Aprovació del 1r premi de recerca Elvira Godàs Vila


La nova Comissió Informativa Permanent de Presidència de la Diputació de Lleida aprova en la seva primera reunió les bases reguladores per a la concessió del Premi de recerca Elvira Godàs Vila, que es vehicularà a través del Servei d’Arxius, Estudis i Informació. El premi, que serà biennal, està dotat amb 10.000 € i vol donar suport a projectes de recerca i difusió cultural i històrica d’àmbit local i comarcal, impulsant d’aquesta forma tot l’entramat de grups i entitats dedicats a l’investigació i la difusió del coneixement de la història contemporània de la demarcació i que es fonamentin parcialment o totalment en els diferents fons documentals de la Diputació de Lleida i els seus organismes autònoms.

Vol fomentar l’estudi i la recerca sobre el territori lleidatà, des de l’àmbit de les ciències humanes i socials. Està destinat a donar suport d’una manera prioritària a investigadors en les primeres etapes d’activitat investigadora. El tutor de la Universitat de Lleida i la cap del Servei d’Arxius, Estudis i Informació dictaminaran la qualitat del treball prèviament escollit.

D’aquesta forma es vol revertir les conseqüències que ha suposat pel Servei d’Arxiu el trasllat a les dependències de la Caparrella, un lloc de difícil accés des de Lleida i pitjor des de fora de Lleida, on va ser traslladat gràcies a l’anterior president de la Diputació i el seu equip més pròxim que en una de les seves decisions irresponsables va allunyar del centre de la ciutat un servei de primer ordre.

El nom del premi no ha estat triat per casualitat, Elvira Godàs Vila –la filla petita de Victorina Vila i Frederic Godàs (1879-1920), fundadors del Liceu Escolar de Lleida, inaugurat el 1906– va ser una mestra republicana exiliada a Mèxic i activista que va ostentar la presidència d’honor de la Asociación Archivo, Guerra y Exilio.

Ens farem resó de la convocatòria i les bases quan es publiquin, ara volíem donar a conèixer la que ens sembla una bona iniciativa

 

 

 

 

Nou Servei de patrimoni bibliogràfic i documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs


Després de alguns anys de tancament per reformes estructurals a l’edifici de l’antic Hospital de Santa Maria, als que es van afegir algun altre por reformes a l’espai de l’antiga Biblioteca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el passat 2 de gener es va reobrir al públic.

Les novetats no s’han limitat a l’espai amb una distribució més racional, la modernització de les instal·lacions i energèticament més eficient, s’ha unit l’Arxiu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, la col·lecció de llegats i la Biblioteca en un nou Servei de patrimoni bibliogràfic i documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

D’aquesta forma s’uneixen l’important col·lecció de fons local, integrada principalment per monografies impreses a la ciutat de Lleida en el període comprès entre el segles XV i XX, que conjuntament amb el fons de premsa local i comarcal constitueixen una valuosa i excel·lent eina de recerca. Molts d’aquests exemplars formen part dels diferents llegats que la institució ha anat acollint amb el pas dels anys i que dóna a aquest nou Servei les característiques necessàries per a convertir-lo en un Servei de referència per a tots els estudiosos i interessats en els estudis de la ciutat de Lleida i de les comarques de Ponent.

Aquest nou Servei obre amb noves eines de consulta com el catàleg en línia que ajudarà a la consulta i a la investigació

Servei d’Audiovisuals de l’IEI

Servei d’Audiovisuals de l’IEI

Una exposició divulga els primers textos escrits en català i els reivindica com a valor patrimonial


Els documents daten dels segles XI-XII i són els primers testimonis escrits en llengua catalana

L’exposició posa en relació els primers textos escrits en català amb el territori d’on van sorgir

L’exposició Els orígens de la llengua catalana, que es pot visitar aquest febrer a l’Ajuntament de Tremp, mostra els primers documents escrits en català i els reivindica com a valor patrimonial de la llengua catalana. El Jurament de Radulf Oriol a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047) que prové d’Orrit i d’Areny de Noguera és el primerEl Jurament de Radulf Oriol a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047) document escrit en català. L’exposició també mostra altres testimonis de l’accés del català a l’escriptura procedents de nuclis del Pallars Jussà com Arbul, Mur o Conques. Sílvia Romero, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Tremp, ha dit que és inexplicable que aquests coneixements comprovats científicament no avancin en manuals i llibres de text.

Romero ha defensat el reconeixement per aquests primers documents escrits en català i en destaca la seva localització ja que la majoria dels primers textos conservats provenen del Pallars i de l’Alt Urgell, l’àrea de l’antic bisbat d’Urgell. Es tracta de juraments de fidelitat i declaracions de pau.

Dels nou primers documents publicats que es coneixen en català, set se situen a la zona del Pirineu occidental. Aquesta exposició mostra els documents medievals dels segle XI i XII, procedents de la zona del Pallars Jussà, que contenen importants fragments en català. L’objectiu de la mostra és reivindicar-los com a valor patrimonial de la llengua catalana.

Un dels aspectes importants per donar a conèixer al gran públic l’existència d’aquests documents és la informació sobre un moment clau en la història de les llengües: el seu accés a l’escriptura. El català va anar aflorant de manera progressiva a partir del segle IX en documents escrits en llatí, però sobretot al llarg del segle XI, quan ja trobem textos en què hi ha fragments en català significatius. El Jurament feudal de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), el Jurament de compareixença (1031-1035) o el Jurament feudal de fidelitat de Ramon Guillem de Pallars Sobirà a Ramon V de Pallars Jussà (1047-1098). Aquests documents contenen parts remarcables en català.

L’exposició Els orígens del català: Jo fideles vos seré posa en relació els primers textos escrits en català amb el territori d’on van sorgir i amb diversos elements arquitectònics patrimonials de l’època. Aquesta mostra ha estat produïda pels Ajuntaments de Tremp i d’Areny, les Diputacions d’Osca i Lleida, i l’Institut d’Estudis Catalans.

Notícia publicada al Punt Avui, el dimecres 29 de gener de 2014