a través dels seus representants, viu, planteja i dóna resposta als múltiples problemes i a les diverses situacions conflictives o no, generades per la ciutat i que requereixen d’una actuació administrativa adequada.

Des de l’arxiu continuarem treballant amb l’objectiu de facilitar la consulta d’aquests documents Signatures de l'acta del 27 d'octubre de 1910bàsics per estudiar la història de la Paeria de Lleida.

Els treballs de digitalització els ha dut a terme l’empresa IMTHE– Tratamiento y Gestión documental S.L.

Elena González Coso
Arxiu Municipal de Lleida