L’IEI digitalitza la seva col·lecció de pergamins i la posa a disposició de investigadors i ciutadans en el repositori d’objectes digitals


El Servei del Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha digitalitzat la seva col·lecció de pergamins, un fons que abraça cronològicament els segles XII al XVII. Des d’avui, documents com testaments, donacions, privilegis reials, butlles,… podran ser consultats pels investigadors i els ciutadans que hi estiguin interessats accedint al repositori d’objectes digitals [repositori.fpiei.cat] implementat a la web de l’Institut el proppassat mes de març.
A trets generals, aquesta és una col·lecció que forma part del Dipòsit de l’Arxiu, un fons que prové d’un dipòsit

1621, abril, 19. Sant Pere del Vaticà. Còpia d’un document de concessió de la quantitat de 2.000 ducats, part sobre la mensa episcopal de Lleida, concedits pel papa Gregori XV, a favor de l’Il·lustríssim senyor Fra Lluís Aliaga, dominic, inquisidor general de les Espanyes. (Procedència: Lleida)

d’emmagatzematge de documentació establert durant la Guerra Civil a l’Antic Hospital de Santa Maria. Aquest dipòsit, juntament amb dos més, van ser establerts per comissaris de la Generalitat a Lleida (Salvador Roca i Lletjós i Antoni Bergós) i, posteriorment, un cop presa la ciutat per les tropes franquistes, van passar a ser gestionats pel SDPAN (Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional).
La digitalització d’aquests fons és una acció que s’engloba dins el projecte europeu que porta per títol “Community as Opportunity. The Creative Archives’ and Users’ Network” (CO-OP) dirigit pel senyor Francesco Roberg (Hessisches Staaatsarchiv Marburg), el partner del qual a Espanya es la Universidad Complutense de Madrid, sota la direcció del professor Manuel Salamanca. L’equip, que en el marc d’aquest projecte europeu, ha tingut cura de la catalogació i digitalització dels fons en pergamí de l’IEI ha estat format pel professor Joan J. Busqueta (UdL-IEI), Núria Preixens, historiadora, i la tècnic del Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’IEI.
En el repositori, l’usuari no només podrà consultar el pergamí digitalitzat sinó que cada un d’aquests documents es presenta amb un regest explicatiu. En total són un conjunt d’uns cent vuitanta pergamins agrupats segons la seva procedència. D’aquesta manera podem localitzar pergamins d’una part important del territori: Lleida, Garrigues, Noguera, Pallars, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià, Urgell… Els pergamins amb la datació més antiga de tota la col·lecció són el de 1148, que conté la convinença feta entre el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI, comte d’Urgell, amb una sèrie de pactes després de la conquesta; o el document, de 23 d’agost de 1250, conté el privilegi de Jaume, rei d’Aragó, Mallorca i València, que fa l’abadessa de Vallsanta, i al seu monestir, donant protecció a bestiar, els seus pastors i els seus traginers (donació Gómez, 2011).
Independentment a aquestes procedències, en el repositori també es poden localitzar una vintena de pergamins de l’Antic

1382, març, 28. València. El rei Pere el Cerimoniós concedeix als jurats, prohoms i universitat de la vila de Mont-roig, del regne d’Aragó, privilegi de tenir mercat a la vila, els dimecres de cada setmana (Procedència: Ordes militars, Orde de Calatrava)

Hospital de Santa Maria que permeten mostrar i entendre la vida de l’hospital i la seva imbricació amb la ciutat. A banda del privilegi reial, de 1453, concedit per la reina Maria de Castella, com a lloctinent del rei Alfons IV per la construcció de l’hospital; en destaca un de curiós, datat a Lleida el 26 de maig de 1534, que conté el trasllat d’una clàusula del testament on, entre altres coses s’estableixen tres lliures de pensió anuals serviran per comprar gallines per Nadal per a menjar dels pobres malalts de l’hospital.
Una quarantena de pergamins més han estat descrits i classificats dins el concepte d’ordes militars (Calatrava i Montesa). Un conjunt prou important que permetrà fer una mirada, valoració i estudi del que fou especialment l’Orde de Calatrava, fundat a Castella al segle XII i introduït a la Corona d’Aragó per Alfons el Cast. Els pergamins del Servei i que avui són posats a l’abast dels investigadors són de la presència de l’orde a la vall del Maestrat, el Matarranya i el Baix Aragó, bàsicament d’Alcanyís i Mont-roig. Precisament i com a curiositat, en aquest conjunt de l’orde de Calatrava es troba el pergamí més extens de tota la col·lecció. Es tracta d’un pergamí de 272 cm de llargada, un document partit i format per la suma de 4 pergamins.
El Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental posa a disposició dels investigadors i de la ciutadania aquesta extensa i, fins ara, poc treballada col·lecció amb l’objectiu de posar en valor el seu ric patrimoni. Un projecte que neix, d’una banda, amb l’objectiu de preservar i difondre un fons únic; i d’altra banda, dins l’eix estratègic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la pròpia Diputació de Lleida de contribuir a fomentar la recerca sobre el seu patrimoni tot facilitant-ne la consulta als investigadors. Un projecte que no finalitza amb aquesta primera fase de pujada al repositori sinó que té planificades altres línies d’actuació com són l’edició amb la transcripció completa de la totalitat de pergamins de l’antic Hospital de Santa Maria, i la realització, junt amb la Secció de Geografia i Història de l’IEI, d’un taller de lectura de documents medievals i moderns.

Anuncis

El Bloc del Grup d’Arxivers de Lleida fa 5 anys!


5 anys del Bloc del GALLAmb el títol “Els arxivers de les comarques de Ponent a la Xarxa!“, ara fa 5 anys publicàvem la primera entrada del Bloc del GALL. Més d’un cop hem comentat que el naixement del Bloc va significar la introducció del Grup d’Arxivers de Lleida en l’ús de les noves tecnologies de la informació. Cinc anys després, podem dir que el bloc s’ha convertit en un símbol d’identitat dels arxivers de les comarques de Ponent.

Un dels motius principals de la creació del Grup d’Arxivers de Lleida va ser la comunicació entre els arxivers de les nostres comarques. Entendre la professió d’una forma transversal, que no es queda en la gestió del propi arxiu, sinó en la relació entre arxius i arxivers, independentment d’on estiguin situats, de quins fons preservin i de quina organització els gestioni. I amb el repte  de desenvolupar aquesta manera de fer des de la nostra realitat i idiosincràsia local.

En realitat el Bloc ens ha ajudat a visualitzar la nostra professió d’una altra manera, no només som els arxivers que ens comuniquem entre nosaltres, sinó que som professionals de la informació al servei de l’usuari. El bloc ens ha servit per entendre que un dels pilars fonamentals dels arxius és l’accessibilitat, preservem per fer accessible la informació, i la recerca i necessitat d’aquesta informació no ha de convertir-se en una odissea impossible per a l’usuari. Avui, les eines ens ho faciliten, avui tenim a les nostres mans la possibilitat de ser capdavanters en fer possible la societat del coneixement.Grup d'Arxivers de Lleida

Després de 5 anys, el Bloc del GALL està en ple rendiment, any rere any anem creixent en visites, en l’ús de noves xarxes (facebook, twitter, youtube) i noves formes de comunicació. Però al marge dels números, el valor del bloc és que s’ha convertit en un centre d’experiments del arxivers de Lleida. Perquè qui experimenta es pot equivocar, però més tard o més d’hora, acabarà descobrint nous camins que poden ser extensibles més enllà dels arxius de les comarques de Ponent.!

Maria Jesús Llavero, Maria Pau Gómez, Mònica Sesma, Anna Esteve i Robert Porta

ARXIUS I DRETS HUMANS. El cas de l’Arxiu Històric de la Policia Nacional de Guatemala (AHPN)


Arxivers sense Fronteres (AsF)  treballa per garantir i defensar els drets humans a través de la protecció i conservació dels documents i arxius que produeixen els particulars i els organismes públics i privats.  La informació que contenen els documents originals proporciona el coneixement de la veritat, les proves testimonials dels fets succeïts i fa possible la preservació de la identitat de les persones i dels pobles, alhora que conforma la seva memòria històrica.  

AHPN (4)

El proper 24 d’octubre es presentarà de manera especial el projecte dut a terme arrel del descobriment, l’any 2005, a la ciutat de Guatemala, d’un seguit de dipòsits de la Policia Nacional abandonats, en concret un on es va localitzar l’arxiu complert de la Policia Nacional amb documentació des de finals s.XIX al s.XX.

En la sessió es visionarà el documental “La Isla. Archivos de una tragedia” La_isla_Poster_450del director alemany Uli Stelzner, especialment implicat en la defensa dels drets humans al país centre-americà.<!–[endif]–>

El documental és un testimoni de gran valor per conèixer la magnitud de la tragèdia que va viure Guatemala, i de quina manera ha afectat la població, així com per valorar el paper cabdal dels arxius en la reconstrucció dels fets que van succeir, per a poder exigir les responsabilitats pertinents. Ha rebut nombrosos reconeixements internacionals:

–      Dok.Fest München. Munich Documentary Film Festival – Premio Mimikri Media Talent. Alemania, 2010.

–      Festival Internacional de los Derechos Humanos – Mención especial. Bolivia, 2010.

–      Festival Memoria Verdad Justicia – Premios a la mejor película y a la mejor fotografía. México, 2010

–      Festival Memorimage – Premio Memorial Democràtic. España, 2010.

–      IDFA International Documentary Film Festival of Amsterdam. Países Bajos, 2009

–      Buenos Aires Festival Internacional de Cine Independiente. Argentina, 2010.

La presentació tindrà lloc el dia 24 d’octubre, de 19 a 21 hores en la sala de l’Arxiu Històric i anirà a càrrec de Núria Carreras, vicepresidenta d’AsF, i de Fina Solà, representant d’AsF en el Consell Consultiu Internacional de l’Arxiu Històric de la Policia Nacional de Guatemala

AHPN (1)

Vist des de fora: Noemí Riudor


Ja comença a fer de mal dir quants anys fa que sóc usuària dels arxius. Tinc clar que va ser força abans d’acabar la carrera d’història però per comptar-los ja no en tinc prou amb els dits de les mans. En tot cas aquesta no és una dada massa rellevant, el que sí que és rellevant és haver pogut observar des de les diferents sales d’investigadors, els canvis que s’han produït des de mitjans dels anys 90.Compactus

Durant els meus primers contactes amb aquest món dels arxius vaig topar amb l’actitud possessiva d’alguns “arxivers” que havien custodiat la documentació durant dècades, com si es tractés de l’escriptura del patrimoni immoble familiar. En aquests casos hi havia una conversa que s’anava repetint:

-Què busques?

-Voldria l’inventari

-Però què busques?

-Faig una recerca sobre [poseu-hi qualsevol tema]

-Ui! D’això aquí no hi ha res

-D’acord gràcies, però em deixeu l’inventari?

Dient això, que quedi clar que no pretenc faltar al respecte de ningú, únicament descriure una situació amb la qual al llarg dels anys m’he anat trobant, això sí com més va amb menys freqüència (tot i que em consta que encara es produeix). I si m’hi he trobat cada cop menys ha estat perquè les arxiveres i arxivers s’han anat professionalitzant cada cop més. Un exemple d’aquesta professionalització és aquest bloc conduït per cinc persones amb moltes inquietuds que van més enllà del seu horari laboral. Els canvis en el món dels arxius s’han produït (com no podia ser d’una altra manera) gràcies a les persones dinàmiques que han entès que el món de la gestió de la informació estava canviant a un ritme ben accelerat. La feina d’arxiver no només consisteix en conservar la documentació sinó que cal difondre-la, facilitar-ne l’accés, rebre el feed-back de l’usuari… i això ens aboca a parlar de cultura 2.0, quin concepte oi? Val a dir que d’aquí a quatre dies l’etiqueta 2.0 l’haurem hagut de substituir perquè ja passarem pel 5.3 o pel 15.8, en tot cas potser ens podríem quedar només amb el substantiu cultura que és (i ha estat sempre) transmissió, interacció, col·laboració i difusió (segur que em deixo coses), tot i que en algun moment s’hagi oblidat i que ara ho redescobrim en el mode on-line.

Llàstima que una flor no fa estiu, vull dir que el dinamisme del GALL no és la norma i per veure-ho només cal donar un cop d’ull al Facebook, al Twitter, al Pinterest o al Delicious per veure que hi ha molts pocs perfils d’arxius fent tasques de difusió o de curació de continguts. També entenc que el dia té 24 hores i que no en tots els arxius hi ha prou personal com per atendre tasques de difusió sense desatendre la feina més imprescindible.

I sobre els usuaris, què us diré? Dissortadament sembla que cada any hi ha menys companys investigadors a les sales de consulta, una situació que contrasta amb la que es pot viure als arxius francesos, si més no als departamentals. Allí s’hi pot trobar un fenomen que, vist des d’aquí, resulta curiós: em refereixo als genealogistes no professionals. Aquests investigadors acostumen a ser gent jubilada que finalment disposa de temps i diners per poder dedicar a la recerca de les pròpies arrels. Aquests chercheurs omplen diàriament les sales de consulta (i quan dic omplir vull dir fins a arribar pràcticament al màxim de la capacitat de la sala) on hi conviuen amb d’altres investigadors (francesos o estrangers, freelance o no) i també amb genealogistes professionals. I aquí a Catalunya, qui són els usuaris? A tomb d’aquesta pregunta podríem llegir aquest article que el GALL va publicar el març d’enguany, en el qual s’hi fan algunes reflexions interessants. Però jo voldria continuar aprofundint en aquest tema i em pregunto si es fa recerca en aquest país? Personalment crec que de recerca se’n fa molt poca i la poca que és fa hi és per militància, en una situació d’absoluta precarietat.

consultaSabeu què seria extremadament interessant? Que cada arxiu pogués disposar d’un “investigador resident” per poder impulsar recerques des del propi arxiu, per donar assistència a les recerques externes, per poder retornar al territori on aquest arxiu estigui emplaçat tota la feina que ja s’hi fa i que s’hi podria fer de més. I ara em direu allò de “però és que ara amb la crisi…” i jo us diré que abans de la crisi la situació de la recerca era exactament igual de precària que ara, amb situacions laborals lamentables. En tot cas, crec que seria interessant poder trobar espais de col·laboració entre arxivers i investigadors, potser el bloc del GALL podria exercir d’espai d’encontre, encara que virtual, on es poguessin plantejar projectes en comú.

No vull acabar sense esmentar el fet que el bloc del GALL, a més de fer una molt bona tasca de difusió del món dels arxius, serveix també d’altaveu per expressar opinions i per denunciar situacions que afecten a la qualitat dels serveis que els arxius poden oferir als seus usuaris. A principis d’any, el bloc es feia ressò del tancament de la sala de consulta i de la biblioteca de l’Arxiu de la Diputació de Lleida, certament una pèssima notícia. En aquesta direcció, un altre post publicat a l’abril recollia la indignació que produeix el fet de tenir unes polítiques culturals d’aparador que aboquen a situacions com la de l’Arxiu de la Diputació o la de l’Arxiu Municipal de Lleida. Precisament, la situació del Municipal era descrita en aquell escrit com d’encaixonament a les“dependències del palau de la Paeria, als baixos de l’edifici Pal·las i a les antigues casernes de Gardeny” mentre queda encara pendent la construcció d’una seu definitiva. Això de la nova seu del Municipal és una cançó que fa més de 14 anys que dura (ho sé del cert) però que mai no s’ha acabat de resoldre. Suposo que això és així perquè el gènere humà tendeix a pensar que si una situació es manté durant un any d’una determinada manera, pot aguantar un any més i un altre i un altre i així fins a l’infinit. Però és clar, no hi ha res que duri per sempre. El passat 14 de juliol a Lleida va ploure i la documentació que estava al Pal·las es va mullar. La notícia va sortir al diari Segre, la podeu consultar en aquest enllaç. La tinent d’alcalde i regidora d cultura diu, segons la notícia, que “malgrat aquest contratemps, l’arxiu municipal continua operatiu”. Operatiu? No crec que pugui estar massa operatiu amb tot el personal fent mans i mànigues per salvar la documentació si més no aquesta és la sensació que tinc jo com a usuària, vist des de fora.

Noemí Riudor
Llicenciada en Història. Investigadora
@nriudor – http://opcit-ibid.blogspot.com.es/

Vist des de fora: María Jesús Valseca


Arribem als 350 articles publicats -posts, entrades…-. Quan vam començar aquesta aventura poc creiem que arribariem aquí, però el que ni pensàvem era que el bloc el llegirien des de tots els punts cardinals. El projecte era salvar la distància que ens separa a la majoria dels membres del GALL i poder saber els uns dels altres…

Avui gràcies al bloc, sabem d’altres professionals més enllà de les terres de Ponent, més a ponent encara, però també a llevant, al nord i al sud. Sabem d’arxius i arxivers, de professionals de la informació, de la documentació, de la cultura, que parlen la mateixa llengua que nosaltres i moltes altres de diferents. Hem après molt i pensem que hem difós moltes de les activitats que s’han realitzat en els arxius de les comarques de Lleida: exposicions, jornades, publicacions, formació…615848_359825264102893_2140596044_oPer fer alguna cosa diferent hem pensat que farem una mena de celebració, hem demanat a tres companys, i seguidors casi des del principi, que ens donin la seva opinió sobre la nostra tasca en el bloc, del bloc i els seus continguts o d’allò que creuen que falta, i ens disposem a publicarlos. El primer li hem d’agrair a Maria Jesús Valseca .

El Grupo de Archiver@s de Lleida nació en 1998 con el fin de unir a personas con el mismo fin de dar a conocer sus archivos, sus conocimientos sobre dicha ciencia y estar al día de todo lo relacionado con los Archivos y sus profesionales.

Están muy presentes en las redes sociales, tan importante en los tiempos que vivimos. Nos ofrecen un directorio de los Archivos de la provincia, algo muy importante; pero faltaría el poner formación/empleo que se pueda ofertar para esta disciplina en Lleida, y poder publicar de vez en cuando artículos de profesionales o entrevistas realizadas a los mismos, sería muy interesante esta conectividad con profesionales que pueden ofrecer otro punto de vista a la labor archivística.legajos

Por lo demás, qué decir, que es un grupo de profesionales que hacen una gran labor, y que su blog tiene una actividad muy interesante.

María Jesús Valseca
@MariaValseca
www.archinfo20.wordpress.com

El GALL celebra el Dia Internacional dels Arxius 2013 i el seu 15 aniversari


En la primavera de 1998 els arxivers de Lleida vam respondre a una convocatòria de les companyes de l’Arxiu Municipal de Lleida per a tenir una reunió en la que canviar impressions sobre la professió, moguts potser per un sentiment d’aïllament de la resta de professió i d’incomprensió de les nostres institucions.

Ja uns quants anys abans mentre la majoria cursàvem el Màster d’Arxivística promogut per l’AAC i organitzat per la Universitat de Lleida, havíem arribat a la conclusió que molts dubtes continuarien sense resoldre’s a pesar del títol.

Arxivers fem pinya. Col·laborem!

El cas és que no vam constituir una associació, que era la tendència aleshores, sinó que varem constituir una comunitat de pràctica. Es clar, en aquell moment no ho sabíem tot just Etienne Wenger (1998) començava a estudiar aquest fenomen, però és el que vam constituir i el que encara som. Ens vam constituir amb l’objectiu de desenvolupar el nostre coneixement especialitzat, tot compartint aprenentatges a través de cursos de formació específica i, sobre tot, afavorint la reflexió compartida sobre experiències pràctiques. Segons Wenger, una comunitat de pràctica és “un grup de persones que comparteixen una preocupació, un conjunt de problemes o un interès comú sobre un tema, i que aprofundeixen el seu coneixement i expertesa en aquesta àrea a través d’una interacció continuada”.

Encara no existien xarxes socials, però el correu electrònic, el telèfon i les reunions semestrals ens ajudaven a fer fugir inseguretats i compartir les experiències respecte a problemes i usuaris comuns, unificant criteris, però sobre tot farcint un llegat de coneixement i coneixences sobre el que ofereixen la resta d’arxius i com es complementen amb els fons d’allà on treballem. Això ens ha permès sempre donar un millor servei facilitat per les relacions fluides que s’han establert entre la majoria dels professionals de l’arxivística de la província de Lleida.

Les xarxes socials ens han permès superar alguns problemes conjunturals esdevinguts de la ma de la malfiança institucional. Avui podem dir que el nostre lloc de reunió i de compartir coneixement i experiències és aquest bloc i el Facebook i el Twitter ens serveixen per estar connectats amb la resta de la professió en tot el món, el que ens dóna coneixença i perspectiva de què som i on estem i ens ajuda a continuar endavant.

Aquest any l’organització del dinar de celebració del Dia Internacional dels Arxius ha anat a càrrec del companys de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell, el Carles i el Miquel Àngel. Han encarregar el dinar en la Cava, un restaurant petitet amb un cuiner de gran reputació i ens han regalat amb tot un seguit de delícies culinàries i un bon vi de la casa a un preu ajustat a la crisi. Hem parlat de formació, de feina, d’avaluació i de transferències. No hem pogut evitar comentar les retallades, sobre tot de sou i jornada i tot i així la gran quantitat d’activitats que s’han organitzat en els nostres arxius.

Dos hores després ens acomiadem… No hauríem de deixar passar tant de temps sense veure’ns i canviar impressions. Això és bo pel professional i pels serveis… Hauríem de buscar una altra activitat col·laborativa, sobre tot aquest any que fa 15 que practiquem això tant sa que és compartir coneixement i experiències…

Fins l’any 2014 quan esperem commemorar un cop més el Dia Internacional dels Arxius amb un dinar de celebració,

Maria Jesús Llavero

Arxiu Central de l’Audiència provincial i jutjats de Lleida

Concert de piano a càrrec d’Eduard Espinet i Caselles


Dia 30 de gener de 2013
Música de concert i música de saló
Eduard Espinet i Caselles (piano)
Aula Magna IEI, 19.30h.
 

Eduard Espinet i Caselles neix a Lleida on inicia els estudis musicals amb les professores Pepita Cervera i Teresina Jordà. És amb la professora Margarida Serrat que finalitza els estudis de grau professional i grau superior de piano. Interessat amb la teoria musical, cursa, al Conservatori Municipal de Lleida i al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona, els estudis superiors en “Llenguatge Musical”, “Pedagogia Musical” i el grau professional de “Composició i Orquestació”. Rep Màster Classes de piano i música deEduard Espinet cambra amb reconeguts concertistes com: I. Potchekin, Josep M. Colom, Antoni Besses, M. Farré, G. Voronkov, Margarida Serrat, Catherine Ordronneau i Emmanuel Ferrer-Lalöe, amb qui continuarà perfeccionant a nivell pianístic realitzant cursos de Postgrau. L’any 2004 finalitza els estudis en grau superior en “Música de Cambra”, essent “Premi d’Honor” al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona.

Dins l’àmbit professinal acompanya regularment diferents corals, grups de cambra, cantants d’òpera i ha participat en algunes agrupacions com l’OCN, OJCTL i BML. En l’actualitat és professor de piano i pianista repertorista al Conservatori Municipal de Lleida.

Programa

  • Concert: Primera Part
Los fanalets de Sant Jaume (sardana), Salvador Revés
Saltimbanquis (polca), Salvador Revés
La festa dels Erals (sardana), Salvador Revés
La montanyesa (polca), Salvador Revés
Polonesa de concert (polonesa), Ramon Roig
  • Concert: Segona Part
Senzilleza (valsos), Salvador Revés
Candorosa (masurca de saló), Ramon Roig
En Verlaine mineur, Ricard Viñes
Valsos poètics, Enric Granados
 
 
Altres entrades sobre l’exposició Música en Silenci:
Inauguració
Concert inaugural
Nadala
Presentació del Diccionari Biogràfic de Músics Lleidatans 
Concert d’homenatge als guitarristes Pujol i Revés
Passejada per la música en silenci