XVIè Congrés d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya – Amb E d’error i d’èxit: què fem malament, i què fem bé?


PetxaKutxa

 

Com ja us vam informar, el proper mes de maig tindrà lloc a Reus el XVIè Congrés d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya. En aquesta ocasió s’ha previst crear els espais necessaris on poder compartir les nostres experiències.

Sovint els arxius i els arxivers, davant l’habitual migradesa de recursos, estimulem la imaginació i som capaços de trobar solucions senzilles i eficaces a problemes comuns a totes les organitzacions. El món del programari lliure i la potència creixent de les eines d’usuari final ha obert un enorme ventall de possibilitats a aquells equips i organitzacions que combinen pocs recursos i molta imaginació.

Heu desenvolupat alguna eina o solució tecnològica senzilla que sigui aplicable a la gestió documental? Ho heu fet a baix cost i amb eines assequibles? Us ha donat bon resultat? Creieu que es pot compartir aquesta solució? Si aquest és el vostre cas, al Congrés d’Arxivística de Catalunya ens agradaria sentir la vostra veu, i conèixer exemples de solucions tecnològiques senzilles i assequibles que hagin donat resposta a reptes de la gestió documental de les organitzacions, tant públiques com privades. Si voleu presentar, i si escau compartir, la vostra eina o solució, ara és el moment!

Participar

Podeu participar amb una breu demostració, en format PetxaKutxa, en la qual disposareu de 4 minuts per explicar molt breument les característiques de la vostra eina i, si és possible, veure-la en funcionament. Un cop exposades totes les demostracions, s’obrirà un debat per a comentar-les i, si escau, fixar les bases per a compartir-les.

Si voleu participar, només cal que ens feu arribar una presentació, de no més de 6 diapositives, on s’expliqui la vostra proposta. L’estructura d’aquesta presentació es recomana que sigui la següent:

  1. Nom de l’eina o solució tecnològica (incloent dades de contacte dels presentadors)
  2. Breu descripció del context i objectius que n’han propiciat el desenvolupament
  3. Breu descripció de l’entorn tecnològic en què s’ha desenvolupat
  4. Breu enumeració de les funcionalitats
  5. Captures de pantalla de les principals funcionalitats
  6. Síntesi del que pot aportar aquesta eina a un sistema de gestió documental

De totes les propostes rebudes el comitè científic triarà per a ser exposades aquelles que aportin solucions més originals, a un cost assequible, i que puguin ser més exportables a altres casos similars.

El termini per a fer arribar les presentacions finalitza el 31 de març. La decisió sobre les propostes seleccionades es comunicarà el 14 d’abril. La tramesa de les presentacions s’ha de fer a través de la següent adreça:  recerca@arxivers.com

Reus

Anuncis

XVI Congrés d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya – La Gestió Documental: El futur (és) ara!


Reus

Els propers dies, 4, 5 i 6 de maig de 2017, tindrà lloc a la ciutat de Reus el nostre XVI congrés, organitzat per l’Associació d’Arxivers de Catalunya que per primera vegada incorpora en el seu nom el concepte de “gestió documental”. Aquest serà un dels grans temes presents en el congrés que tractarà totes les fases de la gestió de documents de manera innovadora, revisant molts del seus punts fins ara acceptats com a bàsics, i mirant d’aportar una dimensió potent per afrontar els reptes socials i empresarials que el present i el futur ens deparen.

A partir d’ara l’esdeveniment passa a anomenar-se Congrés d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya integrant d’aquesta manera els diferents perfils professionals que van des de la participació en la creació dels documents fins a la seva preservació a llarg termini. En aquest llarg procés, amb la participació dels nostres professionals, el rigor i la competència empresarial necessària i amb el treball interdisciplinari amb altres professionals, podem bastir les sòlides bases de l’accés a una informació de qualitat. Aquest serà un dels grans temes presents en aquest congrés que tractarà totes les fases de la gestió de documents de manera innovadora, revisant molts dels seus punts fins ara acceptats com a bàsics, i mirant d’aportar una dimensió potent per afrontar els reptes socials i empresarials que el present i el futur ens deparen. Estem convençuts que aquests coneixements han de servir per modular l’Administració Digital del futur i per contribuir activament en una Societat Digital més justa, cívica i compromesa. Des dels dissenys dels procediments que facin més eficients els processos de negoci a la preservació del coneixement que esdevindrà patrimoni i memòria de la nostra activitat humana. L’arxivística i la gestió documental conviuen en un mateix paradigma de continuïtat i eficiència, i creix l’interès i la necessitat entre els seus professionals per garantir estructures administratives més sòlides i una rendició de comptes ajustada tant del present com del passat.

Amb el màxim esforç dels nostres socis institucionals i partners tecnològics i amb el treball d’un comitè científic de primera qualitat disposareu d’un programa ben atractiu a tots nivells. L’AAC es compromet una vegada més a fer que aquest Congrés sigui una referència catalana, però que el coneixement i el valor que l’arxivística d’aquest país ofereix pugui ser també presentada arreu del món.

Programa científic

Inscripcions

 

 

Programa científic del XV Congrés d’Arxivística de Catalunya (28-30 maig 2015, Lleida)


Congrés d'Arxivística de CatalunyaDel 28 al 30 de maig de 2015 Lleida acull el XV Congrés d’Arxivística de Catalunya que enguany duu per títol PRESERVACIÓ DIGITAL. ACCÉS PERMANENT. El programa científic del congrés està estructurat en 7 ponències i 7 taules rodones.

El programa està pensat per donar resposta a 3 objectius generals: De què parlem quan parlem de preservació digital? On puc anar a buscar solucions de preservació digital? i Quin serà el meu paper quan ja hagi contractat serveis de preservació digital?

Per tal d’acomplir aquests objectius el comitè científic va decidir estructurar el programa a partir de 5 línies argumentals:

  • En quins entorns afecta la problemàtica de la preservació, en què consisteix aquesta problemàtica, i quins són els principals referents per a resoldre-la.
  • Quines solucions tecnològiques (software i serveis) permeten resoldre cadascuna de les problemàtiques de la preservació digital. Incloent demostracions de solucions en sessió paral·lela.
  • Accés permanentCom es configuren els serveis de preservació digital al núvol (externalització i concentració), quines implicacions jurídiques i funcionals té l’externalització tecnològica (riscos i avantatges), com conserva el valor el concepte “memòria”.
  • El pas subsegüent a l’externalització tecnològica és l’externalització completa del servei. Quin paper jugarà l’arxiver en un entorn altament externalitzat (o amb concentració massiva de serveis).
  • Un nou tipus d’arxius requereix un nou sistema d’arxius. Presentació del llibre blanc de l’AAC-GD.

El programa definitiu del XV Congrés d’Arxivística de Catalunya “Preservació digital. Accés permanent” és el següent:

Dijous, 28 de maig de 2015

  • 09:00 a 10:00 h. Acte inaugural 
  • 10:00 a 11:00 h. Nancy McGovern. (Head Curation and Preservation Services. MIT Libraries) De què parlem quan parlem de preservació digital?

Pausa cafè (exposició comercial)

  • 11:30 a 13:30 h. Taula Rodona. L’experiència catalana en preservació digital, amb:
    • Maite Muñoz (Cap de l’arxiu del Museu d’Art Contemporani de Barcelona)
    • Raimon Nulart (Cap de Serveis de Gestió i Preservació Digital del Consorci AOC)
    • Karibel Pérez (Coordinadora de l’Àrea de Tecnologia de la Informació de la Biblioteca de Catalunya)
    • Miquel Térmens (Professor. Facultat de Bibloteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona)
    • Moderador: Lluís-Esteve Casellas

Dinar (exposició comercial)

  • 15:30 a 16:30 h. José Carlos Ramalho (Departament d’Informàtica. Universidade do Minho KEEP solutions) Tecnologia i serveis de preservació digital 
  • 16:30 a 17:30 h. Taula Rodona. Com funciona un repositori digital, amb:
    • Miquel Ángel Mádero (Coordenador da Rede Brasileira de Serviços de Preservaçao Digital. Instituto Brasileiro de Informaçao em Ciencia e Tecnologia)
    • Jordi Serrano (Cap de Serveis Digitals de les Biblioteques Universitàries. Universitat Politècnica de Catalunya)
    • Moderador: Miquel Térmens

Pausa cafè (exposició comercial)

  • 18:00 a 19:00 h. Bert Lemmens (Investigador PACKED vzw) Els formats preferents de preservació digital
  • 19:00 a 20:00 h. Taula Rodona. La integració entre la gestió documental i la preservació, amb:
    • Empar Costa (Ajuntament de Manlleu)
    • Pepita Raventós (Servei d’Arxiu i Gestió de Documents. Universitat de Lleida)
    • Eva Roca (Universitat Pompeu Fabra)
    • Moderador: Raimon Nulart

Divendres, 29 de maig de 2015

  • 09:00 a 10:00 h. Ricard de la Vega (Computing and Applications Manager at Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)) De què parlem quan parlem de serveis al núvol?
  • 10:00 a 11:00 h. Barbara Sierman (Manager Digital Preservation Research. Koninklijke Bibliotheek) Com planificar la preservació digital.

Pausa cafè (exposició comercial)

  • 11:30 a 13:30 h. Taula Rodona. Preservació digital com a servei (Saas), amb:
    • Antonio Guillermo (Chief Operating Officer Libnova)
    • Ramon Ros (Coordinador d’Aplicacions Bibliotecàries i Documentals. Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya)
    • Pep Lluís de la Rosa (Professor. Universitat de Girona. Centre Easy)
    • Mario Yélamos (Director Divisió Business Information Management)
    • Moderador:

Dinar (exposició comercial)

  • 15:30 a 16:30 h. Thomas Risse (Technical director of ARCOMEM project) I tot el que queda fora? Què arxivo quan dic que arxivo?
  • 16:30 a 17:30 h. Taula Rodona. És segur externalitzar la custòdia digital? amb:
    • Ramón Miralles (Coordinador d’auditoria i seguretat de la informació. Autoritat Catalana de Protecció de Dades)
    • Javier Prenafeta (Advocat experts en tecnologies de la informació)
    • Oriol Torruella (Assessor del Departament de Protecció de Dades i Comerç electrònic)
    • Moderador: Nacho Alamillo

Pausa cafè (exposició comercial)

  • 17:30 a 19:30 h. Taula Rodona. La nova ISO 9001:2015: una oportunitat per a la gestió documental
    • Coordina: Observatori i Difusió de les normes de Gestió de documents del CTN50/SC1 d’ AENOR. Activitat organitzada en col·laboració amb les XIV Jornades Espanyoles de Documentació (Fesabid’15). Més informació
  • 19:00 a 20:00 h. Assemblea de l’AAC-GD

Dissabte, 30 de maig de 2015

  • 09:00 a 10:00 h. Luís Antonio Castrillo (Coordinador del equipo español del proyecto APEx) Aránzanzu Lafuente (Coordinadora del equipo español del WP4 del proyecto APEx) Arxius digitals en un  món en xarxa
  • 10:00 a 11:00 h. Nacho Alamillo (General Manager. Astrea La Infopista Jurídica SL) Impacte de la nova legilació estatal.
  • 11:30 a 12:30 h. Taula Rodona. Les polítiques públiques de preservació amb:
    • Enric Cobo (Coordinador General d’Arxius. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya)
    • Miquel Estapé (Subdirector del Consorci d’Administració Oberta de Catalunya (AOC))
    • Eugènia Serra (Directora de la Biblioteca de Catalunya)
    • Josep Fernández Trabal (Arxiu Nacional de Catalunya)
    • Moderador: Joan Soler
  • 12:30 – 13:30 h. Clausura

Logo Congrés

XIII Congrés d’Arxivística de Catalunya. Arxivers, ens reinventem?


El 13 és un número amb mala fama per uns i bona per els altres (els alternatius), però no podem negar que en la nostra cultura, junt al fet de veure un gat negre i passar sota l’escala, està entre el Top Ten de la malastrugança. Bé, doncs en aquesta ocasió no va ser el cas, aquest 13é Congrés, malgrat el número i el seu títol ambigu, que no presagiava massa novetats, va aconseguir remoure’ns en les butaques, provocar debat i deixar-nos una bossa plena de deures per pensar, mirar i llegir.

El Congrés es va iniciar amb la participació del filòsof Xavier Antich, qui amb la ponència  Del “Mal d’Arxiu” a la “febre d’arxiu, ens va parlar de les relacions entre l’art i les tècniques d’arxiu. Ens vam veure retratats des de les seves paraules com a part important de la cultura, del coneixement, de la memòria i, per un moment, ens vam sentir part essencial de l’objecte de creació, eina i intèrpret de la ment creadora. El matí va seguir amb una ponència acadèmica sobre el Servei Interministerial dels Arxius de França (Ministeri de Cultura i Comunicació), per part d’un més que correcte Jean-François Moufflet.

Però el Comitè científic del Congrés no ens havia preparat un seguit de ponències per augmentar el nostre ego professional i la nostra complaença personal, a la tarda quan la son ens pujava de la panxa plena als ulls amb una voluntat amagada de tancar boca i orelles, en Joan Soler ens va espavilar amb un tema que d’entrada no semblava el més adient per l’hora Una diplomàtica pels documents en crisi  i, entre la diplomàtica antiga i la medieval, ens va colar la diplomàtica digital. I, com qui no diu res, va fer una crítica als programes universitaris que per anar cap a Bolonya fan desaparèixer la paleografia i la diplomàtica del llistat de matèries a estudiar, incloent alguns estudis superior d’Arxivística, fent un apunt ràpid als programes de formació i fent-se moltes preguntes sobre els professionals dels documents, la seguretat dels documents i la necessitat peregrina de tercers per validar, sistemes, documents i professionals.

La tarda va acabar com el matí amb una ponència interessant, eminentment acadèmica que ens mostrava la experiència que en EUA tenen amb el documents i les web 2.0. Així es preparava una passejada pels jardins de Santa Clotilde durant la caiguda de la tarda, la mar a l’esquena i el sol amagant-se a través de la serra del davant, mentre esbrinàvem quina mena de menjar arribava en cada plat.

Al matí del dia 6, de la mà d’en Julio Quílez, va arribar la passió i la revolució dels conceptes, de les eines, de les formes, Aproximació a les ontologies: definició i construcció. Aplicacions en el cap de l’arxivística, ens va deixar clar que el document està patint un canvi (bé ho havíem intuït) que derivarà a una dissolució en la dada gestionada, recollida, relacionada i tractada formant part de diferents sistemes que se ocuparan de la seva integració i federació. Dades que quedaran descrites a través de webs semàntiques, però que necessitaran del disseny d’esquemes de relació que permeti la seva recuperació des del llenguatge natural i en diferents contexts. Julio ens va donar la paraula estrella ontologia.

Encara no havíem paït la ponència premonitòria anterior que Jordi Graells ens va transportar al nou món que apunten les eines 2.0, recordant-nos que suposaran un canvi de paradigma en la forma de treballar, en les relacions de les administracions amb els ciutadans y en la forma de generar documents. Tot aquest canvi es basa en la transparència i en el treball col·laboratiu, aquell que aprofita les sinèrgies dels professionals fent avançar els projectes a l’afegir cada un una part i no tenir que iniciar cada vegada de zero els mateixos treballs com un Sísif qualsevol. Vam acabar el matí amb un passeig lent i feixuc per la filosofia de la postmodernitat amb la seva destrucció del passat i la Història com a conceptes únics i comuns als homes.

La taula rodona de la tarda wikileaks: sospites o evidències? va donar un punt d’anècdota a la jornada amb la presència del Pep Mates, l’Antoni Puigvert, el Joan B.Culla i el subdirector del diari El País, tots ells relacionats per un aspecte o un altre amb el fenòmen o les seves conseqüències, tots ells moderats pel Joan Soler.

La tarda va acabar entre les visites a Lloret i l’Assemblea de l’Associació d’Arxivers de Catalunya, tot esperant el sopar i… el ressopó que ens va dificultar a tots el matí següent als que escoltàvem i suposo que als que parlaven, però això no va restar interès a les dues intervencions que encara quedaven.

Josep Conejo, Glòria Gimeno i Jordi Vilamala, ens van presentar els primers resultats del treball que estan duent a terme el grup de treball Competències professionals i tot que encara són uns resultats primerencs i incomplets comencen a deixar-nos clar la importància del treball per definir competències i diferents perfils professionals que si bé no sempre estan definits si que es recullen d’una forma o altra en la normativa.

Per concloure, ha estat un Congrés que ha promogut el debat en les sessions, però sobre tot en els passadissos i que ha permès endur-nos a casa moltes dubtes i conceptes per a anar pensant, però sobre tot l’agradable sensació que alguna cosa és mou dins de la professió arxivística.

Si esteu interessats en aprofundir més en els continguts del XIII Congrés podeu consultar la seva pàgina de facebook, on hi trobareu penjades totes les ponències.

XII Congrés d’Arxivística de Catalunya. L’accés als arxius: protecció i dret a la informació


XII Congrés d'Arxivística de CatalunyaEls propers 21, 22 i 23 de maig tindrà lloc a Tarragona el 12è Congrés d’Arxivística de Catalunya, organitzat per l’Associació d’Arxivers de Catalunya. Una edició del congrés dedicada al tema de l’accés als arxius, la protecció i el dret a la informació.

Precisament l’anterior entrada del bloc, estava dedicada a l’administració electrònica,  des d’una de les moltes normatives que s’han anat publicant en relació a l’accés a la informació i l’ús de la documentació electrònica. Tenint en compte els nous dubtes i problemes que generen les noves tecnologies en relació a la protecció de dades de tipus personal.

Tal i com se’ns indica al programa del Congrés d’Arxivística de Catalunya, en aquesta dotzena edició es pretén donar a conèixer i debatre els aspectes teòrics i pràctics vinculats a l’accés a la documentació i a la informació. Conèixer els aspectes legals tant pel que fa als drets del ciutadà a accedir a la documentació, com pels límits aplicats per la llei per protegir les dades personals i per tant delimitar l’accés a la informació.

Temàtica que com es pot veure afecta a la tasca dels professionals de l’arxivística i més en el context actual en que gràcies a les noves tecnologies de la informació i la comunicació, l’accés a la informació i a la documentació ha sofert un gran desenvolupament.

El Congrés s’ha distribuït al llarg de tres dies.

  • El 21 de maig en que a banda de la recepció i l’acte inaugural hi tindran lloc dues ponències de caràcter més teòric i dues experiències en que s’explicaran casos pràctics o ja aplicats. Tancarà la jornada una taula rodona sobre les problemàtiques de l’accés a fons específics.
  • El dia 22 de maig s’exposaran dues ponències més vinculades a les normatives i la legislació, així com una experiència sobre la llei d’accés electrònic als serveis d’arxiu. La tarda de la jornada es dedicarà a una taula rodona i debat.
  • Per acabar el dia 23 de maig serà una jornada de debat i de conclusions, fins al migdia en que es farà l’acte de clausura del XII Congrés d’Arxivística de Catalunya.

Vegeu també: