Les actes del ple de l’Ajuntament de Linyola, a internet


Els documents, que cronològicament comprenen 1840-1991, es podran consultar des de casa a través del portal corporatiu “Arxius en Línia” de la Xarxa d’Arxius Comarcals

L’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell  posa a l’accés de tothom aquesta documentació municipal de Linyola anterior a 1991. En total, es tracta de 8725 imatges obtingudes a partir de l’escaneig de 54 volums.

acpu_facana.jpg_1826850062

Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell

Inicialment, l’Arxiu Comarcal va establir contacte amb els ens municipals, que van cedir la documentació mitjançant un dipòsit temporal mentre es portaven a terme les tasques de captura fotogràfica, i després procedir al seu retorn als respectius ajuntaments.

Amb aquesta documentació es completa la totalitat de llibres d’actes del ple dels ajuntaments del Pla d’Urgell, arribant com a mínim fins a la transició democràtica. Resta pendent establir com una possibilitat a mig termini que tots aquests fons municipals ingressin de forma progressiva a l’Arxiu Comarcal, per a una més gran disponibilitat de consulta, conservació i posada a disposició de les mateixes administracions titulars.

Cal remarcar el valor de poder disposar d’aquesta documentació: només cal tenir connexió a Internet, i de seguida, es pot accedir a documents que recullen la història dels nostres municipis. Gràcies a aquest treball de digitalització i al fet que sigui tan accessible, no només podem descobrir aspectes del nostre passat, sinó que també es preserven els originals.

El procés de digitalització d’aquestes unitats documentals s’ha fet al llarg del 2014 a través del Pla Bruniquer del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i s’ha posat a pública disposició a través del portal Arxius en Línia de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya, una eina molt potent de cara a la recerca en línia, que suposa la comoditat afegida que es pot visualitzar i consultar la documentació des de casa.

Podeu accedir al portal Arxius en Línia pitjant aquest enllaç.

Font: Xarxa d’Arxius Comarcals

Anuncis

Digitalització dels llibres sagramentals de la parròquia de Santa Maria de Balaguer


Santa_Maria_de_BalaguerLa parròquia de Santa Maria de Balaguer, pertanyent a la diòcesis d’Urgell, ha finalitzat el projecte per digitalitzar i inventariar els llibres sacramentals de baptismes, matrimonis i defuncions del seu fons des del segle XV fins a l’actualitat. Els llibres sacramentals són un tipus de llibres comuns a totes les parròquies instituïts oficialment al Concili de Trento, segle XVI. aquests són una font d’informació històrica bàsica de gran importància per al coneixement de la demografia fins a la creació dels padrons municipals al segle XIX.

L’objectiu d’aquesta actuació és garantir la conservació dels llibres sacramentals, fet que facilitarà la recerca genealògica i els estudis demogràfics. Aquesta important actuació en el seu fons no hauria estat possible sense la col·laboració d’un equip de treball format per una desena de voluntaris.

L’Arxiu Comarcal de la Noguera col·labora en aquesta actuació oferint les seves instal·lacions als estudiosos per poder consultar els inventaris. Amb els resultats obtinguts els interessats poden adreçar-se a la parròquia per a consultar els llibres en format digital. bina

Aquesta iniciativa s’està duent a terme a altres parròquies de la comarca de la Noguera com per exemple Montgai, esperem que tingui continuïtat a tota la Comarca i tot el Bisbat.

El següent pas seria trobar-ho tot en línia, no?

Josep Jordana Sauret

Els Llibres d’actes del Ple de l’Ajuntament de Cervera, fins l’any 1940, ja es poden consultar per Internet


 

L’Arxiu Comarcal de la Segarra ha portat a terme en els darrers anys la digitalització d’una part dels seus fons documentals. Es tracta d’una tasca molt important per  difondre i fer accessibles els documents de l’Arxiu a través de la xarxa i d’aquesta manera afavorir la conservació dels originals.

220003010000353,0009

L’any passat l’Arxiu ja va començar posant en línia aquesta sèrie documental fins l’any 1899. Enguany s’han afegit més llibres al repositori segur i s’han carregat a la xarxa les actes municipals de Cervera fins l’any 1940. 

Els llibres d’Actes del Ple municipal constitueixen un dels conjunts documentals que conserva l’Arxiu Comarcal de la Segarra més significatius i complets per entendre l’evolució històrica de la ciutat de Cervera. Cada llibre conté els acords i les decisions preses en les sessions dels ple municipal. També contenen relacions de fets que han passat que són d’interès pel municipi. 

Per poder consultar els Llibres d’Actes del Fons Municipal de Cervera cal accedir a través de la pàgina web de l’Arxiu i entrar al banner:  “Arxius en línia”: cercador de fons i documents.

 

Arxiu Comarcal de la Segarra
Passeig Jaume Balmes, s/n
25200 Cervera
Tel: 973 53 17 18
acsegarra.cultura@gencat.cat

 

Digitalització de premsa històrica a l’arxiu comarcal del Pallars Jussà


Un total de 6.435 digitalitzacions de 9 capçaleres de premsa històrica del Pallars Jussà datats entre 1884 i 1923

Durant el passat mes de desembre de 2011 i gener de 2012, l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà (ACPJ), aprofitant la generositat dels responsables del Col·legi Fills de la Sagrada Família de Barcelona, ha pogut digitalitzar un total de 6.435 imatges de 9 capçaleres de premsa històrica del Pallars Jussà. Comentar que no tots els diaris resten complets, hi ha llacunes i en un futur caldrà la col·laboració de tots, per poder anant digitalitzant la seva totalitat.

El Relámpago, 1906

La història de la conservació d’aquesta premsa històrica, es remunta al tancament del primer Col·legi dels Fills de la Sagrada Família al municipi de Tremp, fundat pel beat Pare Josep Manyanet. Al tancar-se el Col·legi de Tremp, i creat el de Barcelona, els seus responsables van veure ja la importància de conservar i salvaguardar els documents de premsa local que havien guardat, fins i tot la varen enquadernar.

Explicant el projecte que l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà pretenia fer al Pare Blanquet, ben aviat es va arribar a un acord per part del col·legi de deixar digitalitzar aquest fons de premsa històrica tant important per a la comarca. La idea de fer difusió per Internet, mitjançant l’eina XAC_Premsa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va fer veure al Pare Blanquet que l’objectiu d’aquesta digitalització fos facilitar la consulta d’aquesta premsa per part de tots els pallaresos i dels investigadors en general, amb una eina de treball que tantes garanties de recerca presta.

Els diaris digitalitzats han estat:

  • El Conqués, 1912-1923
  • El Eco del Pallars, 1886-1888
  • El Pallaresa, 1884
  • El Relámpago, 1906-1910
  • Fulla Dominical, 1917-1926
  • La Atalaya Leridana, 1909-1911
  • La Conca de Tremp, 1919-1922
  • La Veu de la Montanya, 1905
  • Luz, 1912

El Conqués, 1912

Pel que respecta a l’ACPJ, agrair enormement l’oportunitat que ens ha ofert el Col·legi Fills de la Sagrada Família de Barcelona, en especial a la tasca de mediació i el plaer que ha suposat conèixer al pare Blanquet, que sense dubte han obert la porta amb la seva predisposició, a futures col·laboracions amb l’ACPJ per part d’altres particulars per tal d’intentar completar el 100% de la premsa històrica de la nostra comarca.

Properament es presentarà el producte un cop les digitalitzacions s’hagin incorporat a l’eina XAC_Premsa.

 

Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

Innova.doc 2010


El 13 i 14 d’aquest octubre s’han celebrat, les jornades d’Innova.doc, organitzades un any més per la Subdirecció General d’Arxius i Gestió Documental, des del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacions, amb la col·laboració de l’Escola d’Administració Pública i el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat, i aquest any també ha contat amb el patrocini de les empreses IBM i Everis.

Han estat unes jornades basades en les experiències, unes encara en la seva fase planificació com la de l’Ajuntament de Saragossa. Altres en la seva primera fase d’implementació com la que ens va presentar l’Eva Roca de la Universitat Pompeu Fabra o l’experiència del DOGC digital; també es van presentar experiències que o estan ja implementats o bé estan en la última fase, en la d’unificar programes i repositoris, com ens van explicar la Montserrat Muñoz de Laboratoris Almirall i la Maria Sánchez de l’Empresa Nacional de Residuos Radioactivos ENRESA.

La Gemma Bayó i la Rosa Capella ens van explicar el camí i les dificultats que se’ls hi ha presentat en l’Ajuntament de Barcelona en l’adaptació del seu sistema d’arxius al nou entorn d’Administració electrònica i quins han estat els passos que han fet fins ara i els que queden per fer per la implementació dels requeriments per a la gestió documental en el sistema que s’està desenvolupant.

Esment a part cal fer del projecte  SIGEDA que amb la recent aprovació de l’acord marc per a la contractació de l’empresa adjudicatària per a crear la plataforma tecnològica. passa a ser una realitat que es posarà en marxa en breu.

Cal dir que totes les experiències han apostat per l’arquitectura tecnològica en tres nivells: nivell de dades, nivell lògic, nivell de polítiques o normativa. Tots han optat per la fragmentació del projecte en diferents programes sectorials que han permès una implementació més controlada emprant la tècnica d’assaig-error-millora i que tots consideren que el canvi no ha de ser només tecnològic, sinó que requereix també un canvi en la cultura treball i un canvi organitzatiu, sense els quals és impossible el pas definitiu a l’entorn d’una Administració electrònica.

Una altra cosa que van plantejar els ponents van ser les dificultats paregudes com pot ser l’alineació dels diferents programes que ja s’havien implementat de forma que es converteix en un únic projecte. Tots tenien clar que calia, en cada cas, la unificació de repositoris, però la majoria presentaven incògnites de com es plantejaria aquesta unificació i el resultat que es pot obtenir.

Tots van expressar, també, la seva preocupació per la gran varietat de formats i per establir criteris per la seva unificació i per establir les garanties necessàries d’autenticitat, integritat i el no rebuig i una vegada més van sorgir els dubtes sobre la conservació i permanència de les signatures o certificats que els donen validesa.

En resum, després de set anys vam poder veure que allò que en les primeres jornades sonava a ciència ficció i que quedava a anys llum de les nostres administracions, avui en dia, és molt més concret i que poc a poc es converteix en realitat.