Ingrés d’un protocol notarial de Guissona a l’Arxiu Comarcal de la Segarra


Fa uns díes va ser ingressat en dipòsit a l’Arxiu Comarcal de la Segarra un protocol del notari de la vila de Guissona Amador Pasqual. El protocol ha estat adquirit pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que l’ha dipositat a l’Arxiu permetent que es pugui posar a la disposició dels usuaris.

Es tracta d’un llibre en foli, amb les cobertes de pergamí, dels anys 1623-1633 de 383 folis que també conté un plec amb una mà de notes, del mateix notari Amador Pasqual, de l’any 1640 de 77 folis. El protocol serà incorporat al fons del Districte notarial de Cervera en els propers dies després de fer-ne l’inventari.

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Què són? els inventaris post mortem


Els inventaris post mortem són una font notarial excel·lent per tal de poder fer una aproximació a situacions concretes d’individus, pertanyents a diferents categories jurídiques, socials i econòmiques, tot permetent conèixer els aspectes culturals, econòmics i socials de cadascun d’ells. Amb l’anàlisi d’aquests inventaris s’han realitzat diferents tipus d’estudis amb centres d’interès ben concrets: estudis sobre nivells de vida, canvis en les pautes de consum, la vida quotidiana, les propietats rústiques i urbanes, els tipus de llibres que es tenien a l’època, anàlisi de l’habitatge, entre d’altres i tan sols per enumerar alguns dels àmbits d’anàlisi. L’enumeració detallada que ens facilita el notari o el rector, en el nostre cas, que redacta l’inventari és una fotografia pràcticament exacta de tots els béns que posseïa el difunt en el moment de la seva mort. Generalment es descrivia amb detall els mobles, la roba, els llibres, els estris de cuina, els objectes més insignificants, les terres … els inventaris són una font ideal per a tractar els temes de la vida quotidiana i econòmica.

WP_20150616_001

Hem de tenir en consideració que en general els inventaris post mortem tenen una estructura formal rígida, amb una introducció on es diu el nom del notari, el de l’ordenant del document (viuda, tutor o hereu), la data, el lloc, el nom del difunt, la seva professió i la seva categoria social. El document es clou amb la firma dels testimonis.

No sempre hi apareix la professió del difunt, encara que es faci constar si és noble o ciutadà honrat, ni tampoc si l’habitatge era de propietat o de lloguer.

En el fons, la confecció de l’inventari postmortem responia a una estratègia ben estudiada. Tant la viuda com l’hereu pretenien que quedessin ben delimitades totes les propietats rebudes en herència. Això els afavoria, ja que els salvava en el cas que els deutes i les parts de la legítima superessin la quantitat de l’herència, però també constituïa una garantia que no havien ocultat o robat res en perjudici dels hereus i dels creditors. No obstant això, malgrat la seva aparent representativitat, aquest tipus de font notarial conté tot un conglomerat de dificultats.

Es podia donar el cas que l’inventari fos demanat després d’un període bèl·lic i per a comprovar les pertinences d’aquella persona, per si es donés el cas que algú s’hagi posat al seu nom alguna possessió o no es paguessin les pensions dels censals.

WP_20150616_003

Cal ressenyar que en els inventaris post mortem són polivalents per la tipologia de materials, l’absència de valoració econòmica, les omissions legals, és el cas de les armes de foc i, finalment, l’absència de l’edat del difunt. Per la seva banda, els debitoris, censals morts, les vendes a carta de gràcia i les compravendes per deutes, subministren informació sobre l’endeutament popular i la desviació de capital, encara que cada mecanisme creditor oferia unes especificitats concretes. Al marge de la singularitat de cada tipus d’endeutament, aquesta documentació aporta dades de tipus sociològic (ofici del deutor i creditor, posseïdor i sol·licitant de capital i nòmina dels elements parasitaris), conjuntural (motivacions explícites per recórrer al crèdit), econòmiques, des del punt de vista financer (capital contractat, tipus d’interès, moneda i preus) i des del punt de vista patrimonial (cases, peces de terra, barques, molins), jurídicoinstitucional (legislació de contractes, procediment de resolució de contractes, clàusules jurídiques d’incidència econòmica) i, finalment, històriques (informació referent al context històric general i transcripció de documents registrats anteriorment).

Collelldemont Vives, Elisenda: “Inventari Post Mortem D’un Rector Català Del S. XVIII.,” Pedralbes: revista d’història moderna, 2008, 585–596

Lencina Pérez, Xavier:  «Los inventarios post-mortem en el estudio de la cultura material y el consumo. Propuesta metodológica. Barcelona, siglo XVII», 43 i ss. Jaume Torras i Bartolomé Yun: ” Consumo, condiciones de vida y comercialización. Cataluña y Castilla, siglos XVII-XIX”, 1999, Valladolid.

Presentació del llibre Documents notarials de la Segarra i l’Urgell relacionats amb la Guerra de Successió 1705-1714


La passada setmana el Museu Comarcal de Cervera va acollir la presentació del llibre del Dr. Josep M. Llobet i Portella, Documents notarials de la Segarra i l’Urgell relacionats amb la Guerra de Successió 1705-1714. L’obra té com a punt de partida 333 documents que donen a conèixer aspectes concrets de la guerra que van tenir com escenari diverses localitats de Lleida i recull un extracte de les actes notarials de l’època, entre altres documents conservats en diversos arxius, especialment en l’Arxiu Comarcal de la Segarra. El Dr. Llobet en la seva presentació va referir algunes notes històriques sobre les Corts Catalanes, fent més interessant si cap la presentació, tot aconseguint excitar la nostra curiositat.

Documents notarials de la Segarra i l’Urgell relacionats amb la Guerra de Successió 1705-1714

Amb aquest acte celebrat a Cervera el Grup de Recerques de Terres de Ponent va posar fi a les activitats Espais Ponentins de la Guerra organitzades envers la commemoració del tricentenari del 1714, que han tingut lloc en alguns d’aquells indrets de les comarques de les comarques de Ponent que van tenir un protagonisme especial durant la Guerra de Successió, amb  l’objectiu aconseguit de donar a conèixer els fets històrics i retre un petit homenatge a tots els herois i les víctimes d’aquella guerra.

La presentació va anar acompanyada d’una posterior ofrena floral per la pèrdua de les Institucions Catalanes on antigament estava situada l’Església Sant Bernat de Cervera, lloc on es va celebrar la primera Cort General de Catalunya el dia 19 de desembre de 1359, en temps de Pere III El Cerimoniós. L’acte es va completar amb la interpretació de música barroca a càrrec de les intèrprets Anna Torres i Anna Pallàs en la flauta travessera i Núria Serés al violoncel, la lectura d’un poema de Rosa Fabregat Armengol, l’onejada de la Senyera i amb el Cant dels Segadors.