Els arxius de l’exili. Casals catalans a l’Amèrica del Sud i Arxivers sense Fronteres


Arxivers sense Fronteres (AsF), com ja sabeu, és una organització no governamental sense ànim de lucre formada per arxivers voluntaris que col·laboren d’ençà l’any 1998, en el desenvolupament de projectes de cooperació en l’àmbit de l’arxivística i el patrimoni documental. La guerra, les catàstrofes naturals, els interessos polítics, la pobresa i la ignorància o deixadesa són les principals amenaces per a una correcta preservació del patrimoni documental, especialment en els països en vies de desenvolupament o amb conflictes diversos.

La missió de l’entitat és impulsar i cooperar en la conservació d’aquells fons documentals que es troben en perill de desaparició, tot garantint el seu correcte tractament perquè puguin ser posats a disposició de la societat. I tot això amb un seguit de valors com ara la solidaritat, la cooperació, els drets humans, la identitat de les persones i dels pobles, la memòria històrica, la transparència, la defensa del patrimoni documental i l’accés a la informació. D’ençà la seva creació AsF s’ha implicat en un seguit de projectes tant de Centre i Sud-Amèrica, com d’Àfrica i també en alguns indrets d’Europa.

El dijous 17 de maig a les 19h a Lleida a la Sala d’Actes de la Biblioteca de Lleida,  es farà una reflexió sobre el fet de l’exili a càrrec de la Doctora en Història Antonieta Jarne i la presidenta de l’Organització, Núria Carreras, farà una repassada als projectes realitzats per part d’AsF en els casals catalans de sud-amèrica. Sobretot es farà incidència en la tasca social i benèfica dels mateixos. Els exemples seran l’arxiu de l’Orfeó Català a Mèxic, l’arxiu del Casal Català de Costa Rica, de Rosario i Buenos Aires a Argentina, el de Montevideo a l’Urugai i especialment del cas de la Societat de Beneficència de Naturals i Descendents de Catalunya a l’Havana. Tot l’acte estarà presentat per Teresa Ibars Cap de l’Arxiu de la Diputació de Lleida

Anuncis

Arxivers sense Fronteres rep el reconeixement del 33è Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal


Arxivers sense Fronteres i la campanya Banca Armada han estat els guanyadors ex aequo del 33è Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal dotat amb 8.000€ que promou tota mena d’iniciatives a favor de la pau i els drets de les persones i pobles. El passat 6 d’octubre Núria Carreres, presidenta d’AsF, recollia el guardó al Centre de Lectura de Reus. D’aquesta forma es reconeix la trajectòria de l’Organització.

Arxivers sense Fronteres, és una associació que reuneix a persones compromesos amb la defensa, la recuperació i la preservació dels arxius i la memòria dels pobles, sempre en el marc de la transparència i dels Drets Humans. Des de la seva fundació al 1998, ara fa casi 30 anys, ha bastit una gran quantitat de projectes i ha escampat l’exemple pel món on trobem implantades en molts països de tots els continents associacions amb el mateix nom amb implantació nacional.

Un poble, país o nació perseguit o víctima de la guerra o d’una catàstrofe natural per aconseguir sortir-se’n no pot prescindir de la seva memòria documentada; necessita recuperar-la per poder encarar el futur amb seguretat i Arxivers sense Fronteres algú ha d’ajudar a preservar els seus arxius per a que puguin recuperar la normalitat.

La seva tasca la podem seguir a través de la seva web, el butlletí i les xarxes socials on són molt actius. Com totes les entitats solidàries, depèn de les aportacions dels seus socis, de les donacions i subvencions per poder dur a terme els projectes que es plantegen.

El dia 24 d’octubre a les 19 h estaran a Lleida explicant qui són i què fan, a la sala Jaume Magré, carrer Bisbe Torres, 2. Estem tots convidats!

VII Jornades d’Arxivers sense Fronteres: Arxius, Drets Humans i Democràcia


-x-wLmVpDes de sempre hem defensat i defensem que els arxius són instruments de Democràcia, ja que ben gestionats i amb les polítiques documentals i els recursos necessaris són garants de l’accés a la documentació, consegüentment promouen la transparència i ajuden a la defensa dels drets de les persones, la qual cosa reforça la Democràcia. I ja ho teniu, el peix que es mossega la cua. Si no es facilita la bona gestió dels arxius, s’ofereix un marc legal confús de difícil seguiment, poc concret en els terminis i les responsabilitats i que no expressa una política documental clara i eficient, s’aconsegueix augmentar els entrebancs a l’accés als documents i a la informació, creix la desconfiança, la discrecionalitat en l’actuació de l’Administració i l’opacitat del Govern, creant una situació endèmica que impedeix la participació lliure i informada de les persones en la gestió i el govern de la cosa pública.

Unes jornades que es centren en els arxius, els drets humans i la democràcia, ens semblen interessants, però sobre tot oportunes en un moment en el qual les converses i tertúlies més o menys expertes es troben centrades en els dos últim termes és necessari establir la relació indissociable amb el primer. Si les jornades les organitza Arxivers sense Fronteres a més tenen el segell de la credibilitat. No perquè altres associacions d’arxivers o altres professionals de la documentació o la informació no la tinguin, la credibilitat, sinó perquè AsF ha fet de la relació entre els arxius i els drets humans el seu leitmotiv, contra l’oblit imposat ells han treballat per treure a la llum arxius i informació, contra la voluntat de la mentida han oposat la veritat de la memòria. Tot això defensant l’accés a la documentació que reforça les bases de la democràcia. No sempre ha estat fàcil i no sempre els recursos són suficients, però continuen sorprenent-nos amb nous projectes i nous resultats.

Aquest any són les VII Jornades, es celebren el divendres 20 i el dissabte 21 de novembre al Museu Marítim de Barcelona.  Només cal donar una ullada al programa per a copsar l’interès que desperten temes i ponents. Van d’allò general, el paper dels arxius en la defensa dels drets humans, el llibre blanc del accés o la consulta en els arxius militars passant per les web 2.0 de transparència; i aterren a allò més concret, el fons de la policia política de l’Estado Novo a Portugal o els documents i les foses comunes de la nostra guerra civil. Lo millor és que li doneu un cop d’ull al programa, al bloc i al compte que tenen a Instagram

 

Arxivers sense Fronteres: memòria de passat, dignitat de present, inversió de futur


Des de 1998 Arxivers sense Fronteres (AsF) treballa en projectes de cooperació en l’àmbit de l’arxivística i el patrimoni documental. És una organització no governamental sense ànim de lucre que la formen principalment arxivers voluntaris que a banda de la seva feina diària s’impliquen en accions que en el camp de la solidaritat i la cooperació pretenen la preservació i la protecció, de vegades la recuperació, del patrimoni documental, especialment en els països en vies de desenvolupament.arxivera de l'arxiu de la RASD

En aquests anys, s’han dut a terme o participat en molts projectes que van començar a l’Àfrica (Malabo -Guinea Ecuatorial-, Niamey -Niger-) i des d’aleshores s’ha actuat en casi totes les parts del món, sempre intentant dur a terme accions col·laborant amb la població i els organismes locals. El resultat és engrescador.

AHPN_12

Durant l’últim any, s’ha modernitzat la imatge, s’ha fet el salt a les xarxes socials i s’ha actualitzat la pàgina web amb un aspecte dinàmic i jove que vol enllaçar amb els arxivers i professionals de la informació més joves i empreses del sector, convidant-los a compartir la missió de:“Impulsar i cooperar en la conservació d’aquells fons documentals que es troben en perill de desaparició, tot  garantint el seu correcte tractament, perquè puguin ser posats a disposició de la societat.”

Tot això no és possible sense la participació d’arxivers i arxiveres solidàries, però també cal socis i sòcies que amb el seu recolzament permetin tirar endavant les actuacions que estan endegades i iniciar de noves que permetin escampar els valors que Arxivers sense Fronteres té com a propis: Solidaritat, Cooperació, Drets Humans, Identitat de les persones i dels pobles, Memòria històrica, Transparència, Defensa del patrimoni documental, Accés a la informació. Es necessita, doncs, augmentar la massa social i aquí tots podem fer alguna cosa: fes-te soci

Maria Jesús Llavero 
sòcia d'Arxivers sense Fronteres

ARXIUS I DRETS HUMANS. El cas de l’Arxiu Històric de la Policia Nacional de Guatemala (AHPN)


Arxivers sense Fronteres (AsF)  treballa per garantir i defensar els drets humans a través de la protecció i conservació dels documents i arxius que produeixen els particulars i els organismes públics i privats.  La informació que contenen els documents originals proporciona el coneixement de la veritat, les proves testimonials dels fets succeïts i fa possible la preservació de la identitat de les persones i dels pobles, alhora que conforma la seva memòria històrica.  

AHPN (4)

El proper 24 d’octubre es presentarà de manera especial el projecte dut a terme arrel del descobriment, l’any 2005, a la ciutat de Guatemala, d’un seguit de dipòsits de la Policia Nacional abandonats, en concret un on es va localitzar l’arxiu complert de la Policia Nacional amb documentació des de finals s.XIX al s.XX.

En la sessió es visionarà el documental “La Isla. Archivos de una tragedia” La_isla_Poster_450del director alemany Uli Stelzner, especialment implicat en la defensa dels drets humans al país centre-americà.<!–[endif]–>

El documental és un testimoni de gran valor per conèixer la magnitud de la tragèdia que va viure Guatemala, i de quina manera ha afectat la població, així com per valorar el paper cabdal dels arxius en la reconstrucció dels fets que van succeir, per a poder exigir les responsabilitats pertinents. Ha rebut nombrosos reconeixements internacionals:

–      Dok.Fest München. Munich Documentary Film Festival – Premio Mimikri Media Talent. Alemania, 2010.

–      Festival Internacional de los Derechos Humanos – Mención especial. Bolivia, 2010.

–      Festival Memoria Verdad Justicia – Premios a la mejor película y a la mejor fotografía. México, 2010

–      Festival Memorimage – Premio Memorial Democràtic. España, 2010.

–      IDFA International Documentary Film Festival of Amsterdam. Países Bajos, 2009

–      Buenos Aires Festival Internacional de Cine Independiente. Argentina, 2010.

La presentació tindrà lloc el dia 24 d’octubre, de 19 a 21 hores en la sala de l’Arxiu Històric i anirà a càrrec de Núria Carreras, vicepresidenta d’AsF, i de Fina Solà, representant d’AsF en el Consell Consultiu Internacional de l’Arxiu Històric de la Policia Nacional de Guatemala

AHPN (1)

VI Jornades d’arxivers sense fronteres. Arxius, Identitat i Exili


Durant el passat 16 i 17 de novembre es van celebrar les VI Jornades d’Arxivers sense Fronteres, amb el títol “Arxius, Identitat i Exili” a la sala d’actes del Museu Marítim de Barcelona. Dos dies en què han estat protagonistes les històries d’exili i de voluntat de pervivència, de conservació de la identitat a través de la memòria i dels documents que fixen la memòria i que possibiliten o possibilitaran la creació d’un discurs històric que acosti a les noves generacions l’orgull de pertànyer a un poble amb una història i una cultura comuna que explica les seves emocions davant dels mateixos símbols. Uns pobles que tant poden ser el kurd com el sahrauí i l’exili de totes aquelles persones que es veuen forçades a abandonar casa seva per causa de la guerra, de la persecució política i fins i tot per causes econòmiques.

Aquests van ser els temes repassats durant aquestes jornades. Al conflicte Saharauí ens hi va apropar Núria Salamé de la Federació d’Associacions Catalanes Amigues del Poble Sahrauí  i ens va fer arribar la voluntat d’aquest poble expulsat de casa seva, la de conservar la documentació que explica la seva Història. En aquesta tasca ha col·laborat l’ASF amb un projecte que s’ha estès durant diferents anys i que ens va desgranar el Jordi Amigó. La sessió es va acabar amb un interessant debat sobre la situació en què es troba, en aquest moment, el conflicte i sobre tot quin són els sentiments que es coven en els campaments assentats en el desert durant més de 30 anys.

Durant el matí del dissabte vam parlar prioritàriament dels exilis catalans, els d’abans de la guerra civil del segle XX i els que es van produir a conseqüència d’aquesta. El Gerard Corbella i l’Oriol Dueñas ens explicaren l’experiència “Identitat i memòria” que es va dur a terme des del Memorial Democràtic a través el projecte del Banc Audiovisual i el Centre de Documentació. En aquesta línia  de la mà del Josep Fernández, vam conèixer més a fons el projecte de “recuperació de fons documentals privats de l’exili” que es desenvolupa a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Vam tornar de la pausa del cafè i vam tenir un tast del recent estrenat Any Sales, Calders i Tísner i la Laura Borràs, comissària de l’esdeveniment, mitjançant fragments de tots tres autors ens va permetre copsar el sentiment de llunyania i tristor de l’absència de la pàtria i l’enamorament en algun cas de la terra d’acollida. La Dolores Cabra, de la Asociación de Guerra i Exilio, ens parlà de l’experiència de la recuperació de diversos amb un seguit d’anècdotes  coincidint amb en Josep Fernández en la necessitat de donar la importància que es mereix l’acte de donació o dipòsit, independentment del volum o de la significació de la persona o persones generadores del fons, ressaltant que totes les donacions són importants i que la recollida de la documentació encara dispersa és urgent perquè hi ha perill de pèrdua irreparable.

Tot seguit la Sara Folch i l’Andreu Gurrea ens posaren en coneixement dels projectes que l’ASF ha dut a terme als Casals catalans de Cuba i Mèxic on s’ha realitzat tasques d’organització, tractament i digitalització de la seva documentació aportant, com en la resta de projectes, valoració en formació i mitjans dins de les possibilitats de l’ASF. Es va acabar amb una taula rodona que va repassar algunes de les experiències exposades a través d’anècdotes i reprenen la necessitat de continuar la tasca de recuperació de fons privats dels exiliats, però sobre tot d’aquells de les generacions que poc a poc van desapareixent perquè amb ells ho fan també els seus fons i per tant la nostra memòria.

Maria Jesús Llavero, Arxiu Central de l’Audiència provincial i jutjats de Lleida