El “Boletín del Colegio Valldemia”, el primer butlletí escolar català


Aquest gener el document del mes el dediquem a una publicació escolar que es conserva a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes, i concretament al fons històric del col·legi marista Valldemia de Mataró.

El col·legi Valldemia fou fundat l’any 1855 a Mataró. En un inici duia el nom de Colegio Cataluña, però ben aviat adoptaria el nom d’un dels seus fundadors, l’escolapi Hermenegildo Coll de Valldemia. Es tracta d’una escola ben particular, ja que fou fundada als afores de Mataró en un amplíssim terreny ajardinat i envoltat de camps de conreu. Els seus fundadors, vinculats als Escolapis, havien marxat a Cuba on van fundar diverses escoles. En tornar d’allí projectaren el col·legi Valldemia segons els exemples que havien vist a l’estranger, amb el propòsit de convertir-lo en un centre de renovació escolar i de prestigi. Després d’uns anys d’esplendor, la mort del fundador i director va fer minvar de forma progressiva tant la influència com el prestigi de l’escola. És en aquest moment que es lloga l’escola als Germans Maristes per a què se’n facin càrrec i en recuperin el prestigi, adquirint-lo definitivament uns anys més tard.

Durant la primera etapa de funcionament de l’escola es fundà el Boletín del Colegio Valldemia, que es començà a publicar l’any 1868 com a òrgan de comunicació entre el col·legi Valldemia i les famílies dels alumnes. En un inici va tenir una periodicitat trimestral i a partir de 1878 passà a ser de caràcter anual. La primera època de publicació del butlletí va finalitzar l’any 1888.

La principal curiositat d’aquest butlletí és que és considerat el primer butlletí de caràcter escolar editat tant a nivell català com espanyol. En aquest sentit és el primer butlletí que es publica amb l’objectiu de fer de mitjà de comunicació entre l’escola i les famílies, informant de la institició, dels serveis que oferia i del seu nivell d’excel·lència.

Pel que fa al seu contingut els articles es refereixen als aspectes princials del funcionament de l’escola: professors, assignatures, horaris, programes d’estudi, condicions de l’internat, mesures disciplinàries, activitat religiosa, esportiva, festes, etc. A més en els editorials s’hi reflecteixen algunes de les preocupacions pedagògiques del moment, entre altres coses ja s’hi pot veure les polèmiques entre escola pública i privada.

Dades extretes de:

Moral, Joan J. Maristes cent anys a Mataró 1887-1987. Mataró: Col·legi Maristes Valldemia, 1988
Corredera, Eduardo. Páginas de Historia Marista, 1886-1936. Monestir de les Avellanes, 1986
Educació i Història: revista d'història de l'educació. Societat Catalana d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana, n. 7 (2005)

 

Per obrir boca: tresors de l’Audiència


Per obrir aquesta nova secció presentem dos expedients conservats a l’arxiu de l’Audiència Provincial de Lleida. Hem triat aquests dos per la seva interrelació, un és l’Expediente de constitución de la Audiencia provincial de Lérida que s’inicia al juliol de 1938, quan l’exèrcit feixista tenia la seva base d’operacions en Almacelles i ja havia entrat en la ciutat en el que seria l’assalt definitiu. Al temps que s’anava estenent l’ocupació calia reconstituir els organismes bàsics per al funcionament del nou Estat, aquesta és la situació política i social en què es genera.

En l’expedient es recull la forma en la qual alguns membres del personal de l’Audiència demanen la seva reincorporació donant diferents raons i expressant la seva afecció al règim. També recull els diferents nomenaments de magistrats fins constituir la Sala, tot això en un entorn bèl·lic i de carència absoluta de mitjans i d’infraestructures com queda reflectit en els documents que el conformen.

El segon és Sobre la destrucción y despojo de la Audiència provincial de Lérida, i ens narra l’expoliació de l’antic palau de Justícia. Ens ajuda a entendre la situació de desgavell viscuda, explicant-nos com l’edifici va ser saquejat i la major part dels arxius, la biblioteca i el mobiliari van ser cremats al carrer públicament. Parla de l’antiga ubicació del Palau de Justícia i com va ser víctima del bombardeig del novembre de 1937, destruint allò que no havia estat destruït amb anterioritat.

Aquests són dos expedients essencials per entendre la formació de les institucions judicials del primer franquisme i per donar notícia d’un dels episodis de saqueig del patrimoni que van patir les nostres institucions els primers mesos de la Guerra Civil.