XIV Congres d’Arxivística de Catalunya. Arxius, Identitat i Estat


Fer coincidir amb el Congres d’Arxivística, l’assemblea general i la votació de la nova Junta, mai no m’havia semblat una bona idea. Quasibé sempre el Congres és fora de casa i aquella tarda la dono per perduda, tot i que hi he participat en moltes ocasions. Però aquest any, ha estat diferent. Una candidatura, jove i dinàmica, ha sabut generar expectatives… de fet, jo diria, entusiasme i només per votar ja valia la pena arribar-se al Congrés… Perquè el títol no matava: “Arxius. Identitat i Estat”…  Amb els problemes que tenim: de personal, d’espai, de falta de taules d’avaluació i d’accés, de poca implantació tecnològica i a sobre places sense cobrir, tècnics amb l’horari i el sou reduïts i discursos més o menys polítics que ens venen a dir que la crisi és una oportunitat i que cal fer més i millor per menys (menys pressupost i menys sou). I una que és voluntariosa de mena, ja s’ho vol creure, ja, però, no, això no va així. No és qüestió de voluntat, ni de voluntaris, potser té més a veure amb la imaginació i la capacitat d’arriscar… Per part dels tècnics, segur, però, sobre tot, del Govern i de l’Administració que gestiona la seva política i el seu pressupost.

El cas és que he passat dos dies i mig en un Congrés, que des del primer dia ha parlat de tot allò que s’ha construït fins ara – això no és la novetat, ens encanta explicar-nos-ho un cop i un altre -. La novetat és que les ponències han anat parant en el què no ha sortit tant bé o, fins i tot,  ha sortit malament; en els projectes que encara estan a mitges, després de alguns anys –desplegament total de la Llei d’Arxius- i els que no han reeixit – El Consell Nacional d’Arxius o el Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó -; també ha hagut temps d’aturar-nos un moment en el paper no resolt de l’Arxiu Nacional i en la postura que cal adoptar respecte als fons que van a altres institucions, museus, biblioteques, etc.


S’ha pa
rlat de com eines en les què havíem dipositat moltes esperances, SIGEDA, i-Arxiu, o la pròpia CNAATD, no estan tenint l’activitat que potser alguns pensem que haurian de tenir. S’ha parlat de falta d’integració i, sobre tot, del fet que la crisi hagi ralentit el progrés de diferents projectes dels esmentats, amb la consegüent sensació que en això dels arxius no és mou res.

També la permanència dels arxius en el Departament de Cultura, va ser objecte de crítiques i es va posar de manifest que la opinió majoritària de la professió és que caldria que les polítiques de Gestió Documental es duguessin a terme des de un departament amb competències transversals i amb poder transformador. Ningú no es va estar de criticar la posició actual en l’organigrama de Cultura, una posició casi marginal i amb la vacant de la subdirecció amb la consegüent falta de lideratge i d’impuls per a tots els projectes que ja estaven endegats. A tot això s’afegeix la constatació que Catalunya està perdent el tren normatiu de l’Administració Electrònica en front de la dinàmica normativitzadora que en aquest camp està desplegant l’Estat espanyol i altres països europeus.

Els ponents que han vingut des de fora de l’Arxivística ens han fet veure que encara queda molt per fer en la recuperació del patrimoni – Borja de Riquer- ; que el Sistema Arxivístic Català és ja una estructura d’Estat i totes les mancances que presenta es poden esmenar i millorar sense esperar al nou Estat –Xavier Bernadí-. Cal, doncs anar per feina. També ens han parlat del govern obert i de la transparència i com l’un i l’altre no són solucions de res, són drets que la societat reclama; la mateixa societat que surt a les places sense convocatòria estructurada i s’organitza en assemblees i que vol i viu amb la informació i que no l’interessen tant els suports com accedir de forma immediata a allò que vol saber, veure, escoltar, comentar, des de qualsevol lloc i de forma senzilla – Albano Dante, Eduard Martín-Borregón i Enric Prat -.

Com a cloenda vam tenir la ponència mediàtica, en aquests moments sembla la única forma d’aconseguir dos línies en els medis de comunicació, tot i que aquest Congres ha estat  un dels més seguits, ja que un grup de participants junt amb l’Associació d’Arxivers de Catalunya i Gestors Documentals, entre els que ens contàvem, va piular en Twitter totes i cada una de les sessions de forma que es van enviar més de 1.400 piulades amb els hashtags #XIVCongresArxius i #XIVCongresArxivistica.

Ens vam tornar a casa amb molts deures, cal posar-nos les piles amb les tecnologies de la informació (ja fa dies que van deixar de ser noves); cal que establim criteris clars d’accés seguint la política de transparència que s’exigeix; hem de fer més visibles per a les institucions les tasques de l’arxiu; però sobre tot hem de connectar amb la societat que són els usuaris reals i potencials i per això cal que comencem a espolsar-nos alguns conceptes i principis que ens encotillen i adaptar-los als nous temps; cal sortir fora de l’arxiu exposar-ho tot i exposar-se, perquè el mon canvia i, o bé, ens adaptem al seu ritme o aviat serem un punt diminut en l’Univers.

XIV Congres Arxivistica de Catalunya

Maria Jesús Llavero, Arxiu Central de l’Audiència provincial i jutjats de Lleida

Capital dels museus?, suposo que és broma oi?


Seu Vella de LleidaHabitualment, quan les coses van bé, els polítics treuen pit i inauguren equipaments –en moltes ocasions monumentals-, en els quals diuen que es consagrarà la cultura. Auditoris, teatres, grans arxius, centres d’art i museus, etc., els fan sortir a la portada dels diferents diaris. Sovint, un cop inaugurats aquests espais, queden en precari i és aleshores quan es demostra que de fet, la cultura, el refinament humanista i el fet de potenciar que les persones tinguem criteri i sensibilitat, no els interessa en absolut; ans al contrari, pot fins i tot arribar-los a fer nosa.
En el nostre entorn més immediat estem inundats d’exemples que demostren que els qui ens dirigeixen tenen la potestat de marcar prioritats, en moltes ocasions per filies i fòbies, que ens condueixen a un panorama trist i que per comú, es converteix en norma. Es paralitza l’activitat de museus, es fan inaccessibles arxius, es fa programacions musicals i/o teatrals disperses perjudicant equipaments que fins no fa massa eren ben vius, es deixa de pagar uns diners compromesos a entitats en funcionament per afavorir projectes de futur, i així un llarg rosari de fets que exasperen els qui ens ho mirem amb la impotència de no poder–ho refrenar.
A la nostra ciutat serien exemple de tot això l’Arxiu Municipal que, projectat com estava a l’antic mercat de Santa Teresa, roman a les encaixonades dependències del palau de la Paeria, als baixos de l’edifici Pal·las i a les antigues casernes de Gardeny. També el precari i reivindicat Museu Morera que,  amb un passat nòmada i amb un fu-tur més que incert, constitueix una pedra a la sabata del consistori tot i que ara l’alcalde reivindica literalment que necessita una nova seu. Ves ara quin descobriment! I mira que ha costat canviar el sine die per arribar aquí. Igualment es podria detallar la situació del Museu de Lleida que passa penúries per incompliment dels compromisos dels patrons a saber: Ajuntament, Generalitat i Consell Comarcal del Segrià.
Hi ha altres situacions igualment lamentables. L’Arxiu de la Diputació, primer castrat de cara als ciutadans i als propis treballadors de la institució en tancar-se la seva biblioteca i sala de consulta, ara la corporació provincial ha pres el determini de traslladar-lo a la Caparrella o allí on sigui, per no se sap quins motius. Igualment els fons de patrimoni cultural de l’IEI que se sustenten específicament i de manera única pel bon fer dels treballadors qui els vetllen.
En aquest inventari no podem obviar una Llotja que programa i que ho fa responent a criteris populistes, perdent-se a la nostra ciutat els petits formats generosos i esplèndids als què ens tenia acostumats el teatre de l’Escorxador. Una Llotja, perdoneu que insisteixi, que és un dispendi que no en sabem el seu abast, i que en matèria de preus d’entrada resulta absolutament prohibitiu. Només cal fer una mica de memòria i recordar què va passar amb l’esplèndida òpera d’Anna Bolena o amb el no gens menys magnífic Guillem Tell de la Baldufa.
I a tot això i per si no fos suficient, es destina importants quantitats de diners  a entitats que, a banda de tenir fons de dubtosa qualitat, tenen caràcter privat, quan no religiós i es treu diners a projectes públics que ben bé s’ho mereixen.
En definitiva gris política cultural lleidatana; precarietat en la inversió destinada a edificar una ciutadania cultivada, amb criteri i amb un esperit humanista. Malgrat els esforços dels que ens hi dediquem (frustrats gairebé sempre per la lluita contra qui ens dirigeix), prima el desinterès i la falta de sensibilitat per tirar endavant polítiques clares d’explotació correcta dels nostres equipaments culturals així com dels seus continguts.
No és cap novetat. Manca interès per tot allò que no sigui fomentar la cultura d’aparador, compartimentada i fragmentada i amb fissures . Com per estar contents quan sentim que Lleida és la Capital dels Museus. Capital de què?
 
 
Entrada publicada en el bloc de la nostra companya Teresa Ibars i com a carta al director als diaris Segre i La Mañana.

Els arxius per la cultura a Lleida


En l’Informe anual de la cultura 2012 que va publicar el CoNCA el passat 7 de març d’aquest any podíem llegir:

“Pel que fa al patrimoni documental, hem assistit durant els últims anys a un avenç important en relació amb els equipaments arxivístics a Catalunya. El Pla d’Infraestructures de la Xarxa d’Arxius Comarcals s’ha anat desenvolupant i, en pocs anys, s’ha aconseguit una clara millora de les infraestructures. Però, a més de desenvolupar els projectes pendents, el que cal és un esforç més gran en la digitalització i la difusió dels continguts. Els arxius tenen la funció de conservar però, cada cop més gràcies a les noves infraestructures i les noves tecnologies, tenen capacitat de difondre allò que conserven”

En l’informe recent publicat per la Fundación Ideas “LAS INDUSTRIAS CULTURALES Y CREATIVAS UN SECTOR CLAVE DE LA NUEVA ECONOMÍA”, també esmenta que en l’últim any 2011 el número d’empreses dedicades a activitats relacionades amb biblioteques, arxius, museus i altres activitats culturals ha augmentat en més de 2.000. En l’un i en l’altre informe es recull el fet que el sector cultural és una part important tant en el PIB com en el VAB.

Equipaments-culturalsSembla clar que els arxius, com les biblioteques i els museus, formem part del Sector Cultural, un sector econòmic que en Espanya participa amb un 4% del PIB i en Catalunya amb un 3,60 del VAB, per tant ens afecten a més de les retallades pressupostàries, les de subvencions, l’augment de l’IVA i qualsevol altre política que tingui com objectiu menys tindre aquest sector i qualsevol actuació que pretengui controlar, uniformar i relegar el sector a un lloc considerat no fonamental en la societat actual.

VAB

Per aquesta raó ens hem de sumar als moviments que des de la Cultura pretenen cridar l’atenció sobre el deteriorament de les seves condicions que menyscaben un dels pilars fonamentals de la societat del benestar. En aquest sentit ens fem ressò de l’assemblea que es celebrar el dia 10 d’abril a les 19:30h del vespre a l’Ateneu Popular de Ponent.

letter

Maria Jesús Llavero Porcel
Arxiu Central de l’Audiència provincial de Lleida
 

Centres d’Estudis i Arxius


El dissabte 23 de febrer es va celebrar la XXI Assemblea General Ordinària de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana a Lleida a la seu dels Instituts d’Estudis Ilerdencs. Els Centres d’Estudis són eminentment, encara ara, “àmbits on es troben la recerca i la investigació amateur i acadèmica sobre un territori”, això els converteix en usuaris preferents dels nostres arxius, però també en el medi més actiu i divers de difusió a través de les seves publicacions periòdiques i les diferents jornades d’estudi que organitzen amb les corresponents actes.
Per altra banda, els arxius del territori en què s’ubiquen els respectius Centres d’Estudis són la font d’informació natural dels investigadors de qualsevol camp perquè són on poden trobar tot tipus de documents i de tot tipus de fons.
D’això podem inferir que, en tots els casos, la relació entre els uns i els altres és gairebé simbiòtica i obligada. Així ho han entès alguns dels arxius comarcals i dels centres d’estudis amb col·laboracions sovintejades  com en el cas de l’Arxiu Comarcal del Solsonès i el Centre d’Estudis Lacetans, o l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell i el Centre de Recerques del Pla d’Urgell “Mascançà”, per citar dos exemples, no els únics, de les nostres contrades.
Tanmateix, la imatge que molts investigadors tenen d’arxius i d’arxivers, és que són llocs de difícil accés on troben poques facilitats per poder dur endavant la seva investigació.; l’experiència dels arxivers és que molts investigadors no saben que volen o no són capaços de concretar la cerca per desconeixement del fons, de la legislació o del context.
El cas és que l’arxiu existeix per preservar els fons institucionals, els d’empreses i els de particulars amb l’objectiu final de posar-los a disposició d’aquells que tinguin interès en la seva consulta i en la utilització de la informació per tal de generar nou coneixement, per aquesta raó haurien de ser els arxius els primers interessats en què els centres, instituts o grups d’estudis del territori tinguin una relació estreta amb ells, potenciant les seves investigacions, recolzant les publicacions i fomentant la celebració de conferències, congressos i jornades, però sobretot promovent cursos de formació d’usuaris, creant eines de descripció i utilitzant les tecnologies de la informació i les eines 2.0, per donar més fàcil accés als fons que es custodien.
És cert que no només aquest tipus d’institucions i els seus associats tenen aquest caràcter simbiòtic amb els arxius, la mateixa relació s’ha de mantenir amb les universitats que exerceixen en el territori i els centres d’ensenyament secundari, no tant sol en relació amb els treballs d’investigació, sinó amb activitats conjuntes que apropi als estudiants als espais dels arxius i a la coneixença dels seus fons i de les eines de descripció i localització, d’aquí les Jornades d’Educació i Arxiu que aquest any celebren la seva quarta edició.
Actualment els arxius s’estan posant al dia en les tecnologies de la informació i, sobre tot, en l’ús de les eines de xarxes socials, però encara cal fer un esforç més per atreure al seu entorn a tots aquells que són els seus usuaris naturals. No hauria ser difícil aconseguir que els clients potencials facin un ús freqüent i de qualitat dels serveis que des dels diferents centres d’arxius s’ofereixen.
En aquest punt potser caldria apuntar la idea que aquesta relació hauria de ser potenciada des de la Subdirecció General d’Arxius i Museus, a través de convenis amb les diferents entitats, de protocols de col·laboració per a l’ús de les instal·lacions dels arxius i establint programes i estratègies de formació d’usuaris generals i específics. L’objectiu ha de ser que els arxius històrics de qualsevol institució es converteixen en centres socials de cultura i que estiguin connectats i relacionats amb la societat en la que es troben enclavats

Maria Jesús Llavero
Arxiu Central de l’Audiència provincial i jutjats de Lleida

IV Jornades Educació i Arxius. Barcelona, 27 i 28 de juny de 2013


 “El món educatiu, usuari de l’arxiu per a la recerca”

Els documents d’arxiu es presenten com un recurs educatiu de primer ordre per a l’aplicació d’un model educatiu competencial en totes les àrees de coneixement i en tots els nivells  educatius.

En aquestes jornades ens proposem compartir experiències i reflexionar conjuntament, d’una banda, amb relació a l’aplicació de la recerca

com a metodologia d’ensenyament i aprenentatge, i de l’altra, amb l’objectiu de promoure l’establiment d’uns protocols de col·laboració entre el món educatiu i els arxius que facilitin la utilització didàctica del patrimoni documental.

Les jornades estan obertes a la participació tant de docents dels ensenyaments d’educació primària i secundària com dels arxivers i arxiveres amb interès en aquest àmbit.

El termini de lliurament de les comunicacions finalitza el 15 d’abril de 2013.

Informació general:
Arxiu Nacional de CatalunyaServei Didàctic
Tel. 935 545 239 i 935 897 788 (extensió 13732)
Inscripcions:
www.ub.edu/ice
Període: del 15 de març al 2 de juny de 2013
Preu: 40 € (inclou el dinar del dia 27 i els cafès de les pauses)
Per més informació.
Se certificaran 15 hores.

Trobareu més informació en el següent document.