Tag Archives: Arxius

VII Jornades d’Arxivers sense Fronteres: Arxius, Drets Humans i Democràcia


-x-wLmVpDes de sempre hem defensat i defensem que els arxius són instruments de Democràcia, ja que ben gestionats i amb les polítiques documentals i els recursos necessaris són garants de l’accés a la documentació, consegüentment promouen la transparència i ajuden a la defensa dels drets de les persones, la qual cosa reforça la Democràcia. I ja ho teniu, el peix que es mossega la cua. Si no es facilita la bona gestió dels arxius, s’ofereix un marc legal confús de difícil seguiment, poc concret en els terminis i les responsabilitats i que no expressa una política documental clara i eficient, s’aconsegueix augmentar els entrebancs a l’accés als documents i a la informació, creix la desconfiança, la discrecionalitat en l’actuació de l’Administració i l’opacitat del Govern, creant una situació endèmica que impedeix la participació lliure i informada de les persones en la gestió i el govern de la cosa pública.

Unes jornades que es centren en els arxius, els drets humans i la democràcia, ens semblen interessants, però sobre tot oportunes en un moment en el qual les converses i tertúlies més o menys expertes es troben centrades en els dos últim termes és necessari establir la relació indissociable amb el primer. Si les jornades les organitza Arxivers sense Fronteres a més tenen el segell de la credibilitat. No perquè altres associacions d’arxivers o altres professionals de la documentació o la informació no la tinguin, la credibilitat, sinó perquè AsF ha fet de la relació entre els arxius i els drets humans el seu leitmotiv, contra l’oblit imposat ells han treballat per treure a la llum arxius i informació, contra la voluntat de la mentida han oposat la veritat de la memòria. Tot això defensant l’accés a la documentació que reforça les bases de la democràcia. No sempre ha estat fàcil i no sempre els recursos són suficients, però continuen sorprenent-nos amb nous projectes i nous resultats.

Aquest any són les VII Jornades, es celebren el divendres 20 i el dissabte 21 de novembre al Museu Marítim de Barcelona.  Només cal donar una ullada al programa per a copsar l’interès que desperten temes i ponents. Van d’allò general, el paper dels arxius en la defensa dels drets humans, el llibre blanc del accés o la consulta en els arxius militars passant per les web 2.0 de transparència; i aterren a allò més concret, el fons de la policia política de l’Estado Novo a Portugal o els documents i les foses comunes de la nostra guerra civil. Lo millor és que li doneu un cop d’ull al programa, al bloc i al compte que tenen a Instagram

 

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxivers/eres, Jornades i Congressos

Activitats dels arxius del GALL amb motiu de la Diada Internacional dels Arxius 2015


Grup d’Arxivers de Lleida – GALL  – Ciutat de Lleida – 12-06-2015 – Públic en general

ARXIUS I CIUTAT. Patrimoni documental: preservar x @ccedir

Lleida acull el XV Congrés d’Arxivística de Catalunya els dies 28, 29, 30 de maig. Amb motiu d’aquest esdeveniment i la celebració de la Setmana Internacional dels Arxius, els arxivers-gestors de documents de les terres de Lleida posem a l’abast de la ciutadania un itinerari expositiu d’alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat, on a través de la fotografia es pot apreciar la seva transformació arquitectònica.

L’objectiu d’aquesta ruta és la creació d’espais de divulgació cultural que fomentin la preservació i l’accés del nostre patrimoni documental.

Relació de punts de l’itinerari:

Palau de Congressos – La Llotja
Estació Renfe
Diputació de Lleida
Palau de la Paeria
Catedral Nova
Universitat de Lleida

Arxiu Diocesà de Lleida – Segrià – 09-06-2015 – Públic en general

Portes Obertes: Dia Internacional dels Arxius

Diocesà

Amb motiu de la Diada Internacional dels Arxius, l’Arxiu Diocesà de Lleida (ADLL) realitzarà una jornada de Portes Obertes el 9 de juny de 2015.

L’horari de la jornada és de 10 a 13h

Arxiu Diocesà de Lleida
Palau del Bisbe
c/ del Bisbe 1
973 268 628
Lleida

 

Arxiu Capitular de Lleida – Segrià – 09-06-2015 – Públic en generalCapitular

Jornada de portes obertes

Aproximació al fons documental de l’Arxiu Capitular de Lleida, a partir d una petita mostra de Còdexs, pergamins i documents manuscrits

L’horari de la jornada és de 9 a 13h
Arxiu Capitular de Lleida
Plaça Almudí Vell, s/n
973 275 177
Lleida

SegarraArxiu Comarcal de la Segarra – Cervera – 09-06-2015 – Públic en General

Jornada de Portes Obertes

Jornada de Portes Obertes, de 8 a 15 h., amb visita comentada.

 

Arxiu Comarcal de la Segarra
Passeig Jaume Balmes, s/n (edifici de la Universitat)
25200 Cervera (Segarra)
973 53 17 18
 

Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell – Seu d’Urgell- 09-06-2015 – Formació especialitzada

Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà – Sort- 11-06-2015 – Formació especialitzada

Jornada de formació sobre la gestió d’expedients

Els Arxius Comarcals de l’Alt Urgell, de Cerdanya, del Pallars Jussà, del Pallars Sobirà, del Ripollès i Archiu Generau d’Aran, juntament amb l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, organitzen una Jornada de formació especialitzada sobre la gestió d’expedients dins l’organització i processos administratius.

Aquesta activitat està adreçat a tot el personal al servei de les administracions locals de l’Aran i les comarques de l’Alt Pirineu.

Els professors seran Carme Maria Marugan i Vallvé, directora de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà, i Julio Quílez i Mata, director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell i creador de l’aplicació GOAL.

seuurgell

 

 

Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell
Carrer de Sant Ermengol, 71
25700 La Seu d’Urgell
973 35 01 31

 

acps.jpg_1596672084

 

 
 
 Arxiu Comarcal del Pallar Sobirà
Carrer de Joaquim Sostres s/n
25560 Sort
973 62 14 09
 

 

Arxiu Comarcal de la Noguera – Balaguer – 09/06/2015 a 14/06/2015 – Públic en general

facana_acn_web.jpg_1768446990Exposició “Fotografia en relleu. La fotografia estereoscòpica a les comarques de Lleida 1895- 1960”

Mostra de fotografies estereoscòpiques de diferents autors de les comarques de Lleida, entre els quals destaca el fotògraf balaguerí Daniel Torruella

Museu de la Noguera
Plaça Comtes d’Urgell
Balaguer
973445194
 

Arxiu Comarcal del Pallars Jussà – Tremp – 10/06/2015 – 12 h –

arxiu_comarcal_pallars_jussa_21-04-08_005.jpg_1324153516Presentació als mitjans de comunicació de les bases de la 5ª beca de recerca Mn. Jesús Castells i Serra 2015

Presentació als mitjans de comunicació de la 5ª beca de recerca del Pallars Jussà. Mn. Jesús Castells i Serra 2015. Dotada amb 3,000€ + publicació. Organitza: Ajuntament de Tremp, Consell Comarcal del Pallars Jussà i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

 
Arxiu Comarcal del Pallars Jussà
Carrer Mercadal, 19 (casa Sullà)
25620 Tremp
 

Arxiu Històric de Lleida – 09/06/2015 – 12.30 h – Públic en general

Arxiu Historic LleidaMostra de documentació del fons La Mañana ingressat a l’Arxiu

Inauguració de la mostra amb la participació del Director dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida i membres de la Direcció de La Mañana . La mostra es podrà veure des del dia 9 de juny fins el 17 de juliol.

Arxiu Històric de Lleida
Carrer Governador Montcada, s/n
25002 Lleida
Tel.973288250
 
 
 
 
 

Arxiu Comarcal del Solsonès – Solsona – 09/06/2015

Visita guiada a l’Arxiu Comarcal del Solsonès imatge_edifici_01.jpg_969601325

Visita i mostra d’alguns documents singulars

Arxiu Comarcal del Solsonès
Carrer Dominics, 14, 2ona.
Solsona

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Difusió, Exposicions, Formació, Fotografia, Grup d'Arxivers de Lleida, Jornades i Congressos

XV Congrés d’Arxivística de Catalunya. Preservar per @ccedir


Lleida ha estat escollida com a seu del Congrés de l’Associació d’Arxivers i Gestors de documents de Catalunya. Serà la quinzena edició d’un esdeveniment de periodicitat bianual  que ha recorregut ja bona part de la geografia catalana. Els dies 28, 29 i 30 de maig els professionals dels arxius i la gestió documental debatran en aquesta ocasió sobre preservació digital com a forma prèvia i necessària per garantir l’accés permanent. Experts locals, nacionals i internacionals desgranaran diferents aspectes del que cal fer i com. Es parlarà també de les polítiques que haurien de garantir tot aquest procés i l’accés del ciutadà a la informació, per recuperar la seva memòria individual i elaborar el relat consensuat de la memòria col·lectiva. banner_congres

La memòria és un tret que ens caracteritza com a éssers humans. És l’ acte de recordar, de reviure fets i sentiments, uns d’ individuals i altres de col·lectius, però també és allò que ens permet el gaudi dels nostres drets i deures. Aquesta memòria fa segles que es fixa a través de diverses tècniques en diferents suports, de forma que es pugui transferir i llegar a les generacions posteriors.

Hi ha arxivers des que existeixen suports (fusta, argila, metall, papir, pergamí, paper, fotografia, vídeo, CD, DVD, web…) que recullen la nostra memòria, i tots i cadascun d’aquests suports requereixen una tècnica diferent de fixació del missatge i fins i tot una metodologia específica per desxifrar la informació. Els arxivers i arxiveres sempre hem demostrat les habilitats necessàries per conservar de la millor forma possible aquests suports i la informació que recullen, però sobretot per posar a l’abast de qui ho necessiti, els fragments de memòria col·lectiva que protegeixin els seus drets, les seves propietats i les seves relacions socials i personals.

Avui, en un món globalitzat i virtual, la nostra memòria és allò que ens fa més humans i que ens converteix en part d’un grup més ampli, amb qui hem establert de forma conscient o inconscient, vincles, i amb qui ens reconeixem pels espais comuns que som capaços de rememorar: l’origen de l’Aplec del Cargol o de la festa de Moros i Cristians a Lleida; els garrotins que sonaven en les festes del Centre Històric o els sons ajustats de l’Orfeó Lleidatà; el sorgiment del Passeig de Ronda, la urbanització de Cappont, Pardinyes, Magraners… Tot plegat forma part de nosaltres com a lleidatans i ens agrada reviure-ho a través de les fotografies, els vídeos o la premsa d’aleshores. De la mateixa forma que ens agradarà retrobar-nos amb les obres de l’estació de Renfe, amb la recuperació de la vora del riu o la construcció i trasllat de la Universitat de Lleida a la seva nova ubicació.

En la societat de la informació i el coneixement, els arxius són els custodis de la matèria primera, i és en el seu si, com sempre, que es desenvoluparan les tasques necessàries per posar a l’abast dels ciutadans allò que els calgui, tot preservant i protegint les seves dades. Caldrà identificar, descriure i classificar, per tal que els resultats de les recerques siguin ràpids i pertinents, que se’n garanteixi l’autenticitat, la integritat, i que se n’hagi conservat el seu context, per tal de donar-nos la seguretat jurídica que puguem requerir… I aquesta ha estat, és i serà la raó de ser dels arxius i la feina dels arxivers. Ara els suports són diferents, com ho són els sistemes de creació i accés als documents i la informació. Els arxius no han de tenir quilòmetres i quilòmetres de prestatgeries i calaixos, sinó que cal bastir-los amb servidors informàtics, connexió (segura) a Internet i accés a través de les xarxes. Cal aprofitar tots els avenços tecnològics per situar l’Arxiu al servei d’una ciutadania participativa i coneixedora dels seus drets, disposada a fer preguntes que cal respondre.

L’Arxiu és l’eina imprescindible per  implantar la transparència, publicada per uns i desitjada pels altres, i contribuir d’aquesta manera al bon govern i a l’Administració oberta. Avui, com ahir i com demà, cal preservar aquells documents importants per a nosaltres com a individus i com a grup social, però, sobretot, aquells que seran imprescindibles per protegir els nostres drets, les nostres propietats i les nostres relacions socials i personals. En essència, no hem canviat tant.

La celebració del XV Congrés d’Arxivística de Catalunya a Lleida ha estat l’eix inspirador  per posar a l’abast de la ciutadania un itinerari expositiu -del dia 25 de maig al 12 de juny- d’alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat, on a través de la fotografia es pot apreciar la seva transformació arquitectònica. Amb aquesta acció, els arxivers –gestors de documents de les terres de Lleida,  hem volgut transmetre la importància que te la preservació d’aquestes imatges que ens permeten ara accedir a la seva visualització. El tema del Congrés “Preservació digital. Accés Permanent” queda palès en aquesta ruta, on l’objectiu ha estat la creació d’espais de divulgació cultural que fomentin la preservació i l’accés al nostre patrimoni documental i la conservació d’un relat col·lectiu a través de la memòria de tots.   Plànol Punts Interés (3)

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Activitats, Administració electrònica, Arxius, Digitalització, Document electrònic, Fotografia, Gestió documental, Grup d'Arxivers de Lleida, Legislació, Preservació digital

XIV Congres d’Arxivística de Catalunya. Arxius, Identitat i Estat


Fer coincidir amb el Congres d’Arxivística, l’assemblea general i la votació de la nova Junta, mai no m’havia semblat una bona idea. Quasibé sempre el Congres és fora de casa i aquella tarda la dono per perduda, tot i que hi he participat en moltes ocasions. Però aquest any, ha estat diferent. Una candidatura, jove i dinàmica, ha sabut generar expectatives… de fet, jo diria, entusiasme i només per votar ja valia la pena arribar-se al Congrés… Perquè el títol no matava: “Arxius. Identitat i Estat”…  Amb els problemes que tenim: de personal, d’espai, de falta de taules d’avaluació i d’accés, de poca implantació tecnològica i a sobre places sense cobrir, tècnics amb l’horari i el sou reduïts i discursos més o menys polítics que ens venen a dir que la crisi és una oportunitat i que cal fer més i millor per menys (menys pressupost i menys sou). I una que és voluntariosa de mena, ja s’ho vol creure, ja, però, no, això no va així. No és qüestió de voluntat, ni de voluntaris, potser té més a veure amb la imaginació i la capacitat d’arriscar… Per part dels tècnics, segur, però, sobre tot, del Govern i de l’Administració que gestiona la seva política i el seu pressupost.

El cas és que he passat dos dies i mig en un Congrés, que des del primer dia ha parlat de tot allò que s’ha construït fins ara – això no és la novetat, ens encanta explicar-nos-ho un cop i un altre -. La novetat és que les ponències han anat parant en el què no ha sortit tant bé o, fins i tot,  ha sortit malament; en els projectes que encara estan a mitges, després de alguns anys –desplegament total de la Llei d’Arxius- i els que no han reeixit – El Consell Nacional d’Arxius o el Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó -; també ha hagut temps d’aturar-nos un moment en el paper no resolt de l’Arxiu Nacional i en la postura que cal adoptar respecte als fons que van a altres institucions, museus, biblioteques, etc.


S’ha pa
rlat de com eines en les què havíem dipositat moltes esperances, SIGEDA, i-Arxiu, o la pròpia CNAATD, no estan tenint l’activitat que potser alguns pensem que haurian de tenir. S’ha parlat de falta d’integració i, sobre tot, del fet que la crisi hagi ralentit el progrés de diferents projectes dels esmentats, amb la consegüent sensació que en això dels arxius no és mou res.

També la permanència dels arxius en el Departament de Cultura, va ser objecte de crítiques i es va posar de manifest que la opinió majoritària de la professió és que caldria que les polítiques de Gestió Documental es duguessin a terme des de un departament amb competències transversals i amb poder transformador. Ningú no es va estar de criticar la posició actual en l’organigrama de Cultura, una posició casi marginal i amb la vacant de la subdirecció amb la consegüent falta de lideratge i d’impuls per a tots els projectes que ja estaven endegats. A tot això s’afegeix la constatació que Catalunya està perdent el tren normatiu de l’Administració Electrònica en front de la dinàmica normativitzadora que en aquest camp està desplegant l’Estat espanyol i altres països europeus.

Els ponents que han vingut des de fora de l’Arxivística ens han fet veure que encara queda molt per fer en la recuperació del patrimoni – Borja de Riquer- ; que el Sistema Arxivístic Català és ja una estructura d’Estat i totes les mancances que presenta es poden esmenar i millorar sense esperar al nou Estat –Xavier Bernadí-. Cal, doncs anar per feina. També ens han parlat del govern obert i de la transparència i com l’un i l’altre no són solucions de res, són drets que la societat reclama; la mateixa societat que surt a les places sense convocatòria estructurada i s’organitza en assemblees i que vol i viu amb la informació i que no l’interessen tant els suports com accedir de forma immediata a allò que vol saber, veure, escoltar, comentar, des de qualsevol lloc i de forma senzilla – Albano Dante, Eduard Martín-Borregón i Enric Prat -.

Com a cloenda vam tenir la ponència mediàtica, en aquests moments sembla la única forma d’aconseguir dos línies en els medis de comunicació, tot i que aquest Congres ha estat  un dels més seguits, ja que un grup de participants junt amb l’Associació d’Arxivers de Catalunya i Gestors Documentals, entre els que ens contàvem, va piular en Twitter totes i cada una de les sessions de forma que es van enviar més de 1.400 piulades amb els hashtags #XIVCongresArxius i #XIVCongresArxivistica.

Ens vam tornar a casa amb molts deures, cal posar-nos les piles amb les tecnologies de la informació (ja fa dies que van deixar de ser noves); cal que establim criteris clars d’accés seguint la política de transparència que s’exigeix; hem de fer més visibles per a les institucions les tasques de l’arxiu; però sobre tot hem de connectar amb la societat que són els usuaris reals i potencials i per això cal que comencem a espolsar-nos alguns conceptes i principis que ens encotillen i adaptar-los als nous temps; cal sortir fora de l’arxiu exposar-ho tot i exposar-se, perquè el mon canvia i, o bé, ens adaptem al seu ritme o aviat serem un punt diminut en l’Univers.

XIV Congres Arxivistica de Catalunya

Maria Jesús Llavero, Arxiu Central de l’Audiència provincial i jutjats de Lleida

2 comentaris

Filed under Activitats, Arxius, Arxivers/eres, Jornades i Congressos

Capital dels museus?, suposo que és broma oi?


Seu Vella de LleidaHabitualment, quan les coses van bé, els polítics treuen pit i inauguren equipaments –en moltes ocasions monumentals-, en els quals diuen que es consagrarà la cultura. Auditoris, teatres, grans arxius, centres d’art i museus, etc., els fan sortir a la portada dels diferents diaris. Sovint, un cop inaugurats aquests espais, queden en precari i és aleshores quan es demostra que de fet, la cultura, el refinament humanista i el fet de potenciar que les persones tinguem criteri i sensibilitat, no els interessa en absolut; ans al contrari, pot fins i tot arribar-los a fer nosa.
En el nostre entorn més immediat estem inundats d’exemples que demostren que els qui ens dirigeixen tenen la potestat de marcar prioritats, en moltes ocasions per filies i fòbies, que ens condueixen a un panorama trist i que per comú, es converteix en norma. Es paralitza l’activitat de museus, es fan inaccessibles arxius, es fa programacions musicals i/o teatrals disperses perjudicant equipaments que fins no fa massa eren ben vius, es deixa de pagar uns diners compromesos a entitats en funcionament per afavorir projectes de futur, i així un llarg rosari de fets que exasperen els qui ens ho mirem amb la impotència de no poder–ho refrenar.
A la nostra ciutat serien exemple de tot això l’Arxiu Municipal que, projectat com estava a l’antic mercat de Santa Teresa, roman a les encaixonades dependències del palau de la Paeria, als baixos de l’edifici Pal·las i a les antigues casernes de Gardeny. També el precari i reivindicat Museu Morera que,  amb un passat nòmada i amb un fu-tur més que incert, constitueix una pedra a la sabata del consistori tot i que ara l’alcalde reivindica literalment que necessita una nova seu. Ves ara quin descobriment! I mira que ha costat canviar el sine die per arribar aquí. Igualment es podria detallar la situació del Museu de Lleida que passa penúries per incompliment dels compromisos dels patrons a saber: Ajuntament, Generalitat i Consell Comarcal del Segrià.
Hi ha altres situacions igualment lamentables. L’Arxiu de la Diputació, primer castrat de cara als ciutadans i als propis treballadors de la institució en tancar-se la seva biblioteca i sala de consulta, ara la corporació provincial ha pres el determini de traslladar-lo a la Caparrella o allí on sigui, per no se sap quins motius. Igualment els fons de patrimoni cultural de l’IEI que se sustenten específicament i de manera única pel bon fer dels treballadors qui els vetllen.
En aquest inventari no podem obviar una Llotja que programa i que ho fa responent a criteris populistes, perdent-se a la nostra ciutat els petits formats generosos i esplèndids als què ens tenia acostumats el teatre de l’Escorxador. Una Llotja, perdoneu que insisteixi, que és un dispendi que no en sabem el seu abast, i que en matèria de preus d’entrada resulta absolutament prohibitiu. Només cal fer una mica de memòria i recordar què va passar amb l’esplèndida òpera d’Anna Bolena o amb el no gens menys magnífic Guillem Tell de la Baldufa.
I a tot això i per si no fos suficient, es destina importants quantitats de diners  a entitats que, a banda de tenir fons de dubtosa qualitat, tenen caràcter privat, quan no religiós i es treu diners a projectes públics que ben bé s’ho mereixen.
En definitiva gris política cultural lleidatana; precarietat en la inversió destinada a edificar una ciutadania cultivada, amb criteri i amb un esperit humanista. Malgrat els esforços dels que ens hi dediquem (frustrats gairebé sempre per la lluita contra qui ens dirigeix), prima el desinterès i la falta de sensibilitat per tirar endavant polítiques clares d’explotació correcta dels nostres equipaments culturals així com dels seus continguts.
No és cap novetat. Manca interès per tot allò que no sigui fomentar la cultura d’aparador, compartimentada i fragmentada i amb fissures . Com per estar contents quan sentim que Lleida és la Capital dels Museus. Capital de què?
 
 
Entrada publicada en el bloc de la nostra companya Teresa Ibars i com a carta al director als diaris Segre i La Mañana.

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Arxivers/eres, Grup d'Arxivers de Lleida, Opinió

Els arxius per la cultura a Lleida


En l’Informe anual de la cultura 2012 que va publicar el CoNCA el passat 7 de març d’aquest any podíem llegir:

“Pel que fa al patrimoni documental, hem assistit durant els últims anys a un avenç important en relació amb els equipaments arxivístics a Catalunya. El Pla d’Infraestructures de la Xarxa d’Arxius Comarcals s’ha anat desenvolupant i, en pocs anys, s’ha aconseguit una clara millora de les infraestructures. Però, a més de desenvolupar els projectes pendents, el que cal és un esforç més gran en la digitalització i la difusió dels continguts. Els arxius tenen la funció de conservar però, cada cop més gràcies a les noves infraestructures i les noves tecnologies, tenen capacitat de difondre allò que conserven”

En l’informe recent publicat per la Fundación Ideas “LAS INDUSTRIAS CULTURALES Y CREATIVAS UN SECTOR CLAVE DE LA NUEVA ECONOMÍA”, també esmenta que en l’últim any 2011 el número d’empreses dedicades a activitats relacionades amb biblioteques, arxius, museus i altres activitats culturals ha augmentat en més de 2.000. En l’un i en l’altre informe es recull el fet que el sector cultural és una part important tant en el PIB com en el VAB.

Equipaments-culturalsSembla clar que els arxius, com les biblioteques i els museus, formem part del Sector Cultural, un sector econòmic que en Espanya participa amb un 4% del PIB i en Catalunya amb un 3,60 del VAB, per tant ens afecten a més de les retallades pressupostàries, les de subvencions, l’augment de l’IVA i qualsevol altre política que tingui com objectiu menys tindre aquest sector i qualsevol actuació que pretengui controlar, uniformar i relegar el sector a un lloc considerat no fonamental en la societat actual.

VAB

Per aquesta raó ens hem de sumar als moviments que des de la Cultura pretenen cridar l’atenció sobre el deteriorament de les seves condicions que menyscaben un dels pilars fonamentals de la societat del benestar. En aquest sentit ens fem ressò de l’assemblea que es celebrar el dia 10 d’abril a les 19:30h del vespre a l’Ateneu Popular de Ponent.

letter

Maria Jesús Llavero Porcel
Arxiu Central de l’Audiència provincial de Lleida
 

1 comentari

Filed under Arxius, Arxivers/eres, Cultura, Grup d'Arxivers de Lleida

Centres d’Estudis i Arxius


El dissabte 23 de febrer es va celebrar la XXI Assemblea General Ordinària de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana a Lleida a la seu dels Instituts d’Estudis Ilerdencs. Els Centres d’Estudis són eminentment, encara ara, “àmbits on es troben la recerca i la investigació amateur i acadèmica sobre un territori”, això els converteix en usuaris preferents dels nostres arxius, però també en el medi més actiu i divers de difusió a través de les seves publicacions periòdiques i les diferents jornades d’estudi que organitzen amb les corresponents actes.
Per altra banda, els arxius del territori en què s’ubiquen els respectius Centres d’Estudis són la font d’informació natural dels investigadors de qualsevol camp perquè són on poden trobar tot tipus de documents i de tot tipus de fons.
D’això podem inferir que, en tots els casos, la relació entre els uns i els altres és gairebé simbiòtica i obligada. Així ho han entès alguns dels arxius comarcals i dels centres d’estudis amb col·laboracions sovintejades  com en el cas de l’Arxiu Comarcal del Solsonès i el Centre d’Estudis Lacetans, o l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell i el Centre de Recerques del Pla d’Urgell “Mascançà”, per citar dos exemples, no els únics, de les nostres contrades.
Tanmateix, la imatge que molts investigadors tenen d’arxius i d’arxivers, és que són llocs de difícil accés on troben poques facilitats per poder dur endavant la seva investigació.; l’experiència dels arxivers és que molts investigadors no saben que volen o no són capaços de concretar la cerca per desconeixement del fons, de la legislació o del context.
El cas és que l’arxiu existeix per preservar els fons institucionals, els d’empreses i els de particulars amb l’objectiu final de posar-los a disposició d’aquells que tinguin interès en la seva consulta i en la utilització de la informació per tal de generar nou coneixement, per aquesta raó haurien de ser els arxius els primers interessats en què els centres, instituts o grups d’estudis del territori tinguin una relació estreta amb ells, potenciant les seves investigacions, recolzant les publicacions i fomentant la celebració de conferències, congressos i jornades, però sobretot promovent cursos de formació d’usuaris, creant eines de descripció i utilitzant les tecnologies de la informació i les eines 2.0, per donar més fàcil accés als fons que es custodien.
És cert que no només aquest tipus d’institucions i els seus associats tenen aquest caràcter simbiòtic amb els arxius, la mateixa relació s’ha de mantenir amb les universitats que exerceixen en el territori i els centres d’ensenyament secundari, no tant sol en relació amb els treballs d’investigació, sinó amb activitats conjuntes que apropi als estudiants als espais dels arxius i a la coneixença dels seus fons i de les eines de descripció i localització, d’aquí les Jornades d’Educació i Arxiu que aquest any celebren la seva quarta edició.
Actualment els arxius s’estan posant al dia en les tecnologies de la informació i, sobre tot, en l’ús de les eines de xarxes socials, però encara cal fer un esforç més per atreure al seu entorn a tots aquells que són els seus usuaris naturals. No hauria ser difícil aconseguir que els clients potencials facin un ús freqüent i de qualitat dels serveis que des dels diferents centres d’arxius s’ofereixen.
En aquest punt potser caldria apuntar la idea que aquesta relació hauria de ser potenciada des de la Subdirecció General d’Arxius i Museus, a través de convenis amb les diferents entitats, de protocols de col·laboració per a l’ús de les instal·lacions dels arxius i establint programes i estratègies de formació d’usuaris generals i específics. L’objectiu ha de ser que els arxius històrics de qualsevol institució es converteixen en centres socials de cultura i que estiguin connectats i relacionats amb la societat en la que es troben enclavats

Maria Jesús Llavero
Arxiu Central de l’Audiència provincial i jutjats de Lleida

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Activitats, Arxius, Consultes, Cultura, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Jornades i Congressos, Servei de referència, Servei educatiu