XV Congrés d’Arxivística de Catalunya. Preservar per @ccedir


Lleida ha estat escollida com a seu del Congrés de l’Associació d’Arxivers i Gestors de documents de Catalunya. Serà la quinzena edició d’un esdeveniment de periodicitat bianual  que ha recorregut ja bona part de la geografia catalana. Els dies 28, 29 i 30 de maig els professionals dels arxius i la gestió documental debatran en aquesta ocasió sobre preservació digital com a forma prèvia i necessària per garantir l’accés permanent. Experts locals, nacionals i internacionals desgranaran diferents aspectes del que cal fer i com. Es parlarà també de les polítiques que haurien de garantir tot aquest procés i l’accés del ciutadà a la informació, per recuperar la seva memòria individual i elaborar el relat consensuat de la memòria col·lectiva. banner_congres

La memòria és un tret que ens caracteritza com a éssers humans. És l’ acte de recordar, de reviure fets i sentiments, uns d’ individuals i altres de col·lectius, però també és allò que ens permet el gaudi dels nostres drets i deures. Aquesta memòria fa segles que es fixa a través de diverses tècniques en diferents suports, de forma que es pugui transferir i llegar a les generacions posteriors.

Hi ha arxivers des que existeixen suports (fusta, argila, metall, papir, pergamí, paper, fotografia, vídeo, CD, DVD, web…) que recullen la nostra memòria, i tots i cadascun d’aquests suports requereixen una tècnica diferent de fixació del missatge i fins i tot una metodologia específica per desxifrar la informació. Els arxivers i arxiveres sempre hem demostrat les habilitats necessàries per conservar de la millor forma possible aquests suports i la informació que recullen, però sobretot per posar a l’abast de qui ho necessiti, els fragments de memòria col·lectiva que protegeixin els seus drets, les seves propietats i les seves relacions socials i personals.

Avui, en un món globalitzat i virtual, la nostra memòria és allò que ens fa més humans i que ens converteix en part d’un grup més ampli, amb qui hem establert de forma conscient o inconscient, vincles, i amb qui ens reconeixem pels espais comuns que som capaços de rememorar: l’origen de l’Aplec del Cargol o de la festa de Moros i Cristians a Lleida; els garrotins que sonaven en les festes del Centre Històric o els sons ajustats de l’Orfeó Lleidatà; el sorgiment del Passeig de Ronda, la urbanització de Cappont, Pardinyes, Magraners… Tot plegat forma part de nosaltres com a lleidatans i ens agrada reviure-ho a través de les fotografies, els vídeos o la premsa d’aleshores. De la mateixa forma que ens agradarà retrobar-nos amb les obres de l’estació de Renfe, amb la recuperació de la vora del riu o la construcció i trasllat de la Universitat de Lleida a la seva nova ubicació.

En la societat de la informació i el coneixement, els arxius són els custodis de la matèria primera, i és en el seu si, com sempre, que es desenvoluparan les tasques necessàries per posar a l’abast dels ciutadans allò que els calgui, tot preservant i protegint les seves dades. Caldrà identificar, descriure i classificar, per tal que els resultats de les recerques siguin ràpids i pertinents, que se’n garanteixi l’autenticitat, la integritat, i que se n’hagi conservat el seu context, per tal de donar-nos la seguretat jurídica que puguem requerir… I aquesta ha estat, és i serà la raó de ser dels arxius i la feina dels arxivers. Ara els suports són diferents, com ho són els sistemes de creació i accés als documents i la informació. Els arxius no han de tenir quilòmetres i quilòmetres de prestatgeries i calaixos, sinó que cal bastir-los amb servidors informàtics, connexió (segura) a Internet i accés a través de les xarxes. Cal aprofitar tots els avenços tecnològics per situar l’Arxiu al servei d’una ciutadania participativa i coneixedora dels seus drets, disposada a fer preguntes que cal respondre.

L’Arxiu és l’eina imprescindible per  implantar la transparència, publicada per uns i desitjada pels altres, i contribuir d’aquesta manera al bon govern i a l’Administració oberta. Avui, com ahir i com demà, cal preservar aquells documents importants per a nosaltres com a individus i com a grup social, però, sobretot, aquells que seran imprescindibles per protegir els nostres drets, les nostres propietats i les nostres relacions socials i personals. En essència, no hem canviat tant.

La celebració del XV Congrés d’Arxivística de Catalunya a Lleida ha estat l’eix inspirador  per posar a l’abast de la ciutadania un itinerari expositiu -del dia 25 de maig al 12 de juny- d’alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat, on a través de la fotografia es pot apreciar la seva transformació arquitectònica. Amb aquesta acció, els arxivers –gestors de documents de les terres de Lleida,  hem volgut transmetre la importància que te la preservació d’aquestes imatges que ens permeten ara accedir a la seva visualització. El tema del Congrés “Preservació digital. Accés Permanent” queda palès en aquesta ruta, on l’objectiu ha estat la creació d’espais de divulgació cultural que fomentin la preservació i l’accés al nostre patrimoni documental i la conservació d’un relat col·lectiu a través de la memòria de tots.   Plànol Punts Interés (3)

Anuncis

Ara ve Nadal…


imagesEls arxius en aquests dies de Nadal, com casi totes les institucions de les administracions, treballen a mig gas. Les mitges setmanes laborals i l’escurçament de les plantilles, que es nota molt més en els dies de festes intercalades i vacances, fan que es visquin més com a vespres de festa que com dies laborals. Per sort en aquests dies també els usuaris van a mig gas i prefereixen deixar les seves consultes per després quan puguin tenir continuïtat setmanal.

Acabem un any difícil pels arxius a la província de Lleida. Segueix la precarietat d’alguns edificis i infraestructures, seguim amb pocs arxius municipals que siguin molt més que magatzems que acumulen papers i altres objectes diversos, seguim perdent arxius privats i d’empresa per diferents mancances i seguim assistint a donacions documentals a institucions diverses, en una concepció patrimonialista que fa palès una falta de política documental de País. A això s’afegeixen els problemes estructurals d’arxius com el del Pallars Jussà o els recents del de l’Urgell o el fet que encara existeixen dos comarques de terres de Ponent sense arxiu comarcal, l’Alt Ribagorça i les Garrigues, que sobre tot en aquest últim cas es tracta d’una mancança greu.Nadal_bloc1[1]

En el cas de la ciutat de Lleida ha estat encara un pitjor any. continua el desmantellament de l’Arxiu de la Diputació, de la seva biblioteca auxiliar i de l’hemeroteca; l’Arxiu Municipal continua sense un dipòsit digne i suficient; el de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, tancat per obres sine die i gual que la important biblioteca d’aquesta institució. És cert que els arxius capitular i diocesà sembla que estan posant-se al dia en qüestions d’infraestructures i de serveis a usuaris, només manca regularitzar la situació professional dels companys que fan allà una gran feina.

L’any 2015 es presenta amb el Congrés d’Arxius a Lleida per segon cop, com si no tinguéssim altres possibilitats on celebrar-ho tal com s’ha fet en les altres comarques, fins i tot en això Lleida ha exercit la seva capitalitat aclaparadora. Esperem que l’organització d’aquest Congrés porti millores en general a la situació general que s’ha descrit o al menys serveixi per denunciar-la.

Entre tant els nostres desitjos per a tots els que ens seguiu és que les festes us serveixin per fer allò que us vingui més de gust i amb les persones que vosaltres decidiu i que el 2015 vingui carregat de feina remunerada per als companys d’arreu que no en tenen, de transparència per a les institucions i de bon accés per a tots per poder garantir els nostres drets.

Brindis_en_Navidad

Setmana Internacional dels Arxius: Un dia per la celebració


Com cada any els companys i companyes del Grup d’Arxivers de Lleida (GALL), ens hem reunit al voltant d’una taula, en la que un àpat ha servit d’excusa per retrobar-nos i comentar totes les activitat que durant la setmana s’han fet en la majoria dels arxius de les comarques lleidatanes, però sobretot per enfortir els llaços personals i professionals un any més, al cap i a la fi aquest va ser el primer objectiu quan vam decidir fer les primeres reunions: posar experiències en comú i poder-nos conèixer millor per facilitar la col·laboració. Això va passar en 1998, tot just sabíem que era Internet i ni en la ment més imaginativa podíem pensar en l’existència de xarxes socials i en les possibilitats de comunicació i de difusió que ens donaria. El que sí sabíem era que podíem crear equip i que això segur que ens ajudaria a tots i així ha estat.

El grup ha persistit tot i les dificultats i en un moment en el que la creació de coneixement i la seva preservació i creixement són valors en alça es podria dir que ha arribat a la seva consolidació i la prova és aquest dinar de celebració en el que ens reunim no tant per dinar, sinó per xerrar i riure, posar-nos al dia de les vides dels companys i companyes i de les vicissituds professionals que en aquests temps de crisi i retallades es van succeint i no sempre com a reflex de l’èxit.

Dinar_GALL_2014

Passejada per la Música en Silenci


Fa unes setmanes que us anem informant sobre l’exposició Música en Silenci, que des de finals de novembre de 2012 mostra aquells testimonis de la crònica musical lleidatana que malgrat ser significatius han estat uns desconeguts pel gran públic. Hem pogut veure com la música està arrelada al paisatge humà de les nostres terres, i la documentació conservada en els arxius n’ha estat testimoni.

Us proposem fer-hi una passejada virtual alhora que us recordem que l’exposició romandrà oberta fins al proper dimecres 30 de gener de 2013 a la sala Montsuar de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

Horari:
De dimarts a divendres:
10.00h a 14.00h / 17.30h a 20.30h
Dissabtes i festius:
12.00h a 14.00h / 17.30h a 20.30h
Diumenges: 12.00h a 14.00h
Tancada diumenges tarda i dilluns matí i tarda
 

 
Altres entrades sobre l’exposició Música en Silenci:
Inauguració
Concert inaugural
Nadala
Presentació del Diccionari Biogràfic de Músics Lleidatans 
Concert d’homenatge als guitarristes Pujol i Revés
 
 

Presentació del Diccionari Biogràfic de Músics Lleidatans


CartellMúsica2Dins dels actes organitzats amb motiu de l’exposició Música en Silenci, el proper dijous 3 de gener de 2013 tindrà lloc la presentació el Diccionari Biogràfic de Músics Lleidatans  vol contribuir a fomentar la bibliografia musical de les terres de Lleida tot donat a conèixer la trajectòria d’un conjunt de persones, vinculades amb la música i amb la ciutat i la província de Lleida.

La informació que conté  és bàsicament de caire biogràfic i inclou també, en els casos en què això ha estat possible,  una primera aproximació al catàleg de les obres compostes pels diferents autors.

El centenar llarg de personatges, les biografies i obres dels quals es presenten, només tenen en comú la seva relació amb la ciutat  i amb la música i el fet que tots ells van viure i exercir entre els segles XVIII, XIX i inicis del XX.

La principal intenció ha estat recollir les poques i disperses dades existents sobre totes aquestes persones i presentar-les  d’una manera ordenada i entenedora, oferint al lector una obra de consulta que pugui ajudar en posteriors treballs.

 dibuix

 

Altres entrades sobre l’exposició Música en Silenci:
Inauguració
Concert inaugural
Nadala