L’Arxiu Municipal de Lleida retorna un llibre del segle XVIII a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes


Llibre de l'Arxiu-Biblioteca del Monestir de les AvellanesEl dilluns 14 de juliol de 2014 es va signar a l’Arxiu Municipal de Lleida, l’acord de donació i retorn d’un llibre del segle XVIII a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes. L’Arxiu Municipal de Lleida ha trobat recentment entre els seus fons documentals un exemplar imprès del 1743, que formava part de la Biblioteca i Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes. El llibre “Musei Estrusci. Volumen III” duu el segell i nota de procedència de la biblioteca i arxiu d’aquest monestir. Molt probablement havia format part de la biblioteca particular del canonge Jaume Pasqual, membre de l’anomenada Escola Històrica de les Avellanes.

D’entre els diferents llibres que s’han pogut recuperar de la biblioteca del Pare Pasqual, aquest té una rellevància especial. Jaume Pasqual fou un il·lustrat del segle XVIII, que va dedicar bona part dels seus estudis a la investigació de l’art i la història clàssica. Per tant aquest llibre, molt probablement li va ser d’utilitat per les investigacions de camp que realitzava en jaciments d’època romana. De fet, al llibre ‘Jaume Pasqual, antiquari i col·leccionista a la Catalunya de la il·lustració’ s’afirma que molt probablement aquest abat del Monestir de les Avellanes fou el primer arqueòleg de Catalunya.

Llibre Biblioteca Arxiu Monestir AvellanesLa biblioteca i arxiu del Monestir de les Avellanes, fou saquejada i dispersada després de la desamortització de Mendizábal, l’any 1835, motiu pel qual molts dels seus documents i llibres han acabat en col·leccions particulars o disgregats en arxius i biblioteques diversos.

Ara, en un acte de respecte a la procedència dels documents, l’Arxiu Municipal de Lleida ha considerat retornar aquest exemplar a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes. Per la seva banda l’Arxiu del Monestir, que actualment custòdia també l’arxiu històric dels Germans Maristes, es compromet a preservar i posar a disposició dels investigadors aquest document, que s’integrarà en la documentació que preserva dels canonges regulars premonstratesos de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

Anuncis

Retorn de documents a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes


Portada d'un dels llibres amb segell del Monestir i del Pare Jaume CaresmarAquest dilluns dia 21 d’octubre, Ramon Taribó ha cedit un fons bibliogràfic de 47 llibres i una col·lecció de 200 goigs del segle XVIII, a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes.

Una bona part de la documentació del fons cedit provenia de l’antiga Biblioteca i Arxiu del Monestir de les Avellanes. Entre aquests hi destaquen llibres que havien format part de les biblioteques particulars dels canonges Jaume Caresmar, Jaume Pasqual o Ignasi Ribot. El més antic dels llibres data de l’any 1620.

Probablement, degut a la desamortització de Mendizábal de 1835, els canonges de les Avellanes van amagar part del fons de la Biblioteca i Arxiu del Monestir a Casa Carrobé de Santa Linya. En documents de la família Carrobé es pot comprovar que hi havia una forta vinculació entre el Monestir i aquesta casa de Santa Linya.

Ramon Taribó, propietari actual dels documents, ha considerat cedir aquest fons a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes, d’aquesta manera retorna al monestir una part de la seva antiga Biblioteca.Ramon Taribó i el Germà Ramon Benseny (Superior del Monestir) signant l'acord1 Malauradament, segons explica Taribó, la major part dels llibres que suposadament es van amagar el 1835, van ser descoberts i confiscats l’any 1939.

Per la seva banda l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes, es compromet a preservar i posa a disposició dels investigadors aquests documents, que s’integraran al fons documental de l’Ordre dels Canonges Regulars Premonstratesos de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

L’Arxiu Municipal de Lleida retorna un llibre del segle XVIII a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes


Els arxivers i responsables mostrant el documentEl divendres 18 de gener de 2013 s’ha signat a l’Arxiu Municipal de Lleida, l’acord de donació i retorn d’un llibre del segle XVIII a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes.

L’Arxiu Municipal de Lleida ha trobat recentment entre els seus fons documentals un exemplar editat l’any 1738, que formava part de la Biblioteca i Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes. El llibre “Vida del insigne màrtir San Jorge” duu el segell i nota de procedència de la biblioteca i arxiu d’aquest monestir. Molt probablement havia format part de la biblioteca particular del canonge Jaume Pasqual, membre de l’anomenada Escola Històrica de les Avellanes.

La biblioteca i arxiu del Monestir de les Avellanes, fou saquejada i dispersada després de la desamortització de Mendizábal, l’any 1835, motiu pel qual molts dels seus documents i llibres han acabat en col·leccions particulars o disgregats en arxius i biblioteques diversos.

Ara, en un acte de respecte a la procedència dels documents, l’Arxiu Municipal de Lleida haLlibre del S. XVIII - Biblioteca i Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes considerat retornar aquest exemplar a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes.

Per la seva banda l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes, que actualment custòdia també l’arxiu històric dels Germans Maristes, es compromet a preservar i posar a disposició dels investigadors aquest document, que s’integrarà en la documentació que preserva dels canonges regulars premonstratesos de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

Crònica de la presentació del llibre sobre Jaume Pasqual


Un personatge tan singular per la nostra història com Jaume Pasqual, no es podia merèixer menys. Un llibre sorgit d’un intens i acurat treball d’investigació realitzat per l’Alberto Velasco, un lloc per presentar-lo com el Museu de Lleida, una sala de conferències plena a vessar de públic i com a colofó disposar del rector de la Universitat de Lleida, Roberto Fernández, per a fer la presentació del llibre.

I és que, el que vam poder veure i escoltar en la presentació del llibre Jaume Pasqual, antiquari i col·leccionista a la Catalunya de la Il·lustració,  fou un autèntic reflex de la lliçó d’en Guardiola, doncs la qualitat d’un estudi com aquest només el pot aconseguir un autor matiner,  modest, treballador incansable, amb capacitat d’aglutinar esforços i de transmetre la passió als demés.

Davant nostre tenim una obra feta amb rígor científic i amb molta passió.  L’Alberto ens presenta una obra transversal i amb molta profunditat d’estudi a l’entorn de la figura de Jaume Pasqual. Prenent com a referent al canonge de Bellpuig de les Avellanes, l’autor ens va desgranant fins a l’últim detall tota una xarxa de contactes d’intel·lectuals i erudits del segle XVIII, que van permetre al Pare Pasqual concentrar a les Avellanes una de les col·leccions més importats de la Catalunya del seu temps. A més, gràcies a aquest estudi, ara sabem que Jaume Pasqual fou el primer arqueòleg de Catalunya, i que  al Monestir de les Avellanes hi hagué el primer museu de les comarques de Lleida i un dels primers de Catalunya.

Presentació del llibre “Jaume Pasqual, antiquari i col·leccionista a la Catalunya de la Il·lustració” d’Alberto Velasco


El proper dia 20 de setembre de 2011, a les 7 de la tarda i a la Sala de conferències del Museu de Lleida, tindrà lloc la presentació del llibre Jaume Pasqual, antiquari i col·leccionista a la Catalunya de la Il·lustració. La presentació anirà a càrrec del seu autor el Sr. Alberto Velasco, així com del Mgfc. Sr. Roberto Fernández, rector de la Universitat de Lleida i del Sr. Flocel Sabaté director de la col·lecció El Comtat d’Urgell.

Cal recordar que Jaume Pasqual (1736-1804) entrà a formar part de la comunitat premonstratesa del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes l’any 1760, i que fou doctor en Dret Civil i de Dret Canònic per la Universitat de Cervera. Que va ser nomenat dues vegades abat del Monestir de les Avellanes i que dedicà bona part de la seua vida a recollir una quanitat ingent de material (documents, llibres i objectes) per a dur a terme les seues investigacions historiogràfiques, numismàtiques, epigràfiques, etc., i del qual destaca, entre moltes altres coses, l’obra Sacrae Antiquitatis Cathalonia Monumenta.

La importància d’aquest llibre per als arxivers catalans i especialment per als arxivers de les comarques de ponent, és que Jaume Pasqual i la resta de membres de l’anomenada Escola Històrica de les Avellanes, foren figures rellevants també en l’àmbit de l’arxivística. Fou Jaume Caresmar qui inicià els primers treballs d’organització, registre i transcripció de l’antic arxiu del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Tasques que realitzaren per motius molt similars als plantejats actualment en l’àmbit de l’arxivística, és a dir per motius juridics i administratius i per motius històrics i patrimonials. Així doncs Jaume Caresmar entrà a l’arxiu del monestir per defensar els drets del monestir, i a la vegada també per utilitzar-lo com a font d’informació per als seus estudis d’història. L’experiència de l’arxiu de les Avellanes, li proporcionà una formació que després emprà en altres arxius catalans, com el de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger.

Jaume Pasqual és considerat el deixeble i continuador de l’obra de Caresmar, i un dels principals contribuidors del que fou l’arxiu, biblioteca i museu del Monestir de les Avellanes. Ara, gràcies a l’estudi de l’Alberto Velasco, podem afirmar que Pasqual fou una de les figures més rellevants de la Il·lustració catalana.