L’Arxiu Comarcal de l’Alta Ribagorça: al·legacions al projecte presentat


El febrer passat, del 2016, es va fer públic la previsió per completar el mapa de la Xarxa d’Arxius Comarcals, que com sabem molt bé són els de les comarques de l’Alta Ribagorça i de les Garrigues. La previsió de la Conselleria de Cultura era que al final d’aquest any 2016 o com a molt a principi del 2017 es podrien inaugurar tots dos equipaments. Esperarem a final d’any per expressar la nostra opinió pel reiterat incompliment, o potser ens caldrà preparar un article descrivint els futurs nous ACC-GAR-e1454548182979equipaments i felicitant a la Conselleria perquè per fi hagi finalitzat aquest mapa d’equipaments que es va iniciar fa 35 anys.

En el cas de l’Arxiu Comarcal de l’Alta Ribagorça, la decisió de l’Ajuntament del Pont de Suert de cedir l’edifici de l’antiga seu del Consistori, ha agilitat les coses. El 25 de maig es va publicar al BOP de Lleida l’edicte d’aprovació inicial del projecte d’obres iniciant-se d’aquesta forma el termini d’un mes per a la informació i exposició pública i la presentació d’al·legacions el projecte de rehabilitació de l’ajuntament vell del Pont de Suert per destinar-lo a Arxiu d’aquesta comarca.

El Sr. Joan Casimiro Bernades ens ha fet arribar les al·legacions que ha presentat  “Atès que estic en total desacord amb l’arxiu que ens volen fer” on s’assenyala el que ell considera una sèrie de mancances i proposa tres alternatives al projecte presentat. Atenent a la seva petició, ho pengem en el nostre bloc sense entrar a valorar cap dels projectes, ni el de l’Ajuntament ni els del Sr Bernades, i desconeixent si s’han presentat més al·legacions.

Al·legació Document Pont de Suert

La Confraria de Sant Sebastià del Pont de Suert estrena nou espai per al seu arxiu


Processó_passant_pel_barri_vellLa Confraria de Sant Sebastià del Pont de Suert és un dels exemples que encara queden de com s’afrontaven les epidèmies importants, en aquest cas, en el segle XVI. Calia organitzar a la població que encara estava sana per atendre les necessitats que es derivaven de la malaltia generalitzada, sobre tot recollir i enterrar els morts. Aquestes confraries desenvolupaven un treball ingent en els moments àlgids de les epidèmies, una tasca difícil de portar i trist, enterrar als seus amics veïns i familiars, per aquesta raó les celebracions del patró havien de ser cants a la vida.

L’origen d’aquesta confraria de Pont de Suert el trobem en 1503 arrel d’un de les epidèmies recurrents d’aquells temps. El fundador va ser el rector de Sirès, un poble proper al Pont de Suert a la marge dreta del Noguera Ribagorçana. Els estatuts estan recollits en l’anomenat Llibre Vell, però això no va ser fins al 1730. Per a ser membre calia ser de la comarca i hi havia dos tipus de confrares: de diner, d’ovella, d’ovella, de llenya, de blat i d’escot, segons les aportacions que feien a la confraria.

La confraria en l’actualitat encara està en actiu i és l’encarregada d’organitzar les Festes del patró al Pont de Suert. Es va crear com a confraria masculina i encara es manté així. Es reuneixen els dies 19, 20 i 21 de gener per a celebrar una festa gastronòmica la diada de Sant Sebastià, consistent en un sopar el primer dia, els tres àpats del segon dia i l’esmorzar i dinar del tercer dia. Després de l’últim àpat es nomenen els nous priors i se’ls fa entrega de la potestat del càrrec, que serà per un any, a través d’una poma. S’acaba amb una missa solemne.

El dimarts 20 de gener han inaugurat el nou espai de la Confraria on s’ubicarà a partir d’ara un despatx i el seu arxiu dins de la Casa Cotori, on també es troba l’Oficina de Turisme. A la inauguració han assistit el President de la Diputació, Sr. Reñé, i el del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, Sr. Troguet, i el Delegat del Govern del Alt Pirineu i Aran i Alcalde del Pont de Suert, Sr. Alins.images

Recordem que la comarca de l’Alta Ribagorça és una de les dos comarques que no tenen Arxiu Comarcal i per tant és important la tasca de la Confraria preservant no només la tradició sinó la documentació que genera i també és important la implicació de les institucions del territori. És cert que és una comarca petita amb només tres municipis i una munió de nuclis rurals que lluiten per sobreviure, per tant el volum documental que es genera no és significatiu, tampoc sembla que existeix un gran volum documental històric. Aquestes consideracions hauria de facilitar la instal·lació d’un Arxiu Comarcal ajustat al territori, el que no potser és que serveixen per justificar el retard i menys la renuncia a la seva constitució, ja que un Arxiu no és només un edifici per guardar documentació en el suport que sigui, sinó que és un centre de promoció del patrimoni i la cultura i de dinamització territorial… O ho hauria de ser!