La Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya ha recollit en una nova entrada de caràcter temàtic que conjumina la informació que es troba en diferents fons als diversos arxius comarcals.
No és la primera entrada d’aquest tipus, de fet d’algunes ja ens en fet resó i avui ho tornem a fer, arrel del Dia Mundial de la ràdio.
La ràdio neix el 14 de maig del 1897 quan Guglielmo Marconi va fer la primera transmissió de ràdio de la història. Els més de cent vint anys d’evolució han fet que aquest mitjà de comunicació esdevingués essencial i principal al llarg del segle XX fins a l’arribada de la televisió. Qui no recorda les imatges d’una família al voltant d’una ràdio escoltant les notícies durant la postguerra espanyola, les antenes de Ràdio Liberty, a Pals que van fer arribar informació a l’altra banda del Teló d’Acer o algunes pel·lícules que reivindicaven el paper de la ràdio com Good Morning Vietnam o The Boat that Rocked que recorda una de les emissores més famoses, Ràdio Rock, que emetia des d’un vaixell al Mar del Nord i era escoltada per milions de persones.
En els arxius de la Xarxa d’Arxius Comarcals també s’hi custodien fons relacionats amb el món de la ràdio. Podem trobar des dels enregistraments sonors de diferents programes de ràdio fins a un ampli repertori d’altres tipologies documentals (fotografies, cartells, guions, etcètera) que els complementen. Aquests fons permeten endinsar-se en la història de la ràdio i també són un recurs magnífic per a l’estudi del seu context social, polític i econòmic.
Exemples de fons custodiats en els arxius són els de Ràdio Vendrell, Ràdio Berga, Ràdio Montblanc, Ràdio Vilanova, Ràdio Vic, Ràdio Tàrrega, el de la Coral Ègara de Ràdio Terrassa, la secció sobre sardanes a Ràdio Lleida o el de Ràdio Tarragona, entre d’altres. També s’hi poden trobar altres fons que permeten resseguir indirectament la història de la ràdio com poden ser de Josep Maria Ballarín i Monset, els guions de Ràdio de Pista de Aplausos de Figueres, la Fotografia Carreras a Mataró, els expedients de les emissores públiques i privades d’Amposta o el fons de Castell Comes i la seva participació en Ràdio Tremp.
Com a complement, en el cercador de premsa digitalitzada ‘XAC_Premsa’, que aglutina l’hemeroteca digital de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya i arxius municipals, amb més d’1.200.000 pàgines digitalitzades accessibles per Internet, es pot trobar també informació i referències al món de la ràdio.
Un dels fons més emblemàtics dipositat a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat és el Fons Elena Francis que permet, sense escoltar cap enregistrament, reviure infinitat de programes de ràdio a través de les cartes del Consultorio para la Mujer Elena Francis que són un relat en primera persona, on podem sentir la veu de les mateixes dones. Tanmateix, ens mostren les seves condicions de vida i són un reflex de les contradiccions del discurs hegemònic del règim franquista.
La importància dels fons relacionats amb la ràdio com a font primària d’informació és inqüestionable, però cal vetllar urgentment per la seva preservació. La preocupació és fruit de la fragilitat dels suports en els quals s’han enregistrat milers i milers de programes de ràdio. Fins a l’arribada del món digital a la ràdio, els cent anys d’enregistraments analògics existents en l’actualitat, suposen un repte majúscul pels arxius i pel conjunt d’institucions que vetllen per la seva conservació . Per aquest motiu, l’any 2015, es va fer una primera enquesta dels fons de ràdio en les comarques on hi havia un arxiu comarcal en funcionament. Conjuntament amb els arxius municipals es va recollir informació corresponent a 133 ràdios. Algunes d’aquestes ja havien dipositat el seu fons a l’arxiu comarcal o municipal. Val a dir que aquesta enquesta no comptava amb dades de comarques com el Barcelonès, Garrigues i Alta Ribagorça en les que no hi ha arxiu comarcal i, especialment en el cas del barcelonès, suposa una comarca amb la densitat més alta de ràdios de Catalunya. A continuació es pot observar la distribució de les emissores de ràdio identificades el 2015.
La informació està extreta del web de la XAC on podreu trobar un llistat i enllaços de l’extracte que cada un dels arxius comarcals amb fons de ràdio han elaborat.
Cal dir que del quadre anterior d’emissores de ràdio, els seus fons no estan en la seva majoria dipositats en cap tipus d’arxiu públic i potser caldrà una estratègia de comunicació més elaborada i més incisiva per aconseguir convèncer a les empreses de radiofonia que els hi surt a compte transferir els seus fons a un arxiu amb accés públic.
Grup d'Arxivers de Lleida 