La Col·lecció PyrenMusèu i els fons documentals de les Fondes Ròsta i Ademà de Salardú ingressen a l’Archiu Generau d’Aran


El Conselh Generau d’Aran ha comprat el fons que passa a formar part del seu patrimoni

El passat mes de juny, el Conselh Generau d’Aran va formalitzar la compra de la Col·lecció PyrenMusèu i dels fons documentals de les Fondes Ademà i Ròsta de Salardú. La documentació ha ingressat a l’Archiu Generau d’Aran.

Manel Rocher i MªAngels Ros formen la Col·lecció PyrenMusèu al llarg de la seva vida. La col·lecció està vinculada a l’equipament cultural PyrenMusèu situat a Salardú, Naut Aran. Aquest equipament, situat a l’edifici de l’antiga Fonda Ròsta, vol recrear el llegat dels primers exploradors del Pirineu fins a l’arribada del turisme. El fons documental està format per una important biblioteca, cinquanta-nou volums, i hemeroteca, quaranta-set revistes, sobre el Pirineisme; una col·lecció de deu cartes geogràfiques dels segles XVII, XVIII i XIX; una col·lecció de targetes postals del Pirineu amb més de dos mil nou-centes imatges; una col·lecció de més de mil tres-centes vistes estereoscòpiques del Pirineu, negatius en vidre i positius en vidre, plàstic i cartró; i sis herbaris de plantes pirinenques de 1864 i 1869. Destaca l’àlbum de litografies de la vila francesa de Luchon i els seus entorns fet per Eugène Ciceri cap a 1873 i l’àlbum de fotografies de Maurice Gourdon, datat entre 1872 i 1883, i un llibre manuscrit fet pel mateix Gourdon, a on explica les seves excursions i recerques científiques entre 1847 i 1929.

El fons documental de les Fondes Ròsta i Ademà de Salardú està format per documentació familiar i de gestió d’aquests dos establiments hotelers. Al voltant de 1850, la família Abadia España comença a gestionar una fonda en un edifici de la seva propietat situat a la plaça Major de Salardú amb el nom de Fonda Ròsta. En aquests anys de funcionament la fonda rebrà la visita de viatgers, destacant les estades d’excursionistes com Franz Schrader, Maurice Gourdon, Juli Soler i Lluís Estasen. En els primers anys del segle XX, els propietaris d’aquesta fonda comencen a arrendar dit establiment. Una de les famílies que l’arrenda són els Ademà de Salardú. Durant la gestió d’aquesta família, la fonda rebrà la visita del rei Alfons XIII en juliol de 1924. En el mateix poble, la família Sastrada construeix l’any 1920 un altre establiment hoteler, l’Hotel Lacrèu. El negoci d’hostatjar viatgers, llogar cavalleries i portar el transport entre Marinhac i Tredòs fa que aquesta família traslladi el seu negoci a un edifici nou, que serà conegut amb el mateix nom. Aquests fets sembla que es podrien datar en els primers anys dels anys trenta del segle XX, uns anys abans de la Guerra Civil. Quan la família Sastrada deixa lliure el seu establiment, la família Ademà, que en aquests moments gestiona la Fonda Ròsta, decideix comprar l’edifici, que a partir d’aquest moment serà conegut com a Fonda Ademà. La marxa de la família Ademà fa que l’establiment Ròsta sigui uns anys tancat. Més endavant, serà la família Delseny d’Arties qui l’arrendarà i gestionarà. En acabar aquest arrendament la fonda tancarà les portes. Hi ha coneixement de què durant un temps Ròsta va ser llogada per una congregació religiosa. La Fonda Ademà funcionarà fins a 1979, any en què tancarà les portes. És en 1998, quan la família Rocher Ros compra l’edifici i el converteix en habitatge familiar. Actualment, aquesta família gestiona l’antiga Fonda Ròsta, convertida en PyrenMusèu, com establiment hoteler.

Coneix la Col·lecció PyrenMusèu

Coneix l’àlbum de fotografies i el manuscrit de Maurice Gourdon

Archiu Generau d’Aran

Ingressa la documentació de l’arxiu municipal de Llimiana a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà


Foto: Arxiu Comarcal Pallars Jussà

El passat 1 d’octubre de 2012 es va procedir a la signatura del conveni de cessió en règim de comodat del fons documental de l’Ajuntament de Llimiana amb el Consell Comarcal del Pallars Jussà.

El president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Sr Joan Ubach, en representació de la Generalitat de Catalunya i el Sr Joan Elies com a alcalde del municipi de Llimiana Pallars Jussà), va signar el conveni de cessió en règim de comodat de l’ingrés de la documentació històrica de l’arxiu municipal de Llimiana a la seu de l’Arxiu Comarcal, a Tremp.

Les característiques físiques de la documentació dipositada són d’unes dimensions aproximades de 12 metres lineals, unes 120 capses d’arxiu, d’una cronologia aproximada des del segle XVII al XX.

Entre la documentació destaca la correspondència impresa procedent del Corregiment de Talarn i la col·lecció de llibres d’Estima datats entre 1454 i el s.XVII. Aquests últims, considerats com un tipus de document que manava fer el Consell de la Vila, amb una finalitat fiscal, en la qual es taxaven o estimaven els bens mobles i immobles dels veïns responen quasi sempre a uns criteris monetaris que a l’època eren les lliures, els sous i els diners. Podem considerar-los com l’antecedent dels Cadastres Reials del Decret de Nova Planta a l’any 1715, i poden destacar d’ells una sèrie d’excel·lents dibuixos que poden recrear els edificis de les famílies dels qual es feia la taxació o estima.

L’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, per la seva banda haurà de efectuar els treballs de classificació, ordenació, descripció i posterior digitalització dels documents més importants i aquells que manifestin una pitjor estat de conservació.

Des de l’arxiu comarcal , aquest ingrés es considerat que un punt d’inflexió que ens ajudarà a que altres municipis del Pallars Jussà, vegin en l’ingrés de la documentació històrica a l’arxiu comarcal com una necessitat i un benefici. Actualment l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà ha ingressat la documentació procedent de l’Ajuntament de Tremp, la de Talarn i ara, la de Llimiana. També s’està treballant en la cessió de la documentació de l’Ajuntament de Salàs de Pallars.

Foto: Arxiu Comarcal Pallars Jussà

Fernando Lázaro Ochoa

Director de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà