Tag Archives: Arxius en línia

Els quaderns de viatge de Maurice Gourdon ja es poden consultar en línia


Els tres quaderns han estat adquirits en subhasta pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i dipositats a l’Archiu Generau d’Aran

 

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha adquirit en subhasta, en la ciutat de Tarbes (França), tres quaderns de dibuixos de Maurice Gourdon, els quals han estat dipositats a l’Archiu Generau d’Aran. Els quaderns, fets entre 1878 i 1920, contenen 98 dibuixos a llapis de la Val d’Aran, Catalunya, Aragó, Andorra,  França, Itàlia, Còrsega, Alemanya, Suïssa, Croàcia, Bòsnia e Hercegovina i Noruega.

Maurice Gourdon neix el 1847 a Nantes (França). Després d’un viatge pels Pirineus, s’enamora de la serralada i fixa la seva residència a Luchon. Entre 1877 i 1881, visita la Val d’Aran, prova d’això son els dibuixos que fa durant aquest període de diversos llocs, pobles i edificis civils i eclesiàstics de la Val. La major part de les seves obres es conserven al Museu de Luchon. La seva obra escrita compta amb uns 170 títols: relats d’excursions, botànica, mineralogia, geologia, arqueologia… Mort l’any 1941 en la seva vila de Nates, dos anys abans havia fet el seu pelegrinatge anual a Luchon.

En el primer quadern destaquen els dibuixos que Gourdon va fer, el 5 d’octubre de 1877, de les troballes d’unes estructures tumulars en Pla de Beret. Les excavacions arqueològiques d’aquestes estructures van començar el 14 de maig de 1878.

190013730000004,0002

Dibuix d’una de les estructures tumulars excavades per Gourdon al Pla de Beret. 1878

En el segon, trobem diversos dibuixos de França, Còrsega, Itàlia, Alemanya, Suïssa i Andorra. Destaquen els dibuixos relacionats amb dos viatges que Gourdon va fer entre 1905 i 1906. El primer va ser un creuer pel Mar Adriàtic i el segon un viatge fins a l’illa d’Spitzberg a Noruega.

En el tercer, Gourdon dibuixa diversos paisatges, pobles i edificis, que veu en el viatge que va fer, entre el 16 de maig i el 12 de setembre de 1878, des de la Val d’Aran fins a Andorra, passant pel port de la Bonaigua i el port del Cantó.

190013730000006,0003

Dibuix de la Porta del Pallars de Salardú, actualment desapareguda. 1878

Els documents ja es poden consultar en línia a través del cercador de fons i documents en Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Notícia extreta del web de l’Archiu Generau d’Aran

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Archiu Generau d'Aran, Arqueologia, Cultura, Difusió, fons personals, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni

Els inventaris dels fons municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), disponibles a “Arxius en línia”


Es tracta dels fons de l’Ajuntament, del Jutjat de pau i del Patronat de la Vall de Boí

L’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà (ACPS) ha donat suport a les tasques d’inventariació dels fons municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i els inventaris resultants han estat carregats al GIAC (Gestió Integral d’Arxius Comarcals), com a fons no ingressats, per tal que puguin ser consultables a l’aplicació Arxius en línia. Les tasques d’ordenació i catalogació dels fons documentals d’aquest municipi han estat realitzats per Marisa Galera, tècnica contractada per l’ajuntament de la Vall de Boi.

sant_climent_de_taull

Formen part d’aquest ajuntament vuit pobles: Cóll, Cardet, Barruera, Erill la Vall, Boí, Taüll, Durro i Saraís. La Vall de Boí reuneix en pocs kilòmetres: el Parc Nacional d’Aigüestortes, l’Estació d’esquí Boi-Taüll, el Balneari de Caldes de Boí i el Patrimoni Mundial de les Esglésies romàniques. El centre del municipi és Barruera

El fons de l’ajuntament de la Vall de Boí (1890-2016) té 185.2 m i 1.162 imatges. Correspon al fons de l’antic ajuntament de Barruera, al qual, el 1965, li fou agregrat l’ajuntament de Durro. El 1996, el municipi va canviar de nom, i va passar a anomenar-se Vall de Boí. D’aquest fons, podem destacar els llibres d’actes del Ple des de 1909, els expedients de quintes des de 1912 i els padrons d’habitants des de 1924. S’ha preparat una tria i avaluació (pendent de tramitació i execució) amb un volum de 7,5 m de documentació corresponent a manaments d’ingrés i manaments de pagament de 1969-2002.

El fons del jutjat de pau de la Vall de Boí (1876-2016) té 4,2 m. Destaquen les sèries de correspondència (1877-1994), expedients possessoris (1905-1977) i de judicis de faltes (1923-1983). No s’ha efectuat cap tria i avaluació.

El fons del Patronat de la Vall de Boí (1974-2014) té 10 m, i 3.110 imatges. El 1974 fou creada la Fundació Pública Municipal anomenada Patronato del Valle de Boi, amb la finalitat de dotar a la vall d’un organisme per impulsar el seu patrimoni turístic. L’any 2000 aquesta fundació va passar a ser un Organisme Autònom de l’Ajuntament. La documentació s’ha organitzat amb un quadre de classificació que contempla tres grans apartats: administració general, administració econòmica i activitats. No s’ha efectuat cap tria i avaluació.

Notícia extreta deth web der Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxiu comarcal del Pallars Sobirà, Arxius, Arxius judicials, Arxius municipals, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida

El ‘Llibre Ferrat’ de la vila de Llívia, en línia


A petició de l’Ajuntament de Llívia, l’Arxiu Comarcal  de la Cerdanya digitalitza aquesta singular peça documental abans de ser restaurada

 

El ‘Llibre Ferrat’ és el nom amb què es coneix el llibre de privilegis i ordinacions de la vila de Llívia. El nom de Ferrat li ve pels claus que ornen les cobertes de fusta.

1310001100000850012.jpg_551669518

Va ser començat a la segona meitat del segle XVI i escrit a diverses mans fins a principis del segle XVII. Recull els privilegis municipals atorgats a Llívia pels reis de Catalunya i Aragó, des de Joan I fins a Carles V. És un volum manuscrit en pergamí de 36×25 cm, amb cobertes de fusta folrades de cuir marró i cinc claus en ambdues cobertes. Té 42 folis en pergamí numerats i un insert de 2 folis de paper. En un dels folis, hi ha l’escut de la vila.

Digitalitzacio-LLF_02.jpg_1617785483

L’Ajuntament de Llívia té previst enguany restaurar aquesta peça documental tan singular i ha demanat a l’Arxiu una digitalizació prèvia. L’objectiu és documentar l’estat original i tenir-ne una còpia de seguretat.

Digitalitzacio-LLF_01.jpg_1617785483

Podeu consultar el llibre digitalitzat a través d’Arxius en Línia.

Notícia extreta del web de l’Arxiu Comarcal de Cerdanya

 

1 comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Arxius, Arxius municipals, Cultura, Difusió, Digitalització, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni, Patrimoni documental català

Els manuals de protocols dels anys 1774 a 1786 del fons de la Notaria Districte de Vielha ja es poden consultar en línea


En el mes de setembre de 2014, l’empresa Artyplan va realitzar treballs de digitalització en els fons de la Notaria del Districte de Vielha. Aquests treballs s’inclouen dins el Pla Esteve Gelabert Bruniquer promogut per la Subdirecció General d’Arxius i Museus del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Treballs de digitalització a la seu de l’Arxiu

Treballs de digitalització a la seu de l’Arxiu

En total es van digitalitzar vuit manuals dels anys 1774 a 1785. Les 4.300 imatges van ser capturades seguint els paràmetres de captura de la “Guia de digitalització de la Xarxa d’Arxius Comarcals”. Els treballs es van dur a terme a les instal.lacions del mateix arxiu.

Una vegada processades les imatges s’ha procedit a donar-les d’alta en la fitxa de la seva unitat documental corresponent. Tots els documents digitalitzats ja es poden consultar en línea a través de l’opció “Arxius en línea: Cercador de fons i documents” de la Xarxa d’Arxius Comarcals.

Els vuit volums corresponen als notaris: Lluís Portolà (1775-1779);  Anton Burguerol (1776-1777) i Barthomeu Portolés (1778-1786). Cal recordar que en 1937, la vila de Vielha pateix una gran riuada del riu Nere que afecta a l’edifici de la Notaria i la major part dels manuals de protocols es perden en la mateixa. El senyor Josep Soler Arnes, els rescata i els custodia fins a 1945. És en 1946 quan Aurelio Moreno Prádanos, notari, es fa càrrec de la Notaria Districte de Vielha.

Archiu Generau d’Aran

Imatge de l’índex d’un dels protocols digitalitzats

Imatge de l’índex d’un dels protocols digitalitzats

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxius, Digitalització, Història