Crònica de les VII Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes “Cultura i coneixement als monestirs medievals”


Acte inaugural de les VII JornadesUn any més, i van set, s’han celebrat les Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes. Història de l’Església i la religiositat. Cal recordar que aquestes Jornades es van iniciar i van tenir continuïtat per la voluntat de la Comunitat Marista, avui propietari del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, que des del seu Arxiu Històric va buscar les complicitats necessàries amb el Grup de recerca consolidat en estudis medievals “Espai, Poder i Cultura” de la Universitat de Lleida per tirar-lo endavant,

Les primeres Jornades van tenir com excusa els 100 anys de pressa possessió del monestir abandonat de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes pels Germans Maristes i enguany, en les VII jornades, es commemora el 850 aniversari de la fundació del Monestir premonstratès que va tenir seu en aquest mateix edifici.

Visita al ClaustreAquest any el tema s’ha centrat en la Cultura i el Coneixement en l’entorn dels monestirs medievals, conceptes que avui estan d’absoluta actualitat. La cultura és un luxe gravat amb l’iva que li correspon i la deixadesa de les administracions que s’han d’ocupar més de les qüestions socials; i el coneixement és aquell bé intangible que sembla que ha de moure l’economia del futur, allò que tothom té clar que cal compartir per a que creixi, però ningú sap o vol saber com fer-ho sense afectar a l’economia del present.

En aquestes sessions hem recorregut la relació que els monestirs del Cister i la Cartoixa van tenir amb l’Estudi General i la ciutat de Lleida en un sentit més pràctic que intel·lectual, passant per la importància que arriben a tenir l’ingrés de llibres per diferents mitjans al Monestir de Guadalupe fins el punt que justifica la construcció d’un edifici amb funció de biblioteca; sense deixar Guadalupe coneixem com eren d’importants com a suport del coneixement les biblioteques especialitzades de medicina i farmàcia que justificaven la fama dels serveis hospitalaris d’aquest gran centre de pelegrinatge en la frontera amb Portugal.

ConferènciaHem conegut la voluntat del rei Pere III de preservar i unificar el relat de la història de la seva nissaga amb l’objecte d’utilitzar la Història com a eina política de propaganda i afermament de l’estirp i la Corona, per això projectà un pla en el que dos elements importants són la construcció del panteó familiar i la creació d’una biblioteca com a suport documental d’aquest monument instal·lat tot en el Monestir de Poblet. Com en altres coses el rei Pere el Cerimoniós ens sorprèn per la seva modernitat a l’hora d’utilitzar i gestionar la informació. També hem pogut aprofundir més en el coneixement de Hildegarda de Bingen i la causalitat i elements que conformen la seva extensa, variada i peculiar obra i sense deixar els personatges femenins històrics hem conegut com bona part del ric tresor de Sant Isidor de Lleó (en part desaparegut) va ser obra de les dones de les cases reials de Lleó i Castella, amb el que això suposa de recolzament a la creació artística i del coneixement. També hem pogut detenir-nos en l’obra de Sant Isidor de Sevilla La regla de los monges, 0n s’expressen consells sobre la producció de llibres, la seva classificació i organització per temes i l’aproximació que cal fer a alguns títols aconsellant la no lectura d’aquells que poden esdevenir perjudicials per l’anima.

En molts casos en aquestes sessions s’ha tocat el tema de la formació de religioses i religiosos, cóm es produïa i de la ma de qui i casi sempre ha quedat clar que no es feia de forma aïllada del món sinó en íntima relació amb ell i com en ocasions han format escola. I tot aquest recorregut per la cultura i el coneixement als monestirs medievals ho hem fet de la ma d’especialistes de prestigi: Joan Busqueta de la Universitat de Lleida; Isabel Beceiro i Therese Martin del CCHS, CSIC; Georgina Rabassó de la Universitat de Barcelona; Gerard Puig de la Universitat Rovira i Virgili; Hugo Basualdo de la Universitat Nacional de San Juan, Argentina

V Sopar MedievalFora d’aquest context medieval, però molt relacionat amb ell, l’Alberto Velasco del Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal, ha finalitzat les Jornades fent-nos memòria de la tasca ingent que Jaume Pasqual junt amb Daniel Finestres, Jaume Caresmar i Josep Martí, membres tots de l’Escola Històrica de les Avellanes (s. XVIII), van realitzar amb el buidatge d’arxius religiosos i la transcripció de la seva documentació que ens permet conèixer documents i objectes avui desapareguts i fins i tot recuperar-ne algun.

Durant aquestes sessions hem refermat que el coneixement durant l’Edat mitjana es ric i viu i que els monestirs, sigui quina sigui la seva ordre, no només van ser receptacles que van conservar el coneixement antic, sinó que van ser centres d’estudi i discussió d’allò que se’ls havia llegat i de creació, difusió i intercanvi del coneixement. D’això són testimoni els seus arxius.

Foto de famíliaAquests crònica no pot acabar sense fer esment de la part de coneixement pràctic que tenen aquestes Jornades, ja que per una banda ens permet la descoberta del territori, en aquest cas les salines i el poble de Vilanova de la Sal i la seva relació amb el Monestir de les Avellanes  amb la  guia i comentaris de Ramon Solés del CRBMC de Barcelona; per l’altra banda, el V Sopar medieval  Tradició i innovació als fogons monacals que ens ha permès, amb la direcció científica de Montserrat Coberó, un any més tastar menges que ja no es fan, amb elements o formes de cocció ja en desús, i conèixer l’origen d’altres que encara avui en dia gaudim. Acompanyats amb experiments d’Alquímia tot buscant la transmutació en or de la ma de Àngels Leiva Presas de la Universitat de Vic i amb la música del grup Quartana que va fer un repertori dels segles XIV i XV.

Maria Jesús Llavero

Anuncis

El bibliobús, un espai de cultura i molt més


El bibliobús és un servei bibliotecari mòbil que  té l’objectiu d’oferir un servei de lectura pública a poblacions de menys de 3000 habitants que no disposen d’un servei bibliotecari estàtic. Actualment Catalunya disposa d’un total de 11 bibliobusos, dos a la província de Lleida i nou a la província de Barcelona.

Com a servei de lectura pública té la missió de garantir l’accés als seus serveis en igualtat de condicions per tota la població,  facilitar als usuaris l’accés a la  informació, donar suport a la formació acadèmica i autodidacta en tots els nivells, fomentar hàbits de lectura entre els infants, donar oportunitats per al desenvolupament personal i creatiu, entre altres.

Ofereix els mateixos serveis que una biblioteca pública estàtica, adaptant-se a les seves possibilitats i tenint en compte les seves particularitats com la freqüència de pas per les poblacions (que pot ser setmanal, quinzenal o mensual), els horaris (sovint és una franja horària reduïda que es concentra al matí o a la tarda) i les seves dimensions. El bibliobús és un espai que sorprèn, ja que en unes dimensions molt reduïdes fica a l’abast dels usuaris tot tipus de materials i continguts en diferents suports com per exemple novel·les, revistes, dvd’s, cd’s, contes i materials infantils i documents sobre tot tipus de matèries com manualitats, medicina, aprenentatge de llengües, etc.

El préstec i la reserva de materials són els serveis més utilitzats, ja que l’espai reduït no permet la lectura in situ. Com una biblioteca pública més, també permet a l’usuari aconseguir materials que estan disponibles a altres biblioteques gràcies al servei de préstec interbibliotecari. En el cas del bibliobús aquest és un servei molt valorat i utilitzat ja que atansa a la població materials disponibles en altres biblioteques sense la necessitat d’haver-se de desplaçar.

Dins dels seus serveis també fica a l’abast un ordinador amb eines ofimàtiques que permet accés i la consulta a internet. Dins del seu objectiu d’atansar-se i donar servei a la població, el bibliobús és una entitat  col·labora amb altres serveis culturals del territori, com per exemple amb el préstec de material a centres cívics, l’organització de bibliopiscines, donant suport a clubs de lectura i a centres educatius, etc.

Amb les visites escolars ajuda a donar a conèixer als infants el funcionament d’una biblioteca pública i a crear l’hàbit de lectura i consulta  i permet als centres educatius ampliar el seu fons bibliogràfic, tant per tractar temes específics a classe, com per realitzar activitats conjuntes destinades al foment de la lectura, com poden ser les maletes viatgeres.

Un punt fort i molt particular d’aquest tipus de servei bibliotecari és el tracte personalitzat i directe amb l’usuari. S’estableix un feedback molt interessant que permet conèixer de primera mà quines són les seves necessitats i inquietuds, fent molt més fàcil poder oferir els materials i serveis personalitzats. Al mateix temps l’usuari aporta els seus coneixements, opinions i inquietus que permeten anar buscant la millora contínua del servei.

Així el bibliobus es converteix en un servei informal i proper i un punt de trobada dels veïns ja que sovint la visita al bibliobús es converteix en un lloc per xerrar, compartir i recomanar lectures. Gràcies a tots els serveis que presta i al fet que permet i facilita l’accés a la cultura i el lleure a poblacions petites, el bibliobús és un servei molt apreciat per els seus usuaris.

Si vols conèixer una mica més el funcionament d’un bibliobús fes click a aquest vídeo.

Els arxius per la cultura a Lleida


En l’Informe anual de la cultura 2012 que va publicar el CoNCA el passat 7 de març d’aquest any podíem llegir:

“Pel que fa al patrimoni documental, hem assistit durant els últims anys a un avenç important en relació amb els equipaments arxivístics a Catalunya. El Pla d’Infraestructures de la Xarxa d’Arxius Comarcals s’ha anat desenvolupant i, en pocs anys, s’ha aconseguit una clara millora de les infraestructures. Però, a més de desenvolupar els projectes pendents, el que cal és un esforç més gran en la digitalització i la difusió dels continguts. Els arxius tenen la funció de conservar però, cada cop més gràcies a les noves infraestructures i les noves tecnologies, tenen capacitat de difondre allò que conserven”

En l’informe recent publicat per la Fundación Ideas “LAS INDUSTRIAS CULTURALES Y CREATIVAS UN SECTOR CLAVE DE LA NUEVA ECONOMÍA”, també esmenta que en l’últim any 2011 el número d’empreses dedicades a activitats relacionades amb biblioteques, arxius, museus i altres activitats culturals ha augmentat en més de 2.000. En l’un i en l’altre informe es recull el fet que el sector cultural és una part important tant en el PIB com en el VAB.

Equipaments-culturalsSembla clar que els arxius, com les biblioteques i els museus, formem part del Sector Cultural, un sector econòmic que en Espanya participa amb un 4% del PIB i en Catalunya amb un 3,60 del VAB, per tant ens afecten a més de les retallades pressupostàries, les de subvencions, l’augment de l’IVA i qualsevol altre política que tingui com objectiu menys tindre aquest sector i qualsevol actuació que pretengui controlar, uniformar i relegar el sector a un lloc considerat no fonamental en la societat actual.

VAB

Per aquesta raó ens hem de sumar als moviments que des de la Cultura pretenen cridar l’atenció sobre el deteriorament de les seves condicions que menyscaben un dels pilars fonamentals de la societat del benestar. En aquest sentit ens fem ressò de l’assemblea que es celebrar el dia 10 d’abril a les 19:30h del vespre a l’Ateneu Popular de Ponent.

letter

Maria Jesús Llavero Porcel
Arxiu Central de l’Audiència provincial de Lleida
 

Eines de cerca i difusió dels arxius a la xarxa


En els nostres arxius, la identificació, el tractament, la descripció i la instal·lació adequada de la documentació són activitats necessàries i que ens ocupa bona part del temps per tal d’aconseguir una preservació i conservació adequada i duradora dels documents que, després de la necessària avaluació, han quedat dipositats en els arxius dels nostres sistemes per a la seva custòdia.

Totes aquestes tasques es fan amb l’objectiu de posar a disposició els documents per als usuaris, els naturals i els potencials. Sense usuaris no faríem una altra cosa que custodiar un magatzem de papers, molt organitzat, però un magatzem; perquè encara que els fons siguin singulars, complets o amb documents de gran valor històric o artístic, només adquireixen el seu just valor quan són coneguts i es converteixen en vehicle de coneixement.

Fins fa uns anys era difícil fer difusió per tal d’atraure els usuaris sense tenir un bon pressupost per fer activitats per tal de posar en valor els fons que custodiem. Era difícil mostrar de forma clara tot el potencial que la documentació té per altres usuaris més enllà d’aquells que per afició, per voluntat o per professió s’apropen a les sales de lectura dels arxius.

Avui no és que sigui fàcil, però les diferents eines que es coneixen com de web 2.0 ens ho fa molt més senzill.  És cert que la difusió en la xarxa ens obliga a una bona descripció i a fer plans de digitalització amb tot el que això comporta de descripció per metadades, però sobre tot d’identificar la documentació que pot ser més visualitzada i per tant conèixer i descriure el context i el pretext dels fons per poder trobar els itineraris més adients per a la posada a disposició de la documentació per tal de generar coneixement.

Recentment des del Departament de Cultura s’ha presentat una nova versió millorada i més completa del cercador de documents a través de l’eina “Arxius en línia “ , dins de la línia del projecte INTERPARES en el que també s’inclou el “Portal d’Arxius Espanyols” , la mateixa filosofia que informa el Portal europeu d’arxius del que ja vam parlar en un altre article.

Altres portals molt interessants són, el de els Estats Units d’Amèrica , el dels arxius de Canadà  , o el portal dels d’Austràlia .

Més enllà d’aquests exemples aglutinadors diferents arxius han entés que crear un blog és com obrir un escaparat al públic i l’entrada a les xarxes socials (facebook, twitter, etc.) els fa més propers als usuaris potencials portant el dia a dia de l’arxiu hasta la pantalla dels diferents dispositius que tots manegem cada dia. Aquestes eines aconsegueixen més que altres activitats de difusió i marqueting atreure als usuaris naturals perquè se’ls facilita més la primera cerca i també atrau a altres persones que arriben a elles per diferents raons i es converteixen en usuaris potencials.

Per un centre d’estudis comarcals al Segrià


Ets del Segrià, hi vius o hi estudies? T’interessa la cultura, la natura o la ciència? Doncs potser t’interessa la nostra proposta. El Segrià té una universitat, diversos instituts i moltes entitats culturals i mediambientals, però no té encara un centre d’estudis comarcals com les Garrigues, el Pla d’Urgell, el Baix Cinca o la Ribera d’Ebre, agrupats en la coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. Per aquest motiu un grup de gent diversa s’ha aplegat per tal d’impulsar un centre d’estudis comarcals al Segrià.

Què busquem?

Qualsevol ciutadà amb inquietuds per la cultura, el medi ambient, la societat i amb algun tipus de relació amb el Segrià. Us emplacem a què ens ajudeu a conèixer la història de la comarca, el seu parlar, els seus escriptors, les seues festes i costums, la seua societat, la seua vegetació natural, els seus invertebrats, la seua fauna vertebrada, la seua geologia, els seus conreus, la seua geografia, etc. En definitiva, un grup obert a la comarca amb vocació d’ensenyar i aprendre sobre el seu entorn immediat i donar-lo a conèixer al món.

Estàs convidat/da

En pro d’aquesta proposta el divendres 9 de març de 2012 ens reunirem a l’Ateneu Popular de Ponent (c/Pau Claris, 10) a les 20 hores. La reunió és oberta a tothom, no et quedis a casa, vine i participa-hi!