Taula debat del Pla d’Arxius i Gestió documental a Lleida


El dimecres 20 de febrer vam participar a la Taula de debat de comarques de Lleida-Pirineu que es va celebrar a la seu de l’Arxiu històric de Lleida. Va ser una oportunitat que ens va oferir la Direcció General de Patrimoni per poder fer un plenari del GALL, un plenari real que no es veia des de fa molt temps, i per un cop promogut des dels organismes que duen a terme aquest encàrrec del Govern de la Generalitat, el Pla d’Arxius i Gestió Documental de Catalunya, que va ser aprovat el 18 de desembre de 2018.

 

No havíem aconseguit un ple tan important des que des d’aleshores “Subdirecció d’Arxius”, van creure que promoure el treball en xarxa, reforçar la col·laboració i promoure l’intercanvi professional entre tots els arxivers d’un territori podia suposar algun tipus de perill. D’això fa ara 10 anys i 20 des de que ens van reunir per primer cop com a Grup d’Arxivers de Lleida. Només per aconseguir aquest ple ja valia la pena participar en la Taula i comprovar un cop més que tenim els mateixos neguits i problemes i que ens sentim igualment allunyats dels centres on es prenen decisions.

Els neguits expressats en cada un dels eixos van tenir com a punts comuns el pressupost migrat; la inadequació de les plantilles a la càrrega i diversitat de tasques a realitzar; la deficiència de les infraestructures; les dificultats que suposa la nova legislació referida a la transparència, a la protecció de dades i a la dels drets d’accés; la falta de referents que unifiquin criteris i que donin seguretat i suport als serveis que es presten des dels arxius.

Als arxivers i arxiveres que hem participat a aquesta taula també ens preocupa, i així ho vam dir, com es pot donar un millor servei i arribar al ciutadà de forma més directa malgrat totes les mancances i entrebancs apuntats. Sabem que la tecnologia és una eina necessària i imprescindible per poder posicionar els arxius al món actual, on la informació i les dades són un actiu amb projecció i on, a pesar de la capacitat i la formació, sembla que els professionals dels arxius estan sent substituïts per un conjunt de perfils professionals que no tenen totes les habilitats i competències que es requereixen al món de l’arxivística, però són més especialitzats.

Cal dir que es va encetar el debat de la dependència orgànica, però de forma bastant majoritària es va acceptar que era més una qüestió de pressupost i de valoració com a cabdal dins de la Administració oberta i transparent i tampoc no vam perdre l’oportunitat de denunciar que fins ara no s’ha estat capaç de completar el mapa d’arxius comarcals perquè falten el de les Garrigues i de l’Alta Ribagorça i el perjudici que suposa per a la recuperació i preservació del patrimoni documental d’aquestes comarques.    

A pesar de no haver cap eix referit a la formació, també se’n va parlar. Es va constatar la dificultat d’accés des del territori a la formació superior especialitzada i es va advertir la falta d’adaptació dels diferents programes formatius a la realitat que ens envoltar i sobretot per al futur que tenim a tocar.

Ara ens toca esperar a l’anunciat debat de les conclusions en la comissió permanent del Consell Nacional d’Arxius i Gestió Documental (abril 2019) i presentació pública en el XVII Congrés d’Arxivística i Gestió de Catalunya (9-11 maig 2019).

Grup de gestió del Bloc del GALL

Anuncis

Avui tenim convidats. Visites guiades als arxius


Encara que sembli un recurs poc innovador, rebre visites als arxius és una de les activitats més gratificants perquè ens permet mostrar allò que fem, on i com ho fem i, el que és més important, per a que pot servir. Les visites ens obliguen a endreçar i a repassar aquelles coses que, per no ser prioritàries, es quedarien relegades en el quefer arxivístic diari. També ens ajuden a refer el nostre discurs sobre la institució i sobre allò què es fa a la institució, millorant-lo cada cop que donem la benvinguda, adaptant-lo a l’edat i els interessos dels nostres convidats.

Visita d’alumnes de l’Institut Municipal d’Ocupació de Lleida a l’Arxiu Històric. 2013

El programa de visites als arxius és també una forma fàcil i explícita de exercir la transparència. Tot es pot veure, tot es pot explicar i qualsevol pregunta cabal potser contestada. Així, els arxius obren les seves portes i les mantenen obertes, perquè aquells que ens visiten surtin, o haurien de sortir, amb la idea que tota aquella documentació que es guarda en els dipòsits pels quals acaben de passar, i que es tracten en les sales de treball és per a ells. És cert que hi ha restriccions legals a l’accés, però en general volen protegir un dret prioritari com és el de la protecció de les dades personals o la intimitat de les persones, entre altres, i aquesta protecció també ens beneficia a tots.

Les visites escolars són de les que més s’han potenciat en els últims anys, per allò que més val ensenyar-los de petits, però també altres col·lectius volen visitar les instal·lacions, jubilats, associacions i entitats de diferent caire, funcionaris de diferents administracions o grups de ciutadans que s’apleguen a aquelles que programem des dels arxius.

Visita de l’Institut Castell de Gardeny a l’Arxiu Històric de Lleida 2018

Les hem de potenciar i promocionar des de tots els tipus d’arxius; s’han de dissenyar, no com una visita guiada a un museu, sinó com una ruta per l’interior d’una fàbrica, un laboratori, un taller. Cal que els nostres convidats entenguin els processos principals i els objectius que es pretenen aconseguir amb el treball dels tècnics. Es fa necessari, doncs complementar-la amb material pedagògic, explicatiu i/o de simple entreteniment. Al final cal ensenyar els productes dels que estem més orgullosos, és clar, aquells que sabem que provocaran més admiració, però sense deixar passar l’ocasió de destacar que el tresor està en el conjunt i la utilitat en l’accés.

Visita alumnes del Grau d’Història de la Universitat de Lleida a l’Arxiu Històric. 2018

Arxiu Històric de Lleida 

Arxius contra la impunitat. VIII Jornades d’Arxivers sense Fronteres


Els pròxims dies 23 i 24 de novembre, al Museu Marítim de Barcelona, es celebraran les VIII Jornades d’Arxivers sense Fronteres. Sota el títol “Arxius contra la impunitat: Memòria, Justícia, Reparació i Drets Humans“. Un cop més les jornades s’organitzen per reflexionar conjuntament sobre el valor dels documents per a la defensa dels drets humans, aquest cop s’introdueix l’element tecnològic com noves eines de context i d’evidència jurídica.

 

Enguany Arxivers sense Fronteres també aprofita el 70 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans per recordar aquest capítol important de la història de la humanitat. Així mateix, es vol repassar els episodis passats que encara avui resten per reparar i analitzar els presents des de diferents vessants per completar i entendre millor un món que per ser més just requereix d’arxivers compromesos amb la defensa dels drets.

En un present on la informació de tota mena està a dos clics de distància i en el que els moviments socials es basteixen d’una banda a l’altra del planeta, cal posar els medis per donar resposta a l’exigència justa i natural de la redempció de comptes als poders que ens governen, i les eines i la formació per evitar caure en el parany de la informació falsejada. La tasca dels arxivers i arxiveres és preservar, difondre els fons documentals i donar-ne accés per a que la lluita contra l’oblit del passat i el silenci del present trobin arguments sòlids i evidències irrefutable que permetin controlar o fiscalitzar la corrupció de les organitzacions. Per això Arxivers sense Fronteres aposta per la transparència i per l’activisme, que des de l’exercici de la nostra professió practiquem dia a dia.

Aquest any a més es celebraran els 20 anys de vida de l’Associació, anys plens d’activisme i voluntariat arxivístic, i ho fan convidant-nos a tots a celebrar-ho al restaurant Norai del Museu Marítim.

 

La inscripció és gratuïta en aquest formulari

Trobareu més informació en la web de les Jornades

Congrés de Recerca i Arxius: La Guerra Civil


Només començar el curs, a final del mes de setembre, del 27 al 29, se reuniran a Esterri d’Àneu investigadors, arxivers i interessats en generals en la temàtica de la guerra civil per posar en comú els resultats de les últimes recerques, la localització de fons pertinents i la situació d’accés a aquests fons.

El 28 de setembre hi haurà la taula rodona Els papers de Salamanca, segona edició de la que es va celebrar a Lleida en el si del V Congrés d’Arxivística de Catalunya de l’Associació d’Arxivers i Gestors documentals de Catalunya al 1995, fins i tot en alguna de les institucions representades.

La inscripció és gratuïta i el termini no acaba fins al 18 de setembre (o quan s’esgotin les places) i cal fer-la a  ajuntament@esterrianeu.cat 

Podeu veure el programa i coneixer els diferents ponents aquí 

 

Donació del Fons Fotogràfic de Josep M. Miró Rosinach (1925-2007) a l’Arxiu Fotogràfic de l’IEI


La vídua del sr. Josep Mª Miró i Rosinach, la sra. Josefina Magriñá, ha donat el fons fotogràfic i documental a l’Arxiu fotogràfic de l’IEI. La signatura de la donació es va fer el passat dia 23 de maig.

Aquest fons, es va oferir a l’IEI a finals del 2015 i es va acordar que es realitzaria un inventari del seu contingut abans de signar la donació en ple domini a l’IEI. Durant aquest dos anys, el fons ha estat instal·lat en material de conservació adequat per a la seva preservació i ha estat inventariat en una base de dades que facilitarà la recerca del material als investigadors.

El volum del fons és de 554 rodets de negatius i 455 rodets de diapositives de 35mm i de 6×6. També hi ha més de 6000 fotografies en paper i 162 carpetes amb documentació diversa (articles, fotolits, reculls de diaris, esborranys dels seus llibres, anotacions, correspondència,…). Els rodets de negatius i de diapositives s’aniran digitalitzant a demanda, en funció de les peticions dels usuaris i, a mesura que es digitalitzin, es podrà completar la fitxa descriptiva de cada fotografia.

El Fons de Josep M. Miró  compta amb una interessant mostra de fotografies de gran qualitat, majorment en blanc i negre, que constitueixen una finestra en el temps, ancorada bàsicament, en les dècades dels anys seixantes i setantes del segle XX. El volum d’aquest fons és compon principalment de cinc grups o conceptes fotogràfics ben definits, sobre els quals es pot estructurar una primera classificació temàtica: la fotografia aplicada al Tecno-Art; la fotografia etnogràfica d’àmbit rural; la fotografia etnogràfica de caire folklorista; la fotografia arqueològica i la fotografia historicista sobre estudis medievals.

  • Fotografia Tecno-Art

Són imatges experimentals, en les quals l’autor hi ha aplicat tècniques adquirides com a artista especialitzat en pintura a l’oli, gravats, monotips, aiguaforts i nombrosos dibuixos, realitzats a partir dels anys quaranta del segle XX. En 1964, Miró comença a experimentar amb la fotografia artística, on s’aprecia perfectament el seu bagatge artístic traslladat a la imatge: composició de bodegons i interiorismes rurals; solaritzats; granulats i algunes composicions que s’apropen a un Pop-Art de finals dels seixanta i primeries dels anys setantes del segle XX.

  • Fotografia etnogràfica rural

Com a artista consumat en figuracions i paisatges de la Segarra antiga, plasmada en els seus olis en l’etapa artística de 1940-1955, Miró trasllada novament les persones i paisatges segarrencs al clixé fotogràfic. Aconsegueix captar un expressionisme humà en primers plans de fort ascetisme i el sentiment aspre d’una terra dura. Els seus paisatges de la Segarra són un vell testimoni fotogràfic d’una societat rural que finia a finals dels anys seixanta del segle XX i una llum de modernitat que s’albirava als anys setantes del segle XX.

  • Fotografia etnogràfica de folklore popular

Es tracta bàsicament, d’unes imatges adquirides a través de la seva feina com a Cap dels Serveis de Composició Artística en la discogràfica Belter. Durant aquest període, iniciat en 1964, Miró plasma fotogràficament aspectes folklòrics d’ampli abast territorial i de diversitat cultural que alhora, serveixen per a portades de discs i cartellisme d’aquest anys seixantes, setantes i vuitantes del segle XX.

  • Fotografia arqueològica

Part del fons Miró Rosinach es nodreix de fotografies realitzades durant el temps en que va desenvolupar la tasca de fotògraf oficial del Museu Arqueològic de Catalunya, en temps del Dr. Eduard Ripoll; i també va fer de fotògraf per la UB, sota la tutela del Dr. Manuel Riu i Riu, director del Departament d’Història Medieval de la universitat. Encara que la major part de les fotografies restin a l’arxiu del MAC, algunes imatges es conserven al Fons Miró Rosinach. Bàsicament, aquelles que formaven part de la seva tasca intel·lectual com a historiador medieval.

  • Fotografia d’estudis medievals

Tot i que inicialment és una faceta que s’engloba dins de l’experiència adquirida al museu arqueològic, Miró desenvolupa una important tasca d’investigador medieval, centrant-se en l’estudi i plasmació fotogràfica de les esteles funeràries discoïdals de la Segarra i altres comarques. Però la temàtica també implementa el seu fons fotogràfic amb imatges d’esglésies i fossars amb esteles “in situ”; en aspectes religiosos i cultuals d’ampli abast, tots ells de gran qualitat expressiva i pedagògica.

Existeix també, un “calaix de sastre” on s’hi engloba un seguit d’imatges captades en contextos puntuals, molt simplificats, però sense prou volum per a fer-ne un corpus temàtic.

 

Miquel Torres, President
Grup de Recerques de les Terres de Ponent. Historiador i especialista del Fons Miró Rosinach
Marta Llobera
Arxiu Fotogràfic de l’IEI

 

 

Guia per a les persones que volen fer una recerca a l’arxiu per primer cop


Moltes persones tenim la història com afició, o en un moment concret de la nostra vida sentim la necessitat de recuperar la memòria d’un esdeveniment o d’una època concreta i com es va viure a la nostra comunitat, al nostre barri, al nostre poble… És aquell moment del ‘això és prou interessant, algú ho hauria d’escriure’ i tot seguit en un impuls decidim ‘això ho escriuré jo’.

També n’hi ha estudiants de batxiller o universitaris que un dia a classe el professor o la professora diu que cal fer un treball i que un dels llocs que cal anar és l’arxiu. Així a l’ample. Sense més explicació ni acompanyament. Ni tan sol concreten a quin arxiu.

En aquests moments ens venen dos imatges a la ment. La primera la d’un lloc fosc i casi prohibit, ple de papers vells i pergamins de difícil lectura, on un o una guardiana amb vestidures fosques i gruixudes ulleres vigila que ningú que no hagi demostrat la seva vàlua i saviesa pugui penetrar en aquell temple/cau dels secrets. La segona és una sala plena de pantalles tàctils i ordinadors que obeeixen a la veu i que esperen a que arribem amb el nostre tema per a amb uns quants moviments ràpids de dits i mans ens aparegui tota la informació i documents que d’allò que volem escriure existeix al mon. Ens imaginem, amb ulls meravellats, com apareixen documents amb informació que a nosaltres només ens caldrà tallar, copiar i pegar, per en un pis pas elaborar aquell treball que ens donarà la bona nota i, sobretot, l’admiració de tot aquell que el llegeixi.

Depenent de quina sigui la imatge que guanyi en el subconscient l’actitud serà diferent al fer la primera visita a l’arxiu, però el resultat serà molts semblant, la decepció de no trobar-ho tot a la primera i la sensació de què això d’investigar entre papers no és tan fàcil com sembla. És cert, no és fàcil, com casi cap activitat que comencem de nou. Per això cal preparar la visita a l’Arxiu, després d’unes consideracions prèvies:

– L’arxiu no és una biblioteca ni un museu. L’arxiu recull documents originals i únics que tenen un valor d’evidència per al reconeixement de drets i deures, i històric per a la guarda de la memòria dels actes i esdeveniments en relació a una comunitat. Aquests documents que tenen el seu principal valor pel context on i per a què es van crear, no s’organitzen ni per temes, ni geogràficament, ni alfabèticament, sinó pels organismes i entitats que els van crear o els van rebre (fons) i dins d’ells de forma cronològica.

– L’arxiu, sobretot si és públic, és un servei i té la seva raó de ser si hi ha usuaris, és a dir, persones que per gust o per necessitat van a consultar els documents que estan allà recollits.

– Hi ha una sèrie de restriccions legals a l’accés d’alguns documents, però això no és obstacle per a poder sol·licitar la seva consulta i rebre les explicacions adequades si no se’ns permet accedir.

Bé, ara ja podem preparar-nos:

  1. Ens cal saber a quin Arxiu hem d’anar.

Hi ha una àmplia tipologia d’arxius: municipals, comarcals, religiosos, d’empreses, personals… Uns són de les administracions públiques i altres d’institucions privades com empreses o l’església i ordres religioses. Podem fer una cerca per Internet, solen estar agrupats en pàgines webs on es pot consultar les seves dades generals (adreça, horari, telèfon, adreça electrònica…) i també les seves guies de fons que són la relació d’organismes i entitats que hi tenen dipositada documentació, també s’assenyalen les dates extremes, és a dir, quin és el document més antic i el més nou, això no vol dir que hi hagi documents de tots els anys de l’interval!

  1. Hi ha alguna cosa publicada sobre el tema?

Hem de fer una cerca a Internet i als catàlegs de les biblioteques i webs de publicacions locals, per saber si hi ha alguna cosa publicada sobre el tema del què nosaltres ens hem proposat fer la cerca. Potser no hi ha res del meu poble, del meu barri o d’aquell mestre, però hi ha d’altres pobles, barris o mestres i consultar aquests treballs ens ajudarà a concretar les preguntes que ens hem de fer i el més important, on es poden trobar les respostes. La majoria d’aquests treballs publicats recullen bibliografia i les fonts consultades, així que tindrem una pista dels arxius i dels fons que ens caldrà treballar.

  1. Cal conèixer el context històric

Per poder saber quina documentació podem consultar hem de tenir una idea de quins eren els organismes que en cada època podien generar documentació i quines eren les funcions i competències. Mai no hem de perdre de vista que les coses no sempre s’han fet com es fan ara i que la documentació respon al seu context històric.

  1. Fem una guia d’investigació

Amb tota la informació que hem recollit, elaborarem una guia en la que relacionarem els arxius als que creiem que hem d’anar a consultar i després de consultar els seus webs, anotarem quins són els fons i el tipus de documents (sèries) que ens interessa consultar i sobretot la cronologia.

Ja estem preparats per anar a l’Arxiu. La rebuda serà diferent en cada tipus d’arxiu, però en la majoria ens faran fer (o ens faran) una fitxa d’usuari o usuària i després segons les nostres notes demanarem l’inventari (relació de documents) del fons que hem triat i a partir d’aquesta eina podrem demanar allò que volem exactament. Hi ha arxius petits (municipals o eclesiàstics) que es demana directament a l’arxivera allò que vols, sempre segons les anotacions, i només queda esperar per començar a desentrellar els misteris dels documents.

No oblideu que qualsevol dubte us ho aclarirà el personal de l’arxiu que estan allà per ajudar-vos.

 

Maria Jesús Llavero

Arxiu Històric de Lleida

VII Jornades d’Arxivers sense Fronteres: Arxius, Drets Humans i Democràcia


-x-wLmVpDes de sempre hem defensat i defensem que els arxius són instruments de Democràcia, ja que ben gestionats i amb les polítiques documentals i els recursos necessaris són garants de l’accés a la documentació, consegüentment promouen la transparència i ajuden a la defensa dels drets de les persones, la qual cosa reforça la Democràcia. I ja ho teniu, el peix que es mossega la cua. Si no es facilita la bona gestió dels arxius, s’ofereix un marc legal confús de difícil seguiment, poc concret en els terminis i les responsabilitats i que no expressa una política documental clara i eficient, s’aconsegueix augmentar els entrebancs a l’accés als documents i a la informació, creix la desconfiança, la discrecionalitat en l’actuació de l’Administració i l’opacitat del Govern, creant una situació endèmica que impedeix la participació lliure i informada de les persones en la gestió i el govern de la cosa pública.

Unes jornades que es centren en els arxius, els drets humans i la democràcia, ens semblen interessants, però sobre tot oportunes en un moment en el qual les converses i tertúlies més o menys expertes es troben centrades en els dos últim termes és necessari establir la relació indissociable amb el primer. Si les jornades les organitza Arxivers sense Fronteres a més tenen el segell de la credibilitat. No perquè altres associacions d’arxivers o altres professionals de la documentació o la informació no la tinguin, la credibilitat, sinó perquè AsF ha fet de la relació entre els arxius i els drets humans el seu leitmotiv, contra l’oblit imposat ells han treballat per treure a la llum arxius i informació, contra la voluntat de la mentida han oposat la veritat de la memòria. Tot això defensant l’accés a la documentació que reforça les bases de la democràcia. No sempre ha estat fàcil i no sempre els recursos són suficients, però continuen sorprenent-nos amb nous projectes i nous resultats.

Aquest any són les VII Jornades, es celebren el divendres 20 i el dissabte 21 de novembre al Museu Marítim de Barcelona.  Només cal donar una ullada al programa per a copsar l’interès que desperten temes i ponents. Van d’allò general, el paper dels arxius en la defensa dels drets humans, el llibre blanc del accés o la consulta en els arxius militars passant per les web 2.0 de transparència; i aterren a allò més concret, el fons de la policia política de l’Estado Novo a Portugal o els documents i les foses comunes de la nostra guerra civil. Lo millor és que li doneu un cop d’ull al programa, al bloc i al compte que tenen a Instagram