‘Del Museu Diocesà al Museu de Lleida. Formació i legitimitat del seu patrimoni artístic’, de Carmen Berlabé


El 15 de febrer es presentà al Museu de Lleida, diocesà i comarcal el Del Museu Diocesà al Museu de Lleida. Formació i legitimitat del seu patrimoni, que té com origen el treball de doctorat de Carmen Berlabé i diem origen, perquè la Carmen no s’ha limitat a corregir i publicar aquella tesi inicial, sinó que durant 8 anys ha ampliat la seva investigació per poder-nos lliurar un llibre casi bé definitiu. Recull l’esdevenir de la institució que es va iniciar arrel d’un mandat papal recollit en la Encíclica Rerum Novarum (1891) del Papa Leon XIII, i s’emmarca dins de tot un seguit d’iniciatives semblants al nostre País que es van iniciar amb el Museu Episcopal de Vic el mateix 1891, només dos anys abans que el bisbe Messeguer fundés el de Lleida. A partir d’aquí l’autora inicia un relat de la història i l’evolució del Museu apassionant i apassionada i malgrat això, fonamentada en els testimonis documentals com es pot comprovar consultant el ampli corpus que s’afegeix en la última part del llibre.

 

La importància d’aquest annex per sí sol ja  justifica la compra i consulta d’aquest llibre i explica la gran tasca de recerca que la Carmen Berlabé ha dut a terme i l’honestedat de l’autora al posar-nos a disposició els documents i transcripcions que ens permetran treure les nostres conclusions en un afer com és el de les obres d’art procedents de les parròquies de la Franja i que ha anat més enllà d’opinions tècniques sobre museologia, museografia o art. Però també la pròpia història de tot plegat ens enganxa al llibre per totes les vicissituds i personatges que apareixen a la trama del que ha estat una vida complicada i plena d’entrebancs. Tot plegat conformen una obra tan completa que pocs museus es poden ventar de tenir un treball semblant que documenti la seva formació i l’origen de la seva col·lecció.

Recomanem la seva lectura per poder tenir una opinió sobre el conflicte de Sixena i de la resta de peces que conformaven l’antic Museu Diocesà de Lleida, però sobretot el recomanem per la gran tasca de documentalista i historiadora que ha fet la doctora Carmen Berlabé, conservadora del Museu de Lleida.

Anuncis

A quin bisbat pertany el poble on vaig néixer?


Imagen 1

La nostra divisió territorial administrativa actual es basa en les províncies, en les comarques i els municipis principalment. Els dos últims concilis van apostar de forma ferma per adaptar les seves divisions administratives a les dels estats en els que es troba l’Església en cada cas, però aquesta adaptació encara no s’ha produït.

La divisió eclesiàstica té el seu origen en les províncies de l’antiga Roma. Dins d’aquestes províncies hi trobem les diòcesis o bisbats i els arquebisbats, divisions anteriors a les feudals que van marcar l’estructura territorial fins al segle XIX. Però no tots els bisbats tenen un orígen tardoromà, alguns es van fundar en època de la lluita amb els àrabs que ocupaven la Península, amb l’objectiu de cristianitzar, de compensar l’aportació de diners o exercits, o simplement per agrair el recolzament a un pretenent a la corona en front d’un altre. Durant el segle XVI, en temps del  regnat de Felip II es fundaren diferents bisbats per exemple el de Solsona o el de Barbastre com a resposta a un conflicte polític i de mentalitats entre dos regnes, França i Espanya, però també per minvar el poder de bisbats que les seva extensió territorial els feien massa poderosos, com el de Lleida, la Seu d’Urgell i Vic, ja que va ser amb part de les seves parròquies que es van bastir els nous bisbats.

Les diòcesis s’agrupen, segons del CODI DE DRET CANÒNIC CC 431-446), en províncies eclesiàstiques delimitades territorialment, amb la finalitat de promoure una acció pastoral comuna amb diverses diòcesis veïnes i fomentar, de manera més adequada, les recíproques relacions entre els bisbes diocesans. Per a això, conforme a l’esperit del decret conciliar CHRISTUS DOMINUS (39-40), ajuden les característiques sociològiques, històriques i geogràfiques. A l’autoritat suprema correspon constituir, suprimir o canviar les províncies eclesiàstiques. És preceptiva la seva creació.

Pel que fa a Catalunya, en l’actualitat, hi ha dues províncies eclesiàstiques: Barcelona i Tarragona on pertanyen les esglésies lleidatanes. Les comarques de Lleida actualment es reparteixen entre tres bisbats diferents dins de la província eclesiàstica tarraconense i, fins i tot, hi ha algunes poblacions que formen part de l’Arquebisbat de Tarragona.

La província eclesiàstica, té personalitat jurídica reconeguda, està presidida pel metropolità, qui és, al seu torn, Arquebisbe. L’ofici d’Arquebisbe Metropolità va annex a la seu episcopal, de la qual rep el nom la província eclesiàstica.

Per conèixer les poblacions que conformen cada bisbat, us posem un llistat on ho podreu trobar fàcilment:

Índex dels Bisbats

Lleida

Solsona

Urgell

Tarragona

Continue reading →