I Jornada sobre Genealogia i Arxius. Descobrim les nostres arrels


El Vilosell és un poble de 198 habitants i un Centre d’Estudis Locals. Pertany a la Comarca de les Garrigues, una de les dos comarques que encara no té Arxiu Comarcal (l’altra és l’Alta Ribagorça). Aquesta comarca té un actiu Centre d’Estudis amb més de 10 anys d’història, i una munió de pobles que conserven la seu patrimoni més enllà del què en altres llocs fan tenint més recursos i institucions adequades. Quan Joan Soler, president de l’Associació d’Arxivers-Gestors Documentals de Catalunya, parla de la Xarxa d’Arxius de Catalunya és una de les estructures d’estat importants (vegeu enllaç.) ho fa des de la reivindicació d’aquests dos arxius comarcals que encara falten en aquesta Xarxa.

Però no volem només tornar a reivindicar aquest equipament fonamental per la comarca de les Garrigues, el que ens interessa explicar-vos en aquesta ocasió és  que lAjuntament del Vilosell i el Centre d’Estudis Locals del Vilosell han organitzat per al dissabte dia 30 de gener la I Jornada sobre Genealogia i Arxius amb el títol Descobrim les nostres arrels. Tindrà lloc a la Sala Polivalent de l’Edifici municipal del consultori del Vilosell . L’objectiu d’aquesta jornada és sensibilitzar de la importància de la col·laboració i patrocini en la digitalització d’aquest fons.

TRIPTIC-GENEALOGIA

B-TRIPTIC-GENEALOGIA

Tipus de documents que podem trobar en… un arxiu diocesà


Un tipus de documentació que podem trobar en un arxiu diocesà són les dispenses matrimonials. Breument podem definir-les com l’obstacle que feia impossible la realització del matrimoni sense l’autorització prèvia eclesiàstica.

Les dispenses matrimonials són uns documents molt utilitzats des de vell antuvi tot i que en l’antiga Grècia i Roma era permès el matrimoni entre parents pròxims,  fou amb la introducció del cristianisme com a religió oficial de l’Imperi romà quan es van redibuixar les normes que governaven el matrimoni. Al llarg dels segles es van anar modificant els impediments que prohibien en certs casos els matrimonis. Per exemple: el Concili de Trento va mantenir l’impediment del matrimoni aquells graus de consanguinitat i afinitat fins a la quarta generació o quart grau. En el Codi Civil de 1889 es van reglamentar els impediments matrimonials.

Les dispenses matrimonials ens aporten una bona quantitat d’informació, començant per la reconstrucció de famílies, estudis de demografia, un gran suport per a la recerca genealògica ja que en alguns casos es remonten fins al quart grau de parentiu.

Podem trobar tres tipus d’impediment: el parentiu de consanguinitat (podem diferenciar entre la consanguinitat directa i la col·lateral), el parentiu d’afinitat (parentiu d’adopció) i el parentiu espiritual (quan un dels contraients és padrí o padrina d’un o varis fills de l’altre sol·licitant). També podem distingir entre el grau d’impediment simple i el grau d’impediment doble. El primer és quan afecta a una línia d’antecessors, mentre que el segon és quan un mateix impediment afecta a diverses línies d’antecessors.

disp1

Hi ha diversitat de casuística però el que ens afecta aquí és la importància del contingut que podem treure a l’hora de realitzar estudis tant demogràfics, com de mobilitat social i/o geogràfica com d’altres que s’han apuntat anteriorment.

En les dispenses matrimonials hi podem trobar la següent informació:

  • La sol·licitud de la dispensa: ens aporta nom i cognoms dels sol·licitants, l’estat civil, la població.
  • L’auto de compliment i acceptació: conforme el rector havia fet públic el matrimoni amb les proclames, i en cas de no haver impediment iniciava les diligències
  • Les diligències: document o documents on hi havia el testimoniatge d’almenys tres persones. Generalment el rector també hi afegia un breu informe aportant la seva opinió.
  • Arbre genealògic: s’adjuntava per a demostrar l’impediment que prèviament havien exposat els sol·licitants
  • Dispensa papal
  • L’auto d’acceptació, mitjançant el qual el Vicari General de la diòcesi pregunta al rector si hi ha alguna al·legació, així com unes instruccions a seguir.
  • Informe del rector: s’explica que ha publicat el matrimoni durant tres dies festius, i un cop transcorregut un dia sense haver-se presentat impediments ni variacions, el rector responia  a unes preguntes finals.
  • Execució de la dispensa: document similar a la sol·licitud.
  • Acta de baptisme dels sol·licitants
  • Actes matrimonials: servien per a constatar els impediments de consanguinitat o afinitat dels sol·licitants.
  • Actes d’òbits: per a comprovar els impediments de consanguinitat o afinitat, així com si algun dels sol·licitants o els dos eren vidus o l’òbit dels pares si eren morts i no podien donar el consentiment dels fills menors d’edat.

Esperem haver aportat una pinzellada sobre què són les dispenses matrimonials, la informació que es pot extreure així com alguns dels seus usos en la investigació històrica.

Per a més informació:

Bestard, J.: “Parentesco y modernidad”. Barcelona: Paidós, 1998

Goody, J.: “La familia europea”. Barcelona: Crítica, 2001

Merzario, R: “Il paese stretto, strategie matrimoniali nella diocesi di Como secoli XVI- XVIII”. Torino: Gioulio Einaudi, 1981.

Portell, J: Les dispenses matrimonials d’impediment al Bisbat de Girona a finals del segle XIX. Una exploració. Treball inèdit. 2009.

Anna Esteve
Arxiu Diocesà de  Lleida