Ajuda a localitzar els titulars legítims dels “Papers de Salamanca”


pp0010Una de les principals tasques dels arxius és la defensa i preservació dels drets dels ciutadans i aquesta és una de les tasques que els arxivers han d’esmerçar més esforç. És cert que això comporta un accés indiscriminat i per tant una transparència de fons. És per això que el treball dels professionals dels arxius va des de la identificació a la descripció, la classificació i, de vegades, la restauració, tot per poder assegurar la conservació, sí, però aquesta conservació no té cap sentit si no es pot accedir i, sobre tot, sinó es conserva la documentació que garanteix els drets de la comunitat i dels seus individus, però també la seva memòria. En cap cas creiem que l’objectiu principal d’un arxiu és el de fer de dipòsit de coneixement per l’elaboració de la Història, com un mena de factoria que se n’ocupa de recollir tota la documentació i materials que puguin existir sobre una època o període històric, per tal de facilitar la feina d’historiadors especialistes. És cert que és una de les activitats que es deriven de la tasca principal i que ens el treball dels estudiosos ajuden a difondre els fons que es troben en cada un dels arxius i fins i tot a establir relacions i sinergies necessàries per poder arribar a  entendre millor el moment històric en el que es va produir la documentació que es troba recollida en cada un dels arxius, però sempre tenint present que es per la transparència de fons i la defensa dels drets de les persones que obrim les portes cada dia.

Els que seguiu aquest bloc us sonarà el que heu llegit  fins ara, ja que ho hem repetit cada cop que se’ns ha presentat una oportunitat i ho fem perquè estem convençuts i convençudes. Ara ho tornem a portar fins aquí arrel de la crida quee l’Arxiu Nacional de Catalunya ha fet per trobar als possibles propietaris d’una part de la documentació que es va traslladar des de l’Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola, avui Centre Documental de la Memòria Històrica, a l’Arxiu Nacional de Catalunya en compliment de la LLEI 21/2005, de 17 de novembre. Aquesta crida té com objectiu tornar-los la possessió de la documentació i restituir així una part de la memòria que els hi va ser arrabassada.

D’aquesta crida s’han fet ressò abans que nosaltres l’Associació d’Arxivers – Gestors Documentals de Catalunya en el seu butlletí núm. 85  i la premsa catalana en alguns articles durant les últimes setmanes. És necessari continuar amb la difusió de la campanya per aconseguir entre tots que l’ANC ho pugui aconseguir el major grau d’èxit possible:

Ajuda’ns a localitzar els titulars legítims dels “Papers de Salamanca”megafono

 

 

Anuncis

Més “Papers de Salamanca”, però no tots


Com en un esgotador serial, aquesta setmana s’han rebut a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) una nova remesa dels Fitxer:Spanish civil war archive.jpg“papers de Salamanca”. Segons la Ministra de Cultura, és la darrera tramesa de documentació des de l’Arxiu General de la Guerra Civil a Salamanca. Tot i que segons el Centre Documental de la Memòria Històrica, el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, i la Comissió de la Dignitat, encara queda una part important que retornar.

En aquest capítol han retornat a Catalunya molta de la documentació confiscada a partits polítics, associacions i organismes civils, 715 lligalls de la secció Político Social de Barcelona, instal·lats en 365 caixes d’arxiu que pel que hem pogut veure en les fotos i atenent a algunes publicacions es recollien en 53 capses. Entre aquestes caixes, hi ha 15 capses de la secció Político Social de Lleida, que inclouen documents de la columna de Durriti, de les seccions de UGT i d’Esquerra Republicana.

Aquesta vegada tot i que institucionalment per part de Catalunya se li ha donat prou importància, no ha estat així per la societat civil i els mitjans de comunicació en cap format. La qüestió s’ha despatxat amb unes quantes línies que en la major part dels casos recollien unes declaracions fugisseres de la Ministra i més reposades del sr. Rangel, delegat del govern a Catalunya i del sr. Mascarell.

Al diari Avui del dia 20 d’aquest mes es pot llegir per boca del director de l’ANC, Sans Travé, que durant el mes d’agost es registrarà la documentació i es prepararà per posar-la en disposició de retornar-la a les entitats jurídiques i particulars que siguin els seus legítims propietaris, qui des d’aquell moment tindran un any per a reclamar-la.

Cal esperar que el pròxim trasllat es faci tot seguit i sigui l’últim, si hi ha sort que sigui en aquesta legislatura agònica, perquè sinó no acabarà de ser mai més que una altra de les reivindicacions eternes, aconseguides de forma incompleta i sempre com a resultat de negociacions dures i difícils, en les que en cada sessió cal explicar per què es reclama el retorn dels “papers de Salamanca”.

Podem preguntar-nos per què ara, per què no s’ha traslladat ja tot o per què aquesta vegada no s’ha fet a bombo i plateret i a penes s’ha seguit la notícia, però això potser millor discutir-lo a través dels comentaris…