Guanyadors del II Concurs de Fotografies d’Esglésies de Catalunya (Arxiu Gavín)

En l’edició 2021 de la Setmana Internacional dels Arxius, l’Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes va promoure el II Concurs de Fotografies d’Esglésies de Catalunya, del qual el magnífic jurat ja ha a emès el seu veredicte. A continuació us llistarem els guanyadors dels tres premis i també us adjuntem un document, on podeu veure també les fotografies que van arribar a la final, però finalment no han pujat al podi. Des de l’Arxiu Gavín volem agrair a tots els participants al concurs la vostra dedicació. Heu estat gairebé 60 participants entre Instagram i el correu electrònic amb més de 150 fotografies enviades.

El magnífic jurat format per: Magda Gregori Borrell (Periodista i escriptora), Jordi Bonet (Fotògraf), Núria Fortuny (Dissenyadora gràfica), Francesc Canosa (Periodista i escriptor) i Josep Sansalvador (Arxiver i fotògraf), ha elegit les següents fotos guanyadores:

• 1r Premi: Sr. Jesús Marín
• Santuari de de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri, Alt Camp

• 2n Premi: Sr. Xavier Pallàs
• Ermita de Sant Andreu de Guitarriu, La Garrotxa

• 3r Premi: Sra. Noèlia Gràcia
• Església de Sant Climent de Taüll, Alta Ribagorça

En aquest enllaç podeu descarregar-vos el document on també s’hi veuen les fotos finalistes.

Moltes gràcies a totes i a tots per participar i per ajudar a promoure a traves de la fotografia les esglésies de Catalunya, un patrimoni únic.

GUANYADORS I FINALISTES – II Concurs de Fotografies d’Esglésies de Catalunya, 2021Baixa

Retornat a la biblioteca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs un volum extraviat de l’obra Viage de España de Antonio Ponz

La Biblioteca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha pogut tornar a incorporar en els seus fons un dels  volums de la Secció de Reserva que fa uns anys s’havia extraviat. Gràcies a la col·laboració totalment altruista d’un col·leccionista anònim l’obra torna als seus propietaris originals.

Aquest exemplar en qüestió forma part de la publicació d’Antonio Ponz Viage de España en que se da noticia de las cosas más apreciables y dignas de saberse que hay en ella.

Es tracta d’una obra impresa en 18 volums. El volum retornat, el catorzè, fou imprès l’any 1788 a Madrid per la impremta de la vídua i els hereus de Joaquin Ibarra. Precisament és el que està dedicat a Catalunya i el contingut fa referència a diverses poblacions de la província entre les quals hi destaquen Solsona, Cervera i Lleida..

L’obra és força interessant a nivell tipogràfic. De fet, dels tallers de Joaquim Ibarra en sortiren algunes de les obres més interessants de la impremta d’Espanya. Ibarra és formà a la impremta de la Pontifícia i Real de la Universitat de Cervera y traslladà els seus tallers a Madrid. Quan l’any 1785 morí foren la seva vídua i hereus els que s’encarregaren de regentar la impremta, tot mantenint l’excel·lència i la qualitat en les magnífiques impressions que d’aquests tallers en sortiren.

Aquest volum en qüestió fou imprès en els inicis d’aquesta nova etapa del taller tipogràfic. Inclou diferents gravats desplegables i està enquadernada en pell amb nervis i títol en daurat al llom.

L’Ex-libris de l’Institut d’Estudis Ilerdencs a contracoberta i el teixell incorporat a l’interior amb la informació del registre i la signatura, han estat claus per tal que aquesta persona realitzés aquesta acció desinteressada de respecte a la procedència del fons que la biblioteca tant agraeix.

L’Institut d’Estudis Ilerdencs celebra intensament el gest de compromís d’aquest ciutadà vers les institucions públiques que permetrà que aquesta obra, que constava com a desapareguda fa molt de temps, de nou pugui formar part de la Secció de Reserva i, com la resta de fons, pugui ser consultada pels usuaris de la biblioteca que ho desitgin.

 

 

Notícia publicada prèviament a al web de la Diputació de Lleida.

EXPOSICIÓ: EL CICLISME AL PALLARS JUSSÀ (1a part) 1888-1975

Fa 200 anys es va inventar la bicicleta o velocípede, atribuïda al baró alemany Karl Drais entre 1817-1818. Han passat 130 anys (1888) des que tenim notícies del primer club de velocipedistes constituït a la comarca, a Tremp. Fa 70 anys (1948) que es va crear el Club Ciclista de la Pobla, el primer de la comarca a ser reconegut per la Unión Velocipédica Española, antecedent de la Federació Espanyola de Ciclisme. Han passat 50 anys (1968) des de la XLVIII Volta Ciclista a Catalunya, plena de figures internacionals que es van passejar per les nostres carreteres, que en aquell moment no presentaven gaire bones condicions.

Aquestes són algunes de les referències que ens van motivar a presentar aquesta exposició, que tindrà continuïtat l’any vinent i que pretén recollir l’activitat ciclista a la comarca des de 1888, quan trobem la primera referencia sobre aquesta pràctica, fins al 1975, any en què Tremp, per primera vegada a la història, acull un final d’etapa de la Vuelta a Espanya.

En aquests 87 anys l’activitat ciclista ha tingut diferents contextos. Un d’aquests ha sigut promogut des de la mateixa comarca, quan en les festes majors, especialment a Tremp i a la Pobla de Segur, s’han organitzat proves ciclistes per delectar els conciutadans. En funció del seguiment d’aquestes iniciatives han sorgit formes d’associar-se, amb més o menys fortuna, per consolidar la pràctica del ciclisme. L’altre context, el formen les proves o competicions ciclistes locals, regionals o nacionals que passen per la comarca i que influeixen en l’entorn esmentat anteriorment. En aquesta exposició pretenem mostrar ambdós escenaris, que formen part de la recerca que portem a terme des de l’Arxiu Comarcal. Hem pres com a fonts: els fons particulars que compten amb informació dispersa sobre el ciclisme, la documentació oficial dels ajuntaments, especialment els programes de les festes majors, i el ressò que les proves ciclistes tenien a la premsa de l’època.

 

L’exposició presenta diferents espais contextuals, que segueixen un ordre cronològic, amb els aspectes més rellevants:

1r – Els inicis

2n- El ciclisme a les festes majors

3r- Les associacions, clubs, penyes o comissions ciclistes

4t- La Volta Ciclista a Catalunya

5è- La Volta Ciclista a Lleida

6è- La Vuelta Ciclista a España

Informació extreta de web de XAC

Activitat dintre de la Setmana Internacional dels Arxius. De l’1 al 24 de juny de 2018. Laborables de 8 a 15 hores.

Seminari ‘Els protocols notarials i la Història: possibilitats de recerca’

Amb motiu del Dia Internacional dels Arxius 2018, l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya acollirà un seminari dedicat a la recerca històrica a través dels protocols notarials.

Els professors del Màster de Cultures Medievals i el projecte Scriba, liderat pel professor Daniel Piñol de la Universitat de Barcelona, s’han interessat per les possibilitats de recerca del fons notarial de Puigcerdà, un dels més extensos en volum i cronologia del Pirineu català.

Programa del seminari

Conjuntament amb l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya organitzen pel proper divendres 8 de juny un seminari obert al públic que tractarà de diferents aspectes de la investigació amb fonts notarials: des dels testaments i inventaris ‘post mortem’, fins al seguiment de l’endeutament públic o la situació de la dona en el moment de la mort.

El Seminari compta amb el suport del Programa RecerCaixa de l’Obra Social “la Caixa” a través del projecte Scriba que té per finalitat apropar la institució notarial medieval catalana i la documentació que genera tant a la comunitat científica internacional com a la societat.

Per més informació, poseu-vos en contacte amb l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya.

Informació extreta de la web de la XAC

 

Una mirada al Núvol del Dia Internacional dels Arxius 2016

L’Associació d’Arxivers i Gestors Documentals de Catalunya aquest any per tal de celebrar de forma pública i notòria el Dia Internacional dels Arxius, el 9 de juny, ha fet servir el seu altaveu en la premsa digital, Núvol-Arxipèlag, per publicar un seguit d’articles que responen a diferents aspectes del món, casi diríem de l’univers, dels arxius que van des de allò més concret del què es pot trobar en un arxiu:

– Festa Major a l’Arxiu

– Un fons notarial del segle XIII a Arenys de Mar

– Versos satírics de Joan Oliver, a l’Arxiu Històric de Sabadell

SONY DSC

O bé parlen de projectes que s’estan o s’han dut a terme

– Universitat, arxius i disseny gràfic

– Dones als arxius: una presència invisible

O d’eines o tasques que s’elaboren o s’utilitzen en un o diferents arxius

– La lletra del dimoni

– La socialització dels arxius fotogràfics

– El futur del passat

– Necessitem diplomàtica!

– Els arxius audiovisuals. Múltiples enfocaments

– Treure bona nota

Alguns i algunes de les autores s’han enfonsat en la funció dels arxius

– El miracle dels arxius

– Els arxius són un servei per a tothom

– Do. Or do not. There is no try

– Els arxius com a espais de contribució a la memòria històrica

– Recerca, arxius i identitat

– Els arxius i la salvaguarda del patrimoni documental

Altres han deixat anar preocupacions, pors i esperances

– Els homes i dones màquina

– Pillats per les metadades

– Sobreviure a la gestió documental

Només en dos casos (i 2 mitjos) s’han tocat temes d’aquells que passejant per Internet o fullejant una publicació a la majoria (si no fóssim arxivers i arxiveres) ens cridarien l’atenció

– Disquets nuclears dels 70,

(perquè els temes de tecnologia “vintage” està de moda)

– Arxius, monuments franquistes i nomenaments del ‘caudillo’ com a alcalde honorífic

(perquè la moda del franquisme no s’acaba mai)

Segurament aquí també podríem haver posat “La lletra del dimoni” per allò que té de suggerent el títol i “Dones als arxius: una presència invisible” per la temàtica que també sembla que ara és tendència.

És evident que aquesta classificació és absolutament personal, però el que pretenc és posar de manifest que ens separa d’aquesta societat a la que reclamem pertànyer i servir: parlem massa dels “nostres arxius” i de la professió i ho fem massa acadèmic sempre, però sobretot quan parlem del que hi ha als arxius i del què fem. Nosaltres des d’aquest bloc no ho hem fet molt millor i si repassem en general hi ha poques excepcions.

El cas és que la llavor de totes les històries grans i petites, de totes les memòries personals o col·lectives, de totes les imatges passades i presents, de tots els sons enregistrats estan als arxius que estan enclavats en comunitats desitjoses de saber, de tenir coneixement del què fan i del que poden fer, sí. Però també d’escoltar històries en les que es reconeguin ells i els espais que trepitgen i on viuen… Tot això està als arxius i ara tenim tot un any per “obrir les portes” i “arreglar aparadors” perquè la fruita per bona i dolça que sigui no es ven sinó es trau al carrer.

Maria Jesús Llavero