La Confraria de Sant Sebastià del Pont de Suert és un dels exemples que encara queden de com s’afrontaven les epidèmies importants, en aquest cas, en el segle XVI. Calia organitzar a la població que encara estava sana per atendre les necessitats que es derivaven de la malaltia generalitzada, sobre tot recollir i enterrar els morts. Aquestes confraries desenvolupaven un treball ingent en els moments àlgids de les epidèmies, una tasca difícil de portar i trist, enterrar als seus amics veïns i familiars, per aquesta raó les celebracions del patró havien de ser cants a la vida.
L’origen d’aquesta confraria de Pont de Suert el trobem en 1503 arrel d’un de les epidèmies recurrents d’aquells temps. El fundador va ser el rector de Sirès, un poble proper al Pont de Suert a la marge dreta del Noguera Ribagorçana. Els estatuts estan recollits en l’anomenat Llibre Vell, però això no va ser fins al 1730. Per a ser membre calia ser de la comarca i hi havia dos tipus de confrares: de diner, d’ovella, d’ovella, de llenya, de blat i d’escot, segons les aportacions que feien a la confraria.
La confraria en l’actualitat encara està en actiu i és l’encarregada d’organitzar les Festes del patró al Pont de Suert. Es va crear com a confraria masculina i encara es manté així. Es reuneixen els dies 19, 20 i 21 de gener per a celebrar una festa gastronòmica la diada de Sant Sebastià, consistent en un sopar el primer dia, els tres àpats del segon dia i l’esmorzar i dinar del tercer dia. Després de l’últim àpat es nomenen els nous priors i se’ls fa entrega de la potestat del càrrec, que serà per un any, a través d’una poma. S’acaba amb una missa solemne.
El dimarts 20 de gener han inaugurat el nou espai de la Confraria on s’ubicarà a partir d’ara un despatx i el seu arxiu dins de la Casa Cotori, on també es troba l’Oficina de Turisme. A la inauguració han assistit el President de la Diputació, Sr. Reñé, i el del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, Sr. Troguet, i el Delegat del Govern del Alt Pirineu i Aran i Alcalde del Pont de Suert, Sr. Alins.
Recordem que la comarca de l’Alta Ribagorça és una de les dos comarques que no tenen Arxiu Comarcal i per tant és important la tasca de la Confraria preservant no només la tradició sinó la documentació que genera i també és important la implicació de les institucions del territori. És cert que és una comarca petita amb només tres municipis i una munió de nuclis rurals que lluiten per sobreviure, per tant el volum documental que es genera no és significatiu, tampoc sembla que existeix un gran volum documental històric. Aquestes consideracions hauria de facilitar la instal·lació d’un Arxiu Comarcal ajustat al territori, el que no potser és que serveixen per justificar el retard i menys la renuncia a la seva constitució, ja que un Arxiu no és només un edifici per guardar documentació en el suport que sigui, sinó que és un centre de promoció del patrimoni i la cultura i de dinamització territorial… O ho hauria de ser!
Grup d'Arxivers de Lleida 