Sant Jordi a l’Arxiu Municipal de Lleida. Introducció a la figura de Pompeu Fabra


Aquest any 2019, l’Arxiu de la Ciutat ha participat, per primera vegada, en les activitats organitzades per l’Ajuntament de Lleida dins la setmana literària de Sant Jordi. L’activitat titulada Introducció a la figura de Pompeu Fabra, va anar a càrrec de Ramon Sistac, vicepresident de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, que féu unes pinzellades de la figura del gramàtic català Pompeu Fabra i la breu relació que aquest tingué amb les terres de Ponent. Seguidament vam procedir a la lectura pública del discurs que el mateix Pompeu va pronunciar en l’obertura dels Jocs Florals que es varen celebrar a Lleida el 1915. La lectura va anar a càrrec dels escriptors Marta Alòs, Francesc Pané i del mateix Ramon Sistac.

L’Arxiu Municipal de Lleida conserva gran part dels originals que es varen presentar als dits Jocs Florals. Entre els que podem trobar el treball de Joan Draper, El trobador i la Gitana, premi de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Lleida, el de Miquel Poal, Èxode Dolorós, premiat amb l’Englantina d’Or i Argent i el de Josep Estadella i Arnó, Idíl·lica guardonat amb el premi Flor Natural.

L’acte del dia de Sant Jordi va posar en relleu algunes de les funcions d’un arxiu, com són les de conservar la documentació per salvaguardar el passat i alhora difondre’l perquè aquest per poder reviure aquell instant llunyà.

Sant Jordi 2015. Es responses dera Val d’Aran as qüestionaris de Francisco de Zamora


El Grup d’Arxivers de Lleida (GALL) us recomana:

‘ES RESPONSES DERA VAL D’ARAN AS QÜESTIONARIS DE FRANCISCO DE ZAMORA’ de M.Àngels Sanllehy i Sabi. Garsineu Edicions.

0004 Aguest libre recuelh es responses dera Val as qüestionaris, o Interrogatorios, de Francisco de Zamora (Ms. II/2435 dera Real Biblioteca de Madrid). Responen un qüestionari generau, de 183 preguntes, e un de particular entàs pòbles, de 146, e s’estructuren en sies apartats: Geografia, Agricultura, Industria, Comercio, Política e Letras y antigüedades. Sigueren responudes, ena majoria de casi, peth rector de cada lòc, entre es ans 1788 e 1789. Ara fin s’ahig eth recensament de Floridablanca de 1787. Es tèxtes van precedidi d’un estudi introductòri de caractèr istoric. Era descripcion des corresponsaus aranesi –remarcabla pera sua estenuda e precision – constituís un testimòni, preciós e unic, dera vida aranesa dera fin deth sègle XVIII.

Archiu Generau d’Aran

Sant Jordi 2015. Màrius Pons Sumalla. Un cooperativista comunitas i controvertit


El Grup d’Arxivers de Lleida (GALL) us recomana:

‘MÀRIUS PONS SUMALLA. UN COOPERATIVISTA COMUNISTA I CONTROVERTIT’. Teresa Ibars Chimeno. Col·lecció Cooperativistes Catalans, 25. Cossetània Edicions, 2015.

Aquest llibre és un repàs a grans trets de la vida del Màrius Pons a partir del seu arxiu personal, contextualitzant el seu 618524-340x340entorn social, polític i econòmic en la història del País durant dos dècades que van ser cabdals 1960-1980. L’autora ens passeja pel cooperativisme agrari de la ma del personatge, mostrant-nos les grandeses i contradiccions d’un activista social i polític d’un temps on res no va ser fàcil i la lluita col·lectiva es confonia amb la personal i a l’inrevés.

Com a arxivera que és, la base argumental li dóna la documentació consultada que va ser donada pel Màrius Pons a l’Arxiu de la Diputació de Lleida, però també una investigació paral·lela de l’hemeroteca i d’informació recollida del propi Pons en converses mantingudes per poder documentar com cal la descripció del fons donat. La fascinació pel personatge la va portar a escriure aquesta obra, fascinació que es deixà traspuar en ella, però no impedeix subratllar les contradiccions personals i ideològiques en les que va incórrer el senyor Pons en la seva vida pública.

Maria Jesús Llavero

 

 

La setmana del llibre: Lo niu dels bandolers de Catalunya. El setge del Castell d’Arsèguel (1588-1592)


TÍTOL: Lo niu dels bandolers de Catalunya. El setge del Castell d’Arsèguel (1588-1592)

AUTOR: Lluís Obiols (Adrall, 1985). Historiador de formació, és una persona fortament implicada en el teixit cultural dLo niu dels bandolerse l’Alt Urgell. És president de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell (2009) i arxiver municipal de la Seu d’Urgell (2010), i des del 2012 forma part de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Treballador, compromès, estudiós i polifacètic.

EDITORIAL: Edicions Salòria i l’Ajuntament d’Arsèguel

LLOC D’EDICIÓ: La Seu d’Urgell

ANY: 2012

PÀGINES: 120 pàgines

RESSENYA: Uns fets reals explicats a partir d’una sèrie de documents inèdits mitjançant els quals en Lluís Obiols, narra els setges ocorreguts a Arsèguel (Alt Urgell) a les darreries del segle XVI. Uns fets poc coneguts i que narra un episodi més de les guerres entre els bàndols dels nyerros i cadells i quan Arsèguel era coneguda com “lo niu dels bandolers de Catalunya”. Una història real explicada molt amena, acurada i exemple del bon treball d’investigació i de narració.

“Sang, setges,robatoris, revoltes, exilis i persecucions, amb herois i traïdors, valents i covards, en una pugna ancestral pel poder per damunt de totes les coses”.

L’Arxiu Gavín prepara la 1a Parada del llibre solidari al Monestir de les Avellanes


Els dies 21 i 22 d’abril l’Arxiu Gavín organitza amb la  col·laboració de Càritas de Balaguer, l’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes i els Germans Maristes la 1a Parada del Llibre Solidari.

Coincidint amb la Diada de Sant Jordi, enguany hem decidit ajudar d’un altra manera en temps de crisi. Per això al claustre del Monestir de les Avellanes hi instal·larem una parada de llibres de segona mà que podreu adquirir a un preu mòdic. Tots els fons aconseguits seran destinats a l’ajut de Càritas de Balaguer.

A la 1a Parada del Llibre solidari hi trobareu: llibres familiars, per a estudiants, de ciència, natura, religioses, de literatura, novel·les clàssiques i modernes. Hi trobareu de tot i per pocs euros. Veniu, mireu, regireu i trieu.. però sobretot No us ho podeu perdre!

Viu una Diada de Sant Jordi solidària. Amb poc ens ajudes a fer molt!