Donació del ninotaire Ermengol a l’Arxiu Municipal de Lleida


Armengol Tolsà (Canals, Argentina, 1958), conegut artísticament com Ermengol, ha formalitzat la donació de la seva obra a l’Ajuntament de Lleida. La donació inclou 20.211 dibuixos, gairebé la totalitat de la seva producció com a humorista gràfic, així com els exemplars dels seus llibres publicats. Artista multidisciplinari, ha desenvolupat el seu treball en diferents camps artístics com l’humor gràfic, la caricatura, la il·lustració́, el dibuix, l’escultura i la poesia visual.

Ermengol és conegut especialment per la seva llarga carrera de més de 35 anys en la premsa lleidatana. Els seus inicis van ser al diari Segre (1985-2010), publicació on va treballar més de 25 anys. També va col·laborar en el Diari d’Andorra (1995-2010) i des del 2013 publica al diari La Mañana. Ermengol també ha col·laborat en una gran quantitat de publicacions periòdiques d’àmbit local, nacional i internacional. Entre elles destaquem les revistes de l’Aplec, La Quera, el Butlletí de la Paeria, Cavall Fort, Playboy, Sport, El Periódico de Catalunya, El Jueves o la revista argentina Orsai.

Entre les seves publicacions destaquem Ermengolarium o RIP, aquesta última en col·laboració amb el poeta Xavier Macià. Ermengol també ha protagonitzat nombroses exposicions individuals al nostre país, a Europa i a l’Amèrica Llatina. També destaquem els projectes que ha impulsat, com Humoràlia, entitat que ha organitzat biennals internacionals d’humor gràfic, o l’Escola Ermengol, un centre dedicat a l’ensenyament i aprenentatge de l’art i el dibuix a tot tipus de públics. El reconeixement al seu talent com a humorista gràfic va ser reconegut l’any 1993, amb l’atorgament del prestigiós Premi Mingote, guardó atorgat pel diari ABC.

El llegat Ermengol ens permetrà explicar la història més contemporània de la nostra ciutat en clau d’humor, però també de moments destacats de Catalunya i de l’Estat Espanyol.

L’Arxiu Municipal de Lleida va engegar fa uns mesos la campanya “Fem Arxiu, fem Ciutat”, en què preocupats pel futur dels fons particulars dels lleidatans donem la oportunitat a aquests a fer donació a l’Arxiu de la Ciutat dels seus llegats documentals. De fet, qualsevol persona, entitat o empresa que posseeixi legalment un document, fons o col·lecció, independentment del seu suport, i que sigui d’interès com a patrimoni documental de la ciutat de Lleida pot posar-se en contacte amb l’Arxiu per a fer-ne donació.

La donació de fons documentals garanteix la seva correcta conservació, si s’escau s’hi aplicaran processos de restauració i se’n farà el tractament arxivístic corresponent que permetrà la seva difusió i posar-lo a l’abast de ciutadans i investigadors.

L’Arxiu de la Ciutat vetlla per la preservació, conservació i difusió del patrimoni documental local entès des d’un punt de vista global, amb l’objectiu final d’esdevenir un centre de recuperació i difusió de la memòria del municipi. L’assoliment d’aquesta fita, al llarg dels anys, ha menat a què l’Arxiu Municipal s’hagi enriquit amb l’ingrés de diversos fons documentals de diferents provinences i múltiples característiques. Hem de tenir presents que aquests fons contenen documents amb un tipus d’informació que sovint no és present en els fons de l’Administració. Per la seva naturalesa arriben més enllà de les estructures del poder i mostren aspectes de la vida quotidiana que no sempre són prou reflectits en la documentació generada per les institucions; perquè els documents d’arxiu dels fons privats es creen a conseqüència del funcionament de les activitats col·lectives d’empreses, associacions, fundacions i famílies, i de la vida diària dels ciutadans.

El gruix de l’obra del ninotaire Ermengol passarà a formar part del fons particulars que custodia l’Arxiu de la Ciutat, mentre que una selecció representativa de les seus millors treballs entrarà a formar part de la col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera.

Per tal que la ciutadania pugui conèixer aquesta donació, el Museu d’Art Jaume Morera, presenta una mostra de petit format, que es podrà visitar fins al proper 10 de gener de 2021 i que recull una breu mostra representativa del contingut de l’obra cedida. Es tracta d’una exposició que aplega una quarantena d’originals així com una desena de publicacions de l’autor que esdevenen un petit repàs de la seva trajectòria.

Arxiu Municipal de Lleida

Exposició a l’Arxiu històric de Lleida: L’horitzó d’Andrés Ymbernon Vila


Andrés Ymbernon Vila, procedia d’una llarga nissaga de militars que va marcar quin havia de ser el seu destí professional. Recordem que els militars de carrera i, com en aquest cas d’Acadèmia, eren homes generalment il·lustrats, amb un nivell cultural per sobre de la mitjana i, molts, amb inquietuds culturals i artístiques. El comandant Ymbernon responia a totes aquestes característiques: dibuixava de forma excel·lent, va publicar treballs sobre la història de Lleida, era un gran lector i estava al dia dels moviments artístics i culturals que durant la primera meitat del segle XX.

Com a militar es va mantenir lleial a la República, fins que en els últims mesos el desgovern era evident, en front a l’aparent bona gestió de l’Espanya ocupada pels colpistes, això el va decidir a passar-se a les línies de l’exercit de Franco (al menys això és el que la família recorda). Malgrat aquesta adhesió d’última hora no va evitar que finalment patís les conseqüències.

La família, a través del seu net David, ha fet donació a l’Arxiu històric de Lleida del seu fons que el conformen 254 unitats documentals entre documentació oficial relacionada amb la família —certificats d’estat civil i altres de caire administratiu i acadèmic—; texts, plànols i croquis generats des de la seva vesant professional com a militar d’alta graduació i com a professor de l’Acadèmia Militar de Saragossa; còpies de gravats de la ciutat de Lleida i dibuixos a ploma originals; texts històrics i algun conte que inclouen dibuixos; fotografies personals i familiars; fitxes d’investigacions; i llibres. Un conjunt que ens parlen d’una vida compromesa amb la seva professió i la seva ciutat, la seva història i cultura.

Des del principi es va pensar en fer una exposició que mostrés alguns dels documents ingressats i l’època en la que van ser generats i concebuts. Havia de ser un gran esdeveniment, amb una inauguració diferent i un seguit d’activitats a l’entorn de la guerra civil i la postguerra a Lleida, enllaçant-les amb alguns dels documents més rellevants. L’exposició està comissariada per David Ymbernon, un artista polifacètic que tant domina les tècniques mixtes en la pintura, com construeix escenografies o utilitza la gastronomia com forma d’expressió. Tot un luxe, per a un Arxiu, que es veurà eclipsat per la pandèmia.

  • Arxiu històric de Lleida
  • Carrer governador Montcada, s/n
  • Del 13/10/2020 a 15/01/2021
  • De 9 a 17:30 h dies laborals excepte dissabtes
    • Del 15/12/2020 a 10/01/2021 horari de de 9 a 14h

Malgrat les circumstàncies la voluntat de tirar endavant l’exposició és encomiable, així que podreu gaudir d’ella amb totes les mesures de seguretat que marquen els protocols sanitaris des del 13 d’octubre fins al 15 de gener de 2021. Esperem que aquesta mostra mogui a alguns investigadors a interessar-se per la seva biografia i aviat tinguem una publicació que ens expliqui amb certesa qui era Andrés Ymbernon Vila.

Joan Sales escrivia a Marius Torres:


“M’ha agradat molt el cap de la brigada, que és el comandant Ymbernon […] digne militar professional dels de l’antic exèrcit de la monarquia. També tu et trobaries com peix a l’aigua; tota la divisió lleidataneja.” Joan Sales (Cartes a Màrius Torres, Club Editor, 1976)

Butlletí 3 de l’Arxiu Històric de Lleida


Portada Butlletí 3 de l’Arxiu Històric de Lleida

L’Arxiu Històric de Lleida ha publicat el seu butlletí núm. 3, amb una clara voluntat de continuïtat que any a any es consolida. En aquesta publicació no trobareu un recull de la tasca feta durant l’any, que ja es trobarà en la memòria quan es pugui penjar a la web, el que hi podreu llegir és tres articles curts i entenedors que fan difusió de 3 fons diferents que, o bé s’estan treballant o bé s’han acabat d’inventariar durant l’any 2019. Són, també tres exemples representatius de la tipologia de fons que es troben als arxius:

  • Un fons personal, el del Comandant Andrés Ymbernon
  • Un fons institucional, el de l’INS Marius Torres
  • Una col·lecció, la Col·lecció Musical de Maials 

Encara hi ha un altre que podria entrar en l’apartat d’experiències i que relata com es va catalogar la biblioteca auxiliar de l’Arxiu i com es va incorporar al catàleg comú de les biblioteques especialitzades de la Generalitat –BEG-.

Aquest butlletí és un complement important a la tasca en les xarxes que dur a terme durant tot l’any, la secció de repàs de les xarxes és una de les que trobem en cada número.

La contraportada torna a ser una imatge icònica que amb el temps pot esdevenir un col·leccionable

Butlletí 3

La Seu Vella, gener 1916

Exposició “Josep Bosom, escolapi i fotògraf”


L’Arxiu Comarcal de la Cerdanya va inaugurar aquest dijous 24 d’agost, a les 20.30 h., l’exposició “Josep Bosom, escolapi i fotògraf”.

A finals del 2014 l’Escola Pia de Catalunya va cedir a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya el fons fotogràfic de l’escolapi Josep Bosom i Soler (Guils de Cerdanya 1910 – Alella 1997). El fons l’integren 8.980 imatges de diferents formats (la majoria negatius fotogràfics 6×6) fetes entre 1947 i 1997. Des del moment de l’ingrés, l’Arxiu n’ha fet el tractament arxivístic pertinent que ha consistit en instal·lar les fotografies en material de conservació, numerar-les, digitalitzar-les
i descriure-les una per una. Avui totes les imatges són consultables i visibles a través del cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals Arxius en línia.

Enguany, i com a tancament de la feina arxivística, l’Arxiu ha produït l’exposició “Josep Bosom, escolapi i fotògraf” que pretén donar a conèixer el fons fotogràfic i recordar el Pare Bosom com aquell singular fotògraf cerdà que als anys 60 i 70 va crear un estil propi amb les fotografies acolorides de gran format. La mostra consta d’una seixantena d’imatges de les quals 55 són reproduccions actuals dels negatius 6×6, i 6 són còpies originals d’època acolorides per l’autor. Les imatges reflecteixen les temàtiques presents en el seu fons: l’Escola Pia, Puigcerdà, pobles i paisatges de la Cerdanya i les tasques agrícoles. Són fotografies amb una càrrega artística indiscutible que, malgrat vinguin del negatiu en cru,
reflecteixen el valor del fotògraf.

Per posar en context tot aquest material gràfic, l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya ha elaborat un catàleg amb textos sobre la vida de l’autor, un breu estudi de la seva obra i la reproducció de totes les imatges exposades. Aquest catàleg es pot descarregar gratuïtament des del web de l’Arxiu.

L’exposició “Josep Bosom, escolapi i fotògraf” es podrà veure a la Sala Sebastià Bosom de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya fins el dia 12 de gener de 2018 en l’horari d’obertura habitual de l’Arxiu.

L’acte d’inauguració, va tenir lloc el passat 24 d’agost de 2017, comptarà amb la presència del pare provincial de l’Escola Pia de Catalunya, Eduard Pini; del president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Ramon Moliner i de l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira.

 

Arxiu Comarcal de la Cerdanya
Passeig 10 d’Abril,2 ,2n
17520 Puigcerdà
Tel. 972 88 23 67
http://cultura.gencat.cat/arxius/acce
accerdanya.cultura@gencat.cat

Donació del fons documental d’Anton Sala Cornadó


L’Arxiu Comarcal de l’Urgell custodia des del passat 7 de juliol el fons documental personal del poeta Anton Sala-Cornadó (Tàrrega 1929 – Barcelona 2011). La família de l’escriptor targarí ha donat aquesta documentació perquè, una vegada catalogada, es posi a l’abast del públic. El fons consta d’escrits, cartes, publicacions, fotografies i il·lustracions, referents tant a la seva trajectòria vital com literària. En total, suma 4 metres lineals de material, datat entre els anys 1939 i 2008. Destaquen poemes manuscrits i mecanografiats originals; correspondència epistolar, amb autors com Salvador Espriu i Josep Vicenç Foix, o felicitacions que va rebre quan fou distingit amb la Creu de Sant Jordi l’any 1998. També destaca nombrosa documentació familiar, especialment dels seus pares i del seu exili a França després de la Guerra Civil.

Divulgar la figura de l’escriptor i pensador

Tot plegat constitueix un valuós patrimoni documental que ajudarà a divulgar la figura d’Anton Sala-Cornadó com a poeta, pensador i destacat francmaçó. L’estat de conservació és bo, si bé es procedirà a fer una neteja de les peces dipositades per a garantir la seva correcta preservació. L’acte de cessió ha tingut lloc a la Casa Consistorial de Tàrrega amb la presència de nombrosos familiars de Sala-Cornadó, encapçalats per la seva vídua, Amparo García, i els seus quatre fills, Josep, Víctor, Jordi i Teresa-Montserrat Sala Garcia. També hi ha assistit Aurora Sala, cosina germana del poeta i únic membre de la família que resideix a Tàrrega, en concret a Cal Bato.

El llegat torna a Tàrrega

Teresa-Montserrat Sala, historiadora d’art, ha exercit de portaveu de la família i ha manifestat que el seu pare sempre portava el nom de Tàrrega arreu. Per això, “és un acte de justícia que el seu llegat es custodiï a la seva ciutat de naixement”, ha dit. En certa forma, “és com si el pare tornés a casa”, ha afegit. A la signatura de cessió també ha assistit Josep Borrell, director dels Serveis Territorials de Cultura; Enric Cobo, cap del Servei de Coordinació General d’Arxius de Catalunya; Carles Quevedo, director de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell; i Raül Palacios, regidor de Cultura. Tots han expressat l’agraïment vers la generositat de la família en cedir el fons a Tàrrega.

Acte de signatura de la donació a l’Ajuntament de Tàrrega el 7 de juliol de 2017. Autor Francesc Gasull. Ajuntament de Tàrrega

Informació extreta de la web del XAC