Continuació del projecte de digitalització dels fons del Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs

El Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs continua el projecte de digitalització dels seus fons tot fent-los accessibles i facilitant la seva consulta des de l’anomenat Repositori Obert de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (repositori.fpiei.cat).

Des d’aquest mes d’octubre, ja es poden consultar en línia una seixantena més de títols de premsa històrica. Algunes de les publicacions que s’hi sumen, tot ampliant la secció de “premsa entre 1900-1950” són les següents: els periòdics Agricultura : periódico defensor de los intereses generales o Catalunya : periòdic català; els setmanaris humorístics La Banqueta, Don Quijote, El Gat de Famades o El Duende; els butlletins de la Cámara agrícola de Lérida, del Colegio de Farmacéuticos, del Liceo Escolar, del Consejo Provincial de Fomento o del Ateneo Escolar; les revistes Lérida gráfica, Lérida a la vista, lo Campanar de Lleyda, el Avisador del Magisterio, o El Bedel, entre moltes altres.

Al mateix temps, a banda de les dues grans capçaleres que ja estaven accessibles (El Ideal i El Pallaresa), el repositori n’incorpora dues de noves i, tot i que, la tasca de digitalització d’ambdós diaris es preveu fer-la en diferents fases donat el volum d’aquestes dues capçaleres, des d’avui ja es pot consultar el Diario de Lérida (els números dels anys 1886 al 1892) i El País: diario liberal independiente (el període de 1897 a 1899).

En el repositori s’ha habilitat també un apartat en el que s’hi inclou la premsa digitalitzada d’altres poblacions, ja que l’Hemeroteca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs no només és dipositària de títols de revistes de la ciutat de Lleida sinó que també recull gran part de la premsa comarcal i del territori. En aquests moments, ja hi són representades poblacions com Agramunt, Albesa, Balaguer, Bellpuig, Borges Blanques, Cervera, Tàrrega, Torregrossa o Tremp.

Taula debat del Pla d’Arxius i Gestió documental a Lleida

El dimecres 20 de febrer vam participar a la Taula de debat de comarques de Lleida-Pirineu que es va celebrar a la seu de l’Arxiu històric de Lleida. Va ser una oportunitat que ens va oferir la Direcció General de Patrimoni per poder fer un plenari del GALL, un plenari real que no es veia des de fa molt temps, i per un cop promogut des dels organismes que duen a terme aquest encàrrec del Govern de la Generalitat, el Pla d’Arxius i Gestió Documental de Catalunya, que va ser aprovat el 18 de desembre de 2018.

 

No havíem aconseguit un ple tan important des que des d’aleshores “Subdirecció d’Arxius”, van creure que promoure el treball en xarxa, reforçar la col·laboració i promoure l’intercanvi professional entre tots els arxivers d’un territori podia suposar algun tipus de perill. D’això fa ara 10 anys i 20 des de que ens van reunir per primer cop com a Grup d’Arxivers de Lleida. Només per aconseguir aquest ple ja valia la pena participar en la Taula i comprovar un cop més que tenim els mateixos neguits i problemes i que ens sentim igualment allunyats dels centres on es prenen decisions.

Els neguits expressats en cada un dels eixos van tenir com a punts comuns el pressupost migrat; la inadequació de les plantilles a la càrrega i diversitat de tasques a realitzar; la deficiència de les infraestructures; les dificultats que suposa la nova legislació referida a la transparència, a la protecció de dades i a la dels drets d’accés; la falta de referents que unifiquin criteris i que donin seguretat i suport als serveis que es presten des dels arxius.

Als arxivers i arxiveres que hem participat a aquesta taula també ens preocupa, i així ho vam dir, com es pot donar un millor servei i arribar al ciutadà de forma més directa malgrat totes les mancances i entrebancs apuntats. Sabem que la tecnologia és una eina necessària i imprescindible per poder posicionar els arxius al món actual, on la informació i les dades són un actiu amb projecció i on, a pesar de la capacitat i la formació, sembla que els professionals dels arxius estan sent substituïts per un conjunt de perfils professionals que no tenen totes les habilitats i competències que es requereixen al món de l’arxivística, però són més especialitzats.

Cal dir que es va encetar el debat de la dependència orgànica, però de forma bastant majoritària es va acceptar que era més una qüestió de pressupost i de valoració com a cabdal dins de la Administració oberta i transparent i tampoc no vam perdre l’oportunitat de denunciar que fins ara no s’ha estat capaç de completar el mapa d’arxius comarcals perquè falten el de les Garrigues i de l’Alta Ribagorça i el perjudici que suposa per a la recuperació i preservació del patrimoni documental d’aquestes comarques.    

A pesar de no haver cap eix referit a la formació, també se’n va parlar. Es va constatar la dificultat d’accés des del territori a la formació superior especialitzada i es va advertir la falta d’adaptació dels diferents programes formatius a la realitat que ens envoltar i sobretot per al futur que tenim a tocar.

Ara ens toca esperar a l’anunciat debat de les conclusions en la comissió permanent del Consell Nacional d’Arxius i Gestió Documental (abril 2019) i presentació pública en el XVII Congrés d’Arxivística i Gestió de Catalunya (9-11 maig 2019).

Grup de gestió del Bloc del GALL

Avui tenim convidats. Visites guiades als arxius

Encara que sembli un recurs poc innovador, rebre visites als arxius és una de les activitats més gratificants perquè ens permet mostrar allò que fem, on i com ho fem i, el que és més important, per a que pot servir. Les visites ens obliguen a endreçar i a repassar aquelles coses que, per no ser prioritàries, es quedarien relegades en el quefer arxivístic diari. També ens ajuden a refer el nostre discurs sobre la institució i sobre allò què es fa a la institució, millorant-lo cada cop que donem la benvinguda, adaptant-lo a l’edat i els interessos dels nostres convidats.

Visita d’alumnes de l’Institut Municipal d’Ocupació de Lleida a l’Arxiu Històric. 2013

El programa de visites als arxius és també una forma fàcil i explícita de exercir la transparència. Tot es pot veure, tot es pot explicar i qualsevol pregunta cabal potser contestada. Així, els arxius obren les seves portes i les mantenen obertes, perquè aquells que ens visiten surtin, o haurien de sortir, amb la idea que tota aquella documentació que es guarda en els dipòsits pels quals acaben de passar, i que es tracten en les sales de treball és per a ells. És cert que hi ha restriccions legals a l’accés, però en general volen protegir un dret prioritari com és el de la protecció de les dades personals o la intimitat de les persones, entre altres, i aquesta protecció també ens beneficia a tots.

Les visites escolars són de les que més s’han potenciat en els últims anys, per allò que més val ensenyar-los de petits, però també altres col·lectius volen visitar les instal·lacions, jubilats, associacions i entitats de diferent caire, funcionaris de diferents administracions o grups de ciutadans que s’apleguen a aquelles que programem des dels arxius.

Visita de l’Institut Castell de Gardeny a l’Arxiu Històric de Lleida 2018

Les hem de potenciar i promocionar des de tots els tipus d’arxius; s’han de dissenyar, no com una visita guiada a un museu, sinó com una ruta per l’interior d’una fàbrica, un laboratori, un taller. Cal que els nostres convidats entenguin els processos principals i els objectius que es pretenen aconseguir amb el treball dels tècnics. Es fa necessari, doncs complementar-la amb material pedagògic, explicatiu i/o de simple entreteniment. Al final cal ensenyar els productes dels que estem més orgullosos, és clar, aquells que sabem que provocaran més admiració, però sense deixar passar l’ocasió de destacar que el tresor està en el conjunt i la utilitat en l’accés.

Visita alumnes del Grau d’Història de la Universitat de Lleida a l’Arxiu Històric. 2018

Arxiu Històric de Lleida 

Arxius contra la impunitat. VIII Jornades d’Arxivers sense Fronteres

Els pròxims dies 23 i 24 de novembre, al Museu Marítim de Barcelona, es celebraran les VIII Jornades d’Arxivers sense Fronteres. Sota el títol “Arxius contra la impunitat: Memòria, Justícia, Reparació i Drets Humans“. Un cop més les jornades s’organitzen per reflexionar conjuntament sobre el valor dels documents per a la defensa dels drets humans, aquest cop s’introdueix l’element tecnològic com noves eines de context i d’evidència jurídica.

 

Enguany Arxivers sense Fronteres també aprofita el 70 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans per recordar aquest capítol important de la història de la humanitat. Així mateix, es vol repassar els episodis passats que encara avui resten per reparar i analitzar els presents des de diferents vessants per completar i entendre millor un món que per ser més just requereix d’arxivers compromesos amb la defensa dels drets.

En un present on la informació de tota mena està a dos clics de distància i en el que els moviments socials es basteixen d’una banda a l’altra del planeta, cal posar els medis per donar resposta a l’exigència justa i natural de la redempció de comptes als poders que ens governen, i les eines i la formació per evitar caure en el parany de la informació falsejada. La tasca dels arxivers i arxiveres és preservar, difondre els fons documentals i donar-ne accés per a que la lluita contra l’oblit del passat i el silenci del present trobin arguments sòlids i evidències irrefutable que permetin controlar o fiscalitzar la corrupció de les organitzacions. Per això Arxivers sense Fronteres aposta per la transparència i per l’activisme, que des de l’exercici de la nostra professió practiquem dia a dia.

Aquest any a més es celebraran els 20 anys de vida de l’Associació, anys plens d’activisme i voluntariat arxivístic, i ho fan convidant-nos a tots a celebrar-ho al restaurant Norai del Museu Marítim.

 

La inscripció és gratuïta en aquest formulari

Trobareu més informació en la web de les Jornades

Congrés de Recerca i Arxius: La Guerra Civil

Només començar el curs, a final del mes de setembre, del 27 al 29, se reuniran a Esterri d’Àneu investigadors, arxivers i interessats en generals en la temàtica de la guerra civil per posar en comú els resultats de les últimes recerques, la localització de fons pertinents i la situació d’accés a aquests fons.

El 28 de setembre hi haurà la taula rodona Els papers de Salamanca, segona edició de la que es va celebrar a Lleida en el si del V Congrés d’Arxivística de Catalunya de l’Associació d’Arxivers i Gestors documentals de Catalunya al 1995, fins i tot en alguna de les institucions representades.

La inscripció és gratuïta i el termini no acaba fins al 18 de setembre (o quan s’esgotin les places) i cal fer-la a  ajuntament@esterrianeu.cat 

Podeu veure el programa i coneixer els diferents ponents aquí