Tipologia de Butlles pontifícies

Fa uns mesos es va presentar el Butllari de Catalunya: documents pontificis originals conservats als arxius de Catalunya (1198-1417) obra escrita pels doctors Tilmann Schmidt i Roser Sabanés fruit de l’àrdua cerca en diversos arxius catalans tant eclesiàstics, com de titularitat municipal i comarcal  de Catalunya, a l’Arxiu Secret del Vaticà i la Biblioteca Nacional de Catalunya.

Aquesta publicació, que presenta els documents papals medievals originals conservats als arxius de Catalunya, es pren del programa de publicacions de la Biblioteca Apostòlica Vaticana la qual va inaugurar als anys setanta del segle passat, juntament amb la Comissió Internacional de Diplomàtica, el projecte de l’Index Actorum Roma- norum Pontificum, és a dir, l’inventari, la descripció i l’anàlisi dels documents papals medievals, començant per les butlles del papa Innocenci III, del 1198, fins a l’elecció del papa Martí V al Concili de Constança l’any 1417.

En el primer volum d’aquest Butllari de Catalunya ens trobem amb una “premissa” en la qual ens parla de l’elenc papal amb documents pontificis, una relació amb els arxius consultats a Catalunya (fonts i fons); taules amb la distribució dels documents sobre els pontificats, les lletres tancades trobades i el contingut general de les butlles pontifícies. Tota aquesta premissa és interessant de llegir i treballar, però considerem destacable els apartats que tracten el formulisme, la tipologia i el contingut general de les butlles pontifícies. D’aquests us en fem cinc cèntims

FORMULISME DE LES BUTLLES PONTIFÍCIES I TIPUS[1]

El terme butlla indica en sentit propi el segell de plom que penja dels documents, inclosos els papals, i només en el temps s’aplicà, per extensió, als documents pontificis. La butlla penja dels documents privilegia i litterae de diverses classes, mitjançant fils de diversos colors (roig i groc), de seda o cànem. Quan es tracta d’un document privilegia o privilegi s’utilitzava el fil de seda roig i groc, i quan es tracta d’una littera o carta (gratiosa, mandata, secreta, clausa, consistoriale) el fil era de cànem.

Documentalment, el terme butlla s’aplica a la documentació pontifícia, i en aquest període del segle XIII al segle XV hi havia una rigorosa distinció en les classes de documents entre privilegia i litterae, aquestes de diversos gèneres: gratiosae, mandata, secretae, clausae, consistoriales.

Totes les butlles porten en la intitulatio el nom del pontífex, seguit del títol episcopus servus servorum Dei, i després el nom del destinatari seguit de la fórmula: salutem et apostolicam benedictionem; o també per una fórmula genèrica del tipus: Ad perpetuam rei memoriam, Ad certitudinem presentium et memoriam futurorum o altres similars.

Quan es tracta d’un privilegi, el nom del pontífex està escrit tot en lletres capitals i quan es tracta d’una carta, amb lletres minúscules. Al final s’afegeix la data començant amb la indicació del lloc de l’expedició de la butlla, mes, dia i any del regnat del pontífex que l’emet.

Les butlles eren sempre confeccionades en pergamí (de diferent mida d’acord amb el text que acollien) i anaven enrotllades o plegades; les plegades o cartes tancades (litterae clausae) eren cartes personals, gairebé privades per assegurar-ne la confidencialitat, que només podia obrir el destinatari, el nom del qual estava escrit al revers, portaven fil de cànem i generalment anaven adreçades al rei o a la reina, i, ocasionalment, a bisbes, alguns nobles i ciutadans.

Totes les butlles eren assegurades, normalment, amb segell de plom i, ocasionalment, quan era de molta importància, amb segell d’or, i escrites sempre en llatí.

Els tipus de documents pontificis més emprats en el butllari (de Catalunya)  són: els privilegis papals o privilegia, amb indicacions per a les esglésies i el clergat, tan nombrosos a Catalunya i Aragó com en altres punts de l’Europa medieval, documents que segueixen el conegut formulari de la Cancelleria papal, confirmació de les possessions, la celebració de la missa si la regió estava sota l’interdicte eclesiàstic, etc.

Les cartes de justícia o litterae mandatae, que són manaments del Papa com a jutge suprem als bisbes i prelats per decidir respecte a una causa o un procés apel·lat per una part contrària a la cúria romana.

Al regne d’Aragó n’hi ha moltes més que a Alemanya, França i Anglaterra. Així, es podria dir que els aragonesos i catalans apel·laven molt sovint i molt ràpidament a la cúria romana respecte als altres pobles. Aquestes cartes papals són molt interessants perquè al principi dels documents la corresponent controvèrsia es descriu amb precisió i detall per proporcionar la informació jurídica sobre la causa en qüestió als jutges delegats. Les controvèrsies eren sobre temes molt diversos, naturalment entre clergues, per exemple sobre els límits de les seves parròquies, i entre bisbes, sobre els límits de les seves diòcesis i els delmes que els pertocaven. Però aquestes apel·lacions no es processaven judicialment i no es decidien a la cúria romana, sinó que sovint els papes les encarregaven als jutges delegats del país corresponent. No obstant això, molts contendents d’Aragó i Catalunya portaven les causes a Roma, i no solament clergues, sinó també laics, nobles i ciutadans.

Les lletres tancades o litterae clausae

Eren cartes personals gairebé privades que només podia obrir el destinatari, el nom del qual estava escrit al revers. N’hi ha una gran quantitat d’aquestes adreçades personalment al rei Jaume I d’Aragó i als seus antecessors i successors. Hi va haver èpoques, això no obstant, al segle XIII, en què el corresponent papa escrivia com a mínim cada sis mesos una carta al rei d’Aragó

CONTINGUT GENERAL  DE LES BUTLLES PONTIFÍCIES

El butllari recull aquests documents pontificis des d’Innocenci III (1198) fins a Benet XIII (1417), i inclou un total de trenta-quatre papes, vint-i-vuit dels quals van donar butlles arreu de Catalunya; a més de les nou atorgades pel Concili de Constança (1414-1418). En aquest sentit, hem diferenciat tres grans etapes que corresponen a tres grans períodes en la història del pontificat baixmedieval:

1. El segle : d’Innocenci III (1198) a Benet XI (1304). XIII
2. El papat d’Avinyó: de Climent V (1305) a Gregori XI (1377).
3. El Cisma d’Occident: d’Urbà VI (1378) a Benet XIII (1417). Concili General de Constança (1414-1418).

Quant al contingut de les butlles, en general, podem destacar els aspectes següents:

4. Les relacions amb els bisbats i les diòcesis corresponents.
5. Les relacions amb els ordes religiosos i militars.
6. Les relacions entre el poder espiritual, representat per Roma, i el poder temporal de les diferents monarquies i l’Imperi, en el nostre cas amb els reis d’Aragó. A partir del segle XIII, quan del període de lluita per la llibertat de l’Església, característic dels segles XI –XII, s’ha passat al que els historiadors anomenen lluita pel dominium mundi, característic d’aquest període baixmedieval. Un període marcat per conflictes de caire jurisdiccional, beneficial i fiscal, especialment.
7. El món complex de les relacions diplomàtiques, amb la presència i actuació dels diferents nuncis i legats pontificis.
8. La participació de l’Església catalana en els grans concilis ecumènics celebrats durant aquests temps, i on les decisions preses transcendien l’àmbit purament eclesiàstic, tot afectant el conjunt de la societat, el poder polític inclòs. En aquest sentit cal destacar la transcendència en el desenvolupament eclesiàstic i polític posterior que significà tot el període del Concili de Constança.

 

[1] Schmidt, T; Sabanés, R: Butllari de Catalunya. Barcelona, Fundació Noguera, 2016. Volum I, pàg. 20- 35.

La butlla pontifícia del papa Silvestre II, una aproximació a la seva història

Tal i com varem explicar en una entrada anterior, la butlla en papir del papa Silvestre II, de l’any 1001, va ser restaurada i des de fa uns mesos torna a estar al Museu Diocesà de la Seu d’Urgell, aquesta es caracteritza per ser un dels  pocs documents en papir que es conserven en el nostre país.

Avui no parlarem de la història de la butlla del papa Silvestre II, sinó recordar que es tracta d’un dels papirs, en llatí, emesos pels papes que solien marcar, a l’Edat Mitjana, els límits territorials dels municipis i les propietats dels abats, dels bisbes i dels comtes.

En aquest cas, es tracta d’una de les 10 butlles papals existents a Catalunya, de les 25 que encara es conserven a tot el món. Les catalanes es troben repartides pel territori, dues a l’Arxiu Capitular de Girona, cinc a l’Arxiu Episcopal de Vic, una a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, i dues a Barcelona, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Les altres 15 butlles papals existents al món es troben a França, Itàlia i Alemanya.

Respecte de l’origen de la paraula “butlla”, aquesta designava en un principi només el segell de plom que acompanyava els documents reials o papals, però al voltant del segle XIII va començar a tenir aquest nom tot el document.

Pel que fa al suport de papir, els historiadors han documentat que es van continuar escrivint esporàdicament documents en papir fins al segle XIV, fins i tot quan ja feia temps que prevalia l’ús del paper. El fet que el suport de la butlla sigui el papir respon a la voluntat de distinció i prestigi per part de la cancelleria vaticana, ja que es tractava d’un material molt car.

Aquest proper dissabte 23 de febrer l’arxiver diocesà i capitular d’Urgell, Mn. Benigne Marquès, gran coneixedor de la documentació medieval i d’aquesta butlla en concret realitzarà una conferència en la qual explicarà el document, el seu contingut i context.

La conferència es farà el dissabte 23 de febrer de 2013 a les 12h al Museu Diocesà d’Urgell.

L’acte s’emmarca en les activitats de difusió de Catalonia Sacra, una iniciativa dels bisbats catalans per donar a conèixer el patrimoni arquitectònic i artístic vinculat a l’Església Catòlica.

Anna Esteve

Arxiu Diocesà de Lleida

Restauració d’una butlla pontifícia de l’any 1001 procedent de l’Arxiu Capitular de l’Urgell

El document va ser redactat i signat per Silvestre II i s’adreça a l’església urgel·litana per concedir-li el privilegi d’immunitat i confirmar-li totes les seves possessions

El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) ha restaurat una butlla del papa Silvestre II, un privilegi papal escrit en llatí sobre papir que data de l’any 1001. Procedent de l’Arxiu Capitular d’Urgell, aquest document s’exhibeix al Museu Diocesà de la Seu d’Urgell i és propietat del Bisbat d’Urgell. Està redactat i signat pel pontífex, a petició del bisbe Sal·la, i s’adreça a l’església urgel·litana per concedir-li el privilegi d’immunitat i confirmar-li totes les seves possessions.

Part superior de la butlla, un cop restaurada

El comte d’Urgell, Ermengol I, i el bisbe Sal·la sembla que estaven units per una antiga amistat, d’ençà que havien estudiat junts a Ripoll, centre i lligam de les cultures musulmana i europea. Ambdós viatjaren a Roma per visitar el papa Silvestre II i van retornar d’aquell viatge amb l’esmentada butlla, que es va conservar al llarg dels segles a l’arxiu catedralici i ha arribat fins als nostres dies bastant malmesa.

Es considera com un dels documents fundacionals del Principat d’Andorra, a partir de la unificació de diversos comtats catalans, i també la carta de poblament d’alguns municipis catalans. Aquestes butlles són confirmacions de les propietats de la terra i esdevingueren una pràctica generalitzada, tant pels papes com pels reis, després que les terres havien quedat ja lliures de la invasió sarraïna.

Es tracta d’una de les 10 butlles papals escrites en papir existents a Catalunya, de les 25 que encara es conserven a tot el món. Quan va arribar al Centre per ser restaurada, el papir tenia un aspecte grogós i ressec, moltes fibres estaven trencades i esfilagarsades i hi havia molts forats i galeries provocats pels insectes xilòfags. A la part inferior de la butlla hi manca un tros, precisament a la zona de la signatura i la data, i tampoc es conserva el segell. La intervenció de restauració del document ha estat cofinançada pel Departament de Cultura de la Generalitat la Generalitat i el Bisbat d’Urgell.

Notícia publicada al diari Ara el 4/12/2012