Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual


El 27 d’octubre de 2021, és el dia mundial del patrimoni audiovisual. Els nostres arxius, qui més qui menys, conserva documentació d’aquest tipus.

Aquest any la UNESCO ens diu “Els arxius audiovisuals ens conten històries sobre la vida de les persones i les cultures de tot el món. Representen una herència inestimable, una afirmació de la nostra memòria col·lectiva i una valuosa font de coneixement, ja que reflecteixen la diversitat cultural, social i lingüística de les nostres comunitats. Ens ajuden a créixer i comprendre el món que tots compartim. Conservar aquest patrimoni i assegurar que continuï sent accessible al públic i a les generacions futures és un objectiu vital per a totes les institucions de la memòria, així com per al públic en general.”

En aquest marc recuperem del repositori de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el fons d’en Ramon Rius, en el qual mostra gràficament la Lleida durant la guerra civil espanyola (1936-1939) i, us convidem a que hi navegueu:

Repositori IEI

FR-78
Ruines del forn de Rius al carrer Major. (Institut d’Estudis Ilerdencs. Fons Ramon Rius)

Conflictes, reclamacions i restitucions. enfrontaments pel patrimoni


Tot i que el Congrés que el 17 i el 18 d’aquest més de setembre, demà i demà passat- es centra en les elements arqueològics i les obres d’art i se n’oblida del patrimoni documental -i no ens referim al document com element museístic-, creiem que és prou interessant ja que obre un espai de reflexió i anàlisi sobre un tema que a Lleida ens és molt proper i encara obert, per aquesta raó ens en fem resó.

L’Organitza el Departament d’Arts i Patrimoni de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la seva direcció científica està a càrrec d’Alberto Velasco.

L’emissió es podrà seguir en format virtual, a través d’streaming pel canal culturaiei.cat

Per a més informació a: https://www.iei.cat/ca/administracio/fpiei/conferencies-debats-i-formacions/conflictes-reclamacions-i-restitucions-enfrontaments-pel-patrimoni/211902.html

El programa el podeu descarregar aquí –>/uploads/6379/files/PROGRAMA LITIGIS.pdf

L’IEI presenta la primera exposició monogràfica dedicada al fotògraf lleidatà Josep Gómez Vidal


La mostra es pot veure a la Zona Zero de l’Institut d’Estudis Ilerdencs fins al 7 de febre del 2021 i recull una selecció d’imatges representatives del seu treball entre els anys 1950 i 1968

El seu arxiu, de més de 700.000 fotos, va ser donat pel seu fill a l’IEI l’any 2018, i actualment es troba en procés d’inventari i catalogació per Servei d’Audiovisuals de la casa

Sota el títol ‘Gómez Vidal. Repòrter’, l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha presentat aquest dijous la primera exposició monogràfica dedicada al fotògraf lleidatà Josep Gómez Vidal (La Pobla de Segur, 1921-Lleida, 2005), una figura cabdal en la història del fotoperiodisme a les terres de Ponent.

La mostra, que es podrà visitar a la Zona Zero de l’IEI fins al proper 7 de febrer de 2021, recull una selecció de fotografies pertanyents al seu arxiu de negatius que configuren un compendi representatiu del millor treball fotoperiodístic de Gómez Vidal realitzat entre els anys 1950 i 1968, època en què es va consolidar professionalment com a fotoperiodista. Totes les fotografies de la mostra foren publicades en el seu moment tant en la premsa diària -bàsicament al diari ‘La Mañana’, encara que també n’hi ha que es van difondre en periòdics d’àmbit estatal com ‘La Vanguardia’-, com en revistes d’informació i actualitat local, com ara ‘Labor’ i ‘Acento’, de les quals Gómez Vidal n’era el fotògraf titular.

De formació autodidacta, Gómez Vidal va iniciar la seva trajectòria l’any 1945 com a col·laborador gràfic d’esports a ‘La Mañana’, llavors l’únic rotatiu de la província. Poc després, a principis dels anys 50, decideix professionalitzar-se i ràpidament es consolida com el reporter gràfic del diari, punt de partida d’una dilatada relació professional amb el mitjà que es va allargar fins al 1985 i que va compartir amb el seu fill Jordi des de finals dels anys 60. Aquesta vinculació amb el periòdic va erigir Gómez Vidal en un fotògraf hegemònic en el context de la premsa lleidatana de la segona meitat de segle XX, així com en el notari gràfic de tota classe i dimensió d’esdeveniments històrics, socials, culturals i esportius del territori. A banda del seu treball com a fotoperiodista professional, es va dedicar també al reportatge social, la fotografia institucional o el negoci del revelat i venda de material fotogràfic en una coneguda botiga del carrer Major.

El seu arxiu, més de 700.000 imatges que abracen des de la postguerra fins als inicis de la democràcia, es troba avui en dia a cura del Servei d’Audiovisuals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, després que l’octubre del 2018 es formalitzés la seva donació per part del seu fill, Jordi Gómez Payà. El fons, format majoritàriament per negatius de 35 mm, encara que també inclou negatius de format mitjà, positius originals i pel·lícules, es troba actualment en procés d’inventari i catalogació.

L’exposició, comissariada per Josep Ignasi Rodríguez Duque i Oriol Bosch Bausà, també inclou un petit apartat dedicat a la breu però interessant obra cinematogràfica de Gómez Vidal, realitzada paral·lelament a la seva trajectòria com a reporter gràfic i que testimonia esdeveniments o temes d’actualitat que el fotògraf havia copsat també amb la seva càmera fotogràfica.

Informació extreta de la pàgina web de l’IEI

Retornat a la biblioteca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs un volum extraviat de l’obra Viage de España de Antonio Ponz


La Biblioteca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha pogut tornar a incorporar en els seus fons un dels  volums de la Secció de Reserva que fa uns anys s’havia extraviat. Gràcies a la col·laboració totalment altruista d’un col·leccionista anònim l’obra torna als seus propietaris originals.

Aquest exemplar en qüestió forma part de la publicació d’Antonio Ponz Viage de España en que se da noticia de las cosas más apreciables y dignas de saberse que hay en ella.

Es tracta d’una obra impresa en 18 volums. El volum retornat, el catorzè, fou imprès l’any 1788 a Madrid per la impremta de la vídua i els hereus de Joaquin Ibarra. Precisament és el que està dedicat a Catalunya i el contingut fa referència a diverses poblacions de la província entre les quals hi destaquen Solsona, Cervera i Lleida..

L’obra és força interessant a nivell tipogràfic. De fet, dels tallers de Joaquim Ibarra en sortiren algunes de les obres més interessants de la impremta d’Espanya. Ibarra és formà a la impremta de la Pontifícia i Real de la Universitat de Cervera y traslladà els seus tallers a Madrid. Quan l’any 1785 morí foren la seva vídua i hereus els que s’encarregaren de regentar la impremta, tot mantenint l’excel·lència i la qualitat en les magnífiques impressions que d’aquests tallers en sortiren.

Aquest volum en qüestió fou imprès en els inicis d’aquesta nova etapa del taller tipogràfic. Inclou diferents gravats desplegables i està enquadernada en pell amb nervis i títol en daurat al llom.

L’Ex-libris de l’Institut d’Estudis Ilerdencs a contracoberta i el teixell incorporat a l’interior amb la informació del registre i la signatura, han estat claus per tal que aquesta persona realitzés aquesta acció desinteressada de respecte a la procedència del fons que la biblioteca tant agraeix.

L’Institut d’Estudis Ilerdencs celebra intensament el gest de compromís d’aquest ciutadà vers les institucions públiques que permetrà que aquesta obra, que constava com a desapareguda fa molt de temps, de nou pugui formar part de la Secció de Reserva i, com la resta de fons, pugui ser consultada pels usuaris de la biblioteca que ho desitgin.

 

 

Notícia publicada prèviament a al web de la Diputació de Lleida.

Homenatge a Enric Arderiu i Valls, historiador i arxiver


El 2020 es commemora el centenari de la mort d’Enric Arderiu i Valls, activista cultural, historiador, filòleg i arxiver natural de Linyola, al Pla d’Urgell. Des de la seva feina d’arxiver impulsà el catalanisme i la Renaixença a Lleida, organitzà els Jocs Florals, ocupà

la primera càtedra de Llengua Catalana de l’Escola Normal i fou un dels fundadors del Centre Excursionista de Lleida, el 1906.

Va ser un dels organitzadors i participants de La Marxa per la Llibertat, l’11 de setembre de 1900, el que li va suposar el trasllat forçós a la biblioteca de Huelva, passant després a la Biblioteca Nacional i l’Arxiu d’Hisenda a Osca. No tornà a Lleida fins el 1904-1905, on va ocupar la direcció de la Biblioteca Pública i continuà ocupant-se de l’Arxiu d’Hisenda, sense oblidar el seu activisme polític i cultural.

Aquest cicle, coordinat per la Secció de Geografia i Història de l’IEI, pretén recuperar la figura d’Enric Arderiu i apropar-la al públic lleidatà tot explorant la seva trajectòria professional i personal.

Programa del cicle de conferències