A tota màquina. La planificació de la xarxa de ferrocarrils secundaris de Catalunya


El dia 10 de juny va arribar a l’Arxiu històric de Lleida l’exposició ‘A tota màquina’ que té el seu origen en l’Arxiu Comarcal de l’Urgell i prèviament ha fet parada en el de la Noguera. Romandrà fins el 13 de setembre, durant aquestes setmanes es pot gaudir de l’experiència d’entrar en una antiga estació, i esperar assegut que arribi el tren o fins i tot pujar a la recreació d’un antic vagó, seure i veure passar el paisatge de l’Urgell i la Noguera per la finestreta.

Cartell de l'exposició 'A tota Màquina'

Cartell de l’exposició ‘A tota Màquina’ a l’Arxiu Històric de Lleida

Aquesta exposició relata en present la història d’un projecte concret d’aquells que es van anomenar els ferrocarrils secundaris, el del tren de Tàrrega a Balaguer, que com tants altres no van arribar a fer-se realitat.

També es poden veure exposats alguns documents del fons de Govern Civil i d’Icona, i algunes publicacions de la biblioteca de l’Arxiu i del fons Sebastià Gràcia Petit.

Documentació dels fons que recull l’Arxiu Històric de Lleida

Publicacions històriques del fons Sebastià Gràcia Petit

 

 

 

 

 

 

 

Per entrar a l’estació és recomanable recollir el bitllet del tren.

 

L’horari de visita és de 9 a 14:30h i és entrada lliure i gratuïta i si voleu més informació pitgeu l’enllaç Díptic ‘A totamàquina’

Sota Censura. Manuel de Pedrolo retrat d’un segle de lluita


Nou Espai Cultura, aquest any dedicat a Manuel de Pedrolo i el fet de la censura o, el que és el mateix, la falta de llibertat d’expressió. Es van avançar la Biblioteca pública de Lleida amb “Manuel de Pedrolo, o, La paraula feta imatge. Recull de poesia concreta”, una aproximació a l’obra experimental de Pedrolo amb el corrent anomenat “poesia concreta” i els Serveis Territorials de Cultura a Lleida amb l’exposició “Pedrolo Polièdric” que es van poder veure durant el mes de novembre i desembre i que van finalitzar el 6 de gener.

Ara toca el torn a l’Arxiu Històric de Lleida amb l’exposició “Sota Censura. Manuel de Pedrolo retrat d’un segle de lluita” i al Museu de Lleida amb “Itineraris” que s’inauguraran el 31 de gener i que es podran veure fins al 29 de març.

Aquesta exposició proposa un recorregut pel segle XX de la mà de Manuel de Pedrolo, autor que va utilitzar el poder de l’escriptura en un sentit ampli i compromès. El nostre relat aborda la dimensió més política i social d’un Pedrolo que posa la literatura al servei d’un ideari. A través dels seus textos podem resseguir aspectes fonamentals de la nostra història com el catalanisme polític, la lluita obrera, l’alliberament de la dona, la llibertat d’expressió i un llarg etcètera que construeixen l’univers pedrolià i posen lletra a cent anys de lluita.

L’exposició ho estructura en tres àmbits: un primer dedicat al funcionament de la censura espanyola i els seus efectes. Des d’una primera etapa més cruenta en la que es depuren biblioteques i es cremen llibres al carrer, fins a la Llei de Premsa de 1966 que comporta la supressió de paràgrafs i/o que es segrestin llibres. Val a dir que Manuel de Pedrolo fou l’escriptor que més en va patir, de censura.

Arxiu Històric Lleida

Un segon àmbit mostra com l’autor, a partir dels seus textos, aborda la lluita social i política, que entén des de la premissa de l’alliberament total, és a dir, inclou l’alliberament nacional i la lluita antifranquista, la lluita obrera, l’alliberament de la dona a través de les dificultats i reivindicacions laborals i, finalment, la llibertat sexual, qüestió que li comporta censura per ultratge a la moral pública o indecència.

Arxiu Històric Lleida

El tercer i darrer àmbit es centra en la lluita literària atès que Pedrolo entén la literatura com una eina per transformar la societat mitjançant la qual l’escriptor n’esdevé la consciència crítica i ètica. Ho fa des de l’admiració per l’existencialisme i Jean-Paul Sartre i així com a través de gèneres trencadors com el teatre de l’absurd o bé considerats subliteraris i que l’autor reivindica: la novel·la negra i la ciència ficció.

Extret del blog Etnologia.cat

Exposició: Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Catalunya, segles XVI-XVIII


L’exposició Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Catalunya, segles XVI-XVIII, que es podrà visitar al Museu de Lleida entre el 22 de gener i el 29 d’abril de 2019, és una producció del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) i el Museu de Lleida, i compta amb la col·laboració de la Col·lecció Gelonch Viladegut. S’exposen un total de 140 gravats, 8 facsímils, 22 obres dels fons del Museu de Lleida (que inclouen escultura, pintura, orfebreria, arts decoratives, tèxtil i llibres) i 6 objectes més cedits per la Biblioteca del Seminari, l’Arxiu Capitular de Lleida i l’Arxiu Diocesà de Lleida.

En una Europa sacsejada per les guerres de religió i les rivalitats d’índole confessional, catòlics i protestants van esdevenir dos cultures religioses que semblaven pràcticament irreconciliables, i la irrupció de la impremta va facilitar la ràpida propagació tant de les tesis protestants com de les de la reacció catòlica. La imatge, i especialment el gravat, esdevingué una formidable eina propagandística gràcies a la multiplicitat que aportava la seva reproducció mecànica.

El gruix de l’exposició el constitueix el conjunt de gravats de la Col·lecció Gelonch Viladegut, entre els quals hi ha obres d’artistes tan reconeguts com Rembrandt, Dürer, Ribera o Goya i dels quals destaca, a més, el cicle dedicat a la Bíblia gravada. El Museu de Lleida hi aporta elements de contrast, que mostren el que no aconsegueix mostrar el gravat. Amb la irrupció de la impremta, els gravats van esdevenir la manera econòmica de transmetre els conceptes dels canvis del moment, utilitzats tant per protestants com per catòlics. Els vint-i-dos objectes dels fons del museu que s’hi exposen palesen que aquesta transmissió d’idees i missatges no només es fa a través del gravat. Famílies benestants, la monarquia i l’Església utilitzaven altres formats artístics: tapissos, imatgeria i retaules, orfebreria, a més de llibres. De les obres del Museu de Lleida cal destacar dos tapissos pertanyents a la col·lecció provinent de la Seu Vella; tres reliquiaris; dos planxes acolorides i dos obres que habitualment es mostren a les sales d’exposició permanent, un relleu de Sant Anastasi i la Mare de Déu nena.

L’exposició aborda un tema que el Museu de Lleida no ha tractat mai, com és el del context històric, cultural i social de l’època barroca. Una part important de la col·lecció del museu és d’aquest període i amb aquesta mostra l’emmarquem en un context nacional i internacional.

 

Informació extreta de la pàgina web del Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal

L’Arxiu Gavín celebra el seu 10è aniversari al Monestir de les Avellanes


El diumenge 14 d’octubre de 2018 a les 11:15 h., s’inaugurarà l’exposició “Quantes esglésies hi ha en aquest poble?. Homenatge a Josep Maria Gavín i Barceló”.

Amb aquesta frase, solia obrir conversa en Josep Maria Gavín quan visitava els pobles de Catalunya a la recerca de les seves esglésies. Hem volgut emprar-la per a il·lustrar aquesta exposició, que té per objecte explicar com és va realitzar l’inventari fotogràfic d’esglésies de Catalunya, i quin és el seu llegat avui.

Al mateix temps, aquesta exposició també és un homenatge al Sr. Josep Maria Gavín i Barceló, i esdevé l’acte central de les activitats commemoratives del 10è aniversari de la inauguració de l’Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes (2008-2018).

Josep Maria Gavín i Barceló, va ser el creador i l’impulsor del projecte de recollir fotogràficament tots els edificis religiosos de culte catòlic de Catalunya, Andorra, Catalunya Nord i la Franja de Ponent. Un treball que és conegut amb el nom d’Inventari d’Esglésies.

Encara avui, Catalunya és l’únic país del món que ha dut a terme un inventari amb imatges de totes les seves esglésies. Aquesta obra magna, ens ha permès disposar d’un patrimoni doblement valorat:

  • L’inventari pròpiament de les esglésies amb els principals elements descriptius.
  • Un fons fotogràfic d’esglésies que deixa testimoni dels diferents edificis religiosos del nostre país.

El 4 d’octubre de 2008 va inaugurar-se la seu de l’Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes, esdevenint el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya.

EXPOSICIÓ: EL CICLISME AL PALLARS JUSSÀ (1a part) 1888-1975


Fa 200 anys es va inventar la bicicleta o velocípede, atribuïda al baró alemany Karl Drais entre 1817-1818. Han passat 130 anys (1888) des que tenim notícies del primer club de velocipedistes constituït a la comarca, a Tremp. Fa 70 anys (1948) que es va crear el Club Ciclista de la Pobla, el primer de la comarca a ser reconegut per la Unión Velocipédica Española, antecedent de la Federació Espanyola de Ciclisme. Han passat 50 anys (1968) des de la XLVIII Volta Ciclista a Catalunya, plena de figures internacionals que es van passejar per les nostres carreteres, que en aquell moment no presentaven gaire bones condicions.

Aquestes són algunes de les referències que ens van motivar a presentar aquesta exposició, que tindrà continuïtat l’any vinent i que pretén recollir l’activitat ciclista a la comarca des de 1888, quan trobem la primera referencia sobre aquesta pràctica, fins al 1975, any en què Tremp, per primera vegada a la història, acull un final d’etapa de la Vuelta a Espanya.

En aquests 87 anys l’activitat ciclista ha tingut diferents contextos. Un d’aquests ha sigut promogut des de la mateixa comarca, quan en les festes majors, especialment a Tremp i a la Pobla de Segur, s’han organitzat proves ciclistes per delectar els conciutadans. En funció del seguiment d’aquestes iniciatives han sorgit formes d’associar-se, amb més o menys fortuna, per consolidar la pràctica del ciclisme. L’altre context, el formen les proves o competicions ciclistes locals, regionals o nacionals que passen per la comarca i que influeixen en l’entorn esmentat anteriorment. En aquesta exposició pretenem mostrar ambdós escenaris, que formen part de la recerca que portem a terme des de l’Arxiu Comarcal. Hem pres com a fonts: els fons particulars que compten amb informació dispersa sobre el ciclisme, la documentació oficial dels ajuntaments, especialment els programes de les festes majors, i el ressò que les proves ciclistes tenien a la premsa de l’època.

 

L’exposició presenta diferents espais contextuals, que segueixen un ordre cronològic, amb els aspectes més rellevants:

1r – Els inicis

2n- El ciclisme a les festes majors

3r- Les associacions, clubs, penyes o comissions ciclistes

4t- La Volta Ciclista a Catalunya

5è- La Volta Ciclista a Lleida

6è- La Vuelta Ciclista a España

Informació extreta de web de XAC

Activitat dintre de la Setmana Internacional dels Arxius. De l’1 al 24 de juny de 2018. Laborables de 8 a 15 hores.