Exposició a l’Arxiu històric de Lleida: L’horitzó d’Andrés Ymbernon Vila


Andrés Ymbernon Vila, procedia d’una llarga nissaga de militars que va marcar quin havia de ser el seu destí professional. Recordem que els militars de carrera i, com en aquest cas d’Acadèmia, eren homes generalment il·lustrats, amb un nivell cultural per sobre de la mitjana i, molts, amb inquietuds culturals i artístiques. El comandant Ymbernon responia a totes aquestes característiques: dibuixava de forma excel·lent, va publicar treballs sobre la història de Lleida, era un gran lector i estava al dia dels moviments artístics i culturals que durant la primera meitat del segle XX.

Com a militar es va mantenir lleial a la República, fins que en els últims mesos el desgovern era evident, en front a l’aparent bona gestió de l’Espanya ocupada pels colpistes, això el va decidir a passar-se a les línies de l’exercit de Franco (al menys això és el que la família recorda). Malgrat aquesta adhesió d’última hora no va evitar que finalment patís les conseqüències.

La família, a través del seu net David, ha fet donació a l’Arxiu històric de Lleida del seu fons que el conformen 254 unitats documentals entre documentació oficial relacionada amb la família —certificats d’estat civil i altres de caire administratiu i acadèmic—; texts, plànols i croquis generats des de la seva vesant professional com a militar d’alta graduació i com a professor de l’Acadèmia Militar de Saragossa; còpies de gravats de la ciutat de Lleida i dibuixos a ploma originals; texts històrics i algun conte que inclouen dibuixos; fotografies personals i familiars; fitxes d’investigacions; i llibres. Un conjunt que ens parlen d’una vida compromesa amb la seva professió i la seva ciutat, la seva història i cultura.

Des del principi es va pensar en fer una exposició que mostrés alguns dels documents ingressats i l’època en la que van ser generats i concebuts. Havia de ser un gran esdeveniment, amb una inauguració diferent i un seguit d’activitats a l’entorn de la guerra civil i la postguerra a Lleida, enllaçant-les amb alguns dels documents més rellevants. L’exposició està comissariada per David Ymbernon, un artista polifacètic que tant domina les tècniques mixtes en la pintura, com construeix escenografies o utilitza la gastronomia com forma d’expressió. Tot un luxe, per a un Arxiu, que es veurà eclipsat per la pandèmia.

  • Arxiu històric de Lleida
  • Carrer governador Montcada, s/n
  • Del 13/10/2020 a 15/01/2021
  • De 9 a 17:30 h dies laborals excepte dissabtes
    • Del 15/12/2020 a 10/01/2021 horari de de 9 a 14h

Malgrat les circumstàncies la voluntat de tirar endavant l’exposició és encomiable, així que podreu gaudir d’ella amb totes les mesures de seguretat que marquen els protocols sanitaris des del 13 d’octubre fins al 15 de gener de 2021. Esperem que aquesta mostra mogui a alguns investigadors a interessar-se per la seva biografia i aviat tinguem una publicació que ens expliqui amb certesa qui era Andrés Ymbernon Vila.

Joan Sales escrivia a Marius Torres:


“M’ha agradat molt el cap de la brigada, que és el comandant Ymbernon […] digne militar professional dels de l’antic exèrcit de la monarquia. També tu et trobaries com peix a l’aigua; tota la divisió lleidataneja.” Joan Sales (Cartes a Màrius Torres, Club Editor, 1976)

A tota màquina. La planificació de la xarxa de ferrocarrils secundaris de Catalunya


El dia 10 de juny va arribar a l’Arxiu històric de Lleida l’exposició ‘A tota màquina’ que té el seu origen en l’Arxiu Comarcal de l’Urgell i prèviament ha fet parada en el de la Noguera. Romandrà fins el 13 de setembre, durant aquestes setmanes es pot gaudir de l’experiència d’entrar en una antiga estació, i esperar assegut que arribi el tren o fins i tot pujar a la recreació d’un antic vagó, seure i veure passar el paisatge de l’Urgell i la Noguera per la finestreta.

Cartell de l'exposició 'A tota Màquina'

Cartell de l’exposició ‘A tota Màquina’ a l’Arxiu Històric de Lleida

Aquesta exposició relata en present la història d’un projecte concret d’aquells que es van anomenar els ferrocarrils secundaris, el del tren de Tàrrega a Balaguer, que com tants altres no van arribar a fer-se realitat.

També es poden veure exposats alguns documents del fons de Govern Civil i d’Icona, i algunes publicacions de la biblioteca de l’Arxiu i del fons Sebastià Gràcia Petit.

Documentació dels fons que recull l’Arxiu Històric de Lleida

Publicacions històriques del fons Sebastià Gràcia Petit

 

 

 

 

 

 

 

Per entrar a l’estació és recomanable recollir el bitllet del tren.

 

L’horari de visita és de 9 a 14:30h i és entrada lliure i gratuïta i si voleu més informació pitgeu l’enllaç Díptic ‘A totamàquina’

Sota Censura. Manuel de Pedrolo retrat d’un segle de lluita


Nou Espai Cultura, aquest any dedicat a Manuel de Pedrolo i el fet de la censura o, el que és el mateix, la falta de llibertat d’expressió. Es van avançar la Biblioteca pública de Lleida amb “Manuel de Pedrolo, o, La paraula feta imatge. Recull de poesia concreta”, una aproximació a l’obra experimental de Pedrolo amb el corrent anomenat “poesia concreta” i els Serveis Territorials de Cultura a Lleida amb l’exposició “Pedrolo Polièdric” que es van poder veure durant el mes de novembre i desembre i que van finalitzar el 6 de gener.

Ara toca el torn a l’Arxiu Històric de Lleida amb l’exposició “Sota Censura. Manuel de Pedrolo retrat d’un segle de lluita” i al Museu de Lleida amb “Itineraris” que s’inauguraran el 31 de gener i que es podran veure fins al 29 de març.

Aquesta exposició proposa un recorregut pel segle XX de la mà de Manuel de Pedrolo, autor que va utilitzar el poder de l’escriptura en un sentit ampli i compromès. El nostre relat aborda la dimensió més política i social d’un Pedrolo que posa la literatura al servei d’un ideari. A través dels seus textos podem resseguir aspectes fonamentals de la nostra història com el catalanisme polític, la lluita obrera, l’alliberament de la dona, la llibertat d’expressió i un llarg etcètera que construeixen l’univers pedrolià i posen lletra a cent anys de lluita.

L’exposició ho estructura en tres àmbits: un primer dedicat al funcionament de la censura espanyola i els seus efectes. Des d’una primera etapa més cruenta en la que es depuren biblioteques i es cremen llibres al carrer, fins a la Llei de Premsa de 1966 que comporta la supressió de paràgrafs i/o que es segrestin llibres. Val a dir que Manuel de Pedrolo fou l’escriptor que més en va patir, de censura.

Arxiu Històric Lleida

Un segon àmbit mostra com l’autor, a partir dels seus textos, aborda la lluita social i política, que entén des de la premissa de l’alliberament total, és a dir, inclou l’alliberament nacional i la lluita antifranquista, la lluita obrera, l’alliberament de la dona a través de les dificultats i reivindicacions laborals i, finalment, la llibertat sexual, qüestió que li comporta censura per ultratge a la moral pública o indecència.

Arxiu Històric Lleida

El tercer i darrer àmbit es centra en la lluita literària atès que Pedrolo entén la literatura com una eina per transformar la societat mitjançant la qual l’escriptor n’esdevé la consciència crítica i ètica. Ho fa des de l’admiració per l’existencialisme i Jean-Paul Sartre i així com a través de gèneres trencadors com el teatre de l’absurd o bé considerats subliteraris i que l’autor reivindica: la novel·la negra i la ciència ficció.

Extret del blog Etnologia.cat

Exposició: Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Catalunya, segles XVI-XVIII


L’exposició Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Catalunya, segles XVI-XVIII, que es podrà visitar al Museu de Lleida entre el 22 de gener i el 29 d’abril de 2019, és una producció del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) i el Museu de Lleida, i compta amb la col·laboració de la Col·lecció Gelonch Viladegut. S’exposen un total de 140 gravats, 8 facsímils, 22 obres dels fons del Museu de Lleida (que inclouen escultura, pintura, orfebreria, arts decoratives, tèxtil i llibres) i 6 objectes més cedits per la Biblioteca del Seminari, l’Arxiu Capitular de Lleida i l’Arxiu Diocesà de Lleida.

En una Europa sacsejada per les guerres de religió i les rivalitats d’índole confessional, catòlics i protestants van esdevenir dos cultures religioses que semblaven pràcticament irreconciliables, i la irrupció de la impremta va facilitar la ràpida propagació tant de les tesis protestants com de les de la reacció catòlica. La imatge, i especialment el gravat, esdevingué una formidable eina propagandística gràcies a la multiplicitat que aportava la seva reproducció mecànica.

El gruix de l’exposició el constitueix el conjunt de gravats de la Col·lecció Gelonch Viladegut, entre els quals hi ha obres d’artistes tan reconeguts com Rembrandt, Dürer, Ribera o Goya i dels quals destaca, a més, el cicle dedicat a la Bíblia gravada. El Museu de Lleida hi aporta elements de contrast, que mostren el que no aconsegueix mostrar el gravat. Amb la irrupció de la impremta, els gravats van esdevenir la manera econòmica de transmetre els conceptes dels canvis del moment, utilitzats tant per protestants com per catòlics. Els vint-i-dos objectes dels fons del museu que s’hi exposen palesen que aquesta transmissió d’idees i missatges no només es fa a través del gravat. Famílies benestants, la monarquia i l’Església utilitzaven altres formats artístics: tapissos, imatgeria i retaules, orfebreria, a més de llibres. De les obres del Museu de Lleida cal destacar dos tapissos pertanyents a la col·lecció provinent de la Seu Vella; tres reliquiaris; dos planxes acolorides i dos obres que habitualment es mostren a les sales d’exposició permanent, un relleu de Sant Anastasi i la Mare de Déu nena.

L’exposició aborda un tema que el Museu de Lleida no ha tractat mai, com és el del context històric, cultural i social de l’època barroca. Una part important de la col·lecció del museu és d’aquest període i amb aquesta mostra l’emmarquem en un context nacional i internacional.

 

Informació extreta de la pàgina web del Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal

L’Arxiu Gavín celebra el seu 10è aniversari al Monestir de les Avellanes


El diumenge 14 d’octubre de 2018 a les 11:15 h., s’inaugurarà l’exposició “Quantes esglésies hi ha en aquest poble?. Homenatge a Josep Maria Gavín i Barceló”.

Amb aquesta frase, solia obrir conversa en Josep Maria Gavín quan visitava els pobles de Catalunya a la recerca de les seves esglésies. Hem volgut emprar-la per a il·lustrar aquesta exposició, que té per objecte explicar com és va realitzar l’inventari fotogràfic d’esglésies de Catalunya, i quin és el seu llegat avui.

Al mateix temps, aquesta exposició també és un homenatge al Sr. Josep Maria Gavín i Barceló, i esdevé l’acte central de les activitats commemoratives del 10è aniversari de la inauguració de l’Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes (2008-2018).

Josep Maria Gavín i Barceló, va ser el creador i l’impulsor del projecte de recollir fotogràficament tots els edificis religiosos de culte catòlic de Catalunya, Andorra, Catalunya Nord i la Franja de Ponent. Un treball que és conegut amb el nom d’Inventari d’Esglésies.

Encara avui, Catalunya és l’únic país del món que ha dut a terme un inventari amb imatges de totes les seves esglésies. Aquesta obra magna, ens ha permès disposar d’un patrimoni doblement valorat:

  • L’inventari pròpiament de les esglésies amb els principals elements descriptius.
  • Un fons fotogràfic d’esglésies que deixa testimoni dels diferents edificis religiosos del nostre país.

El 4 d’octubre de 2008 va inaugurar-se la seu de l’Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes, esdevenint el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya.