Un document d’arxiu permet recuperar una obra d’art del segle XV


L'arqueta del Monestir de les Avellanes recuperadaL’Arxiu de Monestir de Bellpuig de les Avellanes preserva el llibre manuscrit “De Rebus Ecclesiae S. Mariae Bellipodiensis Avellanorum”, un projecte d’història del Monestir de les Avellanes realitzat per l’abat Jaume Caresmar (1717-1791) i que mai va poder veure publicat. No va ser fins l’any 1977 que el germà marista Eduardo Corredera s’encarregà de la traducció i transcripció del mateix.

Un dels temes que tracta aquest llibre correspon a la Santa Sandàlia de la Mare de Déu, una de les relíquies més importants del Monestir de les Avellanes, desapareguda al s. XIX. El Pare Caresmar, com la resta de membres de l’anomenada Escola Històrica de les Avellanes, eren il·lustrats obsessionats amb la recerca de la veracitat d’allò que investigaven. Probablement aquest és un dels motius pels quals les seves investigacions són tant ambicioses com precises. Potser per això ell és l’únic que no només va descriure detalladament la relíquia, sinó també l’arqueta on es guardava. En aquesta descripció inclou la reproducció calcada d’unes lletres amb caràcters gòtics que van treure la son al monjo, en no saber-ne trobar el significat. Ara, gràcies a la reproducció que Caresmar feu d’aquestes lletres el conservador del Museu de Lleida, Albert Velasco ha pogut comprovar que l’arqueta del Monestir de les Avellanes encara existia.

Arxiu del Monestir de Bellpuig de les AvellanesRecentment aquesta obra d’art ha estat adquirida per la Generalitat de Catalunya i dipositada al Museu de Lleida. En tota aquesta història podem veure com el treball d’un investigador del segle XVIII ha estat cabdal per la recerca d’un altre investigador del segle XXI. I en aquest procés l’arxiu ha estat una peça clau, ja que ha garantit la preservació del document i al mateix temps ha facilitat l’accessibilitat al document a través del servei de referència i atenció a l’usuari.

Retorn de documents a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes


Portada d'un dels llibres amb segell del Monestir i del Pare Jaume CaresmarAquest dilluns dia 21 d’octubre, Ramon Taribó ha cedit un fons bibliogràfic de 47 llibres i una col·lecció de 200 goigs del segle XVIII, a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes.

Una bona part de la documentació del fons cedit provenia de l’antiga Biblioteca i Arxiu del Monestir de les Avellanes. Entre aquests hi destaquen llibres que havien format part de les biblioteques particulars dels canonges Jaume Caresmar, Jaume Pasqual o Ignasi Ribot. El més antic dels llibres data de l’any 1620.

Probablement, degut a la desamortització de Mendizábal de 1835, els canonges de les Avellanes van amagar part del fons de la Biblioteca i Arxiu del Monestir a Casa Carrobé de Santa Linya. En documents de la família Carrobé es pot comprovar que hi havia una forta vinculació entre el Monestir i aquesta casa de Santa Linya.

Ramon Taribó, propietari actual dels documents, ha considerat cedir aquest fons a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes, d’aquesta manera retorna al monestir una part de la seva antiga Biblioteca.Ramon Taribó i el Germà Ramon Benseny (Superior del Monestir) signant l'acord1 Malauradament, segons explica Taribó, la major part dels llibres que suposadament es van amagar el 1835, van ser descoberts i confiscats l’any 1939.

Per la seva banda l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes, es compromet a preservar i posa a disposició dels investigadors aquests documents, que s’integraran al fons documental de l’Ordre dels Canonges Regulars Premonstratesos de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

Retornen un llibre del segle XVIII a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes


Jordi Mir, retorna un exemplar del 1760 al Monestir de les AvellanesL’escriptor i activista cultural Jordi Mir i Parache fa donació a l’Arxiu del Monestir, d’un llibre de 1760 que havia format part de l’antiga biblioteca dels canonges premonstratesos de Bellpuig de les Avellanes.

Es tracta del llibre “Font mystica, y sagrada del paradis de la iglesia”, editat a Figueres l’any 1760 i que va formar part de la biblioteca particular del Pare Jaume Caresmar i posteriorment del conjunt de la Biblioteca i Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes. Mir l’adquirí fa més de 30 anys a un llibreter de vell i l’emprà en les seves investigacions sobre el català escrit del segle XVIII.

El llibre serà incorporat al fons de l’orde dels canonges regulars premonstratesos de Bellpuig de les Avellanes, en l’apartat de l’Escola Històrica de les Avellanes, biblioteca del Monestir, i estarà disponible per a ésser consultat.

exemplar-1760-ambaJordi Mir, és un escriptor nascut a Tremp l’any 1935, afincat a Barcelona des de petit i que ha centrat la seva carrera principalment en l’estudi i investigació de la llengua catalana. Ha estat membre de la Societat Catalana de Geografia de l’Institut d’Estudis Catalans. Va dirigir amb Joan Solà l’edició de l’Obra Completa de Pompeu Fabra publicada a partir del 2008. Fou col·laborador del programa L’indret de la memòria emés per TV3 els anys 1996-1997. Ha guanyat diversos premis i ha estat guardonat amb diverses condecoracions com la Creu de Sant Jordi, l’any 2000.