L’any 1920 els lleidatans van poder gaudir de les Festes de Maig!


 



Una altra volta al sol, i ja tornem a tenir aquí el mes de maig.

El maig a Lleida, és sempre un mes d’efervescència, ple de color, música, alegria i gent, molta gent al carrer. Aquest any les circumstàncies han provocat que no puguem viure, i compartir, cap de les activitats marcades al calendari, ni tan sols la Festa Major. Però un segle enrere, pels lleidatans de 1920, la realitat va ser completament diferent, com mostra el cartell de les Festes de Maig. 1920_detall

El cartell es conserva a l’Arxiu de la Ciutat gràcies a la generositat del senyor Fernando Boneu Companys, qui en feu donació a la Paeria. Fa uns anys, l’Arxiu Municipal, com a responsable de la gestió, difusió i conservació del patrimoni documental que conserva l’Ajuntament de Lleida, va fer-lo restaurar[1], amb l’objectiu de millorar la seva conservació i poder-lo difondre.

Aquest està escrit en català i és d’unes dimensions considerables (1340×1000 mm.)i fou imprès per la impremta de Lleida Sol i Benet. En el dit cartell es pot observar una senzilla avioneta d’hèlix que sobrevola la silueta de la ciutat, on destaca el turó i el campanar de la Seu Vella. L’avioneta està llençant uns targetons en els quals es poden llegir les diferents activitats que formen part del programa de les festes, com ara el pregó, els balls, les processons, els castells de focs, els concerts de les bandes militars i les 8 sessions d’aviació que es realitzarien aquell any amb la presència de l’expert pilot xilè Luís Omar Page. També destacar l’acte d’inauguració del Mercat del Pla que es portà a cap el dia 12.

En el cartell dissenyat sobre un fons blau, pla i sense profunditat, s’hi barregen elements de modernitat, com l’avioneta que el protagonitza, amb elements més clàssics com la sanefa de fulles verdes i fruits vermells que l’emmarca i el búcar de pedra, sostingut per dracs, ple de fruites i de flors, símbol de l’agricultura característica de la plana del Segre. Cal destacar també el barroquisme amb què està tractat l’escut de la ciutat, al marge superior esquerre.

Els anys vint, a Catalunya, foren anys de canvi i de certa prosperitat, la Mancomunitat de Catalunya tenia com a objectiu modernitzar i millorar les infraestructures, les polítiques agràries, l’obra social…, i aquest és l’esperit que transpira el cartell de la Festa Major, on conviuen el progrés amb la tradició.

 

[1] Els treballs van anar a càrrec de l’empresa de restauració d’obra gràfica Estudi B2.

 

Entrada publicada inicialment al web de l’Arxiu Municipal de Lleida.

Gavín presenta el seu arxiu, únic al món


L’Arxiu Comarcal de La Noguera va presentar el 9 de juny l’Arxiu Gavín en el marc del dia internacional dels arxius. El Fons que es conserva al Monestir de les Avellanes, és un recull d’elements fotografia i documents eclesiàstics de 130.000 fotografies d’esglésies , 90.000 clixés a banda d’estampes, postals i mapes que el converteixen en un dels arxius més importants de Catalunya, i conegut arreu d’Europa.

agGavín va començar la seva afició al col·leccionisme des de ben petit i ara, als 86 anys, deixa un llegat històric importantíssim. L’inventari d’esglésies de Catalunya és el treball del que n’està més satisfet i el que el va portar a recórrer tots els municipis de Catalunya i els seus nuclis agregats, en un projecte únic al món.

L’arxiu es va instal·lar al Monestir de les Avellanes fa 8 anys i actualment treballa en la digitalització d’aquests documents perquè puguin ser consultats des qualsevol punt del planeta.

La presentació de l’Arxiu Gavín. Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya va anar a càrrec de Maite Pedrol (Directora Arxiu Comarcal Noguera); així com en Robert Porta, director del Monestir, va parlar sobre Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes. Com també el Sr. Josep Maria Gavín, fundador de l’arxiu i en Josep Sansalvador, arxiver de dir arxiu, van explicar els orígens i la creació de l’Arxiu Gavín.

Aquí podeu veure un troç de la presentació

text extret de la web de Balaguer TV i de l’Arxiu Gavín 

Presentació de les digitalitzacions de les pel·lícules del Carnaval de Solsona (1972-1986) i projecció de la pel.lícula de l’any 1972


El passat divendres 21 de febrer, es va presentar la digitalització de les pel·lícules del Carnaval de l’any 1972  a l’any 1986 i es va projectar la pel·lícula inèdita de l’any 1972.

És el resultat d’un treball que ha comptat amb la implicació de l’Associació de Festes del Carnaval, el Consell Comarcal i l’Arxiu Comarcal del Solsonès. Els seus objectius responen a dos factors: primer, assegurar-se la conservació i, en segon lloc, fer possible la seva difusió. Aquestes primeres pel·lícules són un testimoni d’un gran interès cultural, social i històric. En ple franquisme es va fer el carnaval de Solsona, sempre amb la nostra llengua. El paper de l’alcalde, Jaume Serra i Jounou, va ser decisiu; tot i així, les incerteses acompanyaven la seva celebració, recordem que ens trobem a l’any 1971. El programa d’aquell any deia “Ja fa molts anys que no el vèiem, estava tot malaltís, però ara torna a arribar al país” .  I el Carnaval va tornar per quedar-se.

Carnaval 002

La pel·lícula va ingressar a l’Arxiu l’any passat i és la primera elaborada com a tal, amb l’antecedent d’unes imatges de l’any 1971 que recullen l’episodi de la crema. No podem deixar d’esmentar un seguit de persones que varen ser claus en l’elaboració i muntatge de les filmacions: Manel Viladrich, Jaume Flotats, Joan Caelles, Juli Pérez, Jaume Ester, Miquel Vendrell, E. Flotats, entre altres, han fet possible que gaudim d’aquest material. El muntatge sovint s’articulava al voltant d’una història amb un llenguatge irònic i satíric i la narració, dels primers anys, tenia la veu de Ramon Gualdó.

 La tasca que s’ha portat a terme ens ha permès assolir els objectius que ens varem fixar i fer que aquest patrimoni es pugi manifestar de forma plena pel conjunt de la societat solsonina.