Crònica de les IX Jornades d’Història de l’Església i la Religiositat del Monestir de les Avellanes


Les Jornades d’Història de l’Església i la Religiositat del Monestir de les Avellanes milloren a cada edició. La primera edició es van celebrar com a celebració del centenari de l’arribada de la Comunitat Marista a l’antic convent premonstratès. Dues setmanes abans havia tingut lloc al Rectorat de la Universitat de Lleida la primera Trobada Medieval Internacional a Lleida, que volia posar a aquesta Universitat en l’estela de les millors universitats europees en els estudis d’aquest període històric; a més a Balaguer es duia a terme des de feia més de 10 anys la Càtedra d’Estudis Medievals. No semblava, doncs, possible que aquella commemoració del centenari dels Maristes pogués tenir continuïtat amb aquella “competència”. Malgrat tot la voluntat i perseverança d’algunes persones han fet possible que arribem a les novenes Jornades i s’encarin les dècimes amb optimisme i èxit consolidat.

Aquest any els conceptes de vida eterna i de mort i com s’enfrontaven durant l‘edat mitjana els diferents col·lectius, sobretot el monàstic, i quins rituals van crear i utilitzar per incorporar-los a les seves vides, han estat els temes que han ocupat les diferents sessions dels dies 9 i 10 de juliol, sense restar protagonisme als sepulcres dels comtes d’Urgell que havien ocupat un espai a l’església del monestir de les Avellanes i que avui es troben al Met Cloisters a Nova York.

La primera sessió s’inicià amb Jaume Mensa i la Reflexió sobre la mort en la tradició monàstica, vam aprendre i entendre com ho impregnava tot com a component essencial de la vida que és i per això els pensadors se n’ocuparen i molt definint la mort com un alliberament de l’ànima i la vida com un temps de preparació per la bona mort que ens porta a la immortalitat. En aquest context, durant l’alta edat mitjana, el monestir era l’avantsala del paradís i el camí era el sacrifici i la mortificació, essent incompatibles la cura de l’ànima i els negocis del món. Tanmateix arribat el segle XII es constata que tot i la presència constant de la mort, la vivència s’humanitza fent de la mort un procés, imposant-se així a poc a poc, el pensament més evangèlic, en contraposició a l’anterior absolutament monacal.

En aquest punt Daniel Piñol va fer una anàlisi acurada dels testaments a l’Edat Mitjana (s. XII – XIV). El testar era una acció impulsada per l’Església, castigant amb l’excomunió als que morien sense fer-ho, justificant-se en el costum i com a procés indispensable per a la bona mort. Aquesta situació va propiciar que tothom fes testament i en molts casos amb deixes a institucions eclesiàstiques. L’estudi atent dels documents, tot i semblar que reprodueixen fórmules fixes, ens ofereixen petites variacions que ens donen informació sobre els costums funeraris, les dinàmiques familiars i econòmiques i ens permet resseguir la història de les mentalitats. Aquesta ponència va tenir el complement precís en la que J. Antoni Iglesias-Fonseca va fer la tarda de dimarts 10, centrant-se en aspectes diplomàtics d’aquest documents, les tipologies existents, els documents relacionats com codicils o llibres de marmessors, els elements formals que els conformen, la seva significació i evolució.

Després de la pausa cafè del matí del 1r dia vam poder assistir a la presentació del projecte de digitalització i reproducció en 3D dels sepulcres del comtes d’Urgell que serà possible gràcies a la col·laboració de la Diputació de Lleida, The Met Cloisters i el Monestir de les Avellanes.

La tarda es va centrar en els sepulcres, primer la Francesca Espanyol ens va posar al dia dels nous descobriments en relació amb les identitats dels difunts que acollien les diferents sepultures que es trobaven a l’església del monestir i Lucrecia Kargère-Basco, conservadora del Cloisters, va parlar de la composició de la pedra i pigments, de les vicissituds que testimonien les mostres dels sepulcres que es troben a Nova York.

Com en cada edició, el segon dia vam “fer territori”, coneixent, aquest cop a la ciutat de Balaguer, els espais funeraris relacionats amb els comtes d’Urgell: el santuari del Sant Crist, l’església i el claustre de l’antic monestir de Sant Domènec i el Museu de la Noguera on es troben les restes de dos dels sepulcres de la Casa d’Urgell i ho vam fer guiats per la Carme Alòs, Ramon Solé, Alberto Velasco i Francesca Español 

La tercera sessió, la tarda del dia 9, vam poder gaudir, a més de l’esmentada ponència del professor Iglesias-Fonseca, de la presentació que ens va fer la Núria Molist dels treballs arqueològics duts a terme a Sant Quirze de Colera com un espai d’enterrament casi en la seva totalitat malgrat que en diferents èpoques. Vam poder apreciar com evoluciona el lloc, els usos i l’ocupació al llarg del temps.

I vam acabar amb música, sí música. Peces que d’una forma o altra tenien a veure amb rituals funeraris o amb com es percebia la mort a l’època medieval, desgranant primer el seu text i després en audició i tot això de la ma de l’Arturo Tello.

Finalment, he de destacar també la 7a edició del Sopar Medieval i el concert nocturn al claustre, que van tenir lloc el dia 9 de juliol al vespre i nit. En aquesta ocasió el sopar rescata de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) una recepta procedent del Monestir de Santa Anna de Barcelona, que descriu un àpat de 1402, realitzat en commemoració de l’aniversari de la mort de fra Pere Umbau. Una experiència gastronòmica que ens va permetre conèixer la complexitat de la cuina a l’entorn dels ritus funeraris. En acabar vam poder gaudir del concert “Tempus fugit. Carpe diem” amb el Cor de Cambra Absis d’Ivars d’Urgell.

Un any més la valoració és òptima hem aprés una mica més de la vida… i la mort en les comunitats religioses, la qual cosa ens permet contextualitzar millor la documentació que en relació amb el tema es troba als arxius on treballem.

Maria Jesús Llavero i Robert Porta

Anuncis

Crònica de les VII Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes “Cultura i coneixement als monestirs medievals”


Acte inaugural de les VII JornadesUn any més, i van set, s’han celebrat les Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes. Història de l’Església i la religiositat. Cal recordar que aquestes Jornades es van iniciar i van tenir continuïtat per la voluntat de la Comunitat Marista, avui propietari del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, que des del seu Arxiu Històric va buscar les complicitats necessàries amb el Grup de recerca consolidat en estudis medievals “Espai, Poder i Cultura” de la Universitat de Lleida per tirar-lo endavant,

Les primeres Jornades van tenir com excusa els 100 anys de pressa possessió del monestir abandonat de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes pels Germans Maristes i enguany, en les VII jornades, es commemora el 850 aniversari de la fundació del Monestir premonstratès que va tenir seu en aquest mateix edifici.

Visita al ClaustreAquest any el tema s’ha centrat en la Cultura i el Coneixement en l’entorn dels monestirs medievals, conceptes que avui estan d’absoluta actualitat. La cultura és un luxe gravat amb l’iva que li correspon i la deixadesa de les administracions que s’han d’ocupar més de les qüestions socials; i el coneixement és aquell bé intangible que sembla que ha de moure l’economia del futur, allò que tothom té clar que cal compartir per a que creixi, però ningú sap o vol saber com fer-ho sense afectar a l’economia del present.

En aquestes sessions hem recorregut la relació que els monestirs del Cister i la Cartoixa van tenir amb l’Estudi General i la ciutat de Lleida en un sentit més pràctic que intel·lectual, passant per la importància que arriben a tenir l’ingrés de llibres per diferents mitjans al Monestir de Guadalupe fins el punt que justifica la construcció d’un edifici amb funció de biblioteca; sense deixar Guadalupe coneixem com eren d’importants com a suport del coneixement les biblioteques especialitzades de medicina i farmàcia que justificaven la fama dels serveis hospitalaris d’aquest gran centre de pelegrinatge en la frontera amb Portugal.

ConferènciaHem conegut la voluntat del rei Pere III de preservar i unificar el relat de la història de la seva nissaga amb l’objecte d’utilitzar la Història com a eina política de propaganda i afermament de l’estirp i la Corona, per això projectà un pla en el que dos elements importants són la construcció del panteó familiar i la creació d’una biblioteca com a suport documental d’aquest monument instal·lat tot en el Monestir de Poblet. Com en altres coses el rei Pere el Cerimoniós ens sorprèn per la seva modernitat a l’hora d’utilitzar i gestionar la informació. També hem pogut aprofundir més en el coneixement de Hildegarda de Bingen i la causalitat i elements que conformen la seva extensa, variada i peculiar obra i sense deixar els personatges femenins històrics hem conegut com bona part del ric tresor de Sant Isidor de Lleó (en part desaparegut) va ser obra de les dones de les cases reials de Lleó i Castella, amb el que això suposa de recolzament a la creació artística i del coneixement. També hem pogut detenir-nos en l’obra de Sant Isidor de Sevilla La regla de los monges, 0n s’expressen consells sobre la producció de llibres, la seva classificació i organització per temes i l’aproximació que cal fer a alguns títols aconsellant la no lectura d’aquells que poden esdevenir perjudicials per l’anima.

En molts casos en aquestes sessions s’ha tocat el tema de la formació de religioses i religiosos, cóm es produïa i de la ma de qui i casi sempre ha quedat clar que no es feia de forma aïllada del món sinó en íntima relació amb ell i com en ocasions han format escola. I tot aquest recorregut per la cultura i el coneixement als monestirs medievals ho hem fet de la ma d’especialistes de prestigi: Joan Busqueta de la Universitat de Lleida; Isabel Beceiro i Therese Martin del CCHS, CSIC; Georgina Rabassó de la Universitat de Barcelona; Gerard Puig de la Universitat Rovira i Virgili; Hugo Basualdo de la Universitat Nacional de San Juan, Argentina

V Sopar MedievalFora d’aquest context medieval, però molt relacionat amb ell, l’Alberto Velasco del Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal, ha finalitzat les Jornades fent-nos memòria de la tasca ingent que Jaume Pasqual junt amb Daniel Finestres, Jaume Caresmar i Josep Martí, membres tots de l’Escola Històrica de les Avellanes (s. XVIII), van realitzar amb el buidatge d’arxius religiosos i la transcripció de la seva documentació que ens permet conèixer documents i objectes avui desapareguts i fins i tot recuperar-ne algun.

Durant aquestes sessions hem refermat que el coneixement durant l’Edat mitjana es ric i viu i que els monestirs, sigui quina sigui la seva ordre, no només van ser receptacles que van conservar el coneixement antic, sinó que van ser centres d’estudi i discussió d’allò que se’ls havia llegat i de creació, difusió i intercanvi del coneixement. D’això són testimoni els seus arxius.

Foto de famíliaAquests crònica no pot acabar sense fer esment de la part de coneixement pràctic que tenen aquestes Jornades, ja que per una banda ens permet la descoberta del territori, en aquest cas les salines i el poble de Vilanova de la Sal i la seva relació amb el Monestir de les Avellanes  amb la  guia i comentaris de Ramon Solés del CRBMC de Barcelona; per l’altra banda, el V Sopar medieval  Tradició i innovació als fogons monacals que ens ha permès, amb la direcció científica de Montserrat Coberó, un any més tastar menges que ja no es fan, amb elements o formes de cocció ja en desús, i conèixer l’origen d’altres que encara avui en dia gaudim. Acompanyats amb experiments d’Alquímia tot buscant la transmutació en or de la ma de Àngels Leiva Presas de la Universitat de Vic i amb la música del grup Quartana que va fer un repertori dels segles XIV i XV.

Maria Jesús Llavero