Quan l’accés és només una sortida i la transparència un aparador


«Volem fer de Catalunya un país de bones pràctiques, un país de transparència» Això deia el President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, el 22 de febrer de 2013, al presentar les 51 propostes per restablir la confiança entre ciutadania i institucions i aixecar el país.

TimThumbEn la  Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, de 29 de desembre de 2014, el punt 4 del Preàmbul reconeix l’accés a la informació com un dret subjectiu “que tenen totes les persones d’accedir a la informació pública,…, com tota aquella que ha estat elaborada per la mateixa Administració i també aquella que té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o l’exercici de les seves funcions” i aquesta informació ha de complementar la informació que arriba al ciutadà a través d’una pràctica administrativa transparent. És, doncs, el dret a l’accés un dels eixos que conformen aquesta llei i així és manifesta al explicitar-lo com un dels seus objectes de tractament (art.1b). L’abast de la informació sobre la què el ciutadà pot exercir aquest dret es desprèn de les definicions que recull l’article 2 b i c; quant a qui en té el dret es recull en l’art. 18 i com s’ha de fer, els articles 26 i 27. Segons l’article 40.3 d’aquesta llei: “Els membres de la Comissió han d’ésser juristes especialistes en dret públic i tècnics en matèria d’arxius o gestió documental, elegits entre experts de competència i prestigi reconeguts i amb més de deu anys d’experiència professional”.

Està bé, no? Ara ens hem adonat, o al menys ho demanem més fort, que volem exercir un control sobre els governs i sobre les administracions públiques. Volem saber, i el fet que puguem accedir a aquest coneixement, ara se’n diu transparència. Clar que el reconeixement del dret d’accés no és nou i a Catalunya el tenim regulat des de fa molt temps. Cal recordar que a la Llei d’arxius i documents, de 13 de juliol del 2001, a l’art. 6 ja defineix quins eren els documents públics i tot allò que es relacionava amb ells (responsabilitat, gestió, avaluació…) i al Títol IV es parla de l’accés com un dret general de totes les persones i a tota la documentació, sempre que no hi hagi restriccions legals, com ho fa també la flamant Llei de transparència. En aquesta Llei a la Comissió que fins aleshores només s’ocupava de l’avaluació i tria documental, se la dota de competències per resoldre qüestions d’accés, Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental i la conformen professionals de diferents àmbits, de les tecnologies de la informació, de la universitat, de l’Agència Catalana de Protecció de Dades, de les administracions públiques, dels arxivers… i també juristes! Tots ells de reconegut prestigi.

Davant d’això, el ciutadà es pot preguntar per què si ja hi havia una llei que recollia el seu dret a l’accés a la documentació i  una comissió per a garantir aquest dret s’ha fet una llei nova de trinca i s’ha creat una nova comissió en la que més aviat sembla que es perd pluralitat en els punts de vista ?  El duplicar la regulació sobre un mateix concepte i els organismes que en poden tenir competències… És  per què s’ha introduït una millora substancial? I per què una Comissió que té com objectiu garantir l’accés a la informació pública no integra ni un sol professional en gestió de la informació? Com és pot prescindir de l’expertesa d’arxivers i gestors documentals en el coneixement de les institucions que generen la informació, de com es produeix, quins són els processos i els procediments i com estan relacionats entre sí, quines són les pràctiques administratives de cada organisme i que cal per preservar-la i per donar accés? Sobre tot si com he assenyalat més amunt en aquesta Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern  hi ha un article que així ho obliga. És aquesta una de les bones pràctiques a les que es referia el President? O és una altra forma de donar aparença de transparència a allò que com a molt és translúcid?

El cert és que aquest primer incompliment per part dels propis parlamentaris que la van aprovar ens fa desconfiar, com a ciutadans, de la voluntat real de posar-la en pràctica i, com a professionals, dubtem de la capacitat de poder dur a terme la important tasca de la Comissió sense els professionals qualificats en la matèria… Per això des d’aquí ens sumem al comunicat que l’Associació d’Arxivers-Gestors Documentals ha emès. Ara tenim clar que la pròxima vegada que necessitem consell legal anirem a la perruqueria o potser al gimnàs on són uns grans professionals amb més de 10 anys d’experiència i en les pròximes eleccions ens fixarem molt i molt bé en qui volem que ens prengui el número.

Comunicat AAC-GD sobre la constitució de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública

 

Anuncis

Suport al comunicat sobre la compra del fons de l’editora Ester Tusquets de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya


imagesEl pressupost de la Conselleria de Cultura, representa l’1% global de la Generalitat, i tot i créixer el 4,8% respecte l’any anterior, continua sent insuficient. Per aquest any s’esperen més retallades de personal, en despeses de manteniment, en nous equipaments i en infraestructures de conservació i preservació. És prou greu si tenim en compte que la llista de les mancances i les coses pendents no es va iniciar amb la tan amanida crisi econòmica, sinó molt abans. Perquè no ens enganyem la cultura no és una prioritat ni d’aquest Govern ni dels anteriors.

Malgrat aquest panorama, els professionals dels arxius han posat imaginació, voluntat i gran capacitat de persuasió, per a convèncer a particulars, empreses i institucions que és necessari fer donació dels seus fons documentals, apel·lant a la responsabilitat social i a la necessitat de preservar els fons i col·leccions documentals, perquè és el conjunt allò que li dóna el veritable valor al patrimoni documental i això la majoria de les vegades només a canvi del reconeixement i d’assegurar la seva conservació i descripció.

images28HPZ6KOL’actuació de la Conselleria respecte l’ anomenat “fons Tusquets”, no ajuda a potenciar la tasca de captació, recuperació i acreixement del patrimoni documental. És cert que 366.065€ no sembla una quantitat important si s’inverteix en l’adquisició de patrimoni, però si es considera el fet que és el preu d’una mica més de 1.000 documents, aleshores és quan es posa en relació amb totes les retallades i s’arriba a la conclusió que potser no era el moment ni l’objecte en el que invertir aquesta quantitat. Si a més afegim el perjudici que pot suposar respecte a la política de captació i acreixement de fons, potser considerarem que hem pagat per aquests documents molt més del preu que podíem pagar.

Estem a l’espera que es publiqui el preceptiu informe del Consell d’Arxius respecte a aquest tema. Entre tant donem ple suport al Comunicat de l’Associació d’Arxivers i Gestor de Documents de Catalunya i li donem difusió

FonsTusquets_AAC-GD_CAT

Publicació del darrer número de la revista Lligall


Ja s’ha publicat el darrer número de la revista Lligall de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents. (AAGDC) Aquest volum és una mica diferent dels anteriors, ja que aplega dos números, el 33 i 34, corresponents Lligall33_34als anuaris dels anys 2011 i 2012, i té un caràcter miscel•lani. Els sis interessants articles que l’integren són:

  • “La transició vers l’administració electrònica: l’experiència de l’Ajuntament de Girona”, de Ll. E. Caselles i Serra.
  • “L’ús de Twitter en el món dels arxius”, d’E. Terradelles Prat.
  • “Els arxivers a les organitzacions internacionals: perfil professional i vies d’accés », de Gustau Castañer.
  • “La pràctica de la reutilització de la informació del sector públic a partir del paradigma arxivístic”, d’A. Pujadas i Alex.
  • “Els arxius d’esports de la Secció Internacional d’Arxius d’Esports al Fons Fons Documental del Club Atlètic Vic. “La cursa per a l’organització dels arxius d’esports”, de Fina Solà i Gasset.
  • “Auditoria del registre general d’entrades i sortides de documents de l’Ajuntament de Santa Perpètua de la Mogoda”, de Karen Van Enkhuizen.

La secció d’història arxivística recull l’article “Els inventaris d’arxius municipals de la província de Tarragona elaborats en compliment de la circular ministerial de 1945”, a càrrec d’Anna Magrinyà.

Pere Puig, Ramon Planes i Àngels Bernal entrevisten al doctor Anscari Manuel Mundó i Marcet, destacat historiador i paleògraf, especialitzat en l’estudi de textos medievals, de trista actualitat degut al seu recent traspàs, el 25 de desembre de 2012.

A la secció de Consideracions sobre…, es donen pautes sobre el tema de “L’elaboració de materials didàctics amb fonts d’arxiu”, a càrrec de Pilar Reverter Vidal, i és tracta el cas de “Barcelona Visual: l’arxiu al mòbil. Una experiència de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona per a dispositius mòbils”, de Jordi Serchs i Montserrat Ruiz.

Aquest volum inclou les memòries de l’AAC dels anys 2010 i 2011.

Esperem que els articles d’aquest nou número de la revista Lligall us resultin interessants.

El proper número, que ja s’està preparant, es dedicarà a analitzar, des de diferents prespectives, el Sistema d’Arxius de Catalunya i l’aplicació de la Llei 10/2001, d’arxius i documents.

Butlletí AAC – Montse Pons Mascarilla
Arxiu Municipal de Lleida i membre de consell de redacció de la revista Lligall

Formació continuada de l’Associació d’Arxivers – Gestors de Documents de Catalunya


Com cada any l’Associació d’Arxivers de Catalunya (AAC) organitza diversos cursos de formació per als arxivers. Aquest any no s’han quedat enrera i ens fan diverses propostes més pràctiques que teòriques, per a que les poguem aplicar directament en els nostres arxius:

[01/2012] El canvi organitzatiu i la gestió digital d’expedients

  • Llocs i dates: Barcelona (23 febrer 2012) / Tarragona: (8 novembre 2012)

[02/2012] Software lliure, presentació de ICA-Atom

  • Lloc i data: Barcelona (21 març 2012)

[03/2012] Els estàndards aplicats a la Gestió de Documents

  • Lloc i data: Barcelona (18 abril 2012)

[04/2012] El tractament dels documents audiovisuals en els arxius: Identificació de materials i criteris d’intervenció

  • Llocs i dates: Barcelona (9 maig 2012) / Tarragona (18 octubre 2012)

[05/2012]Introducció al Web Semàntic des d’una perspectiva arxivística

  • Lloc i data: Barcelona (13 juny 2012)

[06/2012] Les evidències jurídiques en la tramitació administrativa per mitjans electrònics

  • Lloc i data: Barcelona (17 i 18 octubre 2012)

[07/2012] Comunicació assertiva o com posicionar estratègicament l’arxiu a la organització

  • Lloc i data: Barcelona (14 i 15 novembre 2012)