Digitalització dels llibres sagramentals de la parròquia de Santa Maria de Balaguer


Santa_Maria_de_BalaguerLa parròquia de Santa Maria de Balaguer, pertanyent a la diòcesis d’Urgell, ha finalitzat el projecte per digitalitzar i inventariar els llibres sacramentals de baptismes, matrimonis i defuncions del seu fons des del segle XV fins a l’actualitat. Els llibres sacramentals són un tipus de llibres comuns a totes les parròquies instituïts oficialment al Concili de Trento, segle XVI. aquests són una font d’informació històrica bàsica de gran importància per al coneixement de la demografia fins a la creació dels padrons municipals al segle XIX.

L’objectiu d’aquesta actuació és garantir la conservació dels llibres sacramentals, fet que facilitarà la recerca genealògica i els estudis demogràfics. Aquesta important actuació en el seu fons no hauria estat possible sense la col·laboració d’un equip de treball format per una desena de voluntaris.

L’Arxiu Comarcal de la Noguera col·labora en aquesta actuació oferint les seves instal·lacions als estudiosos per poder consultar els inventaris. Amb els resultats obtinguts els interessats poden adreçar-se a la parròquia per a consultar els llibres en format digital. bina

Aquesta iniciativa s’està duent a terme a altres parròquies de la comarca de la Noguera com per exemple Montgai, esperem que tingui continuïtat a tota la Comarca i tot el Bisbat.

El següent pas seria trobar-ho tot en línia, no?

Josep Jordana Sauret

Una exposició divulga els primers textos escrits en català i els reivindica com a valor patrimonial


Els documents daten dels segles XI-XII i són els primers testimonis escrits en llengua catalana

L’exposició posa en relació els primers textos escrits en català amb el territori d’on van sorgir

L’exposició Els orígens de la llengua catalana, que es pot visitar aquest febrer a l’Ajuntament de Tremp, mostra els primers documents escrits en català i els reivindica com a valor patrimonial de la llengua catalana. El Jurament de Radulf Oriol a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047) que prové d’Orrit i d’Areny de Noguera és el primerEl Jurament de Radulf Oriol a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047) document escrit en català. L’exposició també mostra altres testimonis de l’accés del català a l’escriptura procedents de nuclis del Pallars Jussà com Arbul, Mur o Conques. Sílvia Romero, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Tremp, ha dit que és inexplicable que aquests coneixements comprovats científicament no avancin en manuals i llibres de text.

Romero ha defensat el reconeixement per aquests primers documents escrits en català i en destaca la seva localització ja que la majoria dels primers textos conservats provenen del Pallars i de l’Alt Urgell, l’àrea de l’antic bisbat d’Urgell. Es tracta de juraments de fidelitat i declaracions de pau.

Dels nou primers documents publicats que es coneixen en català, set se situen a la zona del Pirineu occidental. Aquesta exposició mostra els documents medievals dels segle XI i XII, procedents de la zona del Pallars Jussà, que contenen importants fragments en català. L’objectiu de la mostra és reivindicar-los com a valor patrimonial de la llengua catalana.

Un dels aspectes importants per donar a conèixer al gran públic l’existència d’aquests documents és la informació sobre un moment clau en la història de les llengües: el seu accés a l’escriptura. El català va anar aflorant de manera progressiva a partir del segle IX en documents escrits en llatí, però sobretot al llarg del segle XI, quan ja trobem textos en què hi ha fragments en català significatius. El Jurament feudal de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), el Jurament de compareixença (1031-1035) o el Jurament feudal de fidelitat de Ramon Guillem de Pallars Sobirà a Ramon V de Pallars Jussà (1047-1098). Aquests documents contenen parts remarcables en català.

L’exposició Els orígens del català: Jo fideles vos seré posa en relació els primers textos escrits en català amb el territori d’on van sorgir i amb diversos elements arquitectònics patrimonials de l’època. Aquesta mostra ha estat produïda pels Ajuntaments de Tremp i d’Areny, les Diputacions d’Osca i Lleida, i l’Institut d’Estudis Catalans.

Notícia publicada al Punt Avui, el dimecres 29 de gener de 2014

A quin bisbat pertany el poble on vaig néixer?


Imagen 1

La nostra divisió territorial administrativa actual es basa en les províncies, en les comarques i els municipis principalment. Els dos últims concilis van apostar de forma ferma per adaptar les seves divisions administratives a les dels estats en els que es troba l’Església en cada cas, però aquesta adaptació encara no s’ha produït.

La divisió eclesiàstica té el seu origen en les províncies de l’antiga Roma. Dins d’aquestes províncies hi trobem les diòcesis o bisbats i els arquebisbats, divisions anteriors a les feudals que van marcar l’estructura territorial fins al segle XIX. Però no tots els bisbats tenen un orígen tardoromà, alguns es van fundar en època de la lluita amb els àrabs que ocupaven la Península, amb l’objectiu de cristianitzar, de compensar l’aportació de diners o exercits, o simplement per agrair el recolzament a un pretenent a la corona en front d’un altre. Durant el segle XVI, en temps del  regnat de Felip II es fundaren diferents bisbats per exemple el de Solsona o el de Barbastre com a resposta a un conflicte polític i de mentalitats entre dos regnes, França i Espanya, però també per minvar el poder de bisbats que les seva extensió territorial els feien massa poderosos, com el de Lleida, la Seu d’Urgell i Vic, ja que va ser amb part de les seves parròquies que es van bastir els nous bisbats.

Les diòcesis s’agrupen, segons del CODI DE DRET CANÒNIC CC 431-446), en províncies eclesiàstiques delimitades territorialment, amb la finalitat de promoure una acció pastoral comuna amb diverses diòcesis veïnes i fomentar, de manera més adequada, les recíproques relacions entre els bisbes diocesans. Per a això, conforme a l’esperit del decret conciliar CHRISTUS DOMINUS (39-40), ajuden les característiques sociològiques, històriques i geogràfiques. A l’autoritat suprema correspon constituir, suprimir o canviar les províncies eclesiàstiques. És preceptiva la seva creació.

Pel que fa a Catalunya, en l’actualitat, hi ha dues províncies eclesiàstiques: Barcelona i Tarragona on pertanyen les esglésies lleidatanes. Les comarques de Lleida actualment es reparteixen entre tres bisbats diferents dins de la província eclesiàstica tarraconense i, fins i tot, hi ha algunes poblacions que formen part de l’Arquebisbat de Tarragona.

La província eclesiàstica, té personalitat jurídica reconeguda, està presidida pel metropolità, qui és, al seu torn, Arquebisbe. L’ofici d’Arquebisbe Metropolità va annex a la seu episcopal, de la qual rep el nom la província eclesiàstica.

Per conèixer les poblacions que conformen cada bisbat, us posem un llistat on ho podreu trobar fàcilment:

Índex dels Bisbats

Lleida

Solsona

Urgell

Tarragona

Continue reading →

Restauració d’una butlla pontifícia de l’any 1001 procedent de l’Arxiu Capitular de l’Urgell


El document va ser redactat i signat per Silvestre II i s’adreça a l’església urgel·litana per concedir-li el privilegi d’immunitat i confirmar-li totes les seves possessions
El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) ha restaurat una butlla del papa Silvestre II, un privilegi papal escrit en llatí sobre papir que data de l’any 1001. Procedent de l’Arxiu Capitular d’Urgell, aquest document s’exhibeix al Museu Diocesà de la Seu d’Urgell i és propietat del Bisbat d’Urgell. Està redactat i signat pel pontífex, a petició del bisbe Sal·la, i s’adreça a l’església urgel·litana per concedir-li el privilegi d’immunitat i confirmar-li totes les seves possessions.
Part superior de la butlla, un cop restaurada

Part superior de la butlla, un cop restaurada

El comte d’Urgell, Ermengol I, i el bisbe Sal·la sembla que estaven units per una antiga amistat, d’ençà que havien estudiat junts a Ripoll, centre i lligam de les cultures musulmana i europea. Ambdós viatjaren a Roma per visitar el papa Silvestre II i van retornar d’aquell viatge amb l’esmentada butlla, que es va conservar al llarg dels segles a l’arxiu catedralici i ha arribat fins als nostres dies bastant malmesa.

Es considera com un dels documents fundacionals del Principat d’Andorra, a partir de la unificació de diversos comtats catalans, i també la carta de poblament d’alguns municipis catalans. Aquestes butlles són confirmacions de les propietats de la terra i esdevingueren una pràctica generalitzada, tant pels papes com pels reis, després que les terres havien quedat ja lliures de la invasió sarraïna.

Es tracta d’una de les 10 butlles papals escrites en papir existents a Catalunya, de les 25 que encara es conserven a tot el món. Quan va arribar al Centre per ser restaurada, el papir tenia un aspecte grogós i ressec, moltes fibres estaven trencades i esfilagarsades i hi havia molts forats i galeries provocats pels insectes xilòfags. A la part inferior de la butlla hi manca un tros, precisament a la zona de la signatura i la data, i tampoc es conserva el segell. La intervenció de restauració del document ha estat cofinançada pel Departament de Cultura de la Generalitat la Generalitat i el Bisbat d’Urgell.

Notícia publicada al diari Ara el 4/12/2012