Restauració i digitalització de les pel·lícules del Carnaval de Solsona i projecció de la pel·lícula de 1972


Recentment s’ha presentat la restauració i digitalització de les pel·lícules del Carnaval de Solsona, des de l’any 1972 fins l’any 1986 i es va projectar també una filmació inèdita de l’any 1972.

carnaval_2Aquesta tasca ha estat possible gràcies a la col·laboració entre l’Associació de Festes del Carnaval, el Consell Comarcal i l’Arxiu Comarcal del Solsonès.
Els objectius d’aquesta restauració responen a dos factors: primer, assegurar la conservació i, en segon lloc, fer possible la seva difusió.

Aquestes pel·lícules són d’un gran interès cultural, social i històric per l’estudi de la societat solsonina i, per extensió, del país. En ple franquisme es va fer el carnaval de Solsona, sempre en la nostra llengua. El paper de l’alcalde, Jaume Serra i Jounou, va ser decisiu; tot i així, les incerteses acompanyaren la seva celebració, recordem que ens trobem a l’any 1971. El programa d’aquell any deia “Ja fa molts anys que no el vèiem, estava tot malaltís, però ara torna a arribar al país”.  I el Carnaval va tornar per quedar-se.

La pel·lícula que es va projectar va ingressar a l’Arxiu l’any passat i és la primera elaborada com a tal, només existeix l’antecedent d’unes imatges de l’any 1971 que recullen l’episodi de la crema. Hem d’esmentar un seguit de persones que varen ser claus en l’elaboració i muntatge de les filmacions: Manel Viladrich, Jaume Flotats, Joan Caelles, Juli Pérez, Jaume Ester, Miquel Vendrell, E. Flotats, entre altres, gràcies a la seva tasca hem pogut gaudir d’aquest material. El muntatge s’articulava al voltant d’una història amb un llenguatge irònic i satíric i la narració, dels primers anys, tenia la veu de Ramon Gualdo.

La tasca que s’ha portat a terme ens ha permès assolir els objectius que ens vàrem fixar i fer que aquest patrimoni es pugi manifestar de forma plena pel conjunt de la societat solsonina. A més totes aquestes actuacions, han tingut un ampli ressò en els mitjans de comunicació com TV3 i el Canal 3/24. La notícia també va tenir ressó en els mitjans digitals com VilawebNació digitalla VanguardiaRegió7 i, també, en pàgines d’institucions i entitats com la pàgina del Grup d’arxivers de Lleida, el Consell Comarcal del Solsonès o l’Ajuntament de Solsona. En la premsa escrita ho van recollir nombroses publicacions com la revista local Celsona i en el diari Regió7, entre altres. En el món de la ràdio, a més a més, de les ràdios locals va tenir una àmplia cobertura a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.

 

Anuncis

Presentació de les digitalitzacions de les pel·lícules del Carnaval de Solsona (1972-1986) i projecció de la pel.lícula de l’any 1972


El passat divendres 21 de febrer, es va presentar la digitalització de les pel·lícules del Carnaval de l’any 1972  a l’any 1986 i es va projectar la pel·lícula inèdita de l’any 1972.

És el resultat d’un treball que ha comptat amb la implicació de l’Associació de Festes del Carnaval, el Consell Comarcal i l’Arxiu Comarcal del Solsonès. Els seus objectius responen a dos factors: primer, assegurar-se la conservació i, en segon lloc, fer possible la seva difusió. Aquestes primeres pel·lícules són un testimoni d’un gran interès cultural, social i històric. En ple franquisme es va fer el carnaval de Solsona, sempre amb la nostra llengua. El paper de l’alcalde, Jaume Serra i Jounou, va ser decisiu; tot i així, les incerteses acompanyaven la seva celebració, recordem que ens trobem a l’any 1971. El programa d’aquell any deia “Ja fa molts anys que no el vèiem, estava tot malaltís, però ara torna a arribar al país” .  I el Carnaval va tornar per quedar-se.

Carnaval 002

La pel·lícula va ingressar a l’Arxiu l’any passat i és la primera elaborada com a tal, amb l’antecedent d’unes imatges de l’any 1971 que recullen l’episodi de la crema. No podem deixar d’esmentar un seguit de persones que varen ser claus en l’elaboració i muntatge de les filmacions: Manel Viladrich, Jaume Flotats, Joan Caelles, Juli Pérez, Jaume Ester, Miquel Vendrell, E. Flotats, entre altres, han fet possible que gaudim d’aquest material. El muntatge sovint s’articulava al voltant d’una història amb un llenguatge irònic i satíric i la narració, dels primers anys, tenia la veu de Ramon Gualdó.

 La tasca que s’ha portat a terme ens ha permès assolir els objectius que ens varem fixar i fer que aquest patrimoni es pugi manifestar de forma plena pel conjunt de la societat solsonina.

Carnaval a la Val d’Aran


190005630000466,0001A la Val d’Aran a aquest costum se’l coneix com Magràs. El lingüista, Joan Coromines, ens explica en el seu llibre “El Parlar de la Vall d’Aran” que la paraula fa referència al Carnaval sencer i no al dimarts de Carnestoltes. En algunes poblacions araneses rep altres noms com Barbacàs a Canejan o Titassi a Les.

A la població de Canejan, se celebra el Barbacàs un dels primers actes de la celebració del Carnestoltes. Segons Joan Bellmunt i Figueras: “Tots els que participaven en aquesta trobada duien esquelles penjades pel cos, amb la qual cosa el terrabastall estava garantit. El pastor disfressat obria la comitiva, i duia un bastó amb un drap penjat a la punta que li embrutaven tot de sutge, amb aquell drap podia embrutar a qui volgués. Aquest era qui portava les esquelles més grans. La comitiva passava per tot el poble, i duien cendra i altres coses que anaven tirant damunt dels que trobaven. El soroll era màxim, ja que segons el terrabastall que feien es considerava que la festa havia anat bé o no. Els pastors, alguns dels quals duien pells com a vestit, eren qui més hi participaven en aquest l’acte inaugural”.
190005630000515
A la població de Les, segons Bellmunt: “El dia de la Candelera començaven els carnavals, el nom dels quals era Titassi. A partir d’aquell dia, i sobretot el jovent, sortien en arribar el capvespre, fent gatzara, i passant per les cases de la població. Trucaven a les portes, entraven i agafaven llonganissa o botifarra del rebost d’aquella casa i després feien un sopar cada dia amb allò que arreplegaven. Anaven passant per cases diferents, amb la qual cosa quan s’acabava el Titassi no quedava cap casa que no hagués rebut la visita d’aquells amants de la gatzara, que per cert mai no se sabia qui eren perquè duien la cara tapada.

En els fons patrimonials dipositats a l’Archiu Generau d’Aran es conserven algunes fotografies d’aquestes festes de Magràs.

Texts extrets de l’obra de Joan Bellmunt i Figueras titulada “Fets, costums i llegendes. Val d’Aran”.