Sant Jordi a l’Arxiu Municipal de Lleida. Introducció a la figura de Pompeu Fabra


Aquest any 2019, l’Arxiu de la Ciutat ha participat, per primera vegada, en les activitats organitzades per l’Ajuntament de Lleida dins la setmana literària de Sant Jordi. L’activitat titulada Introducció a la figura de Pompeu Fabra, va anar a càrrec de Ramon Sistac, vicepresident de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, que féu unes pinzellades de la figura del gramàtic català Pompeu Fabra i la breu relació que aquest tingué amb les terres de Ponent. Seguidament vam procedir a la lectura pública del discurs que el mateix Pompeu va pronunciar en l’obertura dels Jocs Florals que es varen celebrar a Lleida el 1915. La lectura va anar a càrrec dels escriptors Marta Alòs, Francesc Pané i del mateix Ramon Sistac.

L’Arxiu Municipal de Lleida conserva gran part dels originals que es varen presentar als dits Jocs Florals. Entre els que podem trobar el treball de Joan Draper, El trobador i la Gitana, premi de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Lleida, el de Miquel Poal, Èxode Dolorós, premiat amb l’Englantina d’Or i Argent i el de Josep Estadella i Arnó, Idíl·lica guardonat amb el premi Flor Natural.

L’acte del dia de Sant Jordi va posar en relleu algunes de les funcions d’un arxiu, com són les de conservar la documentació per salvaguardar el passat i alhora difondre’l perquè aquest per poder reviure aquell instant llunyà.

Sant Jordi 2015. Es responses dera Val d’Aran as qüestionaris de Francisco de Zamora


El Grup d’Arxivers de Lleida (GALL) us recomana:

‘ES RESPONSES DERA VAL D’ARAN AS QÜESTIONARIS DE FRANCISCO DE ZAMORA’ de M.Àngels Sanllehy i Sabi. Garsineu Edicions.

0004 Aguest libre recuelh es responses dera Val as qüestionaris, o Interrogatorios, de Francisco de Zamora (Ms. II/2435 dera Real Biblioteca de Madrid). Responen un qüestionari generau, de 183 preguntes, e un de particular entàs pòbles, de 146, e s’estructuren en sies apartats: Geografia, Agricultura, Industria, Comercio, Política e Letras y antigüedades. Sigueren responudes, ena majoria de casi, peth rector de cada lòc, entre es ans 1788 e 1789. Ara fin s’ahig eth recensament de Floridablanca de 1787. Es tèxtes van precedidi d’un estudi introductòri de caractèr istoric. Era descripcion des corresponsaus aranesi –remarcabla pera sua estenuda e precision – constituís un testimòni, preciós e unic, dera vida aranesa dera fin deth sègle XVIII.

Archiu Generau d’Aran

Sant Jordi 2015. Màrius Pons Sumalla. Un cooperativista comunitas i controvertit


El Grup d’Arxivers de Lleida (GALL) us recomana:

‘MÀRIUS PONS SUMALLA. UN COOPERATIVISTA COMUNISTA I CONTROVERTIT’. Teresa Ibars Chimeno. Col·lecció Cooperativistes Catalans, 25. Cossetània Edicions, 2015.

Aquest llibre és un repàs a grans trets de la vida del Màrius Pons a partir del seu arxiu personal, contextualitzant el seu 618524-340x340entorn social, polític i econòmic en la història del País durant dos dècades que van ser cabdals 1960-1980. L’autora ens passeja pel cooperativisme agrari de la ma del personatge, mostrant-nos les grandeses i contradiccions d’un activista social i polític d’un temps on res no va ser fàcil i la lluita col·lectiva es confonia amb la personal i a l’inrevés.

Com a arxivera que és, la base argumental li dóna la documentació consultada que va ser donada pel Màrius Pons a l’Arxiu de la Diputació de Lleida, però també una investigació paral·lela de l’hemeroteca i d’informació recollida del propi Pons en converses mantingudes per poder documentar com cal la descripció del fons donat. La fascinació pel personatge la va portar a escriure aquesta obra, fascinació que es deixà traspuar en ella, però no impedeix subratllar les contradiccions personals i ideològiques en les que va incórrer el senyor Pons en la seva vida pública.

Maria Jesús Llavero

 

 

La setmana del llibre: Lo niu dels bandolers de Catalunya. El setge del Castell d’Arsèguel (1588-1592)


TÍTOL: Lo niu dels bandolers de Catalunya. El setge del Castell d’Arsèguel (1588-1592)

AUTOR: Lluís Obiols (Adrall, 1985). Historiador de formació, és una persona fortament implicada en el teixit cultural dLo niu dels bandolerse l’Alt Urgell. És president de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell (2009) i arxiver municipal de la Seu d’Urgell (2010), i des del 2012 forma part de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Treballador, compromès, estudiós i polifacètic.

EDITORIAL: Edicions Salòria i l’Ajuntament d’Arsèguel

LLOC D’EDICIÓ: La Seu d’Urgell

ANY: 2012

PÀGINES: 120 pàgines

RESSENYA: Uns fets reals explicats a partir d’una sèrie de documents inèdits mitjançant els quals en Lluís Obiols, narra els setges ocorreguts a Arsèguel (Alt Urgell) a les darreries del segle XVI. Uns fets poc coneguts i que narra un episodi més de les guerres entre els bàndols dels nyerros i cadells i quan Arsèguel era coneguda com “lo niu dels bandolers de Catalunya”. Una història real explicada molt amena, acurada i exemple del bon treball d’investigació i de narració.

“Sang, setges,robatoris, revoltes, exilis i persecucions, amb herois i traïdors, valents i covards, en una pugna ancestral pel poder per damunt de totes les coses”.

L’Arxiu Gavín prepara la 1a Parada del llibre solidari al Monestir de les Avellanes


Els dies 21 i 22 d’abril l’Arxiu Gavín organitza amb la  col·laboració de Càritas de Balaguer, l’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes i els Germans Maristes la 1a Parada del Llibre Solidari.

Coincidint amb la Diada de Sant Jordi, enguany hem decidit ajudar d’un altra manera en temps de crisi. Per això al claustre del Monestir de les Avellanes hi instal·larem una parada de llibres de segona mà que podreu adquirir a un preu mòdic. Tots els fons aconseguits seran destinats a l’ajut de Càritas de Balaguer.

A la 1a Parada del Llibre solidari hi trobareu: llibres familiars, per a estudiants, de ciència, natura, religioses, de literatura, novel·les clàssiques i modernes. Hi trobareu de tot i per pocs euros. Veniu, mireu, regireu i trieu.. però sobretot No us ho podeu perdre!

Viu una Diada de Sant Jordi solidària. Amb poc ens ajudes a fer molt!

Documents sobre Sant Jordi a l’Arxiu Gavín


Aquest mes dediquem la secció “el document del mes” a la temàtica de Sant Jordi, i ho fem a través de documents conservats a l’Arxiu Gavín.

De l’immens fons documental de l’Arxiu Gavín podríem destacar molts documents vinculats a la diada de Sant Jordi, però consultant  les diferents col·leccions, vam observar que Josep Maria Gavín havia dedicat un apartat exclusiu a la temàtica de Sant Jordi. Aquesta sèrie es troba dintre del fons d’articles de premsa de Catalunya i està formada per un total de tretze caixes on Gavín hi recollia fullets, articles, estampes,  etc, vinculats a Sant Jordi.

Ens ha estat difícil escollir algun dels documents, però finalment ens hem decantat per un  publicació dels anys 30. Es tracta d’un exemplar de la publicació D.I.C., concretament el número 96 del dia 22 d’abril de 1933. En la portada hi podem veure Sant Jordi matant el drac, el que més crida l’atenció és que a la cua del drac hi diu “Esquerra feixista” i al peu del dibuix ens indiquen com el drac moribund diu “perdoneu-me, i em faré de la Lliga!”. A la pàgina número tres de la publicació, hi veiem un breu relat titulat “La llança de Sant Jordi” on s’explica una particular llegenda de Sant Jordi, on el drac és “l’Esquerra catalana”.

D.I.C. (Defensa dels Interessos Catalans) era un setmanari d’origen catòlic que a partir de 1932 es va convertir en un setmanari satíric a l’estil de “l’Esquella de la Torratxa” però de caire totalment conservador. Solia donar suport crític a la Lliga Catalana i atacava de forma virulenta a Esquerra Republicana de Catalunya i a la Unió de Rabassaires, va ser un dels òrgans opositors a l’esquerra catalana i clarament anticomunista.

L’Arxiu Gavín no disposa de la col·lecció sencera d’aquesta publicació que es va editar entre 1931 i 1935. La Biblioteca de Catalunya la conserva, i la podeu trobar digitalitzada a través de l’ARCA: arxiu de revistes catalanes antigues.

Per acabar l’entrada, no ens podem estar de mostrar-vos també una fotografia del fons de fotografies d’esglésies conservades a l’Arxiu Gavín. Es tracta de l’antiga església de Tragó de Noguera (Os de Balaguer) dedicada a Sant Jordi i a Santa Maria.  Avui l’església es troba en ruïnes i negada per les aigües de l’embassament de Santa Anna, que l’any 1964 provocaren la dissolució del municipi i la fi del culte en aquest temple. L’església de Tragó  és d’origen romànic, tot i que les restes que ens en queden són de les modificacions d’estil gòtic del segle XIV, i les d’estil barroc del segle XVII. El fons fotogràfic de l’Arxiu Gavín ens ha deixat un testimoni gràfic tant de l’existència d’aquesta església com de la seva degradació a causa de l’abandó.

El drac, Sant Jordi… i els Arxius


Fa molts i molts anys en un país del llunyà planeta de los somnis, hi havia un drac que des de que era un dragolí havia anat atresorant documents i documents. Primer només eren uns quants pergamins, però a mesura que passava el temps es van convertir en milers i després documents en paper, amb lletres i dibuixos, amb tintes de colors o en un blau casi negre.

Al principi ningú no li donava cap importància a aquesta afició del jove drac, era un pagament petit pels molts serveis que els hi feia: els protegia i els donava foc quan no en tenien, a més del prestigi que suposava tenir un drac en un mon en el que ja en quedaven pocs.

Els problemes van sorgir quan el drac es va anar fent gran i les gràcies del jove es van convertir en les exigències de l’adult. El drac es quedava amb tots els documents escrits en la llengua que fóra i sobre qualsevol material. Abans se’ls emportava quan ja no l’interessava a ningú, després era quasi immediatament un cop signats.

Tots aquests escrits als que el drac era tan aficionat es trobaven escampats pel terra, al llarg dels metres i metres que hi havia en el sistema de coves en què hi vivia. Un lloc humit i fosc, i en el qual havien entrat molt poques persones i amb molt risc de la seva vida. Fins i tot, es comptava algun cas de desaparició, uns deien que s’havien perdut en el laberint de coves i altres que el drac se’ls havia cruspit, com a càstig a la gosadia d’intentar recuperar un (o més) dels documents que ell “custodiava”.

Un dia una jove, bella i intel·ligent, va voler recuperar els papers que podien tenir referències a la seva àvia, a la que enyorava i volia recordar. Li van dir els governants que això era impossible que allò, no li corresponia a ella reclamar-lo que, en tot cas, era la seva àvia la que havia de fer la petició. – Però la meva àvia fa molt temps que morí i casi ja no recordo com era…-.

-Així, serà impossible, encara que si ho sol·licités ella tampoc no vol dir que els pogués recuperar.- Va dir el governant pensant que la jove no ho sentiria, però ho va sentir i va demanar com podia ser que ningú no fes front a aquella “bèstia” grollera i malhumorada en la que s’havia convertit el vell drac. – SSSSH! – Va contestar el governant – Vols que desperti? Així és com sempre ha estat i així continuarà sent!-.

La jove va entendre que calia fer alguna cosa i ho va comentar amb els seus amics i tots van resoldre que tenien interès en saber què hi havia en aquells documents que el drac tant i tant guardava. A més ara ja no es conformava amb quedar-se els papers, sinó que ho feia amb els CDs i els DVDs i amenaçava i esbufegava foc quan algú des d’Internet aconseguia lliurar-se de la seva tirania.

Cada vegada més, la gent, tot i témer al drac, s’apropava a la cova per demanar un document (o més) i sempre sortien socarrimats. El drac estava furiós –Què s’havien pensat aquella colla de galifardeus sobre dos cames? En realitat ell no sabia que hi havia en tots aquells papers que entapissaven el terra de les seves coves i tampoc no l’interessava, però intuïa que si els humans podien entrar lliurement, ja no li tindrien por i aleshores què seria d’ell?.

Un dia va arribar un estranger que es feia dir Sant Jordi (i casualment era arxiver), va dir a tot el que li va voler escoltar que al seu país, no massa allunyat d’aquell, feia molt temps que havien educat al drac perquè se n’ocupés en altres feines més productives i que des d’aleshores els seus conciutadans eren amos de la seva memòria. La jove li va demanar si els podia ajudar i ell va assumir el repte de parlar amb el drac i intentar que canviés.

Sant Jordi de bon matí, va anar a la cova del drac i tot recollint pergamins del terra va començar a explicar-li cóm estaria de còmode si tot allò no estigués pel terra i, fins i tot, cóm estaria de tranquil si no tingués que malgastar tan esforç en impedir que ningú no pogués veure’ls; podria viatjar i veure als seus cosins i es podria traslladar a una cova més moderna amb calefacció i aigua calenta. A més la gent el veuria com un més i no com un enemic al que calia vèncer.

El drac ja era gran i feia temps que sabia que les coses estaven canviant, però és va resistir amb totes les seves forces, mentre veia a aquell Sant Jordi que tot parlant anava netejant documents, ordenant-los, classificant-los i posant-los de forma que no destorbessin al pas i que es poguessin agafar i triar. El drac es va quedar sorprès de l’espai tan gran que hi quedava, i això va ser el que el va acabar de vèncer i de convèncer.

Des d’aleshores el drac es dedica a altres feines i Sant Jordi va aconseguir que aquell país recuperés la seva memòria i, el més important, la conservés… I vet aquí un gos i vet aquí un gat , aquest conte s’ha acabat.. o no?